SI VOL REBRE EL BARCELONA CENTRAL A CASA SEVA, TRUQUI’NS AL 93 588 46 14

www.barcelonacentral.cat

BARCELONÍ, MENSUAL I GRATUÏT - IMPRÈS EN PAPER ECOLÒGIC Estiu 2011 Núm. 4

La llei electoral de Catalunya, cada vegada més a prop. PSC i CiU negocien el sistema electoral L’estiu, als museus!

Tots els homes d’en Xavier Trias

PÀG 4

BARCELONA

Rècord històric d’aprovats a la Selectivitat d’enguany

Barcelona, capital dels mòbils fins a l’any 2018 gràcies a l’acord signat amb la GSMA

Descobreixi qui són les persones que com-parteixen amb l’alcalde la responsabilitat de governar la ciutat en aquesta nova etapa.

POLÍTICA PÀG 6

BARCELONA PÀG 2

GASTRONOMIA PÀG 5

ELS MUSEUS PRESENTEN LES SEVES PROPOSTESComentem les principals exposicions i novetats als museus

Ajuntament de Barcelona

Visitem el Restaurant Bonanova, “un clàssic de Barcelona des de 1965“

FONT PRÒPIA

CALVERAS / MÉRIDA / SAGRISTÀ - MNAC

POLÍTICA PÀG 7

PÀG 3

Conegui la nostra secció de novetats immobiliàries ECONOMIA PÀG 15

Entrevista a Ramón Garc ía-Torren t : “El Notariat està realitzant grans avenços per poder donar resposta als nous reptes tecnològics.”.

ECONOMIA PÀG 13FONT PRÒPIA

PÀG 11

Estiu 2011barcelonacentral.catBARCELONA2

El patrimoni artístic públic Barcelona: nou cicleEl patrimoni artístic espanyol de titularitat pública ha estat tradi-cionalment en mans de l’Estat i s’ha concentrat la seva exhibició als grans museus de Madrid, sense que l’arribada de l’Estat de les Autonomies hagi modificat substancialment aquesta situa-ció. No obstant, arrel de la in-corporació de representants del Ministeri de Cultura al patronat del Museu Nacional de Catalu-nya (MNAC), aquesta política ha començat a canviar i s’han fet freqüents els dipòsits estatals d’obres al museu barceloní.

La incorporació més em-blemàtica és segurament una pintura de Picasso valorada en cinc milions d’euros, que l’Estat va rebre com a dació en paga-ment de l’impost de societats de l’empresa Abertis. Aquest quadre, que en altres temps no-

Molts han dit durant aquestes darreres setmanes que a Barce-lona s’ha produit una revolució, un gran canvi, que s’ha obert un nou cicle, que ha acabat la dictadura socialista, que ara tot serà diferent, etc.

El nou equip municipal es troba al capdavant d’una ciutat modèlica en molts sentits. No només s’han fet bé les reformes urbanístiques, grans i petites, o s’han gestionat adequadament les finances municipals, sinó que les polítiques en el camp social, menys conegudes, són exemples de la millor gestió possible.

Posant un exemple, sembla que ningú recorda ja els anys dramàtics en que la droga, la sida i l’exclusió social anaven de la mà. Aquesta situació, que es va donar a moltes ciutats del

més hagués pogut anat a parar al Reina Sofía, presideix ara la sala dedicada a Picasso del MNAC, cobrint així una de les mancances més destacades del museu barceloní.

Aquesta nova estratègia del Ministeri de Cultura, a més de permetre que tots els ciutadans puguin accedir en igualtat de condicions al gaudi del patri-moni públic, és una peça fona-mental per incrementar l’interès turístic del nostre país. És possi-ble que algun dia els turistes de sol i platja decideixin marxar a altres destins més econòmics, però això ens deixarà indiferents si aconseguim que els nostres museus i monuments, distribuits arreu del territori, siguin tan co-neguts com els de França o Ità-lia. Aleshores la nostra indústria turística serà imbatible.

món, es va aconseguir revertir a Barcelona gràcies a un deves-sall de fons públics invertits amb intel·ligència en diversos plans transversals que van trac-tar d’arrel aquests problemes.

El govern Trias té davant un gran repte: mantenir l’excel·-lència de les polítiques públi-ques mentre es segueix millo-rant el nivell de la infraestruc-tura de la ciutat. Confiem en que l’exemple dels que els han precedit sigui una bona referèn-cia per aquest nou equip, que ara comença la tasca de gestió amb noves idees, il·lusió i un coneixement de l’Ajuntament prou acreditat, aconseguit exer-cint l’oposició d’una manera intel·ligent i rigurosa.

Saludem, doncs, al nou go-vern municipal i li desitgem els millors resultats possibles!

Dipòsit legal:B.13481-2011

5.000 Exemplars

info@barcelonacentral.catwww.barcelonacentral.cat

Edita:Metropolitana d’Edicions

Escrites, S.L.Director general:

Jesús González MasRedacció:

Guillem GrauJuan Francisco Jiménez

Departament comercial:Octavi-August GrauOsmaidaly Sánchez

Maquetació i disseny:Gianluca Mariana

PUBLICITATcomercial@barcelonacentral.cat

Tel. 93 588 46 14

EDITORIAL

La nostra ciutat serà la capital mundial de la indústria de les comunicacions mòbils (Mobile World Capital) per designació de la GSMA, l’associació que representa els interessos de les operadores mòbils a tot el món. D’aquesta manera, en el període 2012-2018, Barcelona no només acollirà la celebració del Mobile World Congress sinó que, a més, es convertirà en centre tecnològic permanent destinat a impulsar el teixit industrial existent, crear noves oportunitats de negoci i donar visibilitat al potencial de la comunicació mòbil.

Barcelona es convertirà en un hub mundial de les teleco-municacions mòbils, el que suposa la possibilitat de crear una nova estructura industrial d’alt contingut tecnològic i de generar importants sinèrgies en el terreny del desenvolupament i aplicació de les tecnologies mòbils. La repercussió eco-nòmica per a tot el període (2012-2018) s’estima en 3.459 milions d’euros.

La candidatura presentada per la ciutat és fruït del treball conjunt de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’In-dústria, Turisme i Comerç, Fira de Barcelona, Turisme de Barcelona, i de destacades

Barcelona es converteix fins al 2018 en capital mundial de les comunicacions mòbils

empreses del sector.El president de Fira de

Barcelona, Josep Lluís Bonet, ha afirmat que “hem de felici-tar-nos de l’èxit col·lectiu que per a Barcelona i tot el país significa la designació com a Mobile World Capital, en una aposta clara per la innovació, la tecnologia i el coneixement. El treball de la candidatura ha estat magnífic i es just destacar la feina i el suport de les ins-titucions, empreses i diverses entitats. Crec que la decisió final s’ha basat en la solidesa del projecte presentat, però també en la contribució de Barcelona, de les institucions i de manera específica de la Fira de Barcelona com a coor-ganitzadora de Mobile World Congress, que des de la seva arribada a la capital catalana, el 2006, ha crescut de manera molt important”.

El nou concepte de Mobile World Capital suposa –a més de la celebració del congrés que reuneix durant quatre dies a l’elit mundial del sector–, la creació d’una seu permanent a la ciutat i d’un programa d’ini-ciatives industrials, lúdiques i culturals al llarg de l’any. Una Fundació s’encarregarà de ges-tionar els projectes i activitats relacionades amb la capitalitat. /Redacció

BARCELONA BRIDAL WEEK

Fira de Barcelona

Vista de l’Avinguda Maria Cristina, que roman ocupada pel Mobile World Congress cada any i els visitants acce-deixen als diferents pavellons de la fira. Com es pot veure a la fotografia, de l’anterior edició d’aquesta fira, el públic que ocupa Barcelona en aquests dies són bàsicament treballadors del sector de les telecomunicacions.

Estiu 2011barcelonacentral.cat BARCELONA 3

“La maja vestida” visitarà BarcelonaS’intensifica la col·laboració en matèria cultural entre les entitats estatals i Barcelona

Durant el mes de juliol s’ha anunciat la incor-poració a la col·lecció permanent del MNAC de dues obres d’Hermen Anglada-Camarasa, una de Ramon Casas i, la més important, una pintura de Joan Miró titulada “Collage-peinture”, de l’any 1934. El MNAC no comptava fins ara amb cap pintura de Miró.

