1 docu def 3 - barcelonaaquest motiu, la campanya de comunicació té un missatge molt clar: fem-ho...
TRANSCRIPT
barcelonaBarcelona Informació Ajuntament de Barce lona #38 / novembre 2000
Junts Junts ciutadans i Ajuntamentciutadans i Ajuntament
8
Ciutat Vellaestrena la novaRambla del Raval
4-5
La ciutat agafa amb força el tren
de la nova economia
10-11
El carril biciarribarà als
200 quilòmetres
Farem de Barcelona una de les ciutats més netes
2
barcelona neteja
Per tenir unaciutat més neta
Fem-ho junts, fem-ho bé
Tenir una ciutat neta és un dels objectius que indiscutible-
ment compartim tots els ciutadans de Barcelona. Per fer-
ho possible, la ciutat estrena un nou model de neteja viària
i recollida d’escombraries que vol acabar amb la possibili-
tat que als nostres carrers hi hagin contenidors desbordats
o trastos vells a les voreres. La ciutat disposarà dels mit-
jans més moderns i avançats però la peça bàsica de tot és
el propi barceloní, sense el seu civisme i col·laboració
l’Ajuntament és conscient que res pot ser possible. Per
aquest motiu, la campanya de comunicació té un missatge
molt clar: Fem-ho junts, fem-ho bé.
Una ciutat més netaLa nova flota de camions de recollida serà part del paisat-
ge de la ciutat. Una flota ampliada i completament reno-
vada. A partir d’ara, als carrers hi hauran 618 vehicles de
neteja de carrers, 247 camions de recollida d’escombraries
i 35 per a la neteja i recollida de papereres. Els nou vehi-
cles disposen de les tecnologies més netes, més silencioses
i fan un ús important de les energies renovables.
Tots els mitjans tècnics i humans del Nou Servei de Neteja
i Recollida Selectiva de Residus disposen d’una nova iden-
titat visual. A partir d’ara, el verd i el blau són els colors
que identifiquen tots eles elements del nou servei i els
colors dels nous uniformes que vesteix el personal de nete-
ja i recollida. Un total de 2.100 persones que treballen en
els equips de sanejament.
S’augmenta el nombre de paperers als barris i s’inicia un
nou servei de neteja, recollida i manteniment del circuit de
Barcelona estrena un noumodel de neteja amb
l’objectiu de convertir-nos en una de les ciutats
més netes, ordenada i respectuosa
de l’espai urbà.
Amb l’esforç de tota la societat bar-
celonina i el suport de les tecnologies
més modernes, aconseguirem una
Barcelona més neta, ordenada i res-
pectuosa amb l’espai urbà. 3
barcelonaneteja
paperers amb uns vehicles especial-
ment destinats.
I s’incrementa la neteja urbana amb la
utilització de sistemes d’aigües a pres-
sió, amb un major aprofitament de l’ús
de les aigües freàtiques de Barcelona
(aigües del subsòl de la ciutat).
Una ciutat més ordenadaPer fer-ho possible, s’incorpora un
nou sistema de recollida comercial
específic per a les oficines, bars, res-
taurants, comerços i altres grans pro-
ductors de la ciutat. Es desenvolupen
nous sistemes de recollida domicilià-
ria, més adaptats a les necessitats
ciutadanes de cada barri i a les carac-
terístiques concretes de cada espai
urbà: contenidors més grans em avin-
gudes i carrers amples, bosses d’es-
combraries en casc històrics de la ciu-
tat, pneumàtica en grans eixos i noves
urbanitzacions i bujosl en determina-
des zones. En total, 23.000 nous con-
tenidors més amplis i còmodes.
Es posa en marxa un nou servei de
recollida de mobles i trastos vells, per
tal de reduir-ne la presència al carrer.
Amb aquest nou sistema, només
s’haurà de trucar al telèfon 010 i,
abans d’una setmana, el dia fixat, es
recolliran gratuïtament els mobles o
trastos vells.
S’incrementa el nombre de Punts
Verds distribuïts estratègicament per
la ciutat per tal que tothom pugui
dipositar determinats residus i es
posa en marxa un nou Punt Verd
Mòbil per zona. Així, la ciutat dispo-
sarà de vint punts verds de barri, qua-
tre de mòbils i els set grans punts
verds que ja existeixen o s’estan aca-
bant de construir. Als punts verds es
poden portar els residus que són sus-
ceptibles de ser reutilitzats i també
els tòxics, entre d’altres els fluores-
cents, pintures, olis, roba, sabates,
xatarra, metalls, fusta, vidres i elec-
trodomèstics i mobles.
I es dota la ciutat de més i nous punts
de recollida selectiva de paper i car-
tró (contenidor blau), vidre (conteni-
dor verd) i envasos (contenidor groc).
