1.premisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform/... · 2018. 4. 4. · de descripció i la...
TRANSCRIPT
2
1. INTRODUCCIÓ.................................................................................................................................. 3
2. METODOLOGIA I OBJECTIU DEL TREBALL…………..………………………………………… 4
3. RAMON CASAS I CARBÓ ............................................................................................................... 9
4. ANÀLISI DEL FONS FOTOGRÀFIC FAMÍLIA CODINA-CASAS ...................................... 21
4.1 La fotografia com apunt pictòric ..................................................................................... 21
4.2 La caravana automobilística ............................................................................................. 30
4.3 La fotografia de viatges ...................................................................................................... 42
4.4 La fotografia com a àlbum familiar ................................................................................ 51
4.5 Sant Benet de Bages ............................................................................................................. 58
4.6 La Reproducció d’Obra ....................................................................................................... 62
5. CONCLUSIONS ............................................................................................................................... 63
6. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................................... 64
3
1. INTRODUCCIÓ
Per què Ramon Casas?
Des d’un principi vaig tenir clar que el meu treball de recerca havia de tenir
alguna cosa a veure amb la vida i/o obra de Ramon Casas i Carbó bàsicament
per la relació familiar amb l’artista. Des de petit que he tingut curiositat per tot el
que la família ha conservat i prestat en ocasions sobre el pintor. M’ha agradat
molt sempre ser curiós i buscar-li la història a tot el que tinc a davant. Sempre
preguntava als avis, al pare, al tiet o en altres experts curiositats i anècdotes
per poder entendre la història que s’amaga darrera de qualsevol obra d’art o de
qualsevol objecte personal de l’artista així també com de qualsevol placa
fotogràfica que s’ha conservat durant més d’un segle i que ara poden ser
analitzades per poder entendre encara més la història que amaguen les obres
de l’artista i el dia a dia d’una família burgesa a finals del segle XIX i
començaments del segle XX; una època d’esplendor a Catalunya sobretot amb
el corrent del modernisme català que sorgirà a finals del segle XIX i on Ramon
Casas tindrà un paper molt important.
4
2. METODOLOGIA I OBJECTIU DEL TREBALL
Bàsicament em centraré en la investigació del fons fotogràfic de la Família
Codina i l’estudi d’aquesta mitjançant la creació d’una base de dades
descriptiva i les relacions amb les obres, el context familiar i el context social i
polític de l’obra per poder extreure la història de cada fotografia.
Per poder agilitzar la investigació, he realitzat una tria de 8 caixes de plaques
de vidre orientatives que ens podran ajudar a veure les diferents aplicacions
fotogràfiques que envoltaven a Ramon Casas i a la Família Casas-Codina.
L’arxiu de la Família Codina està format per tres caixes de fusta plenes de
caixes amb plaques fotogràfiques i àlbums que van ser recuperats per la família
Codina al Monestir de Sant Benet de Bages ( lloc on es van ajuntar les
fotografies de tota la família ), serà per això que en el fons hi trobarem
fotografies realitzades per gent diversa de la família.
Mostra treballada en el treball – Conjunt de 8 caixes de plaques de vidre (12x9 i 9x6,5)
5
He realitzat una metodologia de treball per poder realitzar l’anàlisi del fons
basant-me amb un exemple d’un llibre publicat pel Museu d’Art Jaume Morera
que parla sobre Baldomer Gili Roig i la Fotografia i que pretén analitzar i
realitzar la difusió del fons fotogràfic que la família del pintor va cedir al Museu
d’Art Jaume Morera1
Per poder recollir totes les dades de les fotografies que es tracten he creat una
base de dades amb el programa Access de Microsoft Office amb el qual he
elaborat una fitxa catalogràfica per poder catalogar i analitzar cada fotografia i
tenir tota la seva fitxa tècnica per la seva futura utilització en recerques,
conservació del fons i difusió d’aquest.
Aquest disseny de la fitxa, l’he realitzat mitjançant la lectura del llibre
Patrimonio fotográfico. De la visibilidad a la gestión en el qual es mostren
alguns exemples de dissenys de fitxes catalogràfiques i també amb l’ajuda
d’uns exemples de fitxes catalogràfiques del Museu de Lleida. En aquesta fitxa,
hi he posat els següents camps: número de registre, nom del fons, nom de
l’autor, títol de la fotografia, datació, tipus d’imatge, to, procediment fotogràfic,
suport, format, estat de conservació, localització, descripció, descriptors,
exposicions, bibliografia, notes, observacions generals, autor de la fitxa, data
de descripció i la imatge.
He hagut de digitalitzar totes les plaques de vidre de les 8 caixes seleccionades
mitjançant un escàner amb el qual hem pogut obtindré arxius en alta resolució
i els quals han quedat incorporats dins de la base de dades per evitar la pèrdua
d’informació del fons per la possible degradació del temps o qualsevol efecte
que pugui afectar l’arxiu per qualsevol circumstància.
A l’estar en negatiu la majoria de les plaques de vidre, les hem hagut de passar
a positiu mitjançant el programa Adobe Photoshop el qual ens ha permès
positivar les plaques de vidre per la seva visió digital. A continuació adjuntem
unes fotografies del procés de positivar les plaques.
1 BOSCH, Oriol. Baldomer Gili Roig i la fotografia. Lleida: Museu Jaume Morera, 2013
6
Placa de vidre un cop digitalitzada i abans de ser positivada
Placa de vidre ja positivada en la qual ja veiem bé els objectes i les persones
7
Un cop digitalitzades les fotografies, les he incorporat a la base de dades tot
completant els altres aspectes que formen la fitxa tècnica de cada fotografia2.
Un cop completada la fitxa tècnica de cada una de les plaques de vidre, he
realitzat una classificació de les fotografies per temes per poder observar les
diferents aplicacions que la família Casas-Codina emprava per capturar
moments en aquestes plaques de vidre. La classificació l’he realitzat en base a
sis blocs: la fotografia familiar, la fotografia com apunt pictòric, els viatges de la
família Codina Casas juntament amb totes les fotografies dels viatges que
realitzava el pintor Ramon Casas i Carbó, la Caravana Automobilística, Sant
Benet pel que fa a edificis i la fotografia com a reproducció d’obra.
Per poder realitzar l’ampliació i l’estudi de les fotografies del fons en relació
amb els tres aspectes citats anteriorment, he consultat una sèrie de llibres de la
Isabel Coll, doctora d’Història de l’Art especialitzada en pintors i escultors com
Santiago Rusiñol, Enric Clarasó i Ramon Casas3.
Tenint en compte tot això, l’objectiu del treball que presento a continuació és,
doncs, donar a conèixer l’ús i aplicació de la fotografia per part de la família
Codina-Casas i intentar relacionar totes les fotografies que rodegen Ramon
Casas amb els seus viatges i l’ús de la fotografia com a apunt pictòric la qual
cosa afirmaria que Ramon Casas era un pintor modern en el seu temps i
utilitzava la fotografia per capturar un lloc precís i ja a l’estudi realitzar l’obra
definitiva per poder captar tots els detalls de la fotografia. Així mateix, també
estudiarem l’aplicació de les fotografies per capturar moments familiars, de
viatges, de Sant Benet de Bages i de la Caravana Automobilística juntament
amb la Reproducció d’Obra.
2 Veure fitxes completes als annexos 3 COLL, Isabel. Ramon Casas, una vida dedicada a l’art. Catàleg Raonat de l’Obra Pictòrica. Barcelona: El Centaure Groc, 1999 COLL, Isabel. Charles Deering and Ramon Casas. A Friendship in Art. Canada: Northwestern University Press Evaston, 2012
8
Així doncs, aquest treball consta d’una biografia cronològica i artística del pintor
Ramon Casas, la investigació sobre les diferents aplicacions de la fotografia en
la família Codina-Casas i que es distribuirà en 6 grans blocs: la fotografia com a
àlbum familiar, la fotografia de viatges, la caravana automobilística, la fotografia
com apunt fotogràfic, Sant Benet de Bages i la Reproducció d’Obra. Finalment,
hi trobarem les conclusions del treball i un annex amb les fitxes catalogràfiques
treballades en el treball; per tal de complementar la informació del treball.
9
3. RAMON CASAS I CARBÓ
Ramon Casas i Carbó va néixer a Barcelona el 4 de gener de 1866 i va morir a
la mateixa ciutat el 29 de febrer de 1932. Ramon Casas era fill d’una família
benestant. El seu pare, Ramon Casas i Gatell nascut a Torredembarra era un
indià que havia fet fortuna a Cuba durant vint-i-sis anys4. La mare de Casas,
Elisa Carbó i Ferrer era filla d’una família burgesa catalana que tenien una
fàbrica tèxtil a Sant Benet de Bages, d’aquí prové la relació familiar amb el
monestir de Sant Benet de Bages que anys desprès adquirirà la família Casas.
