ART ROMÀ: ARQUITECTURAJÚLIA LÓPEZ VALERA. Basada en la del professor A. Nuñez

L’ARQUITECTURA ROMANA

2-L’Urbanisme: Un mitjà d’homogeneïtzació de l’imperi

1-Característiques generals de l’arquitectura romana

3-L’Arquitectura religiosa: El Temple

4-L’Arquitectura Civil: Amfiteatre, termes, basíliques...

L’ARQUITECTURA ROMANA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA

1. L’arquitectura es caracteritza pel seu eclecticisme, és a dir, assimilaren moltes i variades influències dels pobles conquerits (etruscs, grecs...).

2. És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Donen prioritat als aspectes tècnics i funcionals i menys als estètics.

3. Els materials utilitzats són molt variats: pedra tallada en carreus regulars, formigó, maó, fusta... Si el material era pobre se solia revestir amb estucs, plaques de marbre, mosaics o pintura.

4. Els edificis destaquen per la monumentalitat, tant per l’espai com pel significat. Això es relaciona amb la idea de la immortalitat de l’imperi.

5. Gran desenvolupament en el camp de l’enginyeria. Creació de noves construccions com les basíliques, les termes, els amfiteatres, etc.

L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

7. Sistemes constructius: utilitzen tant el sistema arquitravat grec de columnes o pilars i entaulaments (més estàtic) com el sistema voltat amb l’arc de mig punt, les voltes de canó i d’aresta i les cúpules d’influència etrusca (més dinàmics), combinant-los moltes vegades en una mateixa construcció.Volta de canó

Volta d’aresta

Arc de mig punt

6. És una arquitectura dinàmica, degut a l’ús d’elements constructius com l’arc i la volta.

Exemple de superposició, en un mateix buit, del arc i l’arquitrau.

L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Utilitzen cinc ordres arquitectònics:A més dels tres ordres grecs: dòric, jònic i corinti, també varen fer servir l’ordre toscà, d’origen etrusc, i l’elegant ordre compost, de creació pròpia, el capitell del qual està format per la combinació de volutes (jòniques) i fulles d’acant (corínties).

Fou freqüent la superposició d’ordres en un mateix edifici.Normalment el dòric o toscà al primer pis, el jònic al segon i el corinti o compost al tercer.

8. ORDRES ARQUITECTÒNICS

L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

10. Importància dels espais interiors: front a la importància de l’exterior en l’art grec, els romans donen també importància a l’espai interior, creant espais de gran amplitud.

9. Major importància de l’arquitectura civil (més pràctica) a Roma front a la major importància de l’arquitectura religiosa (el temple) a Grècia.

L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

L’urbanisme i l’arquitectura són un dels millors instruments de romanització, ja que homogeneïtzen totes les ciutats de l’imperi.

L’URBANISME : UN MITJÀ PER L'HOMOGENEÏTZACIÓ DE L’IMPERI

L’URBANISME: UN MITJÀ PER L’HOMOGENEÏTZACIÓ DE L’IMPERI

Totes les ciutats romanes presenten una estructura geomètrica ordenada en forma de quadrícula (traçat hipodàmic) que deriva dels antics campaments militars en els quals moltes havien tingut el seu origen.

La ciutat romana era travessada per dos carrers principals: el cardo i el decumanus, que la dividien en quatre parts, al igual que els campament militars.

A l’encreuament s’hi trobava el Fòrum, la plaça amb els principals edificis públics, a la manera de l’antiga àgora grega: temples, basíliques cúria, columnes i arcs commemoratius...

Els temples eren edificis destinats al culte als déus i presenten una clara influència grega, ja sigui de manera directa o a través dels temples dels etruscs.

Podem diferenciar tres tipus de temples: el temple rectangular, el temple circular (que segueix el model del tholos grec) i el Panteó (excepció) .

Maison Carrée, (Nimes) Temple de Vesta (Roma)Panteó d’Agripa (Roma)

L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

La tipologia més comuna és el de planta rectangular que segueix el model grec que arriba a través dels etruscs.