Les obres provenen d’una dació en pagament de l’impost de successions i formen part d’un conjunt més ampli, valorat en 3,4 milions d’euros. Les altres obres han estat dipositats a museus diferents: un gouache de Miró ha anat al Reina Sofía de Madrid, sis ceràmiques de Manises s’exposaran a un museu valencià i dues obres més aniran a parar al Museo del Prado.

L’acord de “La Caixa” i el PradoL’Obra Social de “La Caixa” ha esdevingut una entitat benefactora del Museu Nacional del Pra-do en virtut d’un acord que han signat ambdues entitats el dia 20 de juli-ol. Aquesta col·laboració implicarà una aportació de 2,5 milions d’euros en quatre anys i la coproduc-ció de quatre exposicions, concebudes a partir de

REDACCIÓ

MUSEO NACIONAL DEL PRADO / FUNDACIÓ “LA CAIXA”

MUSEO NACIONAL DEL PRADO / FUNDACIÓ “LA CAIXA”

fons del Museu del Prado, que es presentaran a un mínim de tres seus durant els anys 2012, 2013, 2014 i 2015. L’objectiu final de l’acord és fomentar el coneixement de les col-leccions de la pinacoteca madrilenya.

La primera de les expo-sicions que s’organitzaran es titularà “Goya: Luces y Sombras” i consistirà en una gran retrospectiva de l’obra del pintor arago-nès, que es podrà visitar a CaixaForum Barcelona entre el 15 de març i el 24 de juny de 2012. La mos-tra, formada per gairebé un centenar d’obres, in-clourà pintures tan repre-sentatives com “La maja vestida”, “El quitasol”, “Vuelo de brujas” o “Aún aprendo”, presentant així a Barcelona per primera vegada una nutrida selec-ció de la col·lecció d’obres de Goya del Museu del Prado, que és amb diferèn-cia la més important del món d’aquest pintor.

La mostra, comissa-riada per Manuela Mena i José Manuel Matilla, conviurà a Barcelona amb la primera gran retrospec-tiva a Espanya dedicada al pintor romàntic francès Eugène Delacroix que, amb fons procedents del Museu del Louvre, serà tambè organitzada per l’Obra Social de “La Cai-xa”.

El President de la Fundació “La Caixa”, Isidre Fainé, el president del Reial Patronat del Museu del Prado, Plácido Arango, el director del Museu del Prado, Miguel Zugaza, i la directora general adjunta de la Fundació “La Caixa” van signar l’acord que permetrà veure a Barcelona aquestes obres.

A primers de juny es va celebrar a l’Eixample la Fira Modernista, amb un format renovat. La Fira, que homenatja l’època de construcció del barri, a més de dinamitzar el comerç, s’emmiralla en la Fira Modernista de Ter-rassa, de gran èxit i llarga tradició. La novetat d’en-guany ha estat l’ocupació de la Diagonal entre Bruc i Girona. /Redacció

De la mà de GCA Arqui-tectes, Furest ha renovat la seva botiga del Passeig de Gràcia, on es va instal-·lar l’any 1917 després de deixar la seva primitiva ubicació a la Plaça Re-ial. Amb 600 m² i dues plantes, el renovat espai manté l’esperit selecte i elegant que el caracterit-za. La reforma s’ha dut a terme sense tancar en cap moment el local, dedicat en exclusiva a la moda masculina. /Redacció

El dia 5 de juliol va pren-dre possessió a Barcelona com a secretari general de la Unió per la Mediterrània (UpM) el tangerí Youssef Amrani, que havia estat cònsol del Marroc a la nostra ciutat i número 2 del Ministeri d’Afers Es-trangers del seu país. La UpM, que té la seva seu a Barcelona, integra tots els estats membres de la Unió Europea i els estats de la costa sud de la Mediterrà-nia. /Redacció

La Fira Modernista de l’Eixample

Furest es renova

La Unió per la Mediterrània

Estiu 2011barcelonacentral.catBARCELONA4

La cadena Olivia Hotels, del grup Cava Mas Tinell, ha anun-ciat que construirà un hotel de quatre estrelles i 140 habitaci-ons a l’antic edifici de Ciba, al carrer de Balmes cantonada Pro-vença. Aquest nou establiment es sumarà als tres que Olivia ja té (Barcelona i Mallorca) i al que construeix al Penedès./Redacció

Amb aquesta actuació es dóna inici al pla de reforma del Raval Sud, que compren 34 actuacions valorades en 15 milions d’euros. La reforma de la Plaça del Pedró començarà el mes de setembre i permetrà convertir la plaça en un espai de vianants. L’actuació més important del pla serà la remo-delació de l’àrea de Sant Pau del Camp, que esdevindrà el pulmó principal del barri. /Redacció

Rècord d’aprovats a la Selectivitat: el 94,5% aproven

Es renova la Plaça del Pedró

Nou hotel a Balmes

Però el percentatge d’aprovats de Batxillerat és el més baix en cinc anys: 65,7%

Després dels grans canvis introduits l’any passat a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU, també conegudes com Selectivitat), que van produir escenes de caos el juliol de 2010 a les oficines informatives, la situació sem-bla haver-se estabilitzat aquest any.

Els resultats han estat bons, su-perant-se les xifres d’anys anteriors. La nota mitjana ha pujat fins al 6,3 i el percentatge d’aprovats és més alt que mai: un 94,5%. Però aquestes dades no reflexen que el percentatge d’estudiants que ha superat el segon de Batxillerat és el més baix dels darrers cinc anys (un 65,7%) i que el percentatge d’alumnes provinents de la Formació Professional (FP) que han aprovat la Selectivitat és de només un 65,02%.

Els resultats de la Selectivitat fan referència a l’anomenada fase general de la prova, que engloba les següents matèries: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera, història, història de la filosofia, i una assignatura a escollir.

REDACCIÓ

UNIVERSITAT RAMON LLULLZ

AJUNTAMENT DE BARCELONA

FONT PRÒPIA

Renovables, sí, en marxa i ara

Per a l’emplaçament de les centrals de generació d’elec-tricitat dins d’un país hi ha dos models, el de generació centralitzada i intensiva en potència instal·lada, i el de generació descentralitzada i poc intensiva en potència instal·lada. És a dir, la con-centració en poca superfície de

grans centrals de generació, o la dispersió en el territori de petites centrals.

El model més comú és el de generació centralitzada. Dins d’aquest model s’inclo-uen les nuclears, les centrals de cicle combinat, les centrals tèrmiques, les centrals hi-dràuliques, i també les grans centrals d’energia renovable (parcs solars i eòlics). Una de les característiques principals d’aquest model és que aques-tes centrals de generació es troben situades en llocs que, en general, estan allunyats dels punts de consum, necessitant-

se una xarxa per transportar i distribuir l’electricitat.

Les centrals de generació descentralitzada són habitual-ment instal·lacions amb fonts d’energia renovable, com són les plantes fotovoltaiques a les teulades, els salts d’aigua, els petits molins de vent, i els motors de cogeneració. En aquests es genera menys elec-tricitat que la que es consumeix al seu entorn, servint per tant a un consum de proximitat. Cal pensar que les pèrdues que es produeixen a les xarxes de transport i distribució des de les grans centrals fins a les nostres

vivendes són del 14,8%. Per tant, s’ha de potenciar

per part dels governs la ge-neració distribuïda, renovable i més eficient. Per això no entenc com és que per motius exclusivament administratius, hi ha moltes petites plantes fotovoltaiques llestes per ser connectades a la xarxa elèctri-ca que no ho poden fer. Seria bo per a l’economia del nostre país que es connectessin el més aviat possible: el país ha estat malbaratant un 15% de l’elec-tricitat, i hem seguit comprant combustible per a les grans centrals. Quina llàstima!

IPAE - Arquitectes Enginyerswww.ipae.es

TON FUMADÓ ABAD

Estiu 2011barcelonacentral.cat GASTRONOMIA 5

Visitar el Restaurant Bonanova és submergir-se en un món gastronò-mic intens i viu, on es manté viva la fidelitat als principis tradicionals de la cuina d’aquí. El canvi de les estacions medeix el pas del temps i amb cada nova temporada es refan la carta i la llarga llista de suggeriments que es presenten al comensal.

Ens explica l’Adolfo Herrero, maître del restaurant, que “la tem-porada dels bolets és molt bonica, hi ha tanta varietat! Després venen les angules i la caça”.

