DIVULGACiÓ / EDUCACiÓ

FITXES «LES PLANTES DE

COLLSEROLA»

Per conèixer i gaudir del patrimoni natural de Collserola,és utilíssim disposar de materials de camp que facilitinla identificació dels diveios elements naturals. En

aquesta línia acaba de sortir un primer recull de lesplantes més habituals a la serra de Collserola editat enforma de fitxes. Cada fitxa, d'un format de 9 x 12 cm iplastificada, conté a la cara una reproducció fotogràficade la planta amb la descripció de les sevescaracterístiques distintives; al dors una foto de la flor oel fruit, un dibuix de l'aspecte i altres informacionscomplementàries. EI primer recull conté 23 espèciesd'arbres, arbusts i lianes i dues fitxes resum. Aquestmaterial ha estat llargament experimentat amb escolarsi estudiants als centres d'Educació ambiental de CanColl i Mas Píns: allí es poden adquirir igual que al Centred'Informació. EI preu de venda és de 1000 ptes.

AladernRhsmnus alattHnus

les fulles

s'alternen a la lija

A.rbret de futla perenne, savinl d'aspecte arOOttiu. L'MCOf'Ça és llisa igrisen­

-ca. Les branques estan oposade$. te. fullH s'",*,,*,. la tIPI, tI6n de for·

ma ovalada itenen I. vora una mica dentada. Mirant la fulla .contrallum s'hiveu una YOfa translúcida.

HORARI D'HIVERN AL CENTRE D'INFORMACIÓ

Recordem que des de 1'1de novembre i fins el 31 demarç, és vigent el nou horari d'hivern al Centre d'In­formació: mentre quedurant els dies feiners es manté elmateix horari (9,30-14,30 i 16-17,30), els dissabtes,diumenges i festes el Centre està obert de 9,30 a 15.

Imprimeix: Winihard Gràfics- Cra. de Vic, 39 - 08180 Moià

Dip.leg.: B-18344-88 - Edita: Patronat Metropolità Parc de Collserola,

Carretera de l'Església, 92 (C' de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7)08017 Barcelona, Tel.: 2803552 I 280 06 72

.c. PATRONAT METROPOLITÀ A ÀreametropolitaoadeBarcelona.:. PARC DE COllSEROLA <Y~ Muo:J.IlJÚtat de aunidpb

PROJECTES I OBRES

LES OBRES DE LA TORRE

DE COLLSEROLA

Avui es troben a punt de finalitzar les obres deconstrucció de la torre de telecomunicacions situada alTuró de Vilana, al Parc de Collserola. Es potser elmoment de fer algunes valoracions alvoltant del procés.La idea d'una única torre de telecomunicacions vanéixer de la necessitat de racio-nalitzar la instal.lació de repetidors ala Serra de Collserola. Es tractava deconcentrar en un únic suport, dequalitat arquitectònica i paisatgís­tica, totes les demandes de te­lecomunicació actuals i futures.S'evitava d'aquesta manera lacol.locació indiscriminada d'antenesa tots els turons de la Serra,començant pel mateix Tibidabo.Aquest objectiu quedà reflectit a lanormativa del Pla Especial del Parcde Collserola, on es prohibia expres­sament la localització de novesantenes de telecomunicacions alParc de Collserola, i es concretà enl'elaboració d'un Pla Especialper a larealització de la torre de tele­

comunicacions, l'elecció d'un projecte de qualitat através d'un concurs internacional convocat perl'Ajuntament de Barcelona, i la formació d'una societatmixta (Telefònica, Retevision, TV3, Entitat Metropolita­na del Transport) que aportà el finançament necessariper a la seva construcció.Els objectius i el procés previstos l'any 86 s'han anatacomplint; queda ara, un cop finalitzada la torre, una

BREUS

Acabament de les obres de Can Coll. Les obresd'acondiciament de la casa gran de Can Coll estan apunt d'acabar, i la seva posada en funcionament ésprevista per al proper mes de març. A partir d'aquestadata, a més del seu úsper aescolars, lacasa de Can Collesdevindrà un important equipament del Parc, obert alpúblic els dies de festa. També és previst obrir Mas Pinsels festius, amb la intenció que els dos equipamentsserveixin de suport a diverses activitats i de centresd'acolliments de visitants, aspecte aquest moltnecessari des que s'han implantat les línies de bus.

Àrea de lleure del Torrent de Can Coll: Inauguraciódel restaurant. EI divendres dia 13 de desembre vaentrar en funcionament el restaurant de l'àrea de lleuredel Torrent de Can Coll regentat, a través d'unaconcessió administrastiva atorgada pel Patronat, pelspropietaris del restaurant Can Cerdà. Amb aquest serveihaquedat del tot complet l'equipament de l'àrea, inaugu­radael passat mesde maig (vegeu Butlletí núm.13) iqueha tingut una gran acceptació per part del públic, desdels qui l'usen per a la costellada massiva dominical,com els que hi van a fer el vermut o el berenar tranquilels dies feiners.