Una ciutat més respectuosa ambl’espai urbàLa ciutat genera anualment 780.000
tones d’escombraries, es posarà en
funcionament tots els mitjans tècnics i
humans per a millorar la gestió de la
recollida selectiva als diferents barris
de la ciutat. Per aconseguir-ho dispo-
sarem de procediments senzills de
recollida i es promouren tècniques
innovadores per a continuar essent
pioners en la neteja dels carrers i
espais públics.
En una ciutat de clara vocació turísti-
ca, i perquè el lleure i el treball
puguin conviure, es seguiran aplicant
polítiques capdavanteres en la gestió
medioambiental, que faran possible
continuar essent una ciutat que mira
al futur amb esperit d’innovació.
4
barcelona nova economia
S’anomena nova economia, denominació que engloba les
empreses i activitats productives relacionades amb les tec-
nologies i xarxes d’informació. És el tren del futur i
Barcelona s’hi ha pujat amb força. Un reportatge publicat
pel setmanari Business Week a principi d’any situava la
nostra ciutat entre els divuits centres impulsors de la nova
economia a Europa. La instal·lació de companyies capda-
vanteres i diverses iniciatives sorgides del món universitari
i empresarial certifiquen que Barcelona és una de les ciu-
tats del món més desenvolupades en la implantació de les
noves tecnologies. Per fomentar aquest potencial, l’octubre
passat es va crear Barcelona Breakfast, una plataforma
promoguda per la universitat i les empreses que reunirà
Barcelona,al mapa mundial de la nova economia
cada mes als protagonistes d’aquesta revolució econòmica.
El potencial de Barcelona en el camp de la nova economia
ha atret nombroses companyies cap a la nostra ciutat. Són
moltes les empreses nacionals i internacionals de primera
línia que han triat Barcelona per a les seves seus tecnolò-
giques. Una de les darreres en incorporar-se ha estat
Diamond Cluster, companyia assessora en estratègies digi-
tals que obrirà al Poblenou un centre de formació per als
seus consultors de tot el món. Però hi ha més exemples.
Telefónica ha confirmat la ubicació dels seus portals
d’Internet Terra-Lycos i Zeleris, aquest darrer especialitzat
en comerç electrònic i logística. Latin Red, empresa
5
barcelonanova economia
d’Internet adquirida pel portal Starmedia, està instal·lada
al front marítim barceloní. I Parfumsnet.com, una com-
panyia de venda de perfums a través de la xarxa, fa des de
Barcelona les operacions per a tot Europa.
Altres companyies amb seu a la nostra ciutat són Ericcson
Innova -fons de capital per desenvolupar projectes tecnolò-
gics arreu del món de la companyia Ericsson-; Nokia -que
ha portat a Barcelona el seu tercer centre europeu per al
desenvolupament d’aplicacions de telefonia mòbil-; la seu
europea del portal d’Internet eDreams -instal·lada al
World Trade Center-; Agilent Technologies -té el centre
europeu de servei al client-; Deutsche Bank Serveis de
Consultoria Informàtica (DBSCI) -filial tecnològica de
l’entitat bancària alemanya, a Sant Cugat del Vallès-; o
AGM Global Market, filial de serveis d’Internet d’Aigües
de Barcelona. Entre les que desembarcaran properament,
figuren el centre europeu d’atenció telefònica de Citibank,
que crearà mil llocs de treball, o el centre d’Investigació i
Desenvolupament de Sony.
A més, Soluziona, dependent d’Unió Fenosa, ha anunciat
l’obertura d’una fàbrica de software que produirà aplica-
cions per companyies de cable i telecomunicacions. I
Microsoft celebrarà a Barcelona les seves dues properes
reunions anuals de transferència de tecnologia, els anys
2001 i 2002. El gegant informàtic es planteja impulsar a
la nostra ciutat un centre de telefonia mòbil de tercera
generació UMTS, aprofitant l’existència del Centre de
Telecomunicacions Mòbils de la Universitat Politècnica.
Els alts directius consideren Barcelona la sisena
millor ciutat de negocis d’Europa
Barcelona és la sisena millor ciutat d’Europa
per fer-hi negocis. Així ho consideren els 500
alts directius europeus entrevistats per la con-
sultora Healey & Baker European Cities
Monitor per al seu informe anual. Barcelona
està seguida per Madrid, que ocupa el setè lloc
a un rànquing encapçalat per Londres, París,
Frankfurt, Amsterdam i Brusel·les. Barcelona
és una de les ciutats que ha experimentat l’as-
cens més importants des què es va fer el primer
d’aquests informes, l’any 1990. L’enquesta s’e-
labora en base a factors com ara els costos labo-
rals o les infraestructures de transport.