Casas va estudiar al Col·legi Carreras de Sant Gervasi a Barcelona. Als onze
anys la família es va donar compte que Casas no mostrava interès pels
estudis5 així que els seus pares van decidir portar-lo a classes de dibuix al taller
del pintor i retratista Joan Vicens en el qual hi va estudiar durant tres anys.
Ramon Casas volia innovar i va creure necessari viatjar a París amb només 15
anys acompanyat dels seus cosins Miquel Carbó i Joaquim Casas Carbó.
Ramon Casas va poder obtenir nous temes per a les seves teles i dibuixos
degut a la gran varietat de temes amb els quals inspirar-se. Ramon Casas va
anar a estudiar al taller del pintor Carolus Durand6.
A l’octubre del 1882, va tornar a Barcelona per participar en l’exposició de la
Sala Parés on va conèixer a Santiago Rusiñol amb qui va establir una connexió
d’amistat especial durant tota la vida. Va ser a partir de llavors quan li va néixer
la curiositat de provar un altre tipus de gènere i va començar a fer retrats
donant una visió realista del personatge sense modificar-lo.
A través de Manet, Casas començarà a pintar costums típiques espanyoles
com per exemple les places de toros al 1884 on començarà la seva passió en
4 Es té coneixement de la durada d’aquest període perquè va enviar un certificat enviat des de Cuba on ho citava i que va ser necessari per poder contraure matrimoni amb Elisa Carbó Ferrer. 5 Ramon Casas es dedicava a fer dibuixos en tots els quaderns. 6 Carolus Duran va prendre influencia de Manet juntament amb Velázquez.
10
realitzar obres de temàtica taurina. Entre els temes taurins més corrents, Casas
destaca per les seves pintures amb picadors, toreros i toros en places de toros.
Ramon Casas va conèixer a Paris al pintor Maurice Lobre amb el qual va viatjar
a Madrid al gener del 1885 desprès d’haver passat un nadal familiar amb la
família del pintor Ramon Casas. Va viatjar a Madrid per realitzar diverses
còpies7 de quadres de Velázquez tots dos artistes degut a que van trobar molt
interessant en aquell temps segurament va ser el quadre del Bufó don
Sebastián de Morra o el retrat de Juan Francisco Pimentel.
Retrat de Juan Francisco de Pimentel Retrat de Juan Francisco de Pimentel
realitzat per Velázquez al 1648 realitzat per Ramon Casas i Carbó
7 Tot i que la doctora Isabel Coll diu que durant el dia 5 de gener de 1885 es va realitzar un estudi d’una pintura de mides 40 x 60 cm i el dia 20 de gener del mateix més va realitzar una altra copia de 50 x 40 cm, hem fa pensar que el retrat de Juan Francisco de Pimentel podria haver estat realitzat algun d’aquets dos dies aprofitant que tenia el permís de la còpia d’un quadre tot i que podria ser que estigués realitzat al 1904 quan va tornar a viatjar a Madrid. Pel que fa al retrat del bufó don Sebastián de Morra, podria ser que fos el que la doctora diu que mesura 50 x 40 perquè tot i que mesura 45 x 33,6 més l’ampliació lateral sembla ser que havia estat retallat potser pel mateix Ramon Casas per fer-lo entrar dins de l’ostentós marc igual que va fer Lobre amb el retrat de la infanta Margarida fet que ens fa tornar a pensar que les dos obres ara conegudes fossin realitzades a la mateixa època; això podria ser possible per la poca importància que li donava Ramon Casas a aquelles obres que realitzava ja que eren còpies que es feien sol per practicar i Ramon Casas era una de les persones a les que no els hi agradava realitzar còpies dels seus quadres així que aquests li servirien d’apunts per agafar idees al seu taller juntament amb la voluntat d’aprendre com pintava Velázquez.
11
Retrat del bufó don Sebastián de Morra Retrat del bufó don Sebastián de Morra
realitzat per Velázquez al 1645 realitzat per Ramon Casas i Carbó
El 1885, s’inicia en el món dels autoretrats ens mostren clarament la influència
de la fotografia en la pintura degut a que es mostren disposats en la mateixa
postura. Casas decideix en els primers autoretrats no pintar-se com va vestit el
dia a dia sinó que decideix pintar-se seguint les tradicions espanyoles com per
exemple vestit de picador, entre d’altres vestits típics espanyols.
El 1885, també s’iniciarà en els retrats femenins degut a la pressió familiar per
voler ser retratats així que la primera presència que trobarem serà un oli de la
seva germana Elisa Casas Carbó. Al 1885, la família de Casas es traslladarà al
poble de Vernet per passar-hi una temporada, cansat per l’avorriment en
aquella localitat, decideix fer un viatge a París.
El 1886, Ramon Casas realitza el quadre Entrada a la plaça de toros de
Madrid, el quadre mes gran que pintarà Ramon Casas, amb unes mesures de
(205 x 453 cm) i que sorgirà a través dels apunts realitzats per Ramon Casas a
Madrid el 1885.
12
Entrada a la plaça de toros de Madrid, 1886 – Ramon Casas i Carbó
A partir del 1888, Ramon Casas decidirà deixar de banda els temes taurins
degut a que va conèixer pintors famosos als que admirava així que comença a
tocar especialment la figura humana en el seu entorn. L’any 1888, es produeix
l’Exposició Universal de Barcelona i això va suposar el canvi de mentalitat de
Casas passant a començar a realitzar un altre cop retrats de les seves
germanes a la terrassa de la casa del carrer Nou de Sant Francesc, que es on
vivia la família en aquells moments.
El 1889, la relació de Ramon Casas amb Santiago Rusiñol es consolida degut
a la separació del pintor de la seva dona Lluïsa Denís i serà llavors quan
realitzaran moltes sortides i excursions junts. Assistiran al Teatre Líric junts on
coneixeran a artistes, arquitectes i escultors com Enric Clarasó, Josep Llimona
entre d’altres. A l’abril d’aquell mateix any, Santiago Rusiñol voldrà descansar i
decidirà marxar de viatge al Monestir de Poblet amb Ramon Casas i serà allí on
realitzaran diferents obres dels paisatges i llocs emblemàtics del Monestir de
Poblet.
El juny de 1889, Casas i Rusiñol van començar un viatge en carro
acompanyats d’un obrer de la fàbrica de Rusiñol8. Va ser llavors, quan Ramon
Casas escrivia articles al diari de La Vanguardia sota el títol de “Por Cataluña,
8 La família de Santiago Rusiñol tenia una fàbrica a Manlleu.
13
des de mi carro”; tots aquests textos estaven seguits d’una il·lustració que
també realitzava Casas. A finals de juny, Casas es va començar a interessar
pels paisatges i en va exposar alguns a la Sala Parés.
El 1890, Casas comença a realitzar moltes escenes intimes. A l’estiu del 1890,
Rusiñol i Casas viatgen per la Cerdanya on realitzen l’oli conegut pintat entre
els dos artistes. A l’octubre del 1890, es va inaugurar l’exposició de Casas,
Clarasó i Rusiñol a la Sala Parés.
El 1891 viatja a París i s’instal·la al barri de Montmartre espai principal en
moltes obres perquè serà un espai que oferirà vida bohèmia.
Casas al 1893, va decidir experimentar un altre tipus de camí estètic, i va
decidir endinsar-se al món dels nus igual que el seu amic Ramon Martí Alsina
els quals presentaran dues obres d’aquest corrent en una exposició a l’Ateneu
Barcelonès i serien retirades pels jutges de l’exposició així que van decidir
exposar-les en un aparador de Barcelona com a crítica a aquesta exposició.
Ramon Casas durant la seva època dels nusos, mai va interessar-se en els
aspectes provocatius que aquest tema podia oferir es per això que mai feia
nusos complerts sinó que realitzava semi-nusos. En aquest tipus d’obres,
Casas, oferia explicacions simbòliques sobre les obres.
El 1894, Casas va començar a interessar-se en
els fets contemporanis degut als problemes
sociopolítics que hi havia sobretot a Barcelona
en aquella època com per exemple l’explosió de
la bomba del Liceu, el 3 de Novembre de 1893,
lloc on aquell mateix dia estava la seva germana
Elisa Casas Carbó i el seu home Josep Codina Prat que per sort no van
resultar ferits tot i que la bomba explotés dos files darrera d’ells. Degut a la
proximitat familiar dels fets igual que l’execució de persones a Montjuïc, el
1894, Ramon Casas va decidir realitzar quadres sobre l’actualitat de l’època
per deixar constància dels fets. Va ser per aquest motiu que Ramon Casas va
14
realitzar quadres com per exemple Garrote Vil, realitzat el 1894 que n’és un clar
exemple.
