1. Aristòtil1.6 El problema de la políticaA. Introducció

a) Objectiu: frenar la decadència de la polis (reformar la polís)b) Mètode: determinar l’origen de la societat i la seva naturalesa però,

a diferència de Plató, parteix del coneixement real de les lleis i les constitucions de diferents estats i del seu estudi empíric (recopila 158 )

B. Origen, naturalesa i funció de la polis

a) Origen: és el resultat d’un procés d’evolució naturalLa polis és la culminació de les diferents formes d'associació humana:

Per tant, és una forma natural de vida humana: la forma ideal de vida social i d’estat

Pàg. 100

Realisme políticAristòtil Utopisme

Plató

Família Casa Tribu Aldea Polis

1. Aristòtil1.6 El problema de la política

b) Naturalesa: és quelcom natural (no artificial) L’ésser humà té una tendència natural a associar-se, a viure en

societat: és un “zoon politikon” (animal polític o social), ja que És en societat on pot assolir la seva pròpia perfecció (mai en

podria aïllat o en solitari), per tant Per poder realitzar-se necessita pertànyer a una comunitat (unió

entre ètica i política)c) Funció: fer possible la felicitat dels ciutadans

La polis (com tot allò que és natural) té una funció que li és pròpia: procurar la felicitat dels ciutadans (la política al servei de l’ètica)

Els ciutadans no s’han associat només per viure junts sinó per viure bé Què és viure bé?: no és l’abundància de bens materials (que

també són necessaris) sinó un mode de vida conforme a la virtut (regida per la raó i dedicada al coneixement i l’assoliment de la felicitat)

Pàg. 100

La funció de l’estat1r: Satisfer les necessitats primàries i materials dels

ciutadans (viure)

2n: Possibilitar la felicitat dels ciutadans i la seva autorealització

(viure bé)

1. Aristòtil1.6 El problema de la política

Pàg. 101

C. El concepte de ciutadania aristotèlic i les classes socials

• Concepció de la llibertat com a no tenir necessitat de treballar (només les classes superiors)

La felicitat no és possible per a tothom:només ho és pels ciutadans lliures

• Ja que aquesta està subordinada a:• a) L’excel·lència (envers la competència

política): les virtuts que s’exigeixen a un bon governant (prudència i saviesa) no són possibles pel ciutadà mitjà

• b) La consecució del bé comú• Queden exclosos els esclaus i les dones

(desiguals per naturalesa)• Les classes inferiors, que han d’ocupar-

se de proveir (necessitats materials) a les classes superiors i lliurar-les del treball, considera que millor que foren esclaus

La participació política tampoc: només han de governar els millors

Classes

superiorsGuerrers,

sacerdots i magistrats

Classes inferiorsArtesans,

camperols i mercaders

Exclosos dels drets de ciutadania

Dones i esclaus

1. Aristòtil1.6 El problema de la política

Pàg. 101

D. Les formes de govern: el republicanisme

La justícia és, per tant, governar en favor del bé comú

a) Defensa un govern mixt (en el qual no participi solament una classe social: republicanisme) i l’imperi de la lleiSi governa una sola classe social ho farà només en virtut del seu

propi interès, es convertirà en una tirania (sotmetrà les altres classes socials) i serà un govern despòtic (no estarà subjecte a cap llei ni control)

b) El seu govern ideal serà una aristocràcia intel·lectual (terme mitjà), que creia que representava la classe mitjana

JustesBé comú

MonarquiaAristocràciaRepública

Qui governa

Objectiu

Un de solUns quantsLa majoria

InjustesInterès d’un grup

TiraniaOligarquia

Democràcia

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.1Les claus per entendre la filosofia hel·lenística

Pàg. 102

• PerioditzacióDes de la mort d’Alexandre el Gran (323 aC) fins l’ocupació de Grècia per

Roma (146 aC)• Amb la mort d’Alexandre l’imperi es divideix en 3 regnes →

conseqüències:A. Àmbit cultural: difusió de la cultura

• Una educació i una llengua comuna fan possible la difusió de les arts i les ciències, la religió i la filosofia greges (La cultura grega serà el nou nexe d’unió i d’identificació entre els diversos individus)

• Creació de nous centres d’activitat cultural, científica i filosòfica. En Atenes a més de l’Acadèmia i el Liceu, s’obren dues noves escoles La Stoa i el Jardí. L’activitat científica es desplaça a Alexandria i Rodes (fins el segle II dC)

B. Àmbit polític: desaparició de la polis• L’ocàs de la polis: desapareix com un ideal de vida comunitària amb

la participació activa dels ciutadans en els afers comuns i és substituïda per la burocràcia i els funcionaris allunyats, dels ara súbdits, dels nous regnes

• Separació de l’ètica de la política: trencats els lligams polítics l’individu es reclou a l’àmbit privat (perquè no s’identifica amb l’acció política)

• Es passa de la llibertat política (governar la polis) a la llibertat individual (el govern d’un mateix: autarquia) en un període que és de crisis

• Cosmopolitisme: defineix un nou àmbit de solidaritat i compromís

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.1Les claus per entendre la filosofia hel·lenística

Pàg. 102

C. El paper del filòsofa) Passa del servei a la comunitat (la lluita per millorar i salvar la

polis) a la recerca d’una vida feliç (de la salvació individual)b) Moral paradigmàtica: es tracta d’oferir un model que ens permeti

aprendre a viure (filosofia pràctica)c) d’una manera feliç (eudemonisme), peròd) la felicitat, així com la virtut, només s’assoleixen mitjançant el

saber (intel·lectualisme). Per tant,e) només el savi pot ser feliç i aquest es caracteritza per la seva

senzillesa, constància i autodomini (ideal de savi)D. Les escoles hel·lenístiques

1. L’epicureisme d’Epicur de Samos2. L’estoïcisme de Zenó de Cition3. El cinisme d’Antístenes i Diògenes de Sínope4. L’escepticisme de Pirró d’Èlide i Sext Empíric

José Vidal González Barredo