Els clients de la casa sempre són atesos per l’Adolfo o per en Carlos, que expliquen i defenen amb il•lusió els seus productes. L’Adolfo repassa cada dia el peculiar instrument que utilitza per a medir les existències del restaurant i va a comprar els ingredients necessaris per afrontar el nou dia. Les verdures i el peix, de la Boqueria; el lletó i les costelles de Burgos; altres carns, de Salamanca; el marisc, tret d’algunes espècies de la costa catalana, de Galícia. Pro-ductes sempre frescos i de la millor qualitat.

La cuina de la casa és molt senzilla: es podria definir com una bona cuina de mercat, amb un es-perit ben tradicional i rigorós. Cada producte s’ofereix quan és la seva temporada i totes les tècniques cu-linàries respecten el cànon imposat per la nostra tradició gastronòmica. Encara utilitzen una cuina de brasa de carbó i escriuen a la carta: “No tenim microones!”.

Però al Restaurant Bonanova no només s’hi va per la cuina, el local i l’amabilitat del personal són dos punts forts de la casa. El restaurant es troba ubicat al local de l’antic Casino de Sant Gervasi, que va ser adquirit l’any 1.965 pels pares dels actuals propietaris. La primera sala que el visitant troba, de sostres altíssims, conserva intacta l’atmosfera de ca-sino de poble. De fet, era la sala dels billars, fet que motiva que encara es conegui el restaurant pel nom infor-mal de “Los Billares”. Al fons hi ha el menjador principal, més íntim. La decoració, ben típica, inclou un bon nombre de dibuixos penjats a les parets, alguns d’ells signats pel gran Opisso. Més enllà hi ha encara la terrassa del restaurant, un dels espais més acollidors que hem trobat per sopar a la fresca.

El personal de la casa, integrat pels tres germans propietaris i vuit persones que els acompanyen des de sempre, mostren una gran fami-

Un clàssic de BarcelonaG. G.

El Restaurant Bonanova: fidel a la temporada i al producte de sempre

Horari: de Dimarts a Diumenge de 13:30 h. a 16:00 h. i de 21:00 h. a 23:30 h. Vacances: Agost. Terrassa, ParkingPreu mitjà: entre 40 i 60 €Tel. reserves: 93.417.10.33. Sant Gervasi de Cassoles, 103. Barcelona

liaritat amb els clients, molts dels quals són assidus. Cada cambrer està especialitzat. Per exemple, en Pepe fa les postres i suggereix maridatges d’aquestes amb vins dolços: mosca-tells, Oporto, Olivares...

El celler, a càrrec d’en Lluís, ofereix una àmplia varietat de refe-rències, unes 195 entre vins, caves i champagnes. El vi recomanat és el Viña Salceda Reserva de l’any 2.006 i el champagne de la casa és el Taittinger, que s’ofereix a un preu molt especial (39,50 € l’ampolla). Per després de dinar o de sopar és possible disposar també d’una excel-·lent selecció de ginebra, whisky o

rom. La idea d’en Lluís és buscar sempre referències que s’allunyin dels tòpics, mantenint sempre la qualitat.

La nostra experiènciaDurant la nostra visita al Restau-

rant Bonanova, un vespre d’aquest mes de juliol, vam poder gaudir d’alguns plats força encertats. Des-taquem el “revoltillo turolense”, a base de rossinyols, ou i patata, el pernil ibèric, senzillament excel·lent, i el filet, en el seu punt i acompanyat d’una samfaina a l’alçada de les expectatives més altes. D’entre les postres, no ens vam poder estar de

tastar el gelat de mel amb maduixe-tes i les trufes casolanes, de formes irregulars i sabor intens.

Les famoses recomanacions del restaurant

A més de la carta, el comensal es troba també amb les recomanacions del dia, fet que caracteritza la casa. Per iniciativa d’un dels membres de la tercera generació de la famí-lia Herrero, ara es poden trobar a internet aquestes recomanacions i veure els comentaris que altres clients han deixat. Podeu visitar el blog a: http://www.imenubonanova.blogspot.com.

Bodegas El Linze és un jove ce-ller, nascut l’any 2.006, que ha endegat el darrer gran projecte vinícola de la indicació geo-gràfica “Vino de la Tierra de Castilla”. Ideada per Marcial Pita (periodista especialitzat en vi i gastronomia), Miguel López Castanier (cuiner i propi-etari del restaurant La Taberna de Liria) i Federico Lucendo (un dels assessors enològics amb major projcció al sector), aquest celler cerca la major expressivitat dels fruits amb els que treballa.Bodegas El Linze acaba de rebre la seva major condeco-ració. L’Associació Espanyola de Periodistes i Escriptors del Vi acaba de premiar el seu vi negre El Linze 2007 com el Millor Vi d’Espanya a la ca-tegoria Vins Negres dels anys 2007 i 2008.El Linze s’elabora amb raïm procedent d’una vinya jove de Syrah (85%) i d’una segona vinya de gairebé una hectàrea de Tinto Velasco (15%), de més de 100 anys d’edat (pre-filoxèrica). Aquesta varietat de raïm aporta frescor i molta fruita (grosella, esbarzer,…).Després de 7 mesos en una bóta de roure francès i ame-ricà i d’uns mesos de repòs a l’ampolla, el Linze surt al mer-cat disposat a oferir el millor de sí mateix: un intens color vermellós, ric en aromes, net i complexe. Destaquen les fruites vermelles (gerds) i els làctics, envoltats per un fons balsàmic i de fusta neta. Llaminer, carnós i amb bona acidesa, s’acomia-da amb una llarga i agradable persistència.Vi ideal per a tot tipus de carns, especialment per la caça, i pels guisats potents.Decantar 30 minuts abans. Temperatura de servei entre 13-15 ºC.

El Linze

VINOTECA TAPS

TAPS ARIBAU. C/Aribau, 127 93 419 09 85TAPS MUNTANER. C/ Muntaner, 494 93 200 45 15

WWW.VINOSTAPS.COM

FONT PRÒPIA

FONT PRÒPIA

FONT PRÒPIA

L’esperada llei electoral podria aprovar-se el proper any La llei

electoral...

Estiu 2011barcelonacentral.catPOLÍTICA6

La llei electoral de Catalunya, que opera des de fa més de trenta anys a Catalunya sota un règim provisional, està cada vegada més a prop de ser aprovada. Aquest mes passat, els dos partits més grans de Catalunya, CiU i PSC, van acordar seguir un full de ruta en un dinar entre Lluís Coro-minas, Miquel Iceta i Joana Ortega. Aquesta guia, corroborada per les declaracions d’Artur Mas a l’Ateneu Barcelonès, hauria de facilitar un acord que acabaria en l’aprovació de l’esperada llei a finals de 2012.

No obstant, l’aprovació d’aques-ta llei encara presenta grans difi-cultats. D’una banda, cal superar el primer tempo marcat per les dues forces parlamentàries. Aquesta pri-mera data és el 31 d’agost, dia abans del qual CiU i PSC tenen la intenció d’explorar una base de consens per tal de convenir uns mínims acords en els punts més importants de la llei. Aquests punts, entre d’altres, són la proporcionalitat, l’existència de la circumscripció única i la delimitació dels districtes. Totes dues forces estarien d’acord en basar les negoci-

acions en un sistema electoral mixt, com existeix a Alemanya, Escòcia o Nova Zelanda, i on el ciutadà dis-posaria de dos vots: un, per la llista d’un partit; i l’altre, per un candidat en un districte petit.

D’altra banda, la segona dificul-tat serà que el consens generat per CiU i PSC, que tenen la capacitat d’aprovar ells mateixos la llei (es requereixen 90 diputats), tingui una rebuda positiva per la resta de forces parlamentàries. A partir del setembre, presumiblement es cons-tituiria una ponència per tal de que els partits debatessin el contingut de la futura llei.

En aquest sentit, cada partit té les seves preferències històriques. ERC opta per un sistema de llistes desbloquejades amb vot preferent, mentre que ICV s’ha inclinat per les llistes obertes a l’estil holandès. Encara que les dues forces majorità-ries del Parlament no necessitin més diputats per aprovar la llei, sí que políticament caldrà tenir un ampli suport polític. Veurem si en aquest procés les expectatives de regene-ració democràtica que manté la llei electoral no es dilueixen.

REDACCIÓ

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, està impulsant l’elaboració d’una llei electoral.