El 1895, es va publicar el llibre de Santiago Rusiñol, Des del Molino el qual va
ser il·lustrat per Ramon Casas i Carbó i que s’havia publicat a La Vanguardia
durant aquell any.
Aquell mateix any, va interessar-se en el tema de les “chulas”: figures
femenines vestides amb un mantó de Manila i un mocador al cap. Va ser un
dels pioners d’aquesta tendència que desprès realitzarien pintors com Manolo
Hugué i Isidre Nonell, entre d’altres. És per això que podem dir que va ser
l’incitador d’aquesta tendència. A aquestes obres els hi posava noms
andalusos tot i que desprès els hi va començar a denominar “manolas”.
El 1896, realitzaria el quadre Embarcament de les tropes cap a Cuba amb el
qual va tornar a consolidar l’interès pels aspectes contemporanis.
15
El 12 de juny de 1897, es va inaugurar el local dels Quatre Gats, un edifici de
J.Puig i Cadafalch situat al carrer de Montsió de Barcelona. La idea va sorgir de
Miquel Utrillo quan va veure al seu amic Pere Romeu sense feina. Aquest local
va tirar endavant gràcies a l’ajut econòmic del banquer Manuel Girona, del
comerciant Martínez Ardéniz i com no del pintor Ramon Casas el qual va
acceptar per poder ajudar al seu amic Pere Romeu. Durant aquells anys, els
Quatre Gats va ser una taberna on es realitzaven exposicions d’art d’artistes
com Picasso, Nonell, Canals, Rusiñol, Utrillo i Casas entre d’altres. També s’hi
realitzaven vetllades literàries, trobades artistico-musicals i espectacles
d’ombres i de putxinel·lis.
Per tal de donar a conèixer la cerveseria, Ramon Casas va realitzar diferents
cartells en els quals va mostrar amplis coneixements i els quals el van fer
iniciar-se en el món del cartellisme a Catalunya, el qual esdevindrà un dels
màxims referents. Casas va participar en concursos com el d’Anís del Mono o
Champagne Codorniu en els quals va tenir molt èxit, serà per això que Ramon
Casas realitzarà cartells per botigues, empreses i institucions. Ramon Casas
s’inspirà en els grans mestres del cartellisme com Jules Cheret o Toulouse-
Lautrec. Ramon Casas va marcar el començament del corrent cartellista a
Catalunya que prendria molta importància a Barcelona.
16
El 1898, realitzarà la Sortida de la processó de l’església de Santa Maria del
Mar, on ens mostra la sortida de la processó de Corpus possiblement escollit
pel recordatori dels fets succeïts dos anys abans durant la processó de Corpus
on va dur-se a terme un atemptat anarquista.
L’any 1899 es va començar a publicar la revista els Quatre Gats, així com
també la revista Pèl i Ploma que va aparèixer per primera vegada el 3 de juny
de 1899. La idea va sorgir arran de Miquel Utrillo i de Ramon Casas que
esdevindrien els principals redactors. Era una revista setmanal però que al
segon any va passar a ser quinzenal. S’informava de les novetats artístiques a
Barcelona igual que de totes les activitats que es realitzaven al local d’Els
Quatre Gats. Per promocionar les dos revistes, Ramon Casas realitzarà
diversos cartells.
17
La revista Pèl i Ploma anava reproduint olis, dibuixos i esbossos preparatoris
de les seves obres, va ser per això que va anar incorporant tot el conjunt de
retrats al carbó d’homes i dones representants d’una generació que va acabar
de realitzar-los al 1905. Al 1909, Ramon Casas, va decidir realitzar la cessió de
la col·lecció de retrats al carbó al Museu d’Art Modern de Barcelona per
assegurar la correcta conservació i impedir la disgregació del conjunt.
A principis del segle XX, Ramon Casas es va aficionar al ciclisme i
l’automobilisme el que faria augmentar la seva popularitat i considerar-lo un
burgès modern.
El 1899, Ramon Casas va començar a pintar una de les seves obres més
conegudes, La càrrega. Va realitzar aquesta obra per captar un tema històric
com van ser les diverses insurreccions i conflictes socials reprimits per la
guàrdia civil que es van produir a Barcelona aquell any. Ramon Casas volia
presentar aquell quadre a l’Exposició Universal del 1900 però no va ser
possible degut a un canvi de les dates de termini de presentació i les mides de
l’obra. Va ser per això que Casas va acabar el quadre inspirant-se en el record
de la vaga que havia tingut lloc a Barcelona al febrer del 1902 per la dimissió
de l’alcalde de Barcelona Dr. Robert.
18
Durant aquells anys, va realitzar diversos apunts de l’obra fins acabar realitzant
l’obra final. Degut a l’èxit d’aquesta obra, el multimilionari Charles Deering li
demanarà la creació d’una còpia del quadre el qual Ramon Casas rebutjarà i
pel qual pintarà finalment una segona càrrega imaginària situada a la plaça del
Mercadal de Vic.
El 1901, Ramon Casas va realitzar l’encàrrec d’ornamentar la sala anomenada
la Rotonda del Cercle del Liceu. Ramon Casas va començar a realitzar les
obres al 1901 degut a que al 1900 havia estat a París. Ramon Casas va fer
predominar la figura femenina en tota la decoració per convertir en un lloc d’oci
agradable. La decoració de la Rotonda, consta de dotze plafons on es mostra
la dona en diversos moments d’oci o relacionada amb alguna activitat artística.
El 1901, el multimilionari Charles Deering es va quedar sorprès davant d’una
obra de Casas a París però no va ser fins a l’Exposició Internacional de Munic
que va conèixer l’obra de Casas; on hi va presentar l’obra Garrote Vil. Dos anys
més tard, al 1903, va veure La càrrega, exposada al Saló de París. Charles
Deering va buscar a Ramon Casas per París però al no trobar-lo, va dirigir-se a
Barcelona juntament amb un pintor el qual el va portar fins al taller de l’artista.
Van realitzar diversos viatges per la Península Ibèrica i va ser al 1910 que
Charles Deering li va demanar que li fes una còpia de La Càrrega, el qual es va
negar i va realitzar una nova versió.
El 1904, va sortir el primer número de la revista Forma on Ramon Casas i
tindria un paper important. Aquell mateix any va viatjar a Madrid per realitzar-li
19
un quadre eqüestre del monarca Alfons XIII. 9 El quadre no va agradar al
monarca ni a la seva família perquè mostrava al monarca més burgès que
cortesà. Ramon Casas el va pintar vestit amb uniforme de caça, amb una capa
de muntar, un barret gris i sobre d’un cavall de color castany.
L’any 1906, Ramon Casas amb 40 anys va conèixer Júlia Peraire que tenia 18
anys i era venedora de loteria a plaça Catalunya. Júlia va esdevenir model i
companya del pintor. L’any 1922 es van casar a la parròquia de la Bonanova.
El 1908, Ramon Casas va rebre una carta de Charles Deering el qual el
convidava a Estats Units per passar-hi uns dies i conèixer la família del
multimilionari americà i realitzar obres de tota la família.
El dia 11 d’abril de 1909, es va inaugurar l’exposició de 200 retrats al carbó que
Ramon Casas havia donat al Museu Municipal de Barcelona i que anys mes
tard passarien a ser del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
A mitjans de juny del 1910, Ramon Casas, Charles Deering i el seu germà
inicien un viatge per Centre-Europa per visitar les principals ciutats centre-
europees. Va ser en aquest viatge quan Deering li encarrega a Ramon Casas
la creació de la segona versió de La Càrrega.
Entre el 1911 i el 1915, Ramon Casas s’interessarà en realitzar obres amb
color blanc, sobretot en les “chulas”, i tornarà a realitzar també retrats familiar
juntament amb l’interès per les figures femenines amb mantellina.
L’última època del pintor Ramon Casas s’estendrà del 1915 al 1932 i estarà
caracteritzada pel retorn a l’entorn familiar. Casas passarà molt temps amb la
família i realitzarà bastants retrats d’aquesta i els entorns com per exemple el
Monestir de Sant Benet de Bages, lloc on tindran lloc moltes de les seves
últimes obres.
9 Sabem que Ramon Casas va realitzar diverses fotografies del monarca damunt del cavall juntament amb uns esbossos. No en tenim constància d’aquestes fotografies en l’arxiu de la família Codina-Casas.
20
A finals de 1929, realitzarà una exposició conjunta amb Rusiñol i Clarasó on
mostraren les obres realitzades durant els últims anys.
El 13 de Juny de 1931, va morir a Aranjuez el seu amic Santiago Rusiñol, quan
Casas va assabentar-se de la notícia, va estar molt afectat i va haver de
necessitar l’ajuda de la seva esposa per poder posar fi al patiment per la
pèrdua del seu amic. Desprès de la mort de Santiago Rusiñol, van organitzar
una exposició d’obres de Rusiñol, Casas i Clarasó per homenatjar al pintor i
recordar els moments passats junts.
