05 el sistema circulatori
TRANSCRIPT
En les persones, el medi intern està constituït, principalment, pel plasma intersticial i pels líquids circulants: la sang i la limfa.
El plasma intersticial. És un líquid que hi ha entre les cèl·lules i que té funcions de defensa i nutrició. S'origina a partir de la sang que s'ha filtrat a través de la fina paret dels capil·lars sanguinis. La sang. És un mitjà de transport de substàncies que circula per l'interior dels vasos sanguinis. La limfa. És un líquid que es forma a partir del plasma intersticial i que circula pels vasos limfàtics, uns conductes que, després de recórrer una gran part de l'organisme, desemboquen als vasos sanguinis.
El sistema circulatori sanguini distribueix els nutrients i l'oxigen per tot l'organisme, alhora que recull els productes de rebuig del metabolisme cel·lular i els porta als òrgans que s'encarreguen d'eliminar-los.
El sistema circulatori sanguini de les persones, igual que el de tots els altres vertebrats, està constituït pels vasos sanguinis, per la sang i per un òrgan propulsor, el cor.
artèries, venes i capil·lars
Hi ha tres tipus de vasos sanguinis:
Les artèries. Condueixen la sang des del cor fins a tots els altres òrgans del cos. Les parets de les artèries són gruixudes, resistents i elàstiques per poder suportar l'alta pressió amb la qual circula la sang impulsada pel cor. Les venes. Condueixen la sang des dels diversos òrgans cap al cor. Les parets de les venes són més primes i menys elàstiques que les de les artèries, ja que la sang hi circula amb menys pressió. A l'interior de moltes venes hi ha vàlvules que faciliten que la sang circuli en direcció al cor i que impedeixen que ho faci en direcció contrària.
Els capil·lars. Són vasos microscòpics que uneixen, com si fossin una xarxa, les terminacions de les artèries amb l'inici de les venes. A través de les fines parets epitelials dels capil·lars es produeix l'intercanvi de nutrients, oxigen, diòxid de carboni i substàncies de rebuig amb les cèl·lules de totes les parts del cos.
Artèries i venes
Capil·lars
La sang és un líquid viscós, de color vermell i de gust salat, que circula per l'interior dels vasos sanguinis.
Una persona adulta i sana sol tenir uns cinc litres de sang, quantitat que representa al voltant del 8% del pes corporal, tot i que el volum sanguini varia amb l'edat, el sexe, la talla i el pes.
Hematopoiesi :
La sang intervé en diverses funcions, entre les quals destaquen les següents:
La nutrició. Transporta els nutrients des de l'aparell digestiu cap a totes les cèl·lules de l'organisme.
La respiració. Condueix l'oxigen des dels pulmons cap a les cèl·lules, i el diòxid de carboni produït per les cèl·lules en sentit invers.
L'excreció. Recull els residus produïts per les cèl·lules i els porta a l'aparell excretor perquè es puguin eliminar a l'exterior de l'organisme.
La defensa. Transporta les cèl·lules de defensa de l'organisme.
La regulació tèrmica. Intervé en la regulació de la temperatura corporal escalfant o refrigerant l'organisme.
La sang: eritròcits (transport oxigen i diòxid
carboni) i leucòcits (acció defensiva)
Les cèl·lules sanguínies. N'hi ha de tres tipus: els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes. Totes deriven de cèl·lules que hi ha a la medul·la roja dels ossos, que està dins dels ossos de l'esquelet.
La sang humana es compon d'una part líquida, anomenada plasma, on hi ha diferents tipus de cèl·lules sanguínies.
El plasma. És un líquid de color groguenc constituït el 90% per aigua. Conté dissoltes una gran varietat de substàncies, entre les quals destaquen diferents proteïnes, glúcids, lípids, sals minerals i gasos (oxigen, diòxid de carboni i nitrogen).
La majoria de les propietats de la sang són degudes a les proteïnes. El plasma sense determinades proteïnes rep el nom de sèrum sanguini. El procés pel qual el plasma se solidifica s'anomena coagulació.
Els glòbuls vermells o eritròcits. Són petites cèl·lules bicòncaves que no tenen nucli. Són elàstics i deformables, característiques que els permeten travessar fins i tot els capil·lars més fins. El color vermell dels eritròcits és degut al fet que a l'interior hi tenen una proteïna, l'hemoglobina. Tenen la funció de transportar l'oxigen des dels pulmons fins a les diverses cèl·lules de l'organisme i també de participar en el transport del diòxid de carboni produït per les cèl·lules. En una persona sana hi ha entre 4,5 i 5,5 milions d'eritròcits per mm3, quantitat que constitueix el 45% del volum de la sang.