GENERALITAT DE CATALUNYA

Acció per la Democràciawww.accioperlademocracia.org

RAFA VILLARÓ

En el darrer acte del ci-cle organitzat al Círculo Ecuestre per l’Associació Acció per la Democràcia sobre sistemes electorals i la conveniència d’una Llei Electoral catalana, la Presidenta del Parlament de Catalunya, la M.H. Sra. Núria de Gispert, ho podia haver dit més alt però no més clar: la discussió, confecció i val idació de la Llei Electoral és cosa dels partits, i la ciutadania (la societat, els electors, els contribuents...) no n’han de fer res.La partitocràcia ens ha segrestat la democràcia. Els partits, en lloc de ve-hicular la responsabilitat política de la ciutadania, se l’han apropiat per a gestionar-la exclusiva-ment i opaca, esdevenint un (el) obstacle per a un aprofundiment i millora de la (jove i encara llas-trada per la Transició) nostra democràcia.La sorpresa d’aquest redactor, però, no re-sideix tant en aquesta declaració (de principis, i no només) com en la unànime resposta de totes les intervencions -rèpliques- del públic assistent a la conferèn-cia i al sopar-col.loqui que la seguí, netament oposades a aquest pater-nalisme (pretesament?) il.lustrat que defineix a aquest país la relació de la casta partitocràtica amb la ciutadania. Perquè el moll de l’os no és aquesta relació sinó la inversa, la de la ciu-tadania amb els partits, amb la política. I tal com diuen uns bons amics ibèrics: “Se não fizeres polí t ica, outros farão por ti!”. O, més proper: “La política, la fas, o te la fan.”

El futur depèn també de tú

Després de la caiguda de Leh-man Brothers se’ns va prometre que passarien coses, es va ar-ribar a parlar de la refundació del capitalisme, es va dir que la política no permetria durant més temps que hi hagués de-terminades dinàmiques on els mercats condicionessin l’es-sència de la democracia, però no... Com diu Iñaki Gabilondo, després de tot això “la política es va acomodar” i allò anormal es va tornar normal.

A Barcelona, a Catalunya i a Espanya, a l’evident i tant recurrent crisi econòmica, hi podem afegir la crisi de valors, la crisi de la pròpia democrà-cia, la crisi del nostre sistema educatiu o, fins i tot, la crisi social. De moment, pel que fa a aquesta última qüestió, només tenim alguns símptomes que, en el fons, estan lligats amb tots els altres elements que ac-centuen el punt d’inflexió que

viu Occident.El Moviment del 15M és

una raonable resposta davant l’horitzó difús que veuen tantes persones, especialment joves. S’ha sumat la crisi personal de cadascú, relacionada, en part, amb la situació econòmica de tantes famílies al nostre país i a la nostra ciutat, amb la crisi col.lectiva del nostre sistema institucional, conseqüència d’una banda, de la manca de valors amb la que alguns l’han gestionat i, d’altra banda, del segrest de les institucions per part de determinats actors del món financer.

Davant d’aquesta situació, la indignació és necessària, però no suficient. Aquells que tenen la capacitat de tangibilitzar el canvi que demanen, de vega-des amb un discurs inconcret, haurien d’entendre que és res-ponsabilitat seva, amb l’ajuda d’agents externs de la societat civil articulada, repensar quin és el món que volem deixar com herència i quin marc institucional ha de servir de paràmetre per la convivencia d’un país, un continent, o un món, que està per reinventar.

La indignació ha d’anar

acompanyada de compromís, diu el mateix Stéphane Hessel. I, en aquesta línia, com diu Joan Fusté, “la política te la fas o te la fan”. És a dir, la política s’ha d’entendre com la fòrmula que hom pot fer servir per ser part del canvi social... Si avui la Unió Europa és més tecnocràtica que democrática; si avui Barcelona té un servei de recollida d’escom-braries; o si avui hi ha hospitals públics a Catalunya; és perquè hi ha tota una acció política al darrere. I aquesta depén de tots.

Les fòrmules més habituals de participació política haurien d’anar complementades per uns moviments socials que, si més no, poden arribar a con-dicionar i donar respostes a l’acció necessària, i en aquest cas insuficient, dels partits. No es tracta de substituir, en absolut, la democràcia representativa, sinó que es tracta de donar sortida, i reconèixer com a vàlids en el debat polític, a actors com po-dem ser Ciutadans pel Canvi, Acció per la Democràcia, o la pròpia Democracia Real Ya, una de les plataformes inspiradores del 15M.

La democràcia està forma-

da per un conjunt d’actors, els ciutadans, que en essència són actors polítics. L’associacionisme, l’articulació, per tant, d’aquests ciutadans que esdevé en movi-ments socials, és imprescindible a l’hora de garantir una bona salut del nostre sistema. El nostre compromís, que comença en el moment d’anar a votar, hauria d’anar seguit d’un interés pel nostre entorn que superi tota lógica individualista.

L’Alba, una amiga que hom voldria tenir com a germana, ho fa des del camp de la co-operació; la Clara, una altra amiga, que tot home voldria com a mare dels seus fills, ho fa com a periodista; el Roger, el fill que tota mare voldria tenir; ho fa com a diputat al Parlament de Catalunya; o el Gerard, la parella ideal, que ho fa des de la poca experimentada indústria del pensament...

El meu entorn, tot gent jove, lluny de desesperar-se i des de camps molt diferents, volen re-construir, i millorar ni que sigui una mica, el món que està per construir. Les realitats es creen i els horitzons, si són difusos, s’han de canviar... O resignar-nos i tornar allà d’on vam venir.

President de Deba-t.orgwww.deba-t.org

NACHO CORREDOR

Estiu 2011barcelonacentral.cat POLÍTICA 7

Tots els homes d’en Xavier TriasQui compartirà amb el nostre alcalde la responsabilitat de governar Barcelona?

Xavier Trias va anunciar durant tota la campanya que desitjava governar en solitari i que aplicaria una important reducció en el nombre d’alts càr-recs de l’Ajuntament de Barcelona. El nou equip municipal, que compleix aquestes dues condicions, presenta importants no-vetats respecte a l’anteri-or. En primer lloc, Trias ha decidit no presidir el plenari municipal i ha delegat aquesta funció en Joan Puigdollers, regi-dor veterà que assumirà, a més, la regidoria de Sarrià-Sant Gervasi i la de Medi Ambient i Serveis Urbans.

El nou home fort, Joaquim Forn, esdevé primer tinent d’alcalde i portaveu del govern municipal, encarregat de les àrees de presidència, règim interior, seguretat i mobilitat. Sònia Reca-sens és la segona tinen-ta d’alcalde, amb l’area d’economia, empresa i ocupació al seu càrrec.

Antoni Vives, l’au-tor de l’exitosa novel·la “El somni de Farrington Road” emergeix com a fi-gura clau a l’Ajuntament amb el seu nomenament com a responsable de l’àrea d’urbanisme, infra-estructures, medi ambient i sistemes de d’informa-ció i telecomunicació. Assumirà aquest repte assistit per Vinceç Gua-llart, el nou arquitecte en

REDACCIÓ

AJUNTAMENT DE BARCELONA

AJUNTAMENT DE BARCELONA

cap de la ciutat. Guallart fou un dels fundadors l’any 1998 del col·lectiu Metàpolis, que fou un fòrum de debat sobre el futur arquitectònic de Barcelona. Amb Enric Ruiz-Geli, Willy Muller i altres professionals, ha proposat una reflexió in-novadora fonamentada en idees futuristes i digitals.

Mercè Homs, germa-na del portaveu de la Ge-neralitat Francesc Homs, és la regidora de Ciutat Vella amb dedicació ex-clusiva, amb l’objectiu de redreçar la imatge del districte, tant perjudicada durant el darrer mandat pels problemes d’inse-guretat.

Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), el gran hòlding municipal que gestiona 30.000 pla-ces d’aparcament sub-terrani entre d’altres ser-veis i infraestructures, ha canviat de gerent, que ara és Ignasi Armengol, procedent de TMB.

Les retallades de Trias s’han concretat en una reducció de regidors a l’equip municipal, de 17 a 13, en l’eliminació de 6 membres de l’equip de govern, en la reducció de delegats (només queda el de Sanitat) i en passar de nou a quatre comissi-onats. A més de l’estalvi econòmic que això supo-sa, Trias destaca que la responsabilitat de la ges-tió queda més clarament delimitada amb aquesta nova estructura.

A dalt, Joan Puigdollers presidint el seu primer plenari municipal al Saló de la Reina Regent. A baix, Joaquim Forn fotografiat en un moment de la mateixa sessió.