Barcelona lidera la classificació en dos aspec-
tes: la relació qualitat-preu de les oficines i la
qualitat de vida dels treballadors. Els empresa-
ris també valoren positivament el marc polític i
fiscal, però opinen que la ciutat ha de millorar
les telecomunicacions, les connexions de trans-
port internacional i l’accés als mercats.
6
barcelona 22@BCN
Aprovat definitivamentel projecte 22@BCN
A finals del mes d’octubre, el Consell
Plenari de l’Ajuntament ha aprovat
definitivament el projecte 22@BCN.
El projecte 22@BCN representa el
projecte de transformació urbanística
més important dels últims anys ende-
gat a la ciutat i, possiblement, el
darrer d'aquesta magnitud perquè el
Poble Nou és l'última gran zona de la
ciutat que per la seva baixa densitat
urbana pot desenvolupar un projecte
d'aquestes característiques.
Vertebrat a l'entorn de la Diagonal
-oberta fins al mar i que ens comuni-
ca amb l'espai principal on es cele-
brarà el Fòrum Universal de les
Cultures l'any 2004- aquest pol d'acti-
vitat constituirà un dels espais de cen-
tralitat més potents de la Barcelona
Metropolitana tant per la seva activi-
tat productiva com pel caire innova-
dor de la seva pròpia concepció.
22@BCN és la nova clau urbanística
amb la que l'Ajuntament de Barcelona
vol qualificar els usos i activitats a les
quals es destinaran els immobles a
construir al Poble Nou. La proposta
urbanística que formula l'Ajuntament
fonamentalment elimina la restricció
pròpia de la qualificació urbanística
de sòl industrial que el Pla General
Metropolità atribuïa al Poble Nou,
planifica la dotació i viabilitat d'exe-
cució de les noves infrastructures
necessàries per a aquesta nova àrea
de centralitat i estructura aquesta
nova subzona 22@.
El Pla dóna prioritat a criteris de sos-
tenibilitat, control de la contaminació
acústica, estalvi energètic i previsions
relatives a la mobilitat, energia, comu-
nicacions, cicle de l'aigua i residus. En
les operacions de transformació preveu
cessions de zones verdes i equipaments.
L'impuls del Pla es garanteix amb la
planificació i execució d'un Pla d'Infras-
tructures per al zona, que representa
una inversió de més de 27 mil milions de
pessetes aproximadament, i que es
complementa amb la creació d'una nova
empresa que gestionarà integralment la
transformació tant urbanística com
econòmica del Poblenou.
22@BCN en xifres
L'àmbit del Pla són 1.982.699 m2
Els vials són 659.343 m2
Els usos no industrials són 200.000 m2
El nombre d'habitatges existent és de
4.614
• Àmbit objecte de la transformació:
El sòl destinat ara a us industrials és
1.159.626 m2 (1392 parcel·les)
El sostre d'industrial total és de
1.719.885 m2
• Usos actuals que es desplacen:
El sòl de transport i magatzem: 18%
El sostre de transport i magatzem: 14%
• Proposta de Modificació del PGM:
Es guanyaran 2.659.859 m2. de sos-
tre de noves activitats econòmiques
Els 4.614 habitatges actuals es legalitzen
4000 nous habitatges aproximada-
ment, tots ells en algun règim de pro-
tecció pública
• Cessions:
Un augment de les zones verdes de
70.000 m2 aproximadament
El sòl destinat a equipaments augmen-
tarà en 150.000 m2 aproximadament
De 31.000 llocs de treball actuals, es
passa a més de 90.000.
7
barcelonavia pública
L’any passat es va iniciar uns cursos
de formació sobre seguretat viària a
ciutadans, com alternativa al paga-
ment de determinades sancions de cir-
culació. Aquesta és una possibilitat
que ve recollida en l’article 74 de
l’Ordenança de Circulació de
Vianants i de Vehicles, que determina
també les sancions que poden deixar-
se en suspens d’execució. Per tal d’a-
collir-se a aquesta possibilitat han de
concórrer les dues circumstàncies
següents: que el conductor no hagi
comès anteriorment cap altra infrac-
ció de trànsit, i que assisteixi a una
sessió sobre seguretat viària.
L’objectiu general és sensibilitzar als
ciutadans assistents de la importància
que té per tots el respectar les normes
de circulació, així con adquirir conei-
xements bàsics sobre prevenció i
seguretat viària.
Els cursos els va realitzant la Guàrdia
Urbana des del setembre de 1999 els
dissabtes al matí (de 9 a 12 h.)