última etapa que és la d'anar-hi localitzant, no tan solsles noves demandes de suports, sinó aquelles jaexistents actualment.Cal fer una segonavaloració del procés: construir unaedificació del volum i la complexitat d'aquesta, en unentorn natural sense malmetre'l innecessàriament nigenerar impactes paisatgístics desavinents, era i és unaempresa difícil.

La preocupació per aquest fet, quemotivà la participació del Patronat idels veïns de Vallvidrera en tot elprocés, es concretà ja en el Projecteel qual incorporava la lògica de laconservació de l'entorn. A tal fi,definia uns àmbits reduïts d'alteracióde las vegetació, tant pel que fa a laconstrucció de les edifcacions i delselements d'urbanització necessaris'com a l'ocupació de l'espai durantl'execució de les obres; preveiafinalment uns projectes derestauració.EI seguiment detallat de l'obra -ambvisites freqüents per partdels tècnicsdel Patronat- i l'esperit decol.laboració tant per part de ladirecció com de l'empresa construc­

tora han aconseguit fer compatible l'execució d'una obradifícil i innovadora pel que fa a les tècniques i a lamaquinària utilitzada, amb la conservació d'un entornnatural fràgil. EI resultat global així ho testimonia, tot ialgun esguerro aïllat; tanmateix quedarà reparat enl'última fase, en vies d'execució, la qual inclou larestauració dels indrets malmesos per completar unareconfiguració vegetal global de l'àrea.

'/ ' ",/Dadesfacilitadesper l'ObservatoriFabra(432m)

Període TMA TM T Tm Tma P PASetem.1991 29.4 25.7 21.6 17.5 11.6 45.2 518.0Setem.1914-199033.0 23.5 19.9 16.4 7.4 66.5 419.6

Octub.1991 24.4 18.3 14.8 11.2 5.2 74.5592.5Octub.1914-199028.8 18.6 15.6 12.5 1.7 83.1 502.7

Nevem.t991 20.8 13.8 10.7 7.6 2.4 64.9 657.4Nevem.1914-199026.4 13.6 10.9 8.2 -2.6 66.8 569.5

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana

T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjana

Tma Temperatura mínima'absoluta P Precipitació total mes (11m2)

PA Precípitació acumulada des de 1'1de gener

DESEMBRE 1991

«-.Joa:UJCJ)-.J-.Jo()

14

Butlletí del Parc deCollserola

~,',.:;1:::

TU síATILA NO

Aquest és el títol d'unacartolina ambil.lustracions del dibuixantPerich, que conté unseguit de consells inormes d'ús del Parc.

Una cara «Tu sí» exposales actituds desitjables;l'altra «Atila, no» descriuels comportaments quecal evitar.

S'ha editat fa poc i sen'ha fet també una versióreduïda en format

d'adhesiu; es reparteix defranc i amb profusió ambel desig de fomentar elrespecte i l'estima detothom pels valorsnaturals i culturals deCollserola; si això nos'aconsegueix, la gestiódel Parc es fa debades.

MEDINATURAL DIVULGACiÓ I EDUCACiÓ

Caça. La concreció de la proposta s'ha fet discutintsobre el terreny amb cada una de les societats, totes lesvegades que ha fet falta, per tal d'arribar a un pacte quecom podeu imaginar no sempre ha estat fàcil.S'ha superat, doncs, bona part dels obstacles i noméscaldrà acabar en alguns casos de lligar en ferm elsacords i esperar la publicació per part de la Generalitatd'aquesta nova regulació. Tanmateix, ja hi ha hagut unaconcreció de cara a la present temporada ja que haentrat en vigor la declaració de diverses zones de

seguretat a la finca de Can Coll, a Can Fatjó del Molí, ia l'entorn del Cementiri de Cerdanyola. Esperem que

paulatinament es vagi fent realitat la proposta delPatronat que creiem que és la millor manerad'aconseguir els objectius de conservació i lleure quepretén el Pla Especial, tenint en compte alhora laproblemàtica específica de les diferents Societats de.caçadors actualment existents al Parc.

declarat en la seva totalitat zona de seguretat l'any1984. Resta, doncs, només un 3% del Parc que pre­senta figures estrictes de protecció per a la fauna:laReserva de la Font Groga i el Refugi de Caça de CanCatà.

Situació proposada. La proposta del Patronat com­poita un canvi substancial de la normativa vigent. Agrans trets el que es pretén és avançar significativamentcap a les determinacions del Pla Especial, mitjançant ladeclaració de zones de seguretat allà on hi ha un risc

evident per a les persones, zones que abastarien fins aun 39 % del Parc. Els aspectes estrictes de conservacióquedarien garantits mitjançant la declaració de dosamplis refugis de fauna salvatge a les àrees naturals delParc. Amb tot aixó es reconvertiria la situació i quedariaun 70 % del Parc com a àrea no caçable.