L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: (TEMPLES RECTANGULARS)

Es construeixen amb el sistema arquitectònic arquitravat, i elevats damunt un pòdium.

Tenen una única entrada frontal a través d’una escalinata.

Són pseudoperípters (voltats de columnes , que als laterals estan adossades als murs de la cel·la).

Presenten dos espais clarament diferenciats:

El pòrtic (envoltat de columnes) al qual s’accedeix per una escala monumental

La cel·la espai sagrat o es guardava la figura del déu, un espai rectangular, massís i tancat, al qual sols és pot accedir per la part de davant de l’edifici.

Un dels exemples més ben conservats és La Maison Carrée edificat el 16 aC. En temps de l’emperador Octavi August.

L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

MAISON CARRÉ (16 aC.) PAU16PAU16

PAU16

L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

UN CAS SINGULAR : EL PANTEÓ DE ROMA (S II dC)

És un temple en honor a tots els déus (Panteó) que va encarregar Agripa (gendre d’August) el 27 dC., però després de diversos incendis es va reconstruir el segle II dC possiblement per Apol·lodor de Damasc i pagat per l’emperador Adrià.

L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

En ell podem diferenciar dues parts:

- Un pòrtic d’entrada octàstil i de tres cossos rematat per un frontó (influència grega).

PÒRTIC OCTÀSTIL

-Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor d’una immensa cúpula que remata l’edifici, amb un oculum en la part superior.

CÚPULA

TAMBOR

OCULUM

Vista interior de la cel·la

L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

La inserció d'una àmplia sala rodona adossada al pòrtic d'un temple clàssic és una invenció de l’arquitectura romana i un clar exemple de l'eclecticisme que la caracteritza.

L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

L’ARQUITECTURA CIVIL

L’ARQUITECTURA CIVIL

A Roma, a diferència de Grècia que donava major importància a l’arquitectura religiosa (els temples), tindrà major rellevància l’arquitectura civil (més pràctica, més funcional) assolint, un major desenvolupament.

En aquest àmbit serà on els romans realitzaran les seves més grans aportacions a l’arquitectura , tant a nivell tècnic , com d’utilització de nous materials, com en la creació de noves tipologies d’edificis: Termes, aqüeductes.

TIPOLOGIA ARQUITECTÒNICA CIVIL:

1.- Arquitectura domèstica: habitatges (Domus, Insulae).

4.- Edificis administratius: basíliques.

5.-Obres públiques: calçades, ponts, aqüeductes,…

2.- Edificis de caràcter lúdic: teatres, amfiteatres, circs i termes.

3.- Arquitectura commemorativa: arcs de triomf i columnes.

1.- EDIFICIS PRIVATS: EL HABITATGES

Els habitatges o vivendes particulars són els primer edificis on podem veure les característiques pròpies de l’arquitectura romana. Hi ha tres tipologies:

L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES

Són cases privades rectangulars estructurades al voltant d’un pati central (atri ).

DOMUS

Aquests habitatges contaven amb varies dependències amb usos i utilitats diverses com : Tablinum, triclinium, tabernae, cubiculums...

Atrium (pati tancat)Peristylum (pati porticat)

També estaven ricament decorades amb pintures realitzades amb la tècnica del fresc al murs i terres pavimentats amb mosaics.

L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES

La casa del poeta tràgic és un típic domus romà, de proporcions modestes, però que destaca per la bellesa de les seves pintures de temàtica mitològica i mosaics. Precisament el seu nom es deu al mosaic que decora el terra del tablinum, on es representa una escena teatral.

L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES

CASA DEL POETA TRÀGIC DE POMPEIA (S. I aC)

PAU16

PAU16

Edificis de pisos que podien arribar fins a quatre altures. Construïts amb materials barats i de poca qualitat, amb freqüència s'ensorraven o incendiaven.

L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES

Normalment constaven d’una o dues peces i no disposaven de conduccions d'aigua (calia anar-ne a buscar a la font pública més pròxima).

INSULAE

Grans cases dels més rics, situades al camp i que també eren el centre de les explotacions agràries.