Els glòbuls blancs o leucòcits. Són cèl·lules més grans que els eritròcits i tenen nucli. N'hi ha de cinc tipus diferents: els neutròfils, els eosinòfils, els basòfils, els limfòcits i els monòcits. Tots els glòbuls blancs participen en funcions de defensa contra les infeccions. N'hi ha entre 4.000 i 10.000 per mm3.
Les plaquetes i la Coagulació :Les plaquetes o trombòcits. Són fragments cel·lulars sense nucli provinents d'unes cèl·lules gegants de la medul·la òssia. Intervenen en la coagulació de la sang. N'hi ha entre 150.000 i 300.000 per mm3.
El sistema limfàtic s'encarrega de recollir l'excés de líquid que queda entre les cèl·lules per retornar-lo a la sang.
També transporta els greixos que s'absorbeixen a l'intestí.
El Sistema Limfàtic
El sistema circulatori limfàtic és molt més senzill que el sanguini. Està format pels òrgans següents:
Els capil·lars limfàtics. Són petits vasos cecs i molt fins distribuïts per tots els teixits. S'encarreguen de recollir el líquid intersticial.
Els vasos limfàtics. Són vasos que tenen una estructura semblant a la de les venes. Són el resultat de la confluència de capil·lars limfàtics. Aquests vasos desemboquen al sistema circulatori sanguini, on aboquen el seu contingut. A l'interior tenen un seguit de vàlvules que tan sols permeten la circulació en un sentit.
El ganglis limfàtics. Són eixamplaments petits que es produeixen al llarg dels vasos limfàtics.
En els ganglis limfàtics es filtren i s'eliminen les substàncies estranyes i els microorganismes de la limfa amb l'objectiu que no entrin a la sang. Aquests ganglis també són centres de formació i de maduració d'alguns tipus de glòbuls blancs.
Els ganglis limfàtics són especialment abundants a les aixelles, als engonals, al coll i al voltant de les orelles. Per això, quan la quantitat de microorganismes és molt gran, aquests ganglis són els primers que notem, ja que s'inflamen i augmenten de mida.
El sistema limfàtic recull, a través de les fines parets dels capil·lars limfàtics, el líquid intersticial que les cèl·lules no han absorbit i el condueix cap als vasos limfàtics. El líquid intersticial que entra dins els vasos limfàtics rep el nom de limfa. Els vasos limfàtics desemboquen en diferents llocs del sistema circulatori, de manera que la limfa s'incorpora a la sang.
La limfa únicament circula en una direcció i avança impulsada, principalment, per les contraccions dels vasos limfàtics, pels moviments respiratoris del tòrax i, en alguns casos, també per la força de la gravetat.
El sistema immunitari és el conjunt de mecanismes d'un organisme que el protegeixen contra les malalties per mitjà de la identificació i l'eliminació de patògens i cèl·lules tumorals. Detecta una gran varietat d'agents, des de virus a cucs parasitaris, i cal que els distingeixi de les cèl·lules i els teixits saludables propis de l'organisme per tal de funcionar correctament.
El Sistema Immunitari
Anatomia
Vàlvules
Artèries
Venes
El cor és un òrgan musculós de la mida aproximada d'un puny, encarregat d'impulsar la sang a través dels vasos sanguinis. Està situat a la part central del tòrax, entre els dos pulmons.
Les parets del cor estan formades per un teixit muscular que rep el nom de miocardi i és el responsable de la contracció involuntària del cor.
L'interior del cor està dividit en dues meitats, la dreta i l'esquerra, separades per una mena d'envà musculós, anomenat septe, que impedeix que es comuniquin. Cadascuna d'aquestes meitats està formada, al seu torn, per dues cambres comunicades entre si: la superior o aurícula i la inferior o ventricle.
Les parets dels ventricles són més gruixudes que les de les aurícules, ja que impulsen la sang des del cor fins a la resta del cos.
Les aurícules i els ventricles es comuniquen a través de les vàlvules auriculoventriculars, que són les següents:
La vàlvula mitral. Comunica l'aurícula i el ventricle esquerres. Està composta per dues làmines fines.
La vàlvula tricúspide. Comunica l'aurícula i el ventricle drets. Està formada per tres làmines fines.
Aquestes vàlvules s'obren i es tanquen, de manera que permeten que la sang passi des de les aurícules cap als ventricles, però no en sentit contrari.
A les aurícules, hi arriben les venes. A l'aurícula esquerra, hi arriben quatre venes pulmonars, dues de cada pulmó. A l'aurícula dreta, hi arriben dues venes caves, la superior i la inferior, amb sang de tot el cos.
