Presentació

-Pablo Giménez-Andy Neira

-Raúl Gimeno

1.Ausiàs March2.Així com cell qui es veu prop de la mort (Poema LXXXI) -Comentari -Conclusió 3.L´Espill.

-Comentari-Conclusió

1. Ausiàs March

● Va nàixer a Gandia en 1400 i va morir el 3 de març de 1459.

● Fill de Pere March i Leonor Ripoll.

● Es va casar amb Isabel Martorell. (1437)

● Es tornà a casar amb Joana Escorna (1444)

OBRA

● Els cants d'amor: 1. Plena de seny2. Llir entre cards3. Amor, amor4. Mon darrere bé5. Oh foll amor● Els cants de mort● El cant espiritual

2.(Fragment) Així com cell qui es veu prop de la mort (Poema LXXXI)

Així com cell qui es veu prop de la mort,corrent mal temps, perillant en la mar,

e veu lo lloc on se pot restaurare no hi ateny per sa malvada sort,

en pren a me, qui vaig afanys passante veig a vós, bastant mos mals delir:desesperat de mos desigs complir,iré pel món vostre ergull recitant.

-Comentari-El poema està estructurat en una sola part.

-El poeta compara el seu amor per la dama amb els perills que un home passa en plena tempesta en el mar

-Temes centrals : l'amor i la mort dins d´un context marítim predominantment negatiu.

-Tota aquesta negativitat és provocada per la seua amada.

-S´edifica sobre la frustració sentimental del jo poètic.

-El poeta juga amb les equivalències amb una resolució negativa

- Conclusió

-El tema del poema s´expressa a través del conegut mite del nàufrag.

-El mar esdevé un espai negatiu

-Diferències i semblances amb la poesia trobadoresca

3.Comentari de L'EspillFragment del tercer llibre (1a part) de L’Espill

[...]Per llurs pecatslo generaldiluvi qualpreïcà Noéde cert vingué,car se lliuravendones i’s davenals seus diables;cossos palpablesfalsos prenien

e subcombienfurtant, prenentd’altri sement;ab diabòlicaart no catòlicaells engendravene s’emprenyavende fills malvats.[...]

ObraEspill : Escrit al voltant de 1460. L’obra és una diatriba contra les dones. Està constituit per un prefaci dividit en quatre parts i quatre llibres dividits també de forma quatripartita.

ArgumentEl protagonista és el narrador. En el tercer llibre “De la lliçó de Salomó (1a part)”, el protagonista, desesperat per trobar dona, pretén casar-se amb una parenta seua, s’adorm i en somnis se li apareix Salomó, el savi bíblic, que amb exemples extrets de les Sagrades Escriptures li convenç d'oblidar-se de les dones i del seu propòsit de casar-se.

Temes-Apareix la misogínia en el que es debatia sobre la condició femenina i menyspreu a la dona .-Al ser tan exagerada la misogínia del text, es va usar la comicitat, és a dir, provocar per força la rialla en el públic contemporani. Per això L’Espill es considera una comèdia.-Jaume Roig no amaga la seua condició de metge a l'Espill. Hi parla de medicaments, de malalties, de metges, de pacients, d'experiències personals com a professional de la medicina i del cos de les dones.-L'Espill es desenrotlla narrativament a través de dos plans: l'un, el de les aventures imaginades del protagonista, i l'altre, el realista, el pla on descriu els escenaris de l'acció.

Conclusió

Totes les característiques anomenades al llarg del comentari, recolzen la idea que l’Espill de Jaume Roig és una obra típicament de l’època, que acompleix amb els costums literaris del moment: en la temàtica destaca la misogínia cap al sector femení, el llenguatge col•loquial, la intencionalitat, sense cap idea moralitzadora, és a dir, lúdica i passatemps... Jaume Roig, juntament amb altres autors valencians d’aquest segle com ara Bernat Fenollar, Jaume Gassull, o Francesc de Castellví, conformaren aquesta literatura satírica de tertúlia, molt ben rebuda en la societat medieval del s.XV.