1º de mayo dÍa de los trabajadores “in …...en nadal hi ha algunes plantes que adquireixen un...
TRANSCRIPT
NADAL
CICLE DE NADAL
24 desembre
NIT DE NADAL
Missa del Gall
pessebres
Les nadales
25 desembre
NADAL
L’àpat familiar
El tió
26 desembre
SANT ESTEVE
L’àpat familiar
Els Pastorets
28 desembre
SANTS INNOCENTS
Llufes, innocentades
Bisbetó
30 desembre FESTA DEL PI Festa d’arbre
31 desembre
NIT DE CAP D’ANY
Raïms de cap d’any
Nit de festa
1 gener
DIA D’ANY NOU
ninou
5 gener
NIT DE REIS
Cavalcada de Reis
Cartes i sabates al balcó
6 gener
EPIFANIA
Tortell de Reis
NAIXEMENT DE JESÚS ______________________________________________________________________________________
Evangeli de Lluc 2, 1-20
Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se. A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué: No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells: Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber. Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.
Pessebre de la catedral de Barcelona
claustre
En Nadal hi ha algunes plantes que adquireixen un interès especial, bé perquè adornen les nostres llars amb el seu port elegant en un moment en què no abunden massa les flors, com és el cas de la Poinsettia, o flor de pasqua. Altres, com el vesc, perquè han estat triades com a símbol d’aquestes festes i forma part de la tradició que estiguin amb nosaltres durant aquestes festes.
VESC (muerdago) El vesc és una planta paràsita que s’alimenta de les espècies sobre les quals es troba, xuclant-los la seva saba. Considerat com un amulet de la bona sort, el vesc inunda les places on es venen productes nadalencs com un integrant més de Nadal. Es diu que si es compra una branca petita d’aquesta planta, tindrem bona sort l’any proper. Aquesta creença ha portat a posar l’espècie en perill d'extinció en molts llocs. El vesc és una planta molt valuosa per les seves propietats medicinals. Constituint un dels millors recursos per a reduir la pressió sanguínia. En la majoria dels casos la seva venda és il·legal i hauria d'evitar-se la seva compra per a no posar en perill la supervivència de l'espècie.
FLOR DE PASQUA El seu nom científic "Pulcherrima " se deu al fet que, al descobrir-la, se li va donar el nom de la més pulcra, és a dir la més bella. Se la coneix també com Poinsettia pel fet que va ser introduïda als Estats Units per Joel Robert Poinsett en 1825. És una de les plantes més apreciades en aquest país, fins al punt que el 12 de desembre se el coneix com el Dia Nacional de la Poinsettia. Per a nosaltres li convé el seu altre nom d'Estel de Nadal ja que aquesta planta llueix amb llum pròpia durant aquestes festes. De la família de les lletereses, destaca per les seves bràctees en forma de fulles acolorits de vermell o blanc grogós, que fan la funció de pètals. Les flors son de color groc i molt petites. Hi ha hagut moltes discussions sobre la possible toxicitat, encara que sembla que és menys tòxica del que es suposava.
CONCERT DE CARILLÓ DEL DIA DE SANT ESTEVE
El concert de Carilló del dia de Sant Esteve que se celebra al Palau de
la Generalitat és una de les activitats tradicionals que es fan cada any
per celebrar el Nadal.
L’Escolania de Montserrat celebra demà dijous 6 de desembre la seva festa. Amb motiu de
la festivitat de Sant Nicolau, patró dels infants, tindrà lloc la tradicional festa del bisbetó,
d’origen medieval, i que enguany tindrà com a protagonista l’escolà de Montagut-Oix
(Garrotxa) Aniol Ribes i Ripoll de 10 anys, que va ser escollit pels seus companys el passat
22 de novembre, dia de Santa Cecília, patrona de la música.
Durant la festa de demà dijous, a l’Aniol Ribes el vestiran amb la roba pròpia d’un
bisbe, en record al bisbe Sant Nicolau, serà ell qui triï el menjar de tots els membres de
l’Escolania, la Salve que es canta al migdia a la basílica (13h.) i sempre anirà acompanyat
pels altres dos escolans que van sortir escollits a la terna: Enric Guimerà Vea, de
Martorell, com a vicari general, i Pau Díaz Callao (Santa Oliva, Baix Penedès), en condició
de secretari del bisbetó.
El bisbetó és un alumne de segon curs que surt escollit pels seus companys a
l’Escolania (abans de l’ampliació dels estudis a 4rt. de Primària era de primer curs), ja que
l’any anterior es considera de preparació. L’elecció del bisbetó es duu a terme a través
dunes primàries, i després duna intensa i democràtica campanya electoral, que té lloc el
dia de Santa Cecília.
Dimecres, dia de Sant Nicolau, els pares i familiars dels escolans seran els protagonistes
de la festa. A les 16.30h es reuniran amb els alumnes del centre a la Sala Puig i Cadafalch
de Montserrat i realitzaran un seguit d’activitats amb ells. Com a novetat, enguany, abans
de la Llegenda de Sant Nicolau es farà una introducció escenificada, escrita pel P. Lluís
Juanós, monjo de Montserrat, i representada per tres escolans L’Escolania oferirà un
concert, dirigit per Bernat Vivancos, acompanyat al piano per Vicenç Prunés.