Dels ventricles surten les artèries. Del ventricle dret surt l'artèria pulmonar, que es bifurca en dues branques que condueixen la sang a cada un dels pulmons. Del ventricle esquerre surt l'artèria aorta, que porta la sang a la resta del cos.
La sortida de la sang dels ventricles està regulada per mitjà de les vàlvules sigmoides situades a l'inici de les artèries. Aquestes vàlvules únicament s'obren com a conseqüència de la contracció dels ventricles, i impedeixen que la sang retorni a l'interior dels ventricles.
El cor, com tots els altres òrgans del cos, necessita un subministrament de sang que li aporti oxigen i nutrients, però aquesta aportació no la duu a terme la sang que circula pel seu interior, sinó que disposa d'un sistema propi d'artèries i venes coronàries per dur-lo a terme.
Exercici d’autoavaluació: per començar l’exercici clica i a continuació et sortirà un cor
amb les seves diferents parts estructurals. Segueix l’ordre numèric i les respostes
correctes aniran sortint.
Bona sort!
Vena Cava Caudal
Vàlvula Tricúspide
Aurícula Dreta
Vena Cava Cranial
Ventricle Dret
Vàlvules Semilunars
Artèria Pulmonar
Venes Pulmonars
A. Esquerra
Cordes Tendinoses
Vàlvula Mitral
Múscul Papilar
Ventricle Esquerre
Vàlvules Semilunars
Arc Aòrtic
Artèria AortaEpicardi
Miocardi
Endocardi
Clica amb el ratolí
El cor actua com una bomba que impulsa la sang i la fa circular pels vasos sanguinis.
VÀLVULES DEL COR
El funcionament del cor consisteix, bàsicament, en dos tipus de moviments coordinats que tenen lloc a les aurícules i als ventricles: un moviment de contracció, anomenat sístole, i un moviment de relaxació, anomenat diàstole.
La seqüència de moviments alternants de contracció i de relaxació del cor, per mitjà dels quals el cor recull la sang de les venes i la impulsa cap a les artèries, rep el nom de cicle cardíac. Cada cicle cardíac consta de diverses fases que se succeeixen regularment. Aquestes fases són les següents:
* La sístole auricular. Les aurícules, quan estan plenes de sang, es contreuen. La contracció determina l'obertura de les vàlvules tricúspide i mitral, i el pas de la sang als ventricles.
* La sístole ventricular. Gairebé immediatament de la sístole auricular es produeix la contracció dels ventricles. Aquesta contracció determina un increment de la pressió sanguínia ventricular, fet que fa que es tanquin les vàlvules tricúspide i mitral per impedir que la sang torni a les aurícules, i l'obertura de les vàlvules sigmoides per permetre la sortida de la sang per les artèries: per l'artèria pulmonar en el cas de la sang del ventricle dret i per l'artèria aorta en el cas de la sang del ventricle esquerre.
* La diàstole. També es coneix amb el nom de diàstole general perquè afecta les aurícules i els ventricles. Quan acaba la sístole ventricular, els ventricles es relaxen i la disminució de la pressió sanguínia ventricular permet que es tanquin les vàlvules sigmoides. En aquest punt, la sang procedent de les venes caves i pulmonars comença a omplir les aurícules. En el darrer terç del període de relaxació dels ventricles té lloc la sístole auricular. En la diàstole, i aprofitant la relaxació muscular, es nodreixen les cèl·lules del miocardi gràcies als nutrients i a l'oxigen que subministren les artèries coronàries.
Animació cedidia per la Cristina Iglesias Carrión
Animació cedidia per la Cristina Iglesias Carrión
http://www.youtube.com/watch?v=BRq1-6gMsr8
Animació cedidia per la Cristina Iglesias Carrión
Circulació doble i completa
Les persones tenim un tipus de circulació doble i completa. Diem que és doble perquè en el curs d'un recorregut complet la sang passa dues vegades pel cor, de manera que s'estableixen dos circuits. Diem que és completa perquè la sang rica en oxigen no es mescla amb la sang rica en diòxid de carboni. Això és possible perquè el cor està separat pel septe interventricular, que en divideix el costat dret del costat esquerre, i cada costat recull sang i la impulsa cap a un circuit diferent.
Circulació General i Circulació pulmonarEls dos circuits que s'estableixen són els següents:
El circuit pulmonar. És el que s'estableix entre el cor i els pulmons. En aquest circuit, la sang carregada de diòxid de carboni, recollida a tots els òrgans del cos, arriba a l'aurícula dreta per les venes caves superior i inferior. De l'aurícula dreta passa al ventricle dret, d'on surt cap als pulmons per l'artèria pulmonar.