Concretament durant l’any passat s’han
impartit 8 sessions assistint un total de
65 ciutadans dels quals quasi la meitat
tenien menys de 30 anys, essent dos ter-
ceres parts dels participants homes.
En el contingut d’aquests cursos hi ha
coneixements sobre Prevenció i
Seguretat Viària fent participar als
assistents amb metodologia activa.
També se’ls qualifica amb un qüestiona-
ri que permet valorar els objectius l’or-
ganització i l’acollida dels cursos, essent
el resultat de la qualificació global molt
alta. Així mateix cal destacar que l’ac-
titud dels participants ha estat molt
positiva, respectuosa i participativa.
Cursos d’educació viària,Una alternativa al pagament de multes
Els ciutadans que rebin una notifica-
ció de denúncia amb indicació de que
poden acollir-se a fer un curs per
evitar pagar la multa, hauran de
sol·licitar-ho mitjançant instància en
el registre general de l’Ajuntament
de Barcelona.
Circular pel carril reservat 70.8%
Conduir un vehicle sense mantenir atenció 15.4%
Zigzaguejar entre vehicles 8.3%
Circular dues persones en ciclomotor 3.1%
Superar límit velocitat general 1.4%
Els motius majoritaris pels quals els assistents han estat denunciats i que els ha
permès accedir a aquestes sessions formatives han estat:
10
barcelona carril bici
A Barcelona hi ha unes 300.000 bicicletes, però sols unes
20.000 s'utilitzen diàriament per anar a treballar o a clas-
se. L'Ajuntament de Barcelona està decidit a incentivar el
seu ús. Per això preveu incrementar la xarxa de carrils bicis
fins als 200 quilòmetres, gairebé el doble del que hi ha ara.
El creixament de la xarxa es realitzarà de forma progres-
siva. cinquanta nous quilòmetres fins a l'any 2003 i cin-
quanta més el 2006. Tots els nous carrils bici seran d'una
amplada mínima de 1,2 metres i estaran segregats. És a
dir, que no seran ni per les voreres ni a base de ratlles pin-
tades sobre l'asfalt. Així s'evitarà que els cotxes atropellin
ciclistes i que els ciclistes atropellin vianants.
Els desplaçaments per l'Eixample i Ciutat Vella -sobretot en
sentit paral·lel al mar- presenten actualment pocs proble-
mes per als ciclistes. Una de les prioritats dels nous carrils
serà millorar la comunicació en el sentit mar-muntanya de
la ciutat. Així, les bicicletes podran circular pel seu propi
100 nous quilòmetresde carril bici
100 nous quilòmetresde carril bici
11
barcelonacarril bici
espai reservat pel carrer Borrell, un
eix poc utilitzat pels vehicles. Aquests
carrer serà objecte d'una profunda
reforma, similar a que en el seu
moment es va fer a Enric Granados.
De fet, la majoria dels nous carrils
bici es construiran a mesura que es
realitzin reformes urbanístiques que
ja estan previstes. Uns trenta quilò-
metres, per exemple, seran al nou
barri 22@, al Poblenou. Una altra
prioritat serà connectar el casc urbà
de Barcelona amb els municipis
veïns per tal de crear vies de comu-
nicació metropolitana. Es podrà
accedir a Sant Adrià de Besòs pel
nou front marítim i pel carrer Lluís
Dalmau, a Santa Coloma de
Gramenet pel passeig de Santa
Coloma, i a l'Hospitalet de Llobregat
per la Gran Via, el carrer d'Antoni de
Campmany, la carretera de Sants i el
carrer del Foc.
Així mateix, s'obrirà un cinturó verd
que abraçarà tot Barcelona. A partir
del ja existent a la vora del riu Besòs,
continuarà per la carretera de les
Aigües, l'Hospitalet, Montjuïc i la
façana marítima.
Al centre de la ciutat, es crearan
enllaços per unir els nombrosos carrils
que actualment queden tallats, de
manera que els ciclistes es veuen sovint
obligats a circular per carrers que no
són del més segur. Aquests són els de la
Gran Via, Enric Granados, Pla del
Raval, passeig de Sant Joan, plaça
Tetuan, Diagonal, passeig Picasso,
Meridiana, passeig de Diagonal Mar i
el carrer Lluís Dalmau.
Els carrils bici de Consell de Cent
i Diputació no desapareixeran, tot
i les crítiques que, entre els usuaris
de les dues rodes, havia suscitat el
fet que no estiguessin segregats de
la circulació de cotxes. A la pràctica,
els carrils es veuen habitualment
envaïts per cotxes i furgonetes mal
aparcats. Per impedir-ho i per aug-
mentar la seguretat dels ciclistes,
l'Ajuntament preveu crear una sepa-
ració física a base de voreres o rugo-
sitats, a imatge del que ja existeix a
l'avinguda del Paral·lel.
