Treball de ValenciàLaura Fernández, Melannie Terán i Silvia Calabuig

ÍNDEX

- Segle XV i Literatura Valenciana

- Jordi de Sant Jordi

- Poema comentat

El segle XV i la Literatura Valenciana

Laura Fernández Celda

El Segle d’Or de les Lletres Valencianes

-Comprén pràcticament tot el segle XV i va ser l’època de màxima esplendor de la Llengua Valenciana escrita.

-Sorgiren autors tan reconeguts com ara Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Joanot Martorell.

-El floriment literari del segle XV suposa la plena maduresa del poble valencià,coincideix amb els moments de màxim predomini polític.

-Dos teories radicalment diverses intenten explicar l’origen de la nostra llengua, no obstant el seu presumpte inici,té l’anàlisi de la seua lenta configuració fins arribar a la seua esplendor ja amb el nom clar,contundent i diàfan de Llengua Valenciana.

La Literatura Valenciana

-L'obra d'Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi o Jaume Roig conformaren una llengua que mantindrà una personalitat diferenciada de la seua veïna catalana.D'ara en avant seran dos llengües diferenciades, sense interferències i pròpies de les seues respectives comunitats per més que s'assenten unides per estrets vincles gramaticals.

-L'arribada de la impremta, la codificació que Nebrija va donar al castellà, l'expansió d'esta llengua per les Índies i l'arribada a la reialesa d'Aragó dels Trastàmara porten a una sobtada decadència de la nostra llengua, i es va produir entre els segles XVI i XIX un període fosc en què a penes es donen testimonis literaris en valencià.

-S'arriba a témer, inclús, per la seua desaparició; però mai va estar 'morta' sinó que al llarg dels segles es va mantindre plenament viva en certs àmbits paralingüístics i en la quasi totalitat de les comunitats rurals al llarg del Regne, encara que amb una progressiva degradació.

Jordi de Sant Jordi Melannie Terán Yépez

-Poeta cortesà i militar que va nàixer al Regne de València al voltant del 1399 i el 1400.

-Fou un dels lìrics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March.

-Va tindre el càrrec de cambrer reial i va disfrutar de la protecció d’Alfons el Magnànim.

-Fou fet presoner on en la captivitat escriví el poema Presoner.

Jordi de Sant Jordi

L'Estil

-El seu breu cançoner és essencialment amorós i està vinculat a l'amor cortesà trobadoresc.

-La influència dels grans trobadors del segle XIII és palès en la seua obra poètica.

-Recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica italiana de Petrarca.

-És l'exemple perfecte de poeta cortesà. Va ser criat del rei Alfons el Magnànim.

Obra de Jordi de Sant Jordi

-Se'n conserven 18 poemes.

-El seu més bell poema és els Estramps.

-La seua llengua és encara un valencià en el qual són abundosos els provençalismes lèxics i de flexió verbal

-Alguns dels seus poemes han estat bellament musicats per Raimon

Poema comentat[cal copiar-lo ací]

Silvia Calabuig Almendros

Obra Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi va ser un poeta valencià essencialment amorós

La seua obra convergeix devers un mateix programa ètic

La seua obra amorosa més important és "Estramps"

Entre els seus poemes no amorosos trobem "Cançó d'opòsits"

Cançó d'opòsitsNo em part d'un lloc e jamés no m'atur,

ço que no cerc ivaçosament trob,

del qui no em fiu me tinc molt per segur,

e el baix m'és alt e l'alt me sembla prop,

e vaig cercant ço que no es pot trobar,

e ferma veig la causa somoguda,

e lo fons gorg aigua sus port me par,

e ma virtut no em té pro ne m'ajuda.

Prenga cascú ço qui millor li és

de mon dit, vers revesat d'escriptura;

e si el mireu al dret e al revés,

traure podreu de l'àvol cas dretura.

No em moc d’un lloc i mai no m’ature,

alló que no busque ho trobe rápidamente,

del qui no em fie em trobe molt segur,

i el que és baix em resulta alt i el que és lluny em sembla prop,

i vaig buscant el que no es pot trobar,

i veig ferma la cosa somoguda,

i el gorg profund em sembla aigua dalt del port,

i la meua virtut no em fa profit ni m’ajuda.

Que cadascú prenga alló que li semble millor

Del meu poema, escrit en vers invertit, i si el mireu del dret i del revés d’un cas advers en podreu traure un d’afortunat.

Arcaisme i modernitat en Jordi de Sant Jordi

El seu caràcter arcaic és propi en els trobadors catalans del seu temps.

Pel que fa a la versificació coincideix amb Ausiàs March.

"Cançó d’opòsits" té clara influència de Petrarca.

Aquest és l'únic contacte amb el corrent stilnovisti.

Conclusió

És considerat el poeta més important anterior a Ausiàs March.

Hauria evolucionat cap a fòrmules literàries més modernes.

Utilitzà característiques pròpies del seu temps i alhora d'altres

més modernes.