Quan la sang passa pels alvèols pulmonars, allibera diòxid de carboni i es carrega d'oxigen. Una vegada s'ha fet l'intercanvi d'aquests dos gasos, la sang és transportada per les venes pulmonars cap a l'aurícula esquerra del cor.
Aquest recorregut que fa la sang és curt, i per això també es coneix amb el nom de circulació menor.
Circulació General i Circulació pulmonar
El circuit general. És el que s'estableix entre el cor i els diferents òrgans del cos. En aquest circuit, la sang porta a totes les cèl·lules l'oxigen i els nutrients necessaris perquè puguin dur a terme les seves funcions, alhora que recull el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig produïts pel metabolisme cel·lular. La sang carregada d'oxigen, que està a l'aurícula esquerra, passa al ventricle esquerre. Del ventricle esquerre és impulsada, a través de la gruixuda artèria aorta, cap a tots els òrgans del cos. Als òrgans, les artèries es ramifiquen i es van fent cada vegada més primes fins que es converteixen en capil·lars petits, a través dels quals reparteixen l'oxigen i els nutrients, i recullen el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig.
Els capil·lars conflueixen en vasos cada vegada més amples i la sang es recull a les venes, que la porten cap al cor. La sang carregada de diòxid de carboni entra per l'aurícula dreta a través de les dues venes caves, la superior i la inferior. La vena cava superior recull la sang del cap, dels braços i de la paret toràcica, i la inferior, de la resta del cos.
Aquest recorregut sanguini és més llarg que el circuit pulmonar, i per això també es coneix amb el nom de circulació major.
Arteriosclerosi
L’infart de miocardi
La salut cardiovascular
Les malalties que afecten el cor i els vasos sanguinis reben el nom de malalties cardiovasculars. D'aquestes, una de les més importants és l'arteriosclerosi perquè també pot provocar altres malalties derivades.L’arteriosclerosi
El terme arteriosclerosi significa enduriment de les artèries. Es produeix, sobretot, pel dipòsit de greixos i colesterol sobre la paret interna de les artèries, cosa que fa que en disminueixi el diàmetre interior i que es dificulti el pas de la sang. Això pot provocar coàguls, anomenats trombes, que poden provocar obstruccions on s'han format, anomenades trombosis, o bé es poden desprendre i arribar a òrgans vitals, com ara al cor, al cervell o als pulmons, on obstrueixen la circulació sanguínia i produeixen una embòlia.
L'arteriosclerosi pot afectar qualsevol artèria de l'organisme, però és especialment important quan afecta les artèries coronàries, que són les encarregades de subministrar la sang carregada de nutrients i d'oxigen al múscul cardíac (miocardi).Si es produeix una trombosi en alguna de les artèries coronàries, la circulació sanguínia s'interromp i, com a resultat, moren les cèl·lules musculars que nodreix i s'origina un infart de miocardi, que pot causar la mort. L'infart es manifesta amb una pressió o dolor intens i prolongat a la zona toràcica, que es pot estendre als braços i a l'espatlla (sobretot esquerres), a l'esquena i, fins i tot, a les dents i a la mandíbula.
Si l'obstrucció d'alguna artèria coronària és parcial o temporal, es produeix una manca transitòria d'oxigen al miocardi, fet que determina l'aparició d'un intens dolor constrictiu sobre el tòrax que sol durar uns minuts. Aquest trastorn es coneix amb el nom d'angina de pit.
La salut cardiovascularLes malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món occidental. Per evitar-les és molt important desenvolupar hàbits que siguin saludables, com ara els següents:
Fer exercici. Practicar un esport manté el cos en forma, facilita el transport de la sang pels vasos sanguinis i fa que el cor funcioni de manera correcta. L'esport que es practiqui ha de ser l'adequat a l'edat i a les característiques de cada persona.
Tenir una bona alimentació. Una dieta inadequada pot produir l'acumulació de greixos i de colesterol. Una part d'aquestes substàncies s'acumula a les artèries i pot provocar arteriosclerosi. D'altra banda, l'excés de pes augmenta el risc d'infart i el consum excessiu de sal està directament relacionat amb la hipertensió arterial.
No fumar. La nicotina té un efecte enduridor de les parets arterials, fet que dificulta el transport de la sang i obliga el cor a treballar més. Això disminueix el reg sanguini de tots els òrgans i augmenta el risc de patir un infart de miocardi.