Només el PP queda fora de la direcció de l’òrgan de gestió de l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona, que unifica tres organis-mes: la Mancomunitat de Municipis, l’Entitat Metropolitana del Trans-port i la l’Entitat del Medi Ambient). L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, és el president nat de la institució, governada per CiU, PSC, ERC i ICV. /Redacció

El primer tinent d’alcalde i regidor de mobilitat, Jo-aquim Forn i Chiarello, ha estat nomenat president dels consells d’adminis-tració de les dues empre-ses que componen Trans-ports Metropolitans de Barcelona (TMB), després d’haver estat nomenats els consellers pel plenari de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. TMB gestiona el sistema de transport públic (metro i autobús) de Barcelona. /Redacció

El president sortint de la Diputació de Barcelo-na, el socialista Antoni Fogué, ha estat nome-nat vicepresident cinquè d’aquesta institució, sen-se àrees específiques de dedicació. La Diputació té un deute baix (27% dels ingressos ordinaris) i gestiona un pressupost de 615 milions d’euros, que serveix per oferir suport als municipis, per exem-ple, finançant la xarxa de biblioteques públiques. /Redacció

Quadripartit a l’Àrea Metropolitana

Joaquim Forn, nou president de TMB

Antoni Fogué a la Diputació

Estiu 2011barcelonacentral.catBARCELONA8

“Com l’atleta que s’entrena dia a dia, l’alumne s’ha de basar en l’esforç i el treball diari”

- A què es dedica l’Acadèmia Guiu?- L’activitat a la que sempre ens hem dedicat, des de 1.892, és el reforç d’alumnes universitaris. Superar els estudis tècnics sempre ha estat difícil i nosaltres oferim suport als alumnes que assumeixen aquest repte.

Actualment, però, oferim clas-ses en molts més àmbits. L’any 1.983 vam iniciar els cursos de preparació per a la Selectivitat, activitat en la que som pioners a

- I quins objectius perseguei-xen?- Els estudiants que segueixen cur-sos orientats a superar la Selectivi-tat acostumen a voler assegurar una nota que els permeti triar estudis i, fins i tot, triar Universitat. Els estu-diants que ja estan a la Universitat, venen a reforçar aquelles matèries que són més difícils.- Quin és el valor afegit que aporta l’Acadèmia Guiu als seus alumnes?- La nostra experiència –ja som centenaris- ens permet tenir una visió global dels problemes deri-vats de l’ensenyament. També dis-posem d’un professorat altament qualificat i molt motivat, fet que motiva també els alumnes. Això

G. G.

ENTREVISTA a Jordi Guiu, director de l’Acadèmia Guiu

permet que a les nostres classes es mantingui sempre un ambient de treball rigurós, però sense perdre la cordialitat i la necessària proxi-mitat amb l’alumne.- L’Acadèmia Guiu innova i de-senvolupa nous tipus de classes pels seus alumnes, quines són les darreres novetats?- Les Classes a la Carta, amb nivells que van de l’ESO fins a màsters universitaris, es preparen a mida de l’alumne, personalit-zant-se temaris, horaris, etc. Amb aquest nivell de personalització, disposem també del servei “Emer-gency Exam”. Suposi que té en una setmana un exàmen i no té ni idea de l’assignatura; no es preocupi: durant les seves hores lliures li

farem un vestit a mida per intentar que, dins de les seves possibilitats, superi l’exàmen.

Quan les mancances es mani-festen amb més antel·lació, podem oferir els serveis “Speed Exam” (de 1 a 3 mesos) o “Take it easy exam” (de 3 a 10 mesos).- Quin consell pot oferir a aquells alumnes que desitgen accedir a uns estudis universitaris que requereixen una nota força alta (per exemple Medicina)?- Uns pocs alumnes per classe podran aconseguir, de manera au-tònoma, superar totes les barreres que impedeixen la concentració, i així estudiar tres o quatre hores tots els dies, que és la única manera de superar amb excel·lents resultats la

Oferim als lectors una entrevista amb el director de l’Acadèmia Guiu de Barcelona, que amb més de cent anys d’història ha contribuit al desenvolupament de molts estudiants de la ciutat

Selectivitat. Per aquells alumnes que no es veuen capaços d’asso-lir per sí sols aquest repte –cosa perfectament comprensible perquè a aquestes edats és molt difícil assumir aquesta responsabilitat i aquesta dedicació-, oferim a l’Aca-dèmia un programa especial de dos anys de durada, anomenat Súper Batxillerat, per aconseguir-ho (1er. de Batxillerat + 2on. de Batxillerat + Selectivitat).

Com l’atleta que s’entrena a diari i el dia de la cursa no es troba davant d’un repte extraordinari, proposem a l’alumne un programa basat en l’esforç i el treball diaris, amb exàmens de selectivitat trimes-trals, de manera que l’exàmen real serà el novè exàmen realitzat.

QUATRE GENERACIONSL’acadèmia Guiu, fundada l’any 1.892, ha estat dirigida per quatre generacions de la mateixa familia. El fundador, Manuel Guiu i Casanova (1.869-1.950), enginyer industrial i llicenciat en Ciències Exactes, fou el besavi de l’actual director, en Jordi Guiu (1.976). Des de 1.939 fins a 1.985, va ser el director de l’acadèmia l’avi d’en Jordi, en Francisco Guiu i Pérez (1.910-1.985), també enginyer industrial i llicenciat en Ciències Exactes. Manuel Guiu i Hidalgo (1.944), pare d’en Jordi i enginyer industrial, ha dirigit l’acadèmia durant els darrers 25 anys, etapa en la que s’ha assolit la màxima expansió del negoci. En Jordi, llicenciat en Comerç Internacional i en Ciències Empresarials (UPF), està protagonitzant el nou relleu generacional.

FONT PRÒPIA

"Actualment treballem en un projecte d'àmbit europeu"

Espanya. També oferim suport a aquelles persones majors de 25 anys que desitgen accedir a la Universitat. Les classes particulars a joves i la formació continuada a empreses són altres possibilitats.- Creu que les acadèmies com la seva poden ajudar a evitar el nostre altíssim fracàs escolar?- Per descomptat. Actualment treballem en un projecte d’àmbit europeu que consisteix en que nosaltres aportem professors a col-·legis que detecten alumnes amb necessitat d’un reforç. En hores extraescolars, els nostres profes-sors ofereixen classes per intentar evitar que aquests alumnes perdin el fil del curs.

La Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat ha preparat un pla per reduir el fracàs escolar des del 31,9% al 10% en nou anys, ajustant-nos així als objectius de la Unió Europea per l’any 2.020.- Com són els alumnes que estu-dien a l’Acadèmia Guiu?- Majoritàriament joves que tenen entre 12 i 35 anys, tot i que es-tan augmentant els alumnes que tenen més de 45 anys. Des del punt de vista de la nacionalitat, tenim alumnes provinents de tots els racons del món. En els darrers anys hem notat un increment molt notable d’alumnes que, provenint de Brasil, la Índia, Rússia, la Xina i Ucraïna, volen accedir a la uni-versitat al nostre país. Amb l’ex-cepció d’Ucraïna, els altres quatre països formen el grup dels BRIC, actualment motors de l’economia mundial.

Estiu 2011barcelonacentral.cat EDUCACIÓ 9

Estiu 2011barcelonacentral.catMODA10

Barcelona, epicentre de la moda

080 BARCELONA FASHION

FIRA DE BARCELONA

080 BARCELONA FASHION

Barcelona ha acollit durant el mes de juliol, dues de les cites més importants del món de la moda: 080 Barcelona Fashion i The Brandery.

La passarel·la de moda inde-pendent de Barcelona, la 080 Barcelona Fashion, celebrada enguany els dies 12, 13, 14 i 15 de juliol, va iniciar-se amb una de les desfilades més esperades: les propostes estiuenques pel 2012 de la casa catalana TCN. A les 18:00 va començar la desfilada i no va deixar a ningú indiferent. Una col·lecció de bany molt retro on les calcetes de cintura alta van ser les protagonistes i el bandeau el rei de la passarel·la. Estampats de tot tipus, des del print animal en diferents dimensions, fins el toc romàntic que dóna l’ús de flors, imposant-se com a tendèn-cia número 1 pel proper estiu. Una paleta de colors ben variats i atrevits: des de verds aigua em-polsats amb tocs de maduixa fins el color mostassa sobre blaus. Un toc distintiu a la resta de desfila-des va ser l’efecte mullat sobre el cos i les llargues cabelleres de les models.

