1. El segle XVIII

1.1. La monarquia absoluta dels Borbó

L’absolutisme monàrquic

la guerra de Successió (1702-14)es produeix quan

mort Carles II sense descendència directa i nomena Felip d’Anjou com a successor

el context de la disputa per l’hegemonia a Europa (s’estén per Espanya, França, sud d’Alemanya,

PP.BB. i mar del Nord)

cal entendre-la en

arriba amb

donat que

la Gran Aliança de l’Haia (Àustria, Holanda i Anglaterra) vol evitar l’enfortiment francès

es decanta amb

la mort de l’emperador Josep I d’Àustria (1711) i

Carles d’Àustria és nomenat emperador

cosa que trenca

se signa el

Tractats d’Utrecht-Rastatt (1713-4):-admet Felip de Borbó com a rei sempre que no

s’uneixi a França-els territoris europeus de la monarquia passen a

Àustria, Saboia i PP.BB.-Gibraltar i Menorca passen a domini anglès

-Anglaterra obté el monopoli del comerç d’esclaus amb Amèrica

les victòries d’Almansa (1707), Brihuega i

Villaviciosa (1711) per part de Felip V

es viu com

guerra civil

donat el

recolzament diferenciat que tenen els aspirants al tron

i acaba amb

les preses de Barcelona i Cardona (1714) i Mallorca (1715)

1. El segle XVIII

1.2. El reformisme borbònic

El segle XVIIIés ocupat perFelip V (1701-46)Ferran VI (1746-59)Carles III (1759-88)

es dedica a

reformes interiors

en els camps de

economia:-limitació privilegis Mesta

-colonització terres (Olavide a Sierra Morena)-liberalització del comerç interior (gra) i americà (s’acaba

el monopoli de Cadis: 1765)-disminució de la importància dels gremis

-suport activitat industrial: alliberament fabricació (1768), abandonament gestió Reals Fàbriques (1761), aranzels

(1782), tractats comercials, ...-foment de les Societats Econòmiques d’Amics del País

(1ª: comte Peñaflorida, 1765)-no s’arriba a liberalitzar el mercat de terres (amortització,

mayorazgos)

hisenda: projecte de contribució única, que no s’arriba a implantar

-segueix la desigualtat davant l’impost (personal i territorial)

-els impostos indirectes (consum i comerç ext.) són els més importants

-el dèficit se sufraga amb deute públic i vals reials

administració:-creació de cinc departaments: Estat,

Gràcia i Justícia, Guerra i Marina, Índies (1714) i Hisenda (1754)

-abolició de part dels furs territorials a la corona d’Aragó dins d’un procés de

centralització

cultura:-fundació Biblioteca Nacional (1714) i

les Acadèmies de Llengua (1714), Medicina (1734), Història (1735), ... i

de València (1742), Barcelona i Sevilla (1751), ...

-creació de centres d’estudi científic: Gabinete de Historia Natural, Jardín Botánico, Escuelas de Mineralogía,

Ingenieros Industriales, ...

provoca

acaba amb perfils actuals (símbols, bandera) i ideologia reformista que prepara la irrupció liberal

de les Corts de Cadis

-recuperar les possessions perdudes (Nàpols i Sicília: 1738, Menorca: 1781, alguns ducats italians)

-defensar les colònies i el comerç americà (Guerra dels 7 Anys, 1756-63: pèrdua de Florida a canvi de Luisiana)

-anul·lar l’hegemonia anglesa (al costat de França: tres pactes de família: 1734, 1743 i 1761)

implicapolítica activa de defensa: construcció de vaixells i

reforma de la marina

església (regalisme): expulsió dels jesuites (1767)

accelerades amb

despotisme il·lustrat (Carles III)

església: signatura Concordat (1753)

societat:-honestedat totes les professions (1783)-reforma estudis universitaris i mitjans

-impuls escoles d’arts i oficis-fundació acadèmies de lletres i ciències

en els camps de

ajudat

ministres com Campomanes, Floridablanca,

Aranda, Olavide, Cabarrús,

Jovellanos i autors com Feijoo,

Cadalso, A. de Campmany

1. El segle XVIII

1.3. Societat i economia a finals de l’Antic Règim (1)

A finals de l’AR

es veuenelements de continuïtat

com són

pervivència de la societat estamental (divisió en estaments, desigualtat

jurídica, immobilisme)

economia de base agrària:-ocupava més del 80% població i era la

primera font de riquesa-bona part de la terra amortitzada

-marc d’explotació: senyoria-pagesos: jornalers i arrendataris (foros,

censos, emfiteusi, rabassa morta)-estructura propietat: latifundis i

minifundis

indústria tradicional (artesania) organitzada en gremis

-comerç interior: dèbil, gairebé limitat a mercats locals i comarcals (degut a

l’economia d’autoconsum i als problemes de transport)

-comerç colonial: millora al llarg del XVIII i reactiva les activitats manufactureres d’exportació

elements de transformació

poblaciócreixement important (vora 50%; a tocar del 100% a

Catalunya)

degut a malgrat

-fi pestes-absència grans fams

-millores agrícoles-mesures poblacionistes

-pautes RDA (TM: 36%o; TN: 42%o)-crisis subsistència

viu

afecten

agricultura

-difusió nous conreus (blat de moro i patates al nord)

-expansió seda (València)-especialització producció (vi i aiguardent a la costa medit.)

-intensificació conreus (regadiu) al voltant de ciutats

dificultats:-clima i sòl desfavorables

-manca de terres (amortitz.)-manca d’inversions

viu

malgrat

1. El segle XVIII

1.3. Societat i economia a finals de l’Antic Règim (2)

elements de transformació

afecten

manufactura

-creació manufactures reials (Guadalajara, La Granja)-impuls manufactures privades (seda, metal·lúrgia)

Catalunya:-inici ind. tèxtil cotonera (a partir 1736: Barna) i expansió cap a

Mataró i l’interior: fabricació d’indianes-ind. llanera: reorientació cap a la fabricació de robes de qualitat

-colònies: compra cotó i venda productes acabats-cap 1780: filadores angleses (modif: bergadana)

-altres: mobles, llibres, joies, armes, mitges, etc (a partir de la liberalització del comerç colonial)

comerç

-fundació companyies comercials (fracàs degut a pirateria, contraban i competència estrangera)

-liberalització: transport des de qualsevol port (beneficis per a Catalunya)

destaca

destaca