Una altra mesura destinada a facili-
tar l'ús de la bicicleta és la possibili-
tat que els seus propietaris puguin
aparcar en recintes tancats a fi i efec-
te d'evitar robatoris. Amb aquest
objectiu l'Ajuntament negocia amb la
societat municipal d'aparcaments la
possibilitat d'acceptar bicicletes en els
seus recintes.
12
barcelona barcelona verda
L’ Ajuntament de Barcelona ha iniciat la restauració dels
jardins de Laribal, a Montjuïc, obra de J.C. Nicolas
Forestier, un dels paisatgistes més reconeguts del segle XX.
Els jardins Laribal no són gaire coneguts per la majoria
dels barcelonins. Es troben entre el Teatre Grec, el Museu
Etnològic i la Fundació Miró. Antigament, la zona acollia
els barcelonins que, els dies de festa, pujaven a la muntan-
ya per fer berenades i trobades populars. La Font del Gat
era el punt d'encontre més famós.
En aquella mateixa zona s'hi va fer construir un xalet en
estil neo-àrab el prestigiós advocat Josep Laribal. Unes
dècades més tard, l'any 1908, l'Ajuntament va comprar la
finca, i va fundar-hi l'Escola del Bosc, que assoliria un
merescut prestigi.
Paral·lelament, al llarg dels anys deu es va iniciar l'enjar-
dinament de Montjuïc. El projecte es va encarregar a
Forestier, conservador dels jardins de l'oest de París i del
Bois de Boulogne. El seu principal col·laborador va ser
Nicolau Maria Rubió i Tudurí. L'urbanització de tota la
banda oest de la muntanya va finalitzar el 1928, un any
abans de l'Exposició Universal.
Els jardins Laribal van obtenir una gran anomenada.
Forestier i Rubió van imposar un nou estil, d'arrel medi-
terrània. Parterres sobreelevats, camins ortogonals, rajo-
les ceràmiques, aigües ornamentals i una escala monumen-
tal omplen un recinte ubicat en una zona de fort pendent.
Els autors van aprofitar la vegetació existent -des de les
plantes autòctones fins als arbres fruiters-, però integrant-
les en un concepte de jardineria renovador i original, que
s'inspirava en els jardins àrabs.
Els últims anys, els jardins s'havien degradat fruit del pas
del temps i del vandalisme. La restauració compta amb un
pressupost de 280 milions. El projecte preveu recuperar el
recorregut d'escales, rampes i camins, tornar a posar en
funcionament el sistema aquàtic de cascades al passamà i
sortidors als replans, refer i consolidar els murs, restaurar
la pedra tallada i les baranes de la cascada de la Font del
Gat, replantar les espècies aquàtiques i posar al dia el con-
junt de la vegetació.
Els treballs han d'estar finalitzats el desembre del 2001.
Els jardins Laribal deMontjuïc es posen al dia
barcelonacultura
Altaveu, punt de trobada amb les cultures del mónLi interessa la literatura xinesa o el
budisme Zen? Voldria saber més
sobre la música sufí o la societat de
castes de l’Índia? Són algunes de les
propostes que ofereix Altaveu, una
plataforma que té com a objectiu el
coneixement i la difusió de les cultu-
res del món.
Altaveu és una iniciativa del Club
d’Amics de la Unesco de Barcelona.
Cada any -aquest és el tercer- orga-
nitzen uns seminaris sobre cultures
que són impartits per especialistes
(catedràtics, viatgers...) als Centres
Cívics de Barcelona i a altres entitats.
Aquests cursos estàn integrats per
conferències que aborden la cultura
triada des de diferents perspectives,
des de la pintura i la poesia a la histò-
ria, les creences o la situació social.
El preu de cada seminari és de 2.000
pessetes (1.000 ptes. per als estu-
dians i per als socis del Club d’Amics
de la Unesco).
Les conferències tenen lloc un dia fix
de la setmana, a partir de les 19.15
hores. També s’imparteixen seminaris
especialitzats (Cal·ligrafia i escriptu-
ra japonesa, Ikebana) i matèries com-
plementàries, com ara gastronomia
exòtica o un cicle de cinema que es fa
els dimecres al Club d’Amics de la
Unesco, i al qual poden assistir gra-
tuïtament els inscrits als seminaris.
El primer quadrimestre d’Altaveu,
iniciat a l’octubre, finalitzarà el
gener. Per al segon quadrimestre
(Febrer/Maig 2001), s’ha preparat el
següent programa:
-Els dilluns de la Xina (Casa
Elizalde), Món Pèrsic (Convent de
Sant Agustí), Repúbliques Túrquiques
de l’Àsia Central (Pati Llimona).