El 29 de febrer de 1932, a les vuit de la tarda, va morir Ramon Casas i Carbó al
seu domicili al carrer Descartes quan tenia 66 anys a causa d’una greu malaltia
que patia des de feia bastant temps. L’enterrament es va realitzar el dia 2 de
març, i hi van assistir amics del pintor i també polítics i alts càrrecs com per
exemple el president de la Generalitat, Francesc Macià, l’alcalde de Barcelona,
Sr. Aiguadé entre molts altres.
21
4. ANÀLISI DEL FONS FOTOGRÀFIC FAMÍLIA CODINA-CASAS
4.1 La fotografia com apunt pictòric
Ramon Casas igual que tots els artistes posteriors, utilitzaren la fotografia com
a eina per simplificar la seva feina per captar moments instantanis o records
que desprès el pintor retocaria o elaboraria en l’estudi. Artistes importants de
l’època també van recórrer a la utilització de la fotografia tot i que no estava
molt ben vist emprar la fotografia per aquesta finalitat. A finals del segle XIX, la
fotografia es va simplificar i va facilitar la realització de les fotografies els
mateixos artistes tot i que hi havia vegades que els pintors encarregaven
aquestes fotos a fotògrafs professionals.
Degut a que Ramon Casas disposava d’una càmera fotogràfica, també va
utilitzar aquesta tècnica per captar moments i estalviar-se feina. Ramon Casas
va voler intervenir en el procés de la realització de la fotografia i l’obra així que
això ens permet en l’actualitat confrontar tota una sèrie de preses fotogràfiques
conservades en el Fons Família Codina-Casas amb el qual s’associen amb
obres originals conegudes.
Desprès d’analitzar la tria del fons, hem pogut trobar 14 fotografies que
s’associen a un quadre i que per tant van servir al pintor com apunt pictòric.
La càrrega II
L’any 1910, desprès de tornar de París, Casas va començar a realitzar un
encàrrec de Charles Deering. Aquest encàrrec seria una còpia exacta de l’obra
La Càrrega, com Ramon Casas es negava completament a la creació de
còpies d’obres, va decidir realitzar una segona versió del quadre La Càrrega
que seria anomenada La Càrrega II. Podem observar l’opció que li va oferir a
Deering a través d’aquest escrit de Casas: “ ... Yo le pintaría un cuadro con
una escena similar, con los mismos elementos del que pretendía, pero
desarrollado en otro lugar y circunstancias. El accedió y así le pinté una
hermosa y terrorífica carga, con multitud, guardia civil, etc. en la plaza pacífica
22
de Vich, la que nunca, según creo, ha conocido estos accidentes. Como en el
cuadro hay dos figuras centrales de guardias, que tienen los máusers, en la
misma actitud de los cazadores cuando esperan el salto de la liebre; un técnico
me dijo al verlos, que aquellas figuras no eran de guardias, sino de cazadores
disfrazados, porque los máusers nunca son sostenidos de aquel modo .... “
La Càrrega, 1899. Oli sobre tela. La Càrrega II, 1910. Oli sobre tela
Museu Comarcal de la Garrotxa Colecció Família Deering
En les dues imatges de dalt, observem les dues versions de La Càrrega que va
realitzar. La gran diferencia entre les dos obres va ser l’espai: la primera es
produïa en un suburbi de la ciutat de Barcelona i la segona en una plaça d’un
poble, la plaça del Mercadal de Vic.
Pel que fa a la primera versió, Casas volia captar un tema històric com van ser
les diverses insurreccions i conflictes socials reprimits per la guàrdia civil que
es van produir a Barcelona aquell any. Ramon Casas volia presentar aquell
quadre a l’Exposició Universal del 1900 però no va ser possible degut a un
canvi de les dates de termini de presentació i les mides de l’obra. Va ser per
això que Casas va acabar el quadre inspirant-se en el record de la vaga que
havia tingut lloc a Barcelona al febrer del 1902 per la dimissió de l’alcalde de
Barcelona Dr. Robert.
En la segona versió, els protagonistes de l’obra són els guàrdies civils a punt
de carregar contra una massa de gent, totalment anònima i impersonal, que
fugia sense esperar que es materialitzés l’acció. L’expressió no es troba situada
en els punts claus habituals sinó que es centra amb els dos guàrdies civils.
23
Dins del Fons de la Família Codina-Casas, hi trobem 10 plaques de vidre amb
de mesures 9 x 12 que van ser captades pel pintor el dia que va realitzar
l’estudi per la segona versió de La Càrrega. Les fotografies van ser preses des
del cotxe del pintor que va ser rebut per multituds de gent com s’observa en
algunes de les plaques fotogràfiques degut a que eren fets inhabituals veure un
cotxe en aquella època i menys encara la curiositat que despertava veure com
Ramon Casas realitzava el quadre. Dins de la mostra, hi trobem una placa de
vidre que correspon a l’enquadrament idèntic utilitzat finalment en el quadre i
que no correspon a l’enquadrament de l’esbós la qual cosa ens justifica que
Ramon Casas va utilitzar aquella placa al seu estudi per realitzar l’obra amb el
mateix enquadrament de la fotografia fet que demostra la importància de la
fotografia en aquella època per pintors com Ramon Casas.
Fotografia que no forma part del Fons Família Codina-Casas però que ens mostra el
pintor assegut al seu cotxe mentre pinta l’esbós de la segona versió de l’obra
24
A continuació he realitzat la comparació entre la fotografia del Fons Família
Codina-Casas que comprèn l’enquadrament exacte del quadre i l’obra final per
observar l’ús d’aquesta tècnica.
En l’esbós i en la fotografia, l’últim edifici esquerra és menys elevat que el que
el precedeix i en canvi, en l’obra final, decideix eliminar aquesta diferència i fer
que les dues cases siguin de la mateixa altura. En l’esbós, Casas no realitza bé
l’enquadrament i realitza els edificis de l’esquerra molt més estrets que els de la
realitat i no serà fins al definitiu que gràcies al suport de la fotografia, realitzarà
la proporció correcta. Casas també es permetrà el luxe d’eliminar la farola de la
plaça i totes les cortines de les portes d’entrada a les cases.
Mostra de 6 fotografies del Fons Família Codina-Casas realitzades pel pintor mentre
pintava l’esbós de la segona versió de l’obra i que li serviren per realitzar l’obra final.
Es mostren diversos enquadraments de la plaça del Mercadal de Vic amb els quals es
vol prendre detalls dels edificis i la posició i d’aquell dia.
25
La Santera
Ramon Casas realitza el 1916, un oli anomenat La Santera i en el qual es
retrata a la mare de Josep Roig i Ginestós (1898-1993), ceramista català.
Segons una anècdota familiar, Casas es va fixar amb la senyora Ginestós quan
estava recollint almoines per una obra benèfica. Li va cridar l’atenció el seu
vestit i el fermall antic salmantí que indicaven clarament que no era una
captaire sinó que era una recaptadora d’almoines encara que al quadre aguanti
una safata amb un ostensori amb miniatura com els que porten les santeres.
Porta també una cistella perquè la gent pugui donar les almoines en espècies
com per exemple les hortalisses que apareixen dins de las cistella. Seguint en
l’anècdota, la senyora Ginestós i Ramon Casas van anar a demanar-li permís
al seu marit per si Ramon Casas podia realitzar l’oli de la seva muller i a
continuació van anar a veure al rector per pregunta-li si podien i aquest va dir
que si ja que es mostrava vestida en tot moment.
En el Fons de la Família Codina-Casas, hi trobem dues fotografies idèntiques a
l’enquadrament del quadre de La Santera, fet que demostra que Ramon Casas
enlloc de fer un estudi preparatori va decidir recórrer a la fotografia per captar el
moment i llavors en el seu estudi realitzar el quadre final.
En aquest cas, ens trobem igual que en la fotografia de La Càrrega II i La
Cotxera de Moià davant de fotografies que serviren per prendre el mateix
enquadrament i que ajudarien com es el cas de La Santera a captar els efectes
de clar-obscur i les ombres naturals que Ramon Casas podrà plasmar a l’oli de
la mateixa forma que tots els detalls dels personatges i edificis com per
exemple la taca que es troba a la part inferior esquerra que correspon
exactament amb la taca que tenia originàriament el fons on es va realitzar la
fotografia.
A continuació he realitzat la comparació entre les dues fotografies del Fons
Família Codina-Casas que comprenen l’enquadrament exacte del quadre i
l’obra final per observar l’ús d’aquesta tècnica utilitzada per molts pintors a
finals del segle XIX amb l’aparició de la fotografia senzilla.