Una jove Malena Costa, pa-rella del futbolista Carles Puyol, va enlluernar amb la seva belle-sa natural i fresca a sobre de la passarel·la. Asseguts a la primera fila estaven, entre altres, Helena Rakosnik, esposa del president de la Generalitat, Artur Mas; Xavier Trias, alcalde de Barcelona; la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega; i Francesc Xavier Mena, conseller d’Empresa i Ocupació.

La casa que va tancar aquesta vuitena edició i que va aprofitar per presentar per primera vegada en aquesta cita la seva propera col-·lecció per l’hivern 2011/2012, va ser la marca catalana més inter-nacional; MANGO. L’empresa d’Isaac Andic va reunir a més de 700 fidels seguidors. L’elegància i el port dels seus vestits va ser el més comentat, sense perdre el seu habitual aire sexi i juvenil, dues de les qualitats que creen la identitat d’aquesta casa. Una fusió entre els dissenys més rockers de Balmain i la dolçor i delicadesa d’Isabel Marant, podent-se esmentar també al gran Karl Lagerfeld, que segu-rament va inspirar a més d’un dels components de l’equip de disseny d’aquesta empresa “low cost”. Pailletes en totes les seves versions, pantalons “pitillos” en daurats, bronzes i platejats, cami-ses de seda, jaquetes de tweed i

IRENE NOLLA l’aposta segura d’un LBD pel dia i per la nit. La nova imatge pel seu catàleg hivernal 2011/2012 no podia ser ningu millor que Kate Moss, ja muller del rocker Jamie Hince , guitarrista del grup The Kills.

A diferència de la 080 Barce-lona Fashion, el dia 13 de juliol obria les seves portes la cin-quena edició de The Brandery amb més novetats, desfilades i exposicions. Va comptar amb la participació de les millors marques de moda urbana i con-temporània, que van presentar llurs propostes per a la propera temporada d’estiu 2012. La passarl3la de The Brandery, una nova estructura circular, va sorprendre al públic i va permetre gaudir de les desfilades de prop de 40 marques, entre elles Zu Elements, Superdry, Amy Gee, Salsa Jeans, etc. Va comptar amb un “open backstage” patrocinat per les empreses de Make-up Maybelline y Redken.

L’espectacle “Barcelona In-ternational Fashion Show” va tancar el programa de desfilades, amb més de 60 looks de diferents marques com Roberto Cavalli, Vivienne Westwood, Stella Mc Cartney, Blumarine, Iceberg, Alberta Ferretti, Moschino, Frankie Morello o Parah.

Marques de complements como Swarovski Elements, Pzero i Tumi van exposar objetes exclusius vinculats al món de l’esport a “La muestra FAS-HION SPORTS” que va ser inaugurada amb gran èxit dins del nou espai “Brand Town”.

La darrera edició de The Brandery la va tancar l’empresa catalana Custo Barcelona, del dissenyador Custo Dalmau, fidel al repartiment de dissenya-dors de les setmanes de la moda de Nova York. La desfilada, celebrada al ‘The Mellow Be-ach’ Club, va revolucionar el club de la platja i la passarel·la amb pells espectaculars i colors hivernals per a la temporada que vé, com el carbassa i el negre. No podia faltar la seva musa i fidel amiga, la model catalana Esther Cañadas.

Després de quatre intensos dies de moda de tardor, descan-sem fins setembre per retornar amb més forces i amb tot el con-tingut de les passarel·les interna-cionals. Bones vacances!

Malena Costa, desfilant per TCN.

Moment de la desfilada de Custo.

Una de les models amb la nova col·lecció de Mango.

El major tresor artístic exposat a la ciutat de Barcelona és, sense dubte, el conjunt de pintures romàniques del Museu Nacional d’Art de Cata-lunya (MNAC), col··lecció conside-rada única al món per la qualitat i la quantitat de les peces que conté. Nucli fonamental del projecte de Museu d’Art de Catalunya, que fou inaugurat a l’actual seu l’any 1934, aquest conjunt destaca per l’abundància de pintures murals dels segles XI, XII i XIII, majorità-riament provinents de les esglésies del Pirineu, d’on van ésser arrenca-des entre els anys 1919 i 1923 per evitar-ne la seva exportació.

La col·lecció conté també pin-tures sobre taula, escultures i peces d’orfebreria. El conjunt de pintures sobre taula és considerat també un dels millors exposats en un museu, no només pel seu bon estat de con-servació, sinó també per l’ampli desplegament iconogràfic de les peces. La pintura sobre taula era una bona alternativa a l’orfebreria a les esglésies, que era molt cara i poc usual. Frontals d’altar, baldaquins i bigues decorades són exemples d’aquest tipus d’obres.

L’any 1995 es va reobrir el mu-seu després de gairebé deu anys de rehabilitacions, podent-se visitar de nou la col·lecció d’art romànic. És aquesta presentació la que ara s’ha renovat, gràcies al patrocini de la Fundación Mapfre, que ha exposat a Madrid una selecció de les peces més interessants mentre es duien a terme a Barcelona els treballs de remodelació.

La nova presentació ha permès millorar les condicions de conserva-ció de les peces exposades, d’acord amb els darrers avenços en aquesta matèria, i oferir al visitant unes con-dicions més adequades per a l’apre-ciació de les obres d’art. En aquest darrer sentit, s’ha reduit el nombre d’obres exposades (de 204 a 145), s’ha tendit a ubicar-les a l’alçada de l’ull del visitant, i s’ha modificat la ubicació de les peces, agrupant-les en alguns punts del recorregut i contextualitzant-les millor.

La contemplació de les pintures murals, la ubicació de les quals no ha variat, s’ha vist molt afavorida pels canvis a la il·luminació, per la substitució del material que cobreix les llacunes a les pintures per morters basats en sorres de la mateixa zona d’on provenen, i

per l’enfosquiment del color dels elements de suport.

Cal destacar també que els can-vis en la il·luminació permetran un

estalvi de 7.000 euros anuals. Una novetat important ha estat la inclusió d’un conjunt de teixits coptes provi-nents del llegat de Joan Estelrich.

Estiu 2011barcelonacentral.cat SOCIETAT I CULTURA

CaixaForum presenta una gran exposició dedicada al retrat de la “Belle Époque”, època que va de laguerra entre França i Prússia de l’any 1870 fins a l’inici de la Pri-mera Guerra Mundial. Van ser anysd e g r a n c r e i x e m e n t e c o -n ò m i c , d ’ e x p a n s i ó c o -lonial i de grans canvis en l’art, produint-se movimentscom l’impressionisme o la prime-ra avantguarda. Obres de Manet, Casas, Munch, Bonnard o AngladaC a m a r a s a f o r m e n p a r t d e l ’ expos ic ió , mos t ran t com d ’ u n e s t a t d ’ a n i m t r i u n -fal, els retrats passen al finald e l p e r í o d e a u n a i n -t r o s p e c c i ó c r í t i c a ./Redacció

Organitzada per la Fundación Telefónica i l’Arxiu Nacional de Catalunya, es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelo-na (CCCB) fins al 23 d’octubre de 2011 una mostra de les fotografies de Josep Brangulí, pioner del fo-toperiodisme barceloní. Es poden veure unes tres-centes fotografies preses entre els anys 1909 i 1945, organitzades per sèries referents a un tema. Setmana Tràgica, Societat 1931-1936, Boxa, Escoles, Paisatge Urbà, Somorrostro, Tramvies o Guerra són alguns dels àmbits del’exposició. /Redacció

L’esplendor de l’art romànic al MNAC L’obra de Brangulí al CCCB

Retrats de la “Belle Époque”

La Barcelona gitanaL’Arxiu fotogràfic de Barce-lona presenta una selecció de fotografies de Jacques Léonard (París, 1909 – L’Escala, 1995), que gràcies al seu matrimoni va poder fotografiar la comunitat gitana de Barcelona en el seu àmbit domèstic. Les imatges, pre-ses aproximadament entre 1950 i 1975, configuren possiblement el fons fotogràfic sobre cultura gita-na més important que es conserva a la nostra ciutat. L’exposició es podrà veure fins el 14 de gener de 2012. /Redacció

Gràcies a la Fundación Mapfre, el museu renova la presentació de la seva col·lecció d’art romànicREDACCIÓ

MNAC - CALVERAS / MÉRODA /SAGRISTÀ

Picasso a París: de Van Gogh a l’avantguardaEl Museu Picasso presenta, fins al 16 d’octubre, l’exposició “Devorar París. Picasso 1900-1907”

Després de poder-se veure al Mu-seu Van Gogh d’Amsterdam, arri-ba a Barcelona la mostra “Devorar París. Picasso 1900-1907”, forma-da per una cinquantena d’obres del malagueny i quaranta més d’ar-tistes com Van Gogh, Gauguin, Cézanne o Toulouse-Lautrec, que van ser font d’inspiració del jove pintor durant les seves primeres

REDACCIÓestades a París.