Alhora, la proposta porta implícita la desaparició detotes les àrees "lliures». EI 30 % del Parc format per

espais oberts o, semioberts on la caça hi estariaautoritzada, serien àrees acotades repartides entre lesdiferents Societats de caçadors i sota el seu controlo

responsabilitat.Aquesta proposta s'ha estudiat i debatut en sessionsplenàries a les quals, a més de la Generalitat i elPatronat, hi assistiren representants de totes lesSocietats de caçadors i de la Federació Catalana de

Collserola tour. EI segon dissabte de cada mes: 11 de

gener, 8 de febrer, 14 de març

Nits d'astronomia. Un divendres al mes a la nit a Mas

Pins: 17 de gener, 14 de febrer, 27 de març

Campanya de col.locació de caixes-niu. Mesos degener i febrer. Demaneu informació al. Centre

Curs de geologia per a professors. Mas Pins, 4 i 5d'abril

Exposició temporal "Els ambients assolellats»Centre d'Informació. Del16 de març al1 Ode maig (dates

pendents de confirmació)

CALENDARI DE PROXIMES ACTIVITATS

Des del 27 d'octubre el Bus del Parc funciona cada

diumenge per les línies de Cerdanyola i de Molins deRei. L'acceptació per part dels usuaris és òptima encircumstàncies meteorològiques favorables, però encanvi és força escassa quan plou o fa fred.Els moments de màxima afluència de públic són lessortides de Barcelona de les 11 i les 12 fins al punt que

molts dies ha calgut doblar el servei en aquestes hores.Recomanem, doncs, l'ús del bus a les primeres sortides,

cosa que d'altra banda allarga el temps disponible per afer itneraris a peu. ;: '"La irregularitat en l'ús causa ~ '''''-greus disfuncions en el costdel servei, ja que mentre acertes hores o en certsdies els busos van

gairebé buits, enaltres cal posar­ne dos ambl'incrementdel dèficitacumulat

que tot aixòcomporta,bastant supe­rior al que s'haviaprevist en un principi.Aquest conjunt de circumstàncies han fet que elPatronat s'hagi vist en la necessitat d'augmentar el preufins a 250 ptes. preu que entrarà en vigor en datapropera. S'ha preferit un increment substantiu en aquestmoment a fi de no haver de revisar el preu durant l'any.

Amb aquest augment i una major racionalització delservei en la ja qual s'està treballant, és d'esperar que esredueixi el déficit fins al punt que permeti assegurar lacontinuïtat del servei.

Demanem tota la comprensió als usuaris amb elconvenciment, d'altra banda, que es tracta d'un preu bo

i ajustat al servei que es presta. Per acabar de feratractiva l'oferta, a partir del març es reprendran ambassiduïtat les passejades De bus a bus guiades pervoluntaris que es prepararan per a aquestes tasquesdurant el gener i el febrer.

EL BUS EN MARXA,

PERÒ ENS CAL APUJAR EL PREU

c:::J Vedats

_ Z. Seguretat

_ Refugis

Situació actualdins del Parc

c:::J Vedats

Lliures

- Z. Seguretat

- Refugis

Situació regulada

3%

2101.()', J•.......¡; 52%1'1 •• ' ." •

24% .)

~2801.0

33%

39%

LA GESTiÓ DE LA FAUNA AL PARC

DE COLLSEROLA (2)

Un dels aspectes més rellevants en ls tasques de gestióde la fauna és l'ordenació de l'activitat cinegètica. Comapuntàvem en l'anterior butlletí. aquest és un temacomplex que depassa la visió estrictament faunística, ique convé tractar sense posicions "calentes»preconcebudes.Per a situar-nos en aquesta línia, convé començar perdiferenciar d'una banda, els efectes de la caça sobre lafauna i de l'altra, les relacions d'aquesta activitat amb les

persones. En el primer cas, i després d'alguns estudisprevis, s'ha pogut constatar que indubtablement la faunadel Parc i en concret determinades espècies esressentien d'una presió de caça sostinguda i globalmentexcessiva. Per l'altra banda, la caça, si més no tal coms'efectua actualment, comporta un conflicte importantd'ús del Parc entre un sector de la població en què

aquesta pràctica és fortament arrelada i l'ampli ventalld'activitats naturalistes (itineraris, passejades) i delleure, que cada vegada sovintegen més al Parc.EI Pla Especial de Collserola, en coherència amb laconsideració d'espai natural protegit, preveu a llargtermini la desaparició total de la caça al Parc. En aquestalínia, s'ha iniciat el procés mitjançant la sol.licitud a laGeneralitat -que és qui té la competència per a fer-ho- dedeclaració de zones de seguretat i de refugis de fauna