Constaven d’una zona residencial com a vivenda dels propietaris i d’altre destinada a la realització de les tasques pròpies de l’explotació agrícola i ramadera.

A partir del segle I comencen a construir-se les villaes imperials les quals destaquen per la grandiositat i el luxe, tant dels materials emprats en la seva construcció, com per la bellesa de la seva decoració.

L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES

VILLAE

Els mosaics i les pintures que les decoren constitueixen una bona mostra del poder i la magnificència de l’època imperial.

L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC

2.- EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC

TERMES

Eren edificis públics d’ús higiènic i lúdic. Una mena de banys públics, que incloïen gimnàs i massatges, però que anaven més enllà de la seva funció purament higiènica i es convertiren en complexos d’oci i relació social (llocs de reunió entre amics o per a fer negocis) .

Eren immensos complexos d’edificis dividits en sales de banys calents, temperats i freds, palestres(gimnasos) tendes, saunes, biblioteques,...

En ells s’aplicaven enginyoses solucions arquitectòniques i tècniques.

Eren un mitjà de propaganda per qui pagava la seva construcció.

L’exemple més grandiós són les termes de Caracalla (Roma).

L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC

EL TEATRE

És un edifici, d’estructura semicircular, destinat a la representació d’obres de caràcter divers. Semblant als grecs, però aixecat sobre superfícies planes, sense aprofitar el pendent del terreny

Deriva del teatre grec, però amb algunes diferències que incrementen la seva funcionalitat:

Orquestra semicircular (no circular) més petita i escena més gran, amb fons arquitectònic arquitravat.

Aquestes diferències venen donades perquè els romans donaven més importància a la representació que a la música i el cor.

La càvea presenta una sèrie de passadissos i escales que donen accés a la grada pels vomitoris i que possibilitaven la ràpida entrada i sortida del públic.

Exemples: Teatre de Marcel (Roma), de Mèrida, de Sagunt,...

L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC

És un edifici original romà, fruit de la unió de dos teatres per la part de l’escena, en el qual es realitzaven espectacles de tipus sagnant: lluites de gladiadors, d’animals..

Edifici de planta el·líptica, en ell podíem diferenciar dues parts: L’arena lloc on es feia l’espectacle i la càvea, espai destinat al públic.

Sota de l’arena (subsòl) hi havia tota una sèrie de passadissos i estànces per a preparar els espectacles.

La construcció era molt semblant a la del teatre tant en la part exterior com en l’estructura interna d’accés a les grades.

Exemples: el Colosseu o Amfiteatre Flavi (Roma) i els amfiteatres de Nimes, Pompeia o Tarragona

L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC

L’AMFITEATRE

Construït durant l’època de l’emperador Flavi Vespasià constitueix el paradigma de tots el amfiteatres romans

L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC

COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI 72 – 80 dC. (segle I )

PAU16

PAU16

PAU16

L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC

EL CIRC

Lloc on s’organitzaven les curses de quadrigues (carro de 4 cavalls), bigues (carro de 2 cavalls)... I també competicions atlètiques.

És una adaptació de l’estadi grec, amb una planta estreta i allargada en forma de U amb dos costats llargs laterals i dos costats curts, un en forma corba (on estava la porta triomfal per on sortien els vencedors) i altre recte (on estaven les quadres).

Al centre presenta un element arquitectònic separador anomenat spina.

L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS ADMINISTRATIUS

3.- EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER ADMINISTRATIU LA BASÍLICA

Era un edifici públic destinat a la realització de transaccions comercials, l’administració de justícia i altres actes públics, normalment ubicat al fòrum.

Arquitectònicament és un edifici de planta rectangular, dividit en tres naus cobertes amb volta de canó i mitja cúpula al fons.

Aquest model d'edifici serà el que posteriorment prendran els cristians per a realitzar les seves esglésies.

Es tracta d’elements arquitectònics trets del seu context i sobredimensionats amb una funció de propaganda, commemoració i demostració de poder d’aquell que els ha pagat.

Els dos principals són els arcs de triomf i les columnes commemoratives.