La primera estada de Picasso a París es va produir entre els mesos d’octubre i desembre de l’any 1900, quan l’artista tenia només 19 anys. Amb els seus amics Carles Casagemas i Manuel Pallarès es va instal·lar en un estudi de Montmartre i va començar la seva descoberta de la ciutat i de l’obra d’alguns artistes que fins aleshores no havia pogut conèixer

de primera mà.L’exposició pretén mostrar

el desenvolupament de l’obra de Picasso, des d’aquesta primera estada a París fins a la consoli-dació del malagueny com a líder de l’avantguarda, prenent com a referència la influència que certs artistes van exercir sobre ell. La comissària, Marilyn McCully, ha posat l’accent en la vinculació entre l’obra del jove Picasso i la

de Van Gogh, de qui s’exposen una desena d’obres. Quan ja havia complert noranta anys, Picasso deia que Van Gogh era un dels pocs artistes importants que hi havia a la seva vida.

La mostra, permet investigar la forja de l’estil de Picasso, procés que es va veure enriquit pel diàleg artístic constant amb els grans mestres de la pintura, sense caure mai en la imitació.

La Majestat Batlló, de mitjan segle XII, a la seva nova ubicació.

11

Estiu 2011barcelonacentral.catSOCIETAT I CULTURA12

En una classe tradicional, el professor està situat davant de l’alumnat i explica les matèries, fa preguntes i res-pon dubtes. Posteriorment, examina, corregeix i certifica el que l’alumne a après. Aquest model de professor, complementat pels llibres, és el dipositari del saber i el responsable de transmetre’l. És aquest paradigma vàlid avui en que la informació està universalment distribuïda i és gairebé també universalment accessible?Actualment, tots els ciutadans amb accés a la tecnologia de la comunicació poden virtu-alment traspassar fronteres i participar de fet en comunitats deslocalitzades geogràfica-ment si tenen les habilitats necessàries per a fer-ho. La capacitat de cooperar, l’ha-bilitat d’organitzar entorns d’aprenentatge personals y la creativitat són elements clau per al desenvolupament professional en aquest es-cenari i la funció de l’escola és estratègica per a formar ciutadans amb aquestes ca-racterístiques.A Catalunya, un estudiant d’educació obligatòria passa a l’escola aproximadament un 16% del seu temps en el que ha d’adquirir gran part de les habilitats que faran possible el seu desenvolupament profes-sional adult. Per a aconseguir-ho, l’escola ha de ser eficient ajudant a descobrir i potenciar capacitats, estimulant i cana-litzant la curiositat, fomentant la reflexió, el treball disciplinat i exigent alhora que facilita situacions d’aprenentatge que impliquin activament l’alum-nat i li descobreixin estratègies d’automotivació i aprenentat-ge independent.La missió del docent ja no és saber-ho gairebé tot sinó la de ser un guia al costat de l’alumne que li faciliti l’adqui-sició de les competències i dels coneixements necessaris per a desenvolupar-se integralment en la vida adulta. Ara bé, sen-se l’harmonia, la complicitat i el consens de tots els agents educadors (família, ciutadania i escola), difícilment podrem aconseguir els resultats edu-catius que exigeix la nostra societat actualment.

RECOMANACIONS CULTURA

25è Aniversari de l’adhesió d’Espanya a la UE: debat a l’Ateneu

Educar per capacitar

STEFAN RATINGCoordinador Dijous Europeuwww.ateneubcn.org

DOLORS CARRERA

El tercer convidat als Dijous Europeus de l’Ateneu per debatre-hi sobre Catalunya, als 25 anys de l’adhesió a la UE, va estar el diputat per SI al Parlament, Sr. Alfons López Tena.El notari saguntí és ben clar: la presència de Catalunya a les institucions de la UE és

CARMEN► 28 i 30 de juliol a les 20:00 h.Lloc: Gran teatre del Liceu. La Rambla, 51Després del gran èxit assolit a principis de la temporada, amb una ocupa-ció del 99%, torna Carmen a Barcelona amb Ainhoa Arteta com a intèrpret destacada. Carmen és una de les òperes més populars de tots els temps; va ser estrenada per primera vegada a Barcelona l’any 1881.

BRANGULÍ. BARCELONA 1909-1945► Fins al 23 d’octubre. Dm-Dg d’11 a 20 h. Dj fins les 22 h. 3 €. Lloc: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Montalegre, 5.Exposició que mostra l’obra fotogràfica de Josep Brangulí, de l’any 1909 fins al final de la Segona Guerra Mundial. Les imatges reflecteixen les grans transformacions que va patir Barcelona aquest llarg període.

JACQUES LÉONARD. BARCELONA GITANA► Fins al 14 de gener. Dl-Ds de 10 a 19 h. Entrada lliureLloc: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pça. Pons i Clerch, 2.Léonard, nascut a París i casat amb una gitana de Montjuïc, ha estat possiblement el fotògraf que ha pogut reflexar millor en la seva obra la vida quotidiana de la comunitat gitana de Barcelona. Les imatges exposades van ser preses entre 1950 i 1975.

EL BALL DEL BESTIARI► Divendres 29 de juliol a les 12 h. Entrada: 8 €. Reserves al 93.622.03.75.Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya. Parc de Montjuïc s/nEn relació a les col·leccions d’art romànic, es proposa un ball amb un munt d’animals fantàstics. Així s’exploren conceptes pictòrics.

LA ESTRELLA DE LAURA► Dimecres 3 d’agost a les 17:00 h. Lloc: Caixa Forum Barcelona. Parc de Montjuïc s/n. 2 €Projecció solidària de la pel·lícula “La Estrella de Laura”, on els protago-nistes parlen de la tolerància, el respecte i la solidaritat.

JOVES INTÈRPRETS DELS PAÏSOS CATALANS► Dijous 28 de juliol a les 21:00 h. Preu: 10 €.Lloc: Palau de la Música Catalana. Sant Pere Més Alt, s/n.L’orquestra i el cor de joves intèrprets dels països catalans interpre-tarà obres de Serra, Beethoven, Mendelssohn, Schumann i Lamote de Grignon (Tres sonates del Pare Antoni Soler). El concert tindrà lloc a la sala “Petit Palau”. L’orquestra de Joves intèrprets neix a Mallorca l’any 2004 i els seus membres tenen entre 18 i 26 anys.

DEVORAR PARÍS. PICASSO 1900-1907.

TRAGÈDIA

► Fins al 10 de juliol. Dm-Dg de 10 a 20 h. Preu: 6 €. Lloc: Museu Picasso. Montcada, 15.Aquesta exposició mostra l’evolució de Picasso des que va arribar el 1900 a París, on va descobrir una activa comunitat artística internacional, fins als anys 1907-1908, en què va assolir la condició de capdavanter de l’avantguarda de la capital francesa. El contacte directe que l’artista va tenir amb obres de pintors i escultors com Van Gogh, Gauguin, Puvis de Chavannes, Toulouse-Lautrec, Rodin, Steinlen i d’altres va constituir per a ell una revelació. (Museu Picasso)

► Del 5 de maig al 19 de juny. Preu: de 14 a 33 €.Lloc: Teatre Nacional de Catalunya. Plaça de les Arts, 1Un poema visual sobre “El naixement de la tragèdia” de Friedrich Nietzsche. Escrita i dirigida per Àlex Rigola, l’obra mostra un paisatge mediterrani en el que viuen 18 intèrprets, en-tre la felicitat i el patiment.