26
Les 2 fotografies del Fons Família Codina-Casas realitzades pel pintor que li serviren
per realitzar l’obra final i li permetien fixar visualment diversos elements d’una obra i
delimitar l’enquadrament o marc d’una composició.
Reproducció del quadre que pertany a la Col·lecció de l’Hispanic Society of America
que es troba a New York. Oli sobre tela realitzat al 1916.
La Cotxera
Ramon Casas va realitzar el 1907 aquest oli sobre la Cotxera de Moià. El 1904,
es va establir una sèrie de cotxeres de tracció animal de Moià a Caldes de
Montbui. Eren cotxeres de tir de quatre mules. Els camins per arribar al
monestir de Sant Benet de Bages moltes vegades s’enfangaven el que
dificultaven l’arribada del pintor amb el cotxe així que moltes vegades havia de
recórrer a deixar el cotxe aparcat en cotxeres, hostals i fondes.
La cotxera està localitzada a la població de Moià, lloc de pas per arribar al
monestir des de Barcelona. Aquest llenç uneix tot allò antic amb la modernitat.
És el pas de l’evolució d’una societat tradicional simbolitzada per tartanes i els
personatges del món rural que s’enfronten amb el vehicle estacionat al costat i
amb un xofer. El protagonisme del quadre es centra en el cotxe que destaca
sobre la resta.
En el Fons de la Família Codina-Casas, hi trobem dues fotografies idèntiques a
l’enquadrament del quadre de La Cotxera, fet que demostra que Ramon Casas
27
en lloc de fer un estudi preparatori va decidir recórrer a la fotografia per captar
el moment i llavors en el seu estudi realitzar el quadre final o acabar de retocar
tots els detalls que no es poden apreciar en la fotografia. A continuació
mostrem la comparació de l’obra amb la fotografia que va servir com apunt
pictòric.
28
Ramon Casas, va imaginar-se els 5 personatges que apareixen en l’obra (la
senyora amb un mocador turquesa al cap, el mossèn, un jove que té una
maleta als peus i el mosso d’esquadra juntament amb el xofer). El xofer està
pujat en un cotxe Delaunay-Belleville 12 HP que era propietat de Ramon
Casas. Així doncs també va col·locar les tartanes i els cavalls a l’esquerra i va
eliminar tot el que hi havia a la dreta per crear dos escenaris diferents, la
modernitat i tot allò rural.
El picador
Ramon Casas, a través de Manet, va començar a pintar costums típics
espanyols com per exemple les places de toros l’any 1884 on començarà a
realitzar obres de temàtica taurina. Entre els temes taurins més corrents, Casas
destaca per les seves pintures amb picadors, toreros i toros en places de toros.
Finalment, l’any 1888, Ramon Casas decidirà deixar de banda els temes
taurins degut a que va conèixer pintors famosos als que admirava així que va
començar a tocar especialment la figura humana en el seu entorn.
A continuació observem un quadre de Ramon Casas que es titula Picador a la
Plaça realitzat el 1887 i on observem un picador girat d’esquenes muntat a
cavall que vesteix igual que el de la fotografia i el cavall es quasi idèntic i tot i
que estigui en diferents posicions, ens fa pensar que Ramon Casas va prendre
la fotografia abans de realitzar aquest quadre per un cop a l’estudi poder
realitzar l’obra sense haver d’anar a la plaça de toros a pintar la figura. L’ús de
la fotografia, com hem dit, li servirà per perfeccionar les obres i agilitzar-les.
29
Al costat de l’oli pintat al 1887, hi trobem la placa de vidre que trobem dins del
Fons Família Codina-Casas. Una altra de les coses per les quals podem
afirmar que aquesta fotografia va estar pressa per Ramon Casas per realitzar el
quadre és que es troba en una de les caixes de plaques juntament amb d’altres
plaques com les de la Cotxera de Moià.
Ramon Casas utilitzava la tècnica dels espais oberts en molts dels seus
quadres fet que creava en l’espectador la sensació de profunditat. Un dels
exemples més clars és en La Càrrega i La Càrrega II on Ramon Casas realitza
els quadres des d’una vista a l’ull de l’espectador per crear més profunditat. En
les places de toros també va aplicar aquesta tècnica que li va servir per fer
centrar la vista de l’espectador en l’acció que es realitza a la sorra.
A continuació, observem un quadre de Ramon Casas que ens recorda molt a
un dels quadres que Manet, mestre de Ramon Casas en els temes taurins, va
realitzar i on ell també utilitzava la tècnica dels espais oberts tot i que Ramon
Casas ho exagerava més per crear encara més sensació de profunditat i
grandesa.
La lluita d’escena, Edouard Manet Cursa de Toros, Ramon Casas i Carbó
1865-66 1884
Els artistes bohemis i amics de Ramon Casas molts d’ells, van realitzar temes
taurins i molts d’ells també van utilitzar la tècnica de la utilització de la
fotografia.
30
4.2 La caravana automobilística
L’any 1906 es va realitzar una gran caravana d’automòbils per la geografia
espanyola coincidint amb el casament del rei Alfons XIII, on hi va predominar la
presència de les classes burgeses com és el cas del pintor Ramon Casas. En
aquella època, molt poca gent podia disposar d’automòbils i per tant creaven
molta expectació, com que a Barcelona els primers anys del segle XX l’afició es
va desenvolupar molt, van decidir realitzar la caravana del 1906 que
començaria a Barcelona i acabaria a Madrid amb la participació del propi rei
Alfons XIII.
La caravana automobilística va estar organitzada pel Sr.
Abadal que tenia el concessionari de la Societat
Hispano-Suiza a Barcelona. A Barcelona, aquell mateix
any, va aparèixer el que coneixem actualment com a
RACC (Real Automòbil Club de Catalunya), que en
aquella època s’anomenaria Automòbil Club de
Catalunya. Va ser fundat aquell mateix any per Ramon
Casas, Enric Cera, Josep Suitas, Joan Ponsa, Joan
Reynes, Josep Bertrand i Marcel·lí Jorba. Ramon Casas realitzarà el primer
logotip del Automòbil Club de Catalunya igual que els primers cartells dels
esdeveniments que organitzarà aquest club. La caravana va sortir de
Barcelona el 25 de maig i va arribar a Madrid tres dies més tard.
A la caravana, hi van assistir un total de 22 automòbils tot i que sencera sol hi
va haver 8 automòbils que la van finalitzar, entre els que trobem al pintor
Ramon Casas amb el seu Delaunay-Beleville de 20HP acompanyat del Sr.
Utrillo, el Sr. Paret, el Sr. Miró i Trepat i el chauffeur.
Pere Romeu, amic íntim de Ramon Casas, va realitzar també la caravana
automobilística a l’automòbil del Sr. Peyra com a corresponsal de la revista Los
Deportes la qual va anar informant en els seus números de com estava anant
la caravana i el 9 de juny del 1906, va realitzar un número extraordinari dedicat
a la Caravana Automobilística en el qual hi trobem el llistat de participants que
van participar en aquesta caravana.
31
Retall de la Revista Los Deportes en la qual es mostra la llista dels participants a la
caravana entre els que hem destacat a Ramon Casas i Carbó i Pere Romeu.
En aquest número especial de la caravana automobilística, hi trobem una
crònica fotogràfica de tot el viatge amb notes a peu d’imatge que ens expliquen
anècdotes i el que s’observa en les imatges. Aquestes fotografies segurament
van estar preses amb la càmera de Ramon Casas per Pere Romeu i és per
això que algunes de les plaques fotogràfiques que trobem dins del Fons
32
Família Codina-Casas són exactament les mateixes que apareixen publicades
en la revista. Això és degut a que Ramon Casas devia deixar-li la càmera a
Pere Romeu, desprès de que utilitzessin les fotografies per il·lustrar la revista,
segurament el pintor li va demanar a Pere Romeu que li lliurés una mostra de
les plaques per tenir-les com a record d’aquest viatge. És per això que en dues
caixes de plaques fotogràfiques hi trobem aquest recull de 9 plaques
fotogràfiques de les quals 4, es troben incloses dins de la revista.
A continuació, observem un retall de la crònica publicada a la revista on hi
trobem dos de les 4 plaques. Aquestes plaques tal i com ens indica a la revista,
van estar presses a Bujaraloz desprès d’esmorzar i al pont d’entrada a
Saragossa; en les anotacions fotogràfiques que relaten la crònica hi apareixen
curiositats com que l’automòbil del Ramon Casas a la primera 10 fotografia
apareix esperant a que li donin el tret de sortida per poder continuar amb el
viatge juntament amb els altres caravanistes i els acompanyants de Ramon
Casas, en primer pla, trobem a Miquel Utrillo que parla amb gent de Bujaraloz
mentre esperen. A l’esquerra de la fotografia, hi trobem a Ramon Casas pujat
al cotxe juntament amb 2 dels acompanyants parlant mentre esperen el tret de
sortida també.