PAPA NOEL, SANTA CLAUS, SAN NICOLÁS
La figura de Santa Claus, al igual que el árbol de Navidad, resultó de la combinación de
varias leyendas y tradiciones muy antiguas.
Sin duda alguna existe cierta relación entre el Viejo Noel actual y los Jule-nissen de
Dinamarca y Noruega y los Tomte de Suecia, duendecillos vestidos de rojo con gorros
puntiagudos y luengas barbas blancas que reparten regalos montados en Jule-
buken, chivos adornados con moños y campanillas.
EL PAPÁ NOEL
viejo de barba larga gris, representó en una época a Odín o Votán, el dios nórdico que
durante el invierno cabalgaba en su mágico caballo de ocho patas llamado Sleipnir,
dispensando premios y castigos. Para algunos, hay una relación en la tradición del Viejo
Noel y la diosa noruega del hogar, Hertha o Percht, la cual, como Santa Claus entraba y
salía por las chimeneas.
Durante el solsticio de invierno (21 de diciembre en el hemisferio norte) las casas se
adornaban con pinos y siemprevivas para darle a Hertha la bienvenida. A la hora de la cena
se erigía un gran altar con piedras chatas y se hacía una fogata con ramas de abeto.
Hertha descendía por entre el humo.
SAN NICOLÁS
Con el tiempo todas estas figuras se fundieron con San Nicolás, Obispo de Mira, región al
suroeste de Asia, en el siglo III. Sus restos fueron trasladados a la ciudad de Bari en Italia
en 1087. Muchas leyendas recuerdan a esta gran Obispo que se caracterizó por su
especial amor por los niños y los necesitados. Se dice de él que solía recorrer por las
noches las comarcas llevando regalos a los vecinos y dando buenos consejos, a la vez
que inculcaba en las casas alegría y optimismo. Una anécdota narra que un humilde
labriego mientras junto a la chimenea en una noche de invierno meditaba con gran
tristeza sobre su falta de dinero para dar la dote de sus tres hijas casaderas, sintió un
tintineo en el piso y, con gran asombro encontró a sus pies una bolsa con monedas de oro.
La noche siguiente ocurrió lo mismo. La tercera espió para ver qué ocurría y vio que se
trataba del obispo Nicolás quien, desde afuera, le había echado por una ventana una
tercera bolsa para que el buen hombre pudiera casar a las tres hijas.
Después de su muerte fue elevado a los altares en poco tiempo, y su fiesta se celebraba el
6 de diciembre. En ese día, era costumbre visitar los hospitales y orfanatos de niños para
llevar regalos como lo hacía en vida San Nicolás. Poco a poco la fiesta se unió con la
celebración de la Navidad.
Su renombre se había extendido hasta entre los lapones y samoyedos que habitaban en la
región de los renos, y fue convertido en patrono de muchas ciudades europeas. Alemania
y Holanda fueron los países donde más pronto se estableció la celebración de San
Nicolás.
Los holandeses lo introdujeron en los Estados Unidos en su primer barco, en
forma de mascarón de proa y lo hicieron patrono de la isla de Manhattan, en
Nueva Amsterdam, como llamaron los holandeses a Nueva York cuando la
fundaron en el siglo XVIII. La figura del regordete y jovial mascarón, con
mejillas sonrosadas cautivó a los norteamericanos y pronto se metamorfoseó su
mitra episcopal en el simpático gorro, conservando el color rojo de las vestiduras
episcopales; se le adicionó la bolsa de juguetes, y su viejo potro gris se
transformó en un trineo tirado por ocho renos. La visita a los hogares con
regalos se postergó hasta la víspera de Navidad.
SANTA CLAUS
Sucedió que el santo en holandés se llamaba Sinter klass, palabra que los
niños de habla inglesa cambiaron por Santa Claus, y algunos pueblos del Caribe
lo llamaron "Santicló" pensando en una pronunciación francesa.
En cambio, en Francia el nombre se transformó en Papá Noel, por la tradición de
dar regalos en Navidad (Noel). Pero, llámese como se llamare, la figura del viejo
regordete, alegre, sonriente, que reparte regalos y alegría, nos recuerda siempre
la actitud del cristiano en Navidad, y sobre todo se convierte en un llamado de
atención.
TORTELL DE REIS
"Dolça Catalunya" descobreix, en aquest capítol, la
tradició del tortell de Reis i com s'elabora a Catalunya
i en altres llocs del món.
Aquest tortell és un brioix farcit de massapà, però
que també pot ser de nata, crema o trufa. A dins del
brioix s'hi amaguen dues figuretes: un rei i una
fava. Qui troba el rei és coronat i pot manar. Qui troba
la fava ha de pagar el tortell.
El tortell de Reis també és una tradició en altres
països. Un grec, una nord-americana i una suïssa
parlen de les característiques dels tortells elaborats
als seus països d'origen.
El tortell de Reis és el colofó de tots els àpats de les
festes de Nadal.
El tortell de Reis