-Els dimarts de l’Índia (La Pedrera),
Àfrica Negra (Biblioteca Vapor Vell),
Tíbet (Club d’Amics de la Unesco de
Barcelona), Cultures eslaves (La
Sedeta), Mèxic (Centre Garcilaso).
-Els dijous de l’Islam (Drassanes),
Extrem Orient (Fort Pienc), Portugal
(Club d’Amics de la Unesco de
Barcelona).
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS
Club d’Amics de la Unesco de
Barcelona. T. 93 453 95 07.
C/. Mallorca, núm. 207, pral.
13
16
barcelona associacionisme
bcn@associacionspossar les noves tecnologies a l’abast de les associacions
En la nova societat del coneixement,
les telecomunicacions son una eina
bàsica. Fan possible l’accés dels indi-
vidus i dels grups a la informació,
creen noves vies de difusió i obren
infinites possibilitats d’interrelació.
En aquest món, les associacions
no han de quedar enrera, per què
la seva tasca és fonamental per a
l’acció i la participació de la societat
civil en la nostra ciutat i, també, en la
gestió municipal.
Amb l’objectiu de potenciar i moder-
nitzar el sector associatiu de
Barcelona, neix el pla bcn @ssocia-
cions, un programa coproduit entre
l’Ajuntament i la Diputació de
Barcelona i dissenyat per a facilitar a
les associacions l’accés i la utilització
de les noves tecnologies de la infor-
mació i la comunicació.
El Pla bcn @ssociacions es un
programa que integra tots els
serveis que l’Ajuntament ofereix
gratuïtament a les associacions en el
camp de la comunicació i la informa-
ció a través d’Internet i dels nous sis-
temes tecnològics.
Està coordinat per Participació
Ciutadana, a través de Torre Jussana
– Serveis Associatius.
L’Ajuntament va començar a treballar
en aquests serveis ara fa quasi 5 anys,
amb la creació de la web de Torre
Jussana – Serveis Associatius, que
dona informació i difusió dels temes
d’interés per a les associacions. La
web de Torre Jussana és una de les
més visitades de l’Ajuntament de
Barcelona i s’ha convertit en una
potent eina per al treball associatiu.
Ara, dins del Pla bcn@ssociacions, la
web de Torre Jussana s’ha redissenyat
amb més opcions interactives, que
donen tot el protagonisme a les asso-
ciacions i tots els serveis per a la difu-
sió de les seves activitats i notícies,
l’accés a infrastructures, el recull
exhaustiu i actualitzat d’actes i temes
d’interès, un servei ràpid de suport a
la gestió i funcionament, la connexió
directa amb les altres entitats...
Mentrestant, s’han distribuït ja 400
ordinadors de segona ma i gratuïta-
ment entre altres tantes associacions de
Barcelona. Aquesta campanya, que s’i-
niciava l’any passat, ha permès reutilit-
zar els ordinadors que el parc informà-
tic de l’Ajuntament va substituint.
Aquest mes de novembre es presenta
el Pla bcn @ssociacions al Centre de
Cultura Contemporània de Barcelona
i tots els nous serveis gratuits per a
les associacions: conexió a internet
gratuita, ddreça de correu associati-
va, confecció de pàgines web, hosta-
latge de pàgines web, accés als ser-
veis de Torre Jussana Virtual, forma-
ció de les associacions en noves tecno-
logies, aula informàtica, cessió d’e-
quipaments informàtics, impuls a la
creació de xarxes ciutadanes.
Bona part d’aquests serveis ja s’han
posat en marxa i són ja disponibles.
Un exemple: la web de Torre Jussana
dona ja l’hostalatge i enllaç a més
400 diferents webs d’associacions, de
les quals 150 han sigut íntegrament
confeccionades i actualitzades gratuï-
tament pels servies de Torre Jussana,
amb disseny personalitzat i a mida de
cada entitat.
17
barcelonaen xarxa
A partir d’ara serà més senzill donar-se d’alta a
l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE)
des de casa. O demanar el justificant de
convivència del Padró Municipal des de la
pantalla de qualsevol ordinador connectat a
Internet. L’Ajuntament està renovant el disseny i
el contingut del seu apartat de tràmits a la web
municipal, amb l’objectiu de facilitar al ciutadà
la consulta o realització de tràmits per Internet.
El nou sistema és més còmode. Simplifica l’ex-
plicació dels tràmits i el procés de sol·licitud. A
més, s’han agrupat en un sol apartat els tràmits
que es poden fer directament per Internet, que
són 47. En total, la web de l’Ajuntament ofereix
informació sobre més de 600 tràmits municipals
i no municipals.