En la segona 11 fotografia observem, els diferents caravanistes que s’estan
reunint abans del pont per entrar junts a Saragossa i ja es allí on la gent els rep
amb ovacions i multituds importants de gent sorpresa pel que estaven vivint.
Allí mateix, els esperaven el Sr. Bertran, el Sr. Bacardí, i el Sr. Solá que els
esperaven amb els seus automòbils impacients per incorporar-se en aquesta
caravana.
10 Informació a peu de la fotografia: “Partida de Bujaraloz después del almuerzo. El automóvil del Sr. Casas, esperando le den la salida para proseguir el viaje.” 11 Informació a peu de fotografia: “Los Caravanistas reuniéndose antes del puente para entrar en Zaragoza, donde les aguardaban los ciclistas i los automovilistas zaragozanos. La ovación recibida en esta ciudad dejará eterno recuerdo a los Caravanistas.”
33
Retall de la crònica publicada a la revista on hi trobem dos de les quatre plaques que
trobem dins del Fons Família Codina-Casas
Primera placa del Fons Família Codina-Casas que apareix en la revista
34
Segona placa del Fons Família Codina-Casas que apareix en la revista
En una altra de les pàgines de la revista, hi trobem dos fotografies que també
les trobem dins del fons; a la primera ens parla sobre com reparen un
pneumàtic a l’altura del Bruc i la segona de l’arribada a Bujaraloz del cotxe del
Sr. Abadal (organitzador de la caravana) juntament amb el secretari de la
caravana, el Sr. Salazar. A continuació hi trobem els dos retalls de la revista on
hi apareixen les diferents plaques del fons.
35
Retalls de les dues12 cròniques publicades a la revista on hi trobem dos de les quatre
plaques que trobem dins del Fons Família Codina-Casas
Tercera placa del Fons Família Codina-Casas que apareix en la revista
12 Informacions a peu de la fotografia: “ En los altos del Bruch parada (sin fonda) y
reparación de un neumático. ” i “ Llegada a Bujaraloz del coche del Sr. Abadal con el
secretario de la Caravana Sr. Salazar. ”
36
Quarta placa del Fons Família Codina-Casas que apareix en la revista
En el recull de les 8 caixes de plaques de vidre, hi trobem també 5 plaques
més que corresponen al mateix viatge. La primera fa referència a l’entrada dels
caravanistes a Saragossa on pel que sabem a través d’un retall de la revista
Los Deportes del 9 de Juny de 1906, “En Zaragoza, Automóviles y ciclistas
vienen á recibir á la caravana antes del Puente; el popular Alcalde obsequia de
su bolsillo particular con un esplendido lunch á los caravanitas en casa
Ayuntamiento, acompañándoles personalmente á visitar á la Pilarica y una
pasa-calle por el Coso y Paseo atestados de gente saludando cariñosamente”
A partir d’això podem deduir i afirmar que aquesta placa va estar pressa per
Pere Romeu durant el pasa-calle por el Coso y Paseo al entrar a Saragossa.
La segona fa referència a la parada que van realitzar els caravanistes al camí
que passava pel costat del Castillo de Torija Guadalajara13, lloc on no van ser
ben rebuts segons la crònica que relata Pere Romeu a l’especial de la revista
13 Localització trobada desprès d’una investigació sobre els possibles llocs per on va passar la Caravana. Com en cap de les revistes apareix ninguna foto similar, va ser més difícil localitzar el lloc des d’on havia estat pressa.
37
de Los Deportes abans citada. En la revista, Pere Romeu diu: “se puede decir
que la caravana ha hecho su recorrido triunfalmente hasta llegar á Guadalajara
en donde empezó á notarse desconocimiento y poco interés para la cosa. Al
llegar el primero automóvil, una mujer me pregunta si soy extranjero y de qué
país somos. Esta es la gráfica hasta llegar a Madrid, en donde el recibimiento
es cortés sin ser exagerado.”
Observem aquest poc interès de la gent a partir de Guadalajara mitjançant la
placa que es conserva dins del Fons Família Codina-Casas on no hi trobem
grans multituds de gent rebent-los com, en canvi en totes les altres ciutats.
Primera placa del Fons Família Codina-Casas que no apareix en la revista
Dins de la revista, trobem una imatge de la sortida de Alhama (Aragó) cap a
Guadalajara però cap d’aquest lloc segurament per no donar importància al lloc on
havien estat mal rebuts segons explica Pere Romeu. A continuació, trobem la
imatge dels caravanistes parats davant del Castillo de Torija a Guadalajara i que
com hem dit abans no va ser mai publicada a ninguna revista ni diari de l’època.
38
Segona placa del Fons Família Codina-Casas que no apareix en la revista
Castell de Torija a Guadalajara actualment desprès de la restauració
39
La tercera fa referència a la ciutat de Lleida i que va estar pressa des de la
actual zona de Cappont.
Pel que fa a l’estada de Lleida, Pere Romeu diu: “notándose en todo el trayecto
no solo interès de curiosidad, sinó una corriente de simpatia, demostrada por el
recibimiento en Lérida en que la Caravana se encontró envuelta por todo
Lérida, autoridades y música.”
A Lleida, van quedar sorpresos els caravanistes degut a la rebuda per part dels
lleidatans. Es per això que Pere Romeu decideix posar una fotografia a la
revista de Los Deportes sobre l’Automòbil del Sr. Luis López, un Hispano de 40
H.P. rebut per lleidatans i en el qual, Pere Romeu passarà a estar fins arribar a
Madrid. Recordem que Pere Romeu havia viatjat des de Igualada fins a Lleida
amb el Sr. Peyra.
Retall de la Revista “Los Deportes”, 9 de Juny del 1906, on veiem la sortida de Lleida
La quarta fa referència a un tros del recorregut des d’Igualada fins a la Lleida
40
Tercera placa del Fons Família Codina-Casas que no apareix en la revista
Quarta placa del Fons Família Codina-Casas que no apareix en la revista
41
Finalment, trobem la cinquena placa que no es troba dins de la mostra de la
Caravana Automobilística però que fa referència a l’entrada dels caravanistes a
Saragossa on van ser rebuts i aclamats per centenars de persones. Dins de la
mostra de plaques que no apareixen dins de la revista n’hi ha una explicada
anteriorment que fa referència al mateix dia.
Cinquena placa del Fons Família Codina-Casas que no apareix en la revista
Per finalitzar amb el tema de la Caravana Automobilística, volem confirmar que
les fotografies que es trobem dins del Fons Família Codina-Casas i que fan
referència a la Caravana Automobilística van ser presses per Pere Romeu
degut a un retall de la revista “Los Deportes” del 2 de Juny del 1906 on fan una
breu descripció de la caravana i de l’article especial que trauran a la setmana
següent que serà l’utilitzat anteriorment, en una part d’aquest, hi diu: “ Nuestro
corresponsal Sr, Pedro Romeu, nos escribe dándonos detalles y
participándonos que ha podido sacar hermosas fotografías de la excursión.” el
que afirma que les fotografies van ser presses efectivament pel corresponsal
de Los Deportes, Pere Romeu.
42
4.3 La fotografia de viatges
Una altra de les aplicacions de la fotografia en aquella època era, la fotografia
que servia com a record dels viatges. Com ja hem explicat anteriorment,
Ramon Casas va ser un dels pioners en tenir automòbil a Barcelona i gran part
de Catalunya i és per això que junt amb altres amics, crearen l’Automòbil Club
de Barcelona i realitzaren viatges i sortides com la Caravana Automobilística
explicada en l’anterior apartat. Dins de la mostra seleccionada, hi trobem
fotografies del viatge de Casas als Estats Units d’Amèrica, imatges de
l’exposició Universal de París al 1900 localitzades al Grand Palais, una imatge
de Bordeaux, i les plaques de la Caravana Automobilística.
El viatge de Ramon Casas als Estats Units
Casas, el 3 de novembre de 1908, s’embarca a Cherbourg juntament amb
Charles Deering per viatjar cap als Estats Units. El viatge va ser bastant
desagradable i es per això que el pintor es dedicà a realitzar retrats als
passatgers com el de Gonzalo de Quesada entre d’altres. A l’arribar a Nova
York, Casas va instal·lar-se a l’hotel Waldorf Astoria fins el 16 de novembre. El
17 de Novembre ja estaven a Washington. El dia 18 van viatjar fins a Chicago
amb el tren The Pennsylvania Special on van estar pocs dies degut a
problemes de Deering segons li explica el servent de Deering (Joe Summer) a
Casas, es tracta que Deering ha de donar-li 8 milions de dòlars a un americà
per algun negoci.