salvatge. Per tal de' fer entenedor aquest projecteexposem a continuació quina és la situació actual i quinaés la situació proposada pel Patronat.Situació actual. A Collserola hi ha dotze àrees privades

de caça que comptabilitzen 5951 ha, la majoria de lesquals (4341) estan dins del perímetre del Parc, cosa quevol dir un 52 % de la seva superfície. A més, un 24 % delparc (unes 2200 ha) està qualificat com a àrea d'a­profitament comú, és a dir aquelles àrees lliures on potcaçar tothom que tingui llicència i segueixi la normativade l'ordre general de vedes anuals. Un 24 % és actual­ment la superfície del parc on no hi és permesa la caça,un 21 % de la qual correspon al terme de Barcelona,

intensament per resoldre el problemes d'accés, de man­

ca d'aigua, etc.Un d'ells és precisament aquest sector de St. Pere Màrtiron, per evitar que es reprodueixin aquests problemes, elPatronat ha iniciat converses amb els Ajuntaments

d'Esplugues i Sant Just, així com amb la Societat Gene­ral d'Aigües de Barcelona, propietària de la major part del'àrea cremada, per tal de millorar per l'any que ve lescondicions d'accesibilitat a la zona i per augmentar el

nombre de boques d'incendi.Tot aquest conjunt de circumstàncies (climatologia esti­val, tipus de vegetació, relleu accentuat, etc) enscondueixen a pensar que la convivència amb el foc és unfet inevitable a la regió mediterrània i cal entendre que lalluita s'ha d'encaminar en tres direccions principals: lasensibilització de la població per disminuir els incendisfortuïts, el completat d'alguns aspectes de la prevenció

(xarxa de camins, boques d'aigua, ètc.) i la millora de lescondicions de treball dels dispositius d'extinció per dis­

minuir la superfície cremada en cada foc.

ELS INCENDIS FORESTALS DE

L'ESTIU DE 1991

En arribar a finals d'any i ferel balanç de la fei na feta, undels aspectes importants avalorar és la incidència delsincendis forestals en elsecosistemes forestals del

Parc.

En conjunt, podem dir queels resultats de la cam­

panya d'enguany han estat"normals» malgrat que la

superficie cremada total haestat una mica elevada i

que s'ha produït un incendide mida excessiva i desacostumada.

De fet, les causes d'aquests resultats cal començar abuscar-les en les condicions climatològiques que s'handonat al llarg d'aquesta campanya. Es va iniciar amb unaprimavera molt plujosa que va afavorir el creixement dela vegetació herbàcia de les vores de camins i'carreteres. En començar l'estiu hi havia, per tant, una

gran acumulació de biomassa seca que augmentavamolt el perill d'incendi. A més, els mesos de juny i juliolvaren ser notablement eixuts amb només 11 litres de

precipitació total durant aquest període. La situació vacanviar força a partir del 8 d'agost quan es va registraruna pluja de 27 litres en un sol dia i 67 durant tota la restadel mes.

Aixó ha fet que aquest any 1991 hagi estat una mica

estrany pel que fa als focs ja que no se n'ha produït unnombre gaire elevat: 65 en tota la Serra de Collserola.En canvi, la superfície forestal cremada ha estat de 84

ha. (78 de matolls i prats i 6 de bosc). Aixó dóna unamitjana de poc més d'una hectàrea per incendi, mitjanaque és tanmateix molt desorientadora ja que la majoriad'incendis afectà superfícies molt petites i un de solconsumí 67,5 del total de les 84 ha. cremades.

Es tracta de l'incendi del dia 21 de juliol que afectà el

.sector de Sant Pere Martir pertanyent a tres termesmunicipals diferents (Esplugues del Llobregat, SantJustDesvern i Barcelona). La vegetació cremada foumajoritàriament una formació arbustiva alta de ginesta i

garric on hi havia alguns pins de repoblació. Perdesgràcia, el foc afectà també unes 3 ha d'una pineda depi pi nyer on els arbres havien assolit una gran alçada iconstituïen una bella mostra de paisatge mediterrani.

En aquest incendi es van donar un conjunt decircumstàncies desfavorables (elevat grau dedessecació de la vegetació, vent a favor del pendent,

orografia difícil, etc.) que varen provocar greusdificultats d'extinció durant la qual es va cremar inclús,un camió dels Bombers de la Generalitat.

Aquest fet posa en evidència les dificultats de lestasques d'extinció, les quals s'han de dur a terme senseel més mínim error. En general és aixi, ja que només en

un 1 02 % de les intervencions es presenten problemesmentre que en la gran majoria dels casos s'aconsegueixactuar amb la màxima celeritat i eficàcia. Hi ha tanmateix

alguns "punts negres» del Parc on es treballa