Els tràmits més fets per Internet són l’alta-auto-
liquidació de l’IAE, la domiciliació bancària de
tributs municipals i preus públics, i els justifi-
cants de convivència i residència del Padró
Municipal d’Habitants.
Nova aplicació de tràmits i gestions
(www.bcn.es)
El teatre municipal Mercat de les Flors
ja té adreça a la web municipal. A més de
conèixer la història del Mercat, en aquest espai
es pot trobar informació sobre la programació
de la temporada i altres activitats que es fan al
teatre, com ara els Tallers al Mercat -un
programa pedagògic adreçat als alumnes de
secundària-, el Supermercat -la programació
golfa dels dissabtes a la nit, amb música, cinema,
arts plàstiques, multimèdia, instal·lacions...-
o iniciatives com el Teatre Virtual, un projecte
que uneix teatre i Internet.
La web del Mercat disposa d’un apartat per a què
tothom opini sobre el funcionament del teatre i els
espectacles que programa -El públic participa-, i
informa de punts de venda d’entrades i de des-
comptes. També ofereix la possibilitat de sol·lici-
tar la targeta d’Amics del Mercat per Internet.
www.bcn.es/icub/mflorsteatre
El Mercat deles Flors
estrena espai a la web
Ja és més fàcil tramitar
per Internet
18
Oficina TroballesC/. Ciutat, núm. 9, planta baixa (Ciutat Vella)Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h.Telèfon: 010
barcelona què cal fer per...?
Barcelona és una ciutat molt gran i amb un gran índex de
mobilitat dels seus habitants. Per això és habitual que obli-
dem alguna de les nostres pertenences a qualsevol comerç,
transport públic o al mateix carrer.
Dins del primer semestre de l’any 2000, hem recollit a
l’Oficina de Troballes de l’Ajuntament de Barcelona prop
de 17.000 objectes oblidats o extraviats. D’aquests, més
del 30% s’han pogut retornar al seu propietari.
Sempre que trobem un objecte extraviat, a més de poder-
lo lliurar a la mateixa Oficina de Troballes, es pot lliurar a
qualsevol caserna de la Guardia Urbana o a qualsevol
Oficina d’Atenció als Ciutadans. Aquí el faran arribar a
l’Oficina de Troballes per la seva catalogació i posterior
retorn al propietari. Igualment, a l’Oficina de Troballes es
reben tots aquells objectes que s’han trobat als transports
públics, taxis, objectes recollits per la Policía Nacional,
Mossos d’Esquadra o bústies de Correus.
Si heu perdut alguna documentació o objecte, el més habi-
tual és que en uns dies es rebi a l’Oficina de Troballes de
l’Ajuntament. Si aquest objecte disposa d’alguna identifi-
cació del propietari, des de l’Oficina es posaran en contac-
te amb ell per tal que el passi a recollir (cas d’objectes de
valor) o el faran arribar per correu certificat (cas de docu-
mentacions). Com és lògic, de vegades costa esbrinar qui és
el legítim propietari d’un objecte. Per aquest motiu, si us
adoneu que heu perdut algun objecte identificable per
algun número de sèrie, recomanem que truqueu al telèfon
010, on us informaran si aquest objecte ja es troba a
l’Oficina de Troballes.
Evidentment, sempre es fan les comprovacions per tal de
garantitzar que el reclamant de l’objecte sigui el propie-
tari legítim. Sempre que sigui possible, s’ha de presentar
la factura, rebut de compra o contracte en el cas de telè-
fons mòbils.
Per últim, no oblideu portar alguna documentació oficial
que us identifiqui en el moment de recollir l’objecte. I si
demaneu a una tercera persona que vagi a recollir algun
objecte en sel vostre nom, s’ha de fer una autorització
escrita on constin totes les vostres dades personals.
Si hem perdut un objectei volem recuperar-lo
19
barcelona Edita: Ajuntament de Barcelona. Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat. Consell d’Edicions iPublicacions: Vladimir de Semir (president), Enric Casas (coordinador), Mario Giménez (secretari), Joan-
Anton Benach, Assumpta Escarp, Jordi Marti, Francesc Navarro, Marta Continente, José Pérez Freijo,
Antoni Puig. Director: Francesc Navarro. Redacció: Felicia Esquinas, Gabriel Pernau, Carme Anfosso.
Redacció Districtes: Pilar Fernández (Ciutat Vella), Caridad Farre (Eixample), Josep Pasqual (Sants-
Montjuïc), Gemma Galvez (Les Corts), Teresa Gàmez (Sarrià-Sant-Gervasi), Isabel Pagés (Gràcia), Esther
Sust (Horta-Guinardó), Rosa Farga (Nou Barris), Susana Gómez (Sant Andreu), Ferran Martorell (Sant
Martí). Edició web: Ramon Muns. www.publicacions.bcn.es/BI. Disseny: Zinc design& communication.