Desprès de l’estada a Chicago, Ramon Casas i Deering acompanyats de Joe
Summer van viatjar a Colorado Springs per realitzar alguns quadres i dibuixos a
amics i familiars de Charles Deering. El pintor treballava des de les 8 del matí
fins a les 4 de la tarda. Desprès d’uns dies van viatjar fins al Gran Canyó del
Colorado. Allí van estar-hi dos dies, i desprès es dirigiren cap a Los Ángeles
lloc on sol van estar un dia i on es va acomiadar el milionari nord-americà
Charles Deering que havia d’anar a Nova York per temes de la família.
43
Va ser així com Ramon Casas juntament amb Joe Summer (servent de Charles
Deering) continuarien el viatge. El 25 de desembre de 1908, van marxar cap a
Florida amb el Sunset Express on van estar 6 dies fins arribar a Miami on
finalment s’estarien uns dies perquè Casas pogués pintar els quadres dels
pares de Deering.
Desprès, el pintor es dirigí cap a La Habana, lloc on passarien quatre dies
degut a que Casas volia passar uns dies amb el seu amic Enric Borràs que
estava actuant aquells dies allí. El 17 de gener, Casas es va dirigir a Matanzas
per visitar la casa on el seu pare havia viscut. El 18 de gener, va marxar de
Cuba per tornar cap a Florida per viatjar cap a Washington per realitzar dos
retrats que li havien encarregat al vaixell amb el qual havia vingut fins als Estats
Units. El 9 de febrer, va tornar cap a Nova York per realitzar uns últims
encàrrecs.
El 10 d’abril de 1909, Ramon Casas va tornar cap a París desprès de 6 mesos
de viatges per Amèrica amb el Kronprinzessen Cecile14. On passà dos dies per
desprès dirigir-se cap a Barcelona on s’estava realitzant l’exposició dels 200
retrats al carbó que Ramon Casas cediria a Barcelona.
Dins de l’arxiu trobem 6 plaques que corresponen al viatge de Ramon Casas a
Amèrica i que van ser realitzades pel mateix pintor o pel servent de Charles
Deering, Joe Summer. Una d’aquestes fotografies, desprès va ser reproduïda a
la revista “Los Deportes” del dia 15 d’agost del 1909. Així mateix, la revista on
parla del viatge a Estats Units del pintor Ramon Casas inclouen altres
fotografies que no formen part del Fons Família Codina però que van ser
presses els mateixos dies que Ramon Casas i Joe Summer van realitzar les
que s’inclouen al Fons Família Codina-Casas
14 El SS Kronprinzessin Cecilie va ser un transatlàntic construït a Stettin (Alemanya) el 1906 per la companyia North German Lloyd. El transatlàntic contava amb les millors màquines de vapor mai instal·lades en un vaixell; va ser també l’últim vaixell alemany amb quatre xemeneies i que s’utilitzava per fer viatges des del port de Bremen a Nova York fins a la Primera Guerra Mundial.
44
En primer lloc, trobem 3 plaques que corresponen al viatge de Ramon Casas
juntament amb Joe Summer (servent de Charles Deering) continuarien el viatge
per Amèrica sense el milionari i el 25 de desembre marxarien cap a Florida
amb el Sunset Express on van estar 6 dies fins arribar a Miami.
1ª - Placa de vidre on observem a Ramon Casas al Sunset Express. Fotografia
realitzada per Joe Summer.
2ª - Placa de vidre on observem a Joe Summer al Sunset Express. Fotografia
realitzada per Ramon Casas.
La tercera placa que fa referència a la mateixa part del viatge, la trobem
reproduïda en la revista “Los Deportes” del 15 d’agost de 1909 i que ens
mostra el pintor a Miami, Florida recolzat sobre unes palmeres en un passeig
de la ciutat.
45
Placa de vidre on observem a Ramon Casas a Miami, Florida i que està reproduïda en
la revista “Los Deportes”
46
Retall de la revista “Los Deportes” on està reproduïda la placa de vidre de Ramon
Casas a Miami, Florida i la nota a peu d’imatge on hi diu: El artista en Miami, Florida
que ens ha ajudat a localitzar el lloc on va estar realitzada la fotografia.
Dins del fons, també hi trobem dos plaques de vidre que fan referència al
viatge de tornada de Ramon Casas a Paris amb el Kronprinzessen Cecile el 10
d’abril de 1909.
Placa de vidre del Fons Família Codina-Casas que fa referència a la coberta del
Kronprinzessen Cecile
47
Placa de vidre del Fons Família Codina-Casas on observem a Ramon Casas
acompanyat de tres persones més a la coberta del Kronprinzessen Cecile i davant del
bot salvavides que hi porta inscrit el nom: BREMEN (Ciutat del vaixell)
48
Imatge extreta de la Wikipedia que fa referència al Kronprinzessen Cecile, vaixell de
tornada de Ramon Casas cap a París, realitzada al 1910
La última placa que fa referència al
viatge de Ramon Casas als Estats
Units, no l’he pogut situar però crec
que fa referència a alguna casa de
la ciutat de Matanzas lloc on va
arribar el 17 de gener, per visitar
la casa on el seu pare havia viscut
desprès de passar uns dies amb el
seu amic Enric Borràs que estava
actuant aquells dies a l’Habana. No
seria fins el 18 de gener, que
Casas marxarà de Cuba per tornar
cap a Florida per viatjar cap a
Washington per realitzar dos
retrats que li havien encarregat.
49
En la mostra seleccionada, a part de les plaques que fan referència a la
Caravana Automobilística i al viatge de Ramon Casas a Amèrica, hi trobem 4
plaques més destacables. La primera, fa referència a un viatge que realitza el
pintor juntament amb les seves germanes Elisa i Montserrat i les seves
nebodes Elisa i Catalina a L’Exposició Regional Valenciana a València el 1909.
Placa de vidre del Fons Família Codina-Casas on observem al pintor Ramon Casas i
les seves germanes Elisa i Montserrat juntament amb les seves nebodes Elisa i
Catalina a València durant l’ “Exposición Regional Valenciana” el 1909.
A part d’aquesta, també cal destacar que hi trobem 3 plaques que fan
referència al viatge amb el seu cunyat Josep Codina a París per assistir a
l'Exposició Universal del 1900 que va tenir lloc del 15 d'abril al 12 de novembre
de 1900 a París, França. Per l’Exposició Universal d’aquell any es van
construir, l'estació d'Orsay, el Petit Palais, el Grand Palais i el pont Alexandre
III.
50
Les 3 plaques que fan referència a la visita de la família al Grand Palais, ens
mostren l’edifici i gent sortint i entrant en ell. Cal destacar una de les plaques
on observem a Josep Codina i Prat davant de la porta del Grand Palais.
Placa de vidre del Fons Família Codina-Casas on Josep Codina i Prat a l’entada del
Grand Palais per l’Exposició Universal del 1900 a París
51
4.4 La fotografia com a àlbum familiar
Dins del Fons Família Codina-Casas trobem un bon recull de fotografies que
fan referencia a les fotografies que es realitzaven dins de la família per capturar
viatges, dinars familiars o edificis que envoltaven el dia a dia de la família.
Trobem bastantes plaques de la família realitzades a la casa Codina o a la
Casa Casas de Passeig de Gràcia 94 i 96 respectivament entre les que hi
podem destacar una fotografia inèdita del pintor, mai abans vista. En aquesta
fotografia, el pintor apareix retratat a la terrassa de la Casa Casas fumant amb
la pipa, símbol d’aquell artista bohemi i pel qual se l’identificava.
52
Dins de la mostra estudiada, també trobem una gran part de fotografies
familiars realitzades al Monestir de Sant Benet de Bages adquirit el 2 de gener
de 1907 per Elisa Carbó i Ferrer, mare del pintor Ramon Casas, per tal de
restaurar-lo i habilitar-lo com residència pròpia d’estiueig per la família.
Entre les fotografies realitzades al monestir, podríem destacar-ni quatre que
defineixen molt bé el model de família burgesa capaç de fer-ne del monestir un
lloc ple de modernitat. La família Codina-Casas va ser una de les primeres
famílies en disposar d’automòbil a Catalunya degut a la passió d’aquesta i
sobretot de Ramon Casas pels automòbils, portats des de París i fins a
Catalunya. És per això que la família tindrà diversos cotxes durant aquella
època com per exemple els dos cotxes que observem en la imatge. El cotxe de
Ramon Casas que surt a la fotografia i en el qual ell està assegut, és el seu
Delaunay-Belleville de 24 hp mentre que el cotxe de la família que l’acompanya
és revisat pel mecànic a l’entrada del Monestir de Sant Benet de Bages.
Placa de vidre del Fons Família Codina-Casas on apareix Ramon Casas i altres
persones esperant per sortir del Monestir de Sant Benet de Bages
53
Una altra de les fotografies destacables del conjunt seria aquesta on Ramon
Casas es troba envoltat de la família sota el portal d’arcs de mig punt de la
façana de ponent de l’església romànica del Monestir de Sant Benet de Bages.