L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS

4.- EDIFICIS DE CARÀCTER COMMEMORATIU

Tenen forma de portes monumentals de ciutat aïllades amb doble façana (exemptes) i poden ser d’un van (arc) o de tres vans.

Són exclusivament construccions de propaganda per a commemorar la victòria d’un general o emperador, sovint decorades amb escultures i relleus propagandístics.

Combinen l’arc i la volta amb les estructures arquitravades ( pilar, arquitrau, fris, cornisa) i amb elements decoratius (columnes, relleus i escultures) que el completen.

L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS

L’ARC DE TRIOMF

Tenen la mateixa finalitat commemorativa i propagandística que els arcs de triomf.

Igual que l’arc de triomf són elements arquitectònics extrets del seu context (l’edifici) i sobredimensionats, convertits en símbols de les conquestes i, per tant, del poder de l’imperi.

Podem diferenciar tres parts:

Basament

Columna amb el fust decorat amb un relleu helicoïdal de les gestes de l’heroi.

L’estàtua de l’heroi coronant la columna.

Destaquen la columna de Trajà (amb la conquesta de la Dàcia) i la de Marc Aureli (amb les victòries sobre els germànics), ambdues a Roma .

L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS

LA COLUMNA COMMEMORATIVA

Les obres públiques són les que millor mostren el caràcter pràctic dels romans i la seva enorme capacitat com a enginyers i per a aplicar solucions tècniques.

Van servir a la romanització i control de l’imperi i són múltiples: calçades, ponts, aqüeductes, embassaments, ports, fars, muralles, clavegueres,...

Tindran una enorme repercussió en l’enginyeria i arquitectura en general i no seran superades clarament fins més de mil anys després.

L’ARQUITECTURA CIVIL: OBRES PÚBLIQUES

5.- LES OBRES PÚBLIQUES CALÇADES, PONTS I AQÜEDUCTES

Els romans construïren una gran quantitat de calçades que connectaven tots els seus territoris formant una gran xarxa viària que facilitava les comunicacions, el control i l’organització de l’Imperi.

L’ARQUITECTURA CIVIL:OBRES PÚBLIQUES

Assoliren un nivell tècnic tal, que moltes d’aquestes calçades encara s’utilitzen o sobre d’elles s’han construït moltes de les actuals vies de comunicació europea.

Una de les principals vies de comunicació va ser la Via Augusta, que unia Roma amb Cadis.

L’ARQUITECTURA CIVIL: OBRES PÚBLIQUES

L’AQÜEDUCTE

És una construcció pràctica i funcional que serveix per a salvar desnivells i fer que l’aigua arribi des de l’embassament o lloc de captació a la ciutat.

A l’igual que en el cas dels ponts, per la seva construcció van utilitzar pilars i arcs realitzats amb morter, formigó o pedra.

L’ARQUITECTURA ROMANA

L’AQÜEDUCTE DE LES FERRERES

Aquesta obra construïda a finals del segle I aC i principis del segle I dC, és un clar exemple del caràcter funcional i pràctic que va caracteritzar les construccions romanes.

Realitzat amb pedra calcària local (saldò) es va construir per salvar el desnivell del barranc dels arcs i dur l’aigua del riu Francolí a l’antiga ciutat de Tarraco.

És l'únic tram sobre pont de tot l’aqüeducte (18km). L’ specus del qual, discorria sobre el terreny.

Él pont està realitzat amb carreus isòdoms, llisos al nivell dels arc, i amb un encoixinat rústic en els pilars, els quals presenten una estructura esglaonada.

El pont del diable és també un clar exemple de com els romans van utilitzar l’arquitectura per romanitzar i unificar l’imperi.

PAU16 PAU16 PAU16

L’ARQUITECTURA ROMANA

Altres aqüeductes: El Pont du Gard (pont i aqüeducte), L’aqüeducte dels Miracles (Mérida), L’aqüeducte de Segòvia.

AMPLIAR INFORMACIÓ

AMPLIAR INFORMACIÓ

TEXTOS

1.- Arquitectura Romana (Apunts )

2.- Breu introducció a les principals obres arquitectòniques romanes.

VIDEOS