Maquetació: Cristina Vidal. Fotografia: Antonio Lajusticia, Luis Clúa, Manel Socías, Rafael Escudé. Foto
portada: Pere Vives. Han col·laborat en aquest número: Inma Puig i Xavier Cubells. Fotomecànica:Imatge i Producció Editorial. Impressió: Rotocayfo-Quebecor SA. Dipòsit Legal: 29175-94.
• Exposició Calders. Els miralls de la Ficció al CCCB
barcelonabreus
Barcelona és de color...-Blau. Pel mar.
Un record de Barcelona?-La moguda de la Rambla, el carrer Elisabets... Jo
sóc de Sant Cugat, i recordo quan vaig començar a
estudiar a l'Institut del Teatre, l'any 1976, i havia de
baixar cada dia a Barcelona per anar a classe.
Un lloc per passejar?-El Passeig de Gràcia, perquè és molt urbà, molt
clàssic, molt cosmopolita. O el Park Güell, on anava
a passejar la meva gossa. M'agrada Barcelona per-
què té tots els avantatges de la ciutat gran, però és
molt habitable.
Un barceloní: -Eusebi Güell.
On convidaria a sopar a uns amics estrangers?-A dalt de tot del Tibidabo, des d'on hi ha una vista
preciosa.
Barcelona de dia o de nit?: -De dia
Mar o muntanya?: -Muntanya.
Ciutat Vella o Eixample?-Ciutat Vella, perquè hi vaig viure. M'agraden els
seus carrerons estrets, les bortigues i que no hi ha
tants cotxes com a l'Eixample.
Canviaria Barcelona per...-...mmm... És difícil de dir. Home; per Florència,
potser, tot i que comparat amb Barcelona és una
altra cosa.
Què es podria millorar de Barcelona?-S'han fet bastants espais per a vianants, però cal-
dria millorar la circulació i l'aparcament, perquè
creuar un carrer continua costant bastant. Però no
et pensis que gaire coses més.
Emma VilarasauRobert i Sonia Delaunay s'ins-
criu en la línia d'exposicions que
el Museu Picasso realitza regu-
larment al voltant de las van-
guardies que conformen el panorama artístic de la prime-
ra meitat del segle. Es donarà una visió general de l'obra
de Robert i Sonia Delaunay i també es pretén profundit-
zar especialment en els anys en que la parella va
instal·lar-se a la Península Ibèrica. Entre 1914 i 1921
Robert i Sonia Delaunay van viure a Portugal i Espanya
(Vigo, Madrid, Bilbao; Barcelona i Sitges). Va ser un
periode prolífic i molt ric L'exposició presenta mostra una
completa mostra d'unes tres-centes obres entre pintures,
dibuixos, gravats, ceràmiques realitzats pel matrimoni
Delaunay, Robert (París 1885-Montpeller 1941) i Sonia
(Gradizahsk, Ucraïna, 1885-París 1979). L'exposició es
completa al Museu de Tèxtil i d'Indumentaria (Montcada,12),
on es presenten els tapissos i catifes de la darrera època
L’exposició resta oberta fins el 21 de gener.
La mostra Calders. Els miralls de la Ficció pretén poten-
ciar la imatge d’un Pere Calders complex i incisiu, que ens
retorna, a través dels seus contes i les seves novel·les, una
imatge pertorbadora de la realitat que ens envolta; que fa
trontollar les seguretats en què ens hem instal·lat. Més
enllà del Calders encasellat en el gènere contístic,
Castellanos i Melcion volen reivindicar un Calders capda-
vanter en la investigació de la literatura, relacionant amb
l’avantguarda i el realisme màgic. Un Calders amb inquie-
tuds creatives per altres disciplines artistiques com el
dibuix, el grafisme, la fotografia, el cinema....En definiti-
va, aquesta exposicó vol subratllar Pere Calders com a cre-
ador exponent del segle XX. L’exposició resta oberta fins el
28 de gener.
• Robert i Sonia Delaunay al Museu Picasso
La Barcelona de...
ENS PREPAREM PER FER UNA BARCELONA MÉS NETA.
GRÀCIES PER COL·LABORAR.
Nous vehicles. Nous contenidors. Nous uniformes. Nous horaris. Nous serveis. Noves tecnologies.
Per fer una Barcelona més neta la nostra preparació és fonamental. La teva col·laboració també. Gràcies.
Aplicaciones a tres tintas sobre fondo blanco
FEM-HOAcord Cívic per una Barcelona neta i sostenible
Ajuntament de Barcelona
bcn.es/neta