54
Dins del fons trobem una altra imatge realitzada a Sant Benet que he trobat
important destacar per la curiositat de l’acció que és realitza en la fotografia. Els
personatges de la fotografia son 9 noies que es troben retratades als voltants
del monestir realitzant el joc de l’arranca-cebes esperant ser estirades per
Santiago Codina Casas. Així doncs, aquesta és una fotografia no molt corrent
dins de l’arxiu on es mostren un conjunt de joves jugant a un joc de l’època.
Placa de vidre del Fons Família Codina-Casas on apareixen un grup de joves
realitzant un joc típic de l’època al Monestir de Sant Benet de Bages
Una altra de les fotografies realitzades al Monestir de Sant Benet de Bages i
que seria interessant comentar seria la següent en la qual observem a
Santiago Rusiñol pintant un oli sobre les galeries interiors dels claustres, tot i
ser a dins del claustre (localització falsa sol per realitzar la fotografia en un lloc
amb llum i envoltat de natura), trobem tres fotografies més del mateix, dos on
Santiago Rusiñol es troba estirat als arcs del claustre i una altra similar a la de
continuació però que es mostra impresa damunt d’una altra placa així que esta
contaminada.
55
Placa de vidre del Fons Família Codina-Casas on apareix Santiago Rusiñol a l’interior del claustre del Monestir de Sant Benet de Bages pintant un oli
Quadre que Santiago Rusiñol pintà a les galeries de Sant Benet de Bages
56
Una de les altres fotos que cal destacar de la mostra del Fons Família Codina-
Casas es la placa de vidre on s’observen tres generacions de la família Codina:
Jaume Codina Cruspinera, Josep Codina Prat i Santiago Codina Casas. La
fotografia segurament va estar pressa a Tiana, poble d’on provenia la família
Codina. Trobem dos fotografies més que corresponen al mateix dia sobre les
tres generacions Codina i que es troben dins de la mostra del Fons Família
Codina-Casas.
57
Dins de la mostra realitzada, també hi trobem fotografies de la família de
viatges com per exemple, a la platja de Blanes, lloc on anava a estiuejar la
família alguns anys. Trobem també fotografies de la família a la portalada del
Monestir de Montserrat o a la portalada de l’església del Monestir de Ripoll.
58
Un altre dels llocs on la família realitza fotografies és al Palau del Maricel
propietat de Charles Deering, degut a la relació d’aquest amb la família Casas i
sobretot amb Ramon Casas amb qui establí molta amistat.
Placa de vidre del Fons Família Codina-Casas on apareix la Família Casas prenent un
cafè al Palau del Maricel
4.5 Sant Benet de Bages
Sant Benet de Bages és una antiga abadia benedictina del municipi de Sant
Fruitós de Bages, a la comarca del Bages. Està declarat Bé Cultural d’Interès
Nacional (BCIN). És un dels conjunts monàstics més interessants del país i que
compta amb elements que van des del Romànic fins al Modernisme, passant
pel Barroc.
El monestir de Sant Benet de Bages va ser fundat entre el 950 i 960 per Sal·la i
Ricarda. El 967 es funda oficialment el monestir. El 1002, es nomena el primer
abat. El 1114, es va construir l'església i el claustre actual.
El 1835, arran de l'exclaustració dels monjos, el monestir fou venut a
particulars.
59
El 1907 Elisa Carbó, mare del pintor Ramon Casas, va comprar el monestir
desprès de que els fills concretament Ramon Casas incidís molt en la compra
per poder-lo restaurar i fer-lo servir de casa d’estiueig de la família. Ramon
Casas i la família van tenir influencia en la compra del monestir degut a que
l’Elisa Carbó era una de les principals accionistes de la fàbrica tèxtil que es
trobava al costat del monestir. La família Casas hi va fer importants obres de
restauració dirigides per Josep Puig i Cadafalch. Degut a l’arribada de la
Guerra Civil, el 1936, l'església s’abandona i necessita una gran reparació que
no es realitzarà fins anys més tard.
Com el monestir va passar a ser adquirit per la família, en el Fons de la família
hi trobem diverses plaques realitzades per la família al monestir en el moment
d’adquirir-lo i durant les restauracions dirigides per Josep Puig i Cadafalch per
recordar l’estat inicial i les millores.
A continuació, hi trobem una mostra del tipus de plaques que corresponen a
aquest àmbit.
60
Placa de vidre del Fons Família Codina-Casas de la torre del costat de les galeries
desprès de la restauració
Placa de vidre del Fons Família Codina-Casas on observem la torre del costat de les
galeries en procés de restauració
61
Placa de vidre del Fons Família Codina-Casas de la torre del costat de les galeries
desprès de la restauració
Galeria de baix desprès de les restauracions i modificacions realitzades per la família
62
4.6 La Reproducció d’Obra
A vegades, els pintors, realitzaven fotografies a les seves obres per tenir-ne
una còpia en blanc i negre per al record de l’obra realitzada. No és molt corrent
trobar-n’hi en fons fotogràfics d’artistes.
En la mostra del Fons Família Codina, en trobem una, un retrat de Ramon
Casas Carbó realitzat amb carbonet l’any 1917 i on hi surt el seu nebot
Santiago Codina Casas. A continuació, mostrem una fotografia del carbonet
original que correspon a l’obra que realitzà Ramon Casas Carbó a Santiago
Codina i la placa de vidre on observem el mateix quadre possiblement abans
de ser regalat al seu nebot.
Per tant, podem afirmar que Ramon Casas també va fer servir la reproducció
d’obra en la fotografia per poder capturar l’obra realitzada.
63
5. CONCLUSIONS
Arribat el punt d’establir les conclusions del Treball de Recerca, aquest ha
servit per confirmar el primer dels objectius del treball que era donar a conèixer
l’ús i aplicació de la fotografia per part d’una família burgesa en el vessant dels
segles XIX i XX, del qual la Família Codina-Casas n’és un exemple clar.
L’aplicació de les fotografies en l’àmbit familiar, la fotografia de viatges, Sant
Benet de Bages amb la qual volíem demostrar que la família Codina-Casas
utilitzava la fotografia al seu dia a dia degut a que era un avanç tecnològic de
l’època i les famílies burgeses ràpidament la van incorporar per deixar testimoni
i record dels moments viscuts.
Queda demostrat també que en aquella època, les fotografies també servien
per capturar celebracions i excursions familiars o objectes del dia a dia.
Per altra banda he intentat determinar la relació existent entre les fotografies
que rodegen Ramon Casas amb els seus viatges i l’ús de la fotografia com a
apunt pictòric, amb diversos exemples il·lustratius.
Queda demostrat que Ramon Casas i Carbó, com altres artistes com Baldomer
Gili i Roig, emprava la fotografia com a apunt pictòric quan volia realitzar una
obra per utilitzar-la juntament amb l’esbós realitzat al camp, realitzar l’obra final
o finalitzar-la a l’estudi del pintor per poder-la treballar amb precisió.
També queda demostrat que Ramon Casas va ser un avançat al seu temps
degut als nous avenços que va incorporar al seu dia a dia com la pràctica del
ciclisme o la conducció d’automòbils el qual es definien com un burgès modern.
Com hem vist, la fotografia, en aquella època s’utilitzava igual que ara per
poder relatar i il·lustrar revistes com per exemple la revista “Los Deportes” on
apareixen reproduïdes diverses plaques de vidre del Fons de la Família
Codina.
64
6. BIOGRAFIA
SALVADOR BENÍTEZ, Antonia, Patrimonio fotográfico, De la visibilidad a la
gestión, Edicions Trea, Gijón, 2015
BOADAS, Joan, Manual para la getión de fondos y col·lecciones fotográficas,
GGG Ediciones, Girona, 2001
MUSEU D’ART JAUME MORERA, Baldomer Gili Roig i la fotografia, Edicions
Impressus , Lleida, 2013
COLL MIRABENT, Isabel, Ramon Casas una vida dedicada a l’art, Catàleg
raonat de l’obra pictòrica, Edicions el Centaure Groc, Barcelona, 1999
COLL MIRABENT, Isabel, Charles Deering and Ramon Casas, A Friendship in
Art, Ediciones Northwestern University Press, Canada, 2012
COLL MIRABENT, Isabel, Ramon Casas, Catálogo Razonado, Ediciones De La
Cierva Editores, Murcia, 2002
PINÓS GUIRAO, Gabriel, Ramon Casas, La mirada moderna, Edicions
Gothsland, Barcelona, 2016
PINÓS GUIRAO, Gabriel, Ramon Casas, La vida moderna, Edicions Museu del
Modernisme, Barcelona, 2016