PROGRAMACIÓ: octubre de 2017

Biblioteca Armand Cardona Torrandell c/ Menéndez y Pelayo, 15 – 17

08800 Vilanova i la Geltrú tel 93 815 91 21

a/e: b.vilanovag.act@diba.cat www.vilanova.cat/bilbioteques

www.vilanova.cat/blog/armandcardona/

Horari: Matins: de dimarts a dissabte de 10.00 a 14.00 h. Tardes: de dilluns a divendres de 16.00 a 20.00 h.

dissabtes: de 17.00 a 20.00 h.

CLUB DE LECTURA DE CIÈNCIA FICCIÓ

BIBLIOTECA ARMAND CARDONA TORRANDELL

VILANOVA I LA GELTRÚ

MICHELIADA

d'Antoni Munné-Jordà

L’autor:

Va néixer el 26 de novembre del 1948 a Barcelona. El seu interès per l'art el duu a acabar aquesta llicenciatura a la universitat. Després de diverses feines, no triga a trobar aquella que omplirà la seva trajectòria laboral: corrector de la revista de cultura Serra d'Or i redactor de la mateixa publicació, una activitat que du a terme des de l'any 1976.

Gairebé de manera paral·lela, Munné-Jordà dóna solta a la seva passió literària i ja el 1978 publica la seva primera novel·la, Damunt un blanc així com el del paper. Des d'aleshores, la seva narrativa ens ha anat deixant proves periòdiques de la seva evolució literària. L'any 1985 publica Ofici de torsimany i dos anys després Demà serà un altre dia. Aquests primers llibres conformen una trilogia sobre aspectes de la creació novel·lística que li preocupen, com ara l'espai, el temps i el moviment.

El 1994 desenvolupa per fi en profunditat un dels gèneres que més s'estima, la ciència ficció, i ho fa amb dos dels llibres més destacats dins la vessant de la narrativa fantàstica contemporània en català: La paciència del mar (1994) i L'única mort (1999), que també forma part d'una trilogia que pren com a indret de referència la ciutat de Vilanova, i que conclou amb Poso el comptaquilòmetres a zero (2008). La seva afecció al gènere li ha portat també a fer diversos assaigs sobre la fantasia a Catalunya i a dur a terme un ambiciós projecte a l'editorial Pagès de Lleida, com és la col·lecció "Ciència-ficció" que ell mateix dirigeix. Clàssics catalans i els significatius noms de mestres estrangers del gènere publicats fins ara avalen la importància de l'empresa, amb llibres de Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Robert Silverberg o Brian Aldiss, entre altres. Ha participat també en nombroses antologies del gènere, com a editor i com a autor.

Munné-Jordà no deixa mai d'oferir novel·les d’una gran ambició, com ara el Llibre de tot, que va guanyar el premi Juli Verne del 1993, o les dues novel·les que van quedar finalistes del premi Sant Jordi, Entre Sant Peters i Sant Pau, el 1998, i Veus de boira des del pont, el 1999, aquesta última sobre la figura del pintor Tintoretto. El 2003 apareix Tresgressions, on a través de tres relats, l'escriptor desenvolupa la seva idea sobre què pot ser una "acció literària, dins els territoris del periodisme, el textualisme i el happening". Cal destacar, també, la novel·la Michelíada (2015), premi Ictineu a la millor novel·la en català de ciència-ficció i fantasia. En aquesta novel·la l'autor revisita la Ilíada escena per escena ambientant-la en un futur proper, però partint del que ja va fer Joyce amb el seu Ulisses, de tal manera que cadascun dels vint-i-quatre capıtols que componen aquesta novel·la esta narrat en un registre literari diferent, i cada personatge empra un dialecte del català diferent.

L'autor no ha oblidat tampoc el públic infantil i juvenil, per al qual ha escrit novel·les com La Laia dels titelles (1995) o Aquell dia de 1714 (2013), entre altres. A més de preocupar-se per la ciència-ficció, la seva faceta assagística l'han portat a través de diversos autors, com ara Manuel de Pedrolo, sobre el qual va publicar "Temps obert" de Manuel de Pedrolo entre les dues cultures (1995).

Ha dut a terme una important tasca de difusió de la literatura fantàstica i de ciència-ficció des de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia, i ha col·laborat en nombrosos mitjans escrits, com ara Canigó, Tretzevents, Ciència, L'Espill, Serra d'Or o el diari Avui.

L´Obra: Michelíada

Ens parla d'un món on la guerra és un espectacle televisiu, en capítols escrits mitjançant tècniques, variants dialectals i estils diferents. Aborda el clàssic homèric de la Ilíada en clau de Ciència ficció.

Resitua la batalla davant de les portes de Troia en un futur no molt llunyà, també volta en la manera de fer-ho en molts aspectes: Tant argumentalment com literàriament. Michelíada recorre, gairebé punt per punt, la batalla que Homer fa gairebé 3.000 anys ens va transmetre de forma oral i que tots tenim en ment - en major o menor grau-.

Però ara no trobarem combats entre Hèctor o Aquil·les sinó entre Shell i Michelin. Els noms propis com ara Agamèmnon, Odiseu, Melenao, etc ... han estat substituïts per noms com Opel, Volvo, Shell, Donut o Marlboro.

AMJ situa el conflicte en un moment de la nostra història futura on bàsicament hi ha dos bàndols: Els descendents dels consumidors de petroli (aquí batejats amb noms de marques de cotxe i motos) i els fills dels productors de l'or negre (representats amb noms de gasolineres i multinacionals del petroli)

La terra ha entrat en guerra entre el que resta de la societat occidental i els creients d'Al·là, és a dir entre els infidels i els fonamentalistes seguidors de l'únic Déu veritable. I aquí tenim ja que les dues posicions irreconciliables preparades per a la batalla en una tundra russa.

No, no trobarem cap Helena de Troia - però sí una corporació televisiva que prepara un. enfrontament completament monitoritzat i dirigit per assolir quotes d'audiència mai vistes abans. Sí, aquesta Corporació recull el paper que van fer els déus de l'antic panteó de l'Olimp. Una metàfora gens desgavellada per part de l'autor assenyalant de forma directa un dels puntals que avui mou el món.