GAINSBOURG (VIE HÉROÏQUE)► Divendres 29 de juliol a les 21:30 h.Lloc: Filmoteca de Catalunya. Avda. Sarrià, 33Aquest film no és un simple “biopic” del músic francès més provocador de la segona meitat del segle XX, sinó un treball visionari l’objectiu del qual, com diu el seu director, és mostrar a la pantalla algunes de les facetes més interessants de la seva personalitat creativa, com les seves relacions amb les dones, l’alcohol i les cigarretes o el seu compromís amb la música. (Filmoteca)

TENGO ALGO QUE DECIROS (MINE VAGANTI)► Dijous 27 de juliol a les 21:45 h. Entrada lliure.Lloc: Jardí Romàntic de l’Ateneu Barcelonès. Canuda, 6Dirigida per Ferzan Ozpetek, aquest film va ser rodat i produit a Itàlia l’any 2010.

avui “zero;” el valor legal de les representacions de la Generalitat a Europa és “el mateix d’una botiga del Bar-ça;” i tot plegat és el resultat del desinterès dels Governs successius del país.Hom pot qüestionar la uti-litat de les vigílies amb torxes o d’acampades com a eines polítiques en una democràcia parlamentària. El que sembla inqüestiona-ble, però, és la conveniència

CONCERTS EXPOSICIONS

QUÈ FER AMB NENS?

CINEMA

CALVERAS / MÉRIDA / SAGRISTÀ - MNAC

MUSÉE D’IXELLES, BRUSSEL·LES © MIXED MEDIA, BRUSSEL·LES

DAVID RUANO - FESTIVAL GREC

TEATRE

de parlar clar. Sobta la di-vergència entre la retòrica i la pràctica política de certa coalició que fa anys que enarbora la bandera del seny nacionalista... en nom del qual tot just ha pactat, després d’uns tripijocs previ-sibles, amb un partit estatal oposat a qualsevol fet dife-rencial.Per refexionar sobre on som i quin camí emprendre, tema d’aquest cicle a l’Ateneu, cal

començar definint què estem disposats a jugar-nos-hi. Fa 30 anys no vam voler el con-cert econòmic que ara se’ns diu que exigim. Mai no hem demanat cap presència a les institucions de la UE, com és ara un Comissari. Sempre ens hem estimat més ser tous i pragmàtics que definir ob-jectius irrenunciables tot as-sumint-ne el preu. De debò és estrany que sorgeixin partits disposats a fer-ho?

PER LLEGIR EL PROPER NÚMERO, ENTRA AL SETEMBRE AL NOSTRE LLOC WEB WWW.BARCELONACENTRAL.CAT

Estiu 2011barcelonacentral.cat ECONOMIA 13

Els avenços tecnològics són un repte pels notaris

Gas Natural ha tancat l’adquisició d’actius de generació d’energía eòlica amb una capacitat de 95,5 MW. Les plantes, que han estat adquirides a ACS, han costat 72,4 milions d’euros i estan ubicades a Galícia, Catalunya i Andalusia. Amb aquesta compra, Gas Natural avança en el seu objectiu de créixer en l’àrea de renovables. La cartera en aquest àmbit de Gas Natural arriba als 1.000 MW de potència instal·lada, amb 2.000 MW més en fase de desenvolupament./Redacció

Gas Natural compra centrals eòliques

El holding inversor de la família Puig, Corporación Exea, ha ad-quirit l’empresa dermatològica francesa Uriage, especialitzada en el sector de xampús i pro-ductes dermatològics. Uriage, amb seu a Grenoble, factura 70 milions anuals i té uns beneficis de 4,5 milions. La transacció, que s’ha tancat per un import de 140 milions d’euros, inclou l’adqui-sició de l’estació termal Uriage. /Redacció

Arrel de la segregació de Saba Infraestructuras, Abertis augmenta excepcionalment la remuneració als accionistes. A finals de mes, els accionistes hauran cobrat dos dividends: 0,30 € (complementari exercici 2010), 0,67 € (extraordi-nari), una devolució amb càrrec a la prima d’emissió (0,40 €) i, pos-teriorment, rebran gratuïtament una acció nova per cada vint antigues. /Redacció

“La Caixa” ha esdevingut un banc cotitzat el dia 1 de juliol. Aquesta transformació històrica, que obre el camí per a la reorganització de les caixes d’estalvi (Bankia ha sortit a borsa el 20 de juliol) s’ha concretat en el traspàs del negoci financer a la nova societat “Caixa-Bank” (antiga Criteria CaixaCorp). La caixa d’estalvis manté algunes participacions rellevants (Aigües de Barcelona, Gas Natural, Port Aventura) que, amb llurs dividents, garanteixen el finançament de l’Obra Social. /Redacció

- Com ha afectat la crisi als notaris?- La crisi ha afectat molt notable-ment a les Notaries, de la mateixa manera que ha afectat a qualsevol operador econòmic. Hi ha activi-tats més afectades que altres, però en termes generals, pot dir-se que la crisi ha colpejat durament també a les Notaries.- Quines són les operacions que més han baixat? - Les operacions immobiliàries i creditícies. Tot i que també a l’àmbit mercantil s’ha notat un descens notable. El problema ac-tual del Notariat radica en poder compaginar uns serveis mínims a l’oficina pública amb una baixada espectacular d’ingressos, sobretot si tenim en compte que els aranzels notarials porten dècades sense re-visar-se, i quan s’han revisat, s’ha fet per a baixar-los.- L’activitat del notari és molt variada, què és el que més fa habitualment? - Com bé dius, l’activitat notarial és molt àmplia i abasta tot el camp del dret privat. Des d’actes de trascen-dència estrictament personal, com els testaments, fins a operacions de concentració societària, passant pel camp del dret immobiliari, si bé aquestes darreres operacions actualment són cada vegada més escasses.- Creu que el nou Codi Civil Català alterarà les costums en matèria de successions a Cata-

G.G.

“La Caixa” obre el camí

Puig compra una empresa francesa

Pluja de dividends d’Abertis

lunya? - El Llibre de les successions s’insereix dins de la tradició ju-rídica catalana, ben definida des de fa vàries generacions i en la que ha participat notablement el Notariat, com a institució, i dins d’ella, insignes juristes, com Roca Sastre. Sí que es pot apreciar el pas de la família patriarcal, residual actualment, a una nuclear i, fins i tot, monoparental, amb el que això implica, si bé també tenim a Catalunya molts grups familiars empresarials, amb un impacte clar a l’anomenat protocol familiar. I en l’àmbit estrictament succes-sori, dóna solució a molts i greus problemes pràctics, per exemple la regulació dels pactes successoris, la protecció del fill discapacitat, o la possibilitat de desheretar per manca de relacions familiars, així com un debilitament progressiu de la legítima, en la línia de les noves concepcions que advoquen per la seva supressió, de manera que siguin els pares els que decideixin a quin fill o descendent volen afavorir.- Quins reptes han d’afrontar en el futur els notaris com a col-·lectiu professional? - El Notariat, com a col·lectiu, està realitzant grans avenços per poder donar resposta als nous reptes, i molt especialment als tecnolò-gics. El gran repte és mantenir i cohonestar la seguretat jurídica preventiva, el gran tresor del Notariat, i allò que el converteix en una institució bàsica del nostre

FONT PRÒPIA

ENTREVISTA a Sr. Ramón García-Torrent, Notari de Barcelona

sistema jurídic, amb els avenços tecnològics i dels operadors jurí-dics, en línia amb una societat en massa cada vegada més estanda-ritzada, fet que dóna un nou valor a la nostra funció d’assessorament imparcial.- Treballa vostè al centre de Bar-celona, quins beneficis li aporta tenir aquí la Notaria? - Facilitat d’accés als clients, faci-litat en les comunicacions i proxi-mitat als operadors jurídics.- Què li demanaria al nou alcalde per millorar aquest districte? - Es fonamental poder mantenir la

seguretat i, a la vegada, impulsar el dinamisme de la nostra ciutat, sem-pre dins d’unes normes cíviques que garanteixin que tothom senti que aquesta és la seva ciutat.- Com ha afectat a l’activitat notarial la nova llei de sosteni-bilitat? - El principal impacte de la llei és el nou impuls a la coordinació del Cadastre, on la llei ha convertit al Notariat en protagonista bàsic juntament amb el Registre de la Propietat, l’altre pilar del nostre sistema de seguretat jurídica im-mobiliària.

Ramón García-Torrent, Notari de Barcelona

ABERTIS

Les noves tecnologies, una eina per abaratir costos sense perdre garanties

Un dels trets més característics del nostre dret mercantil és la impor-tància que concedeix als formalis-mes. N’hi ha prou amb equivocar-se en l’adreça a la qual s’envia la convocatòria de junta al soci que té un 1% del capital perquè no sigui vàlid l’acord adoptat per tota la resta. El necessari respecte als formalismes ha comportat, a més del caràcter feixuc de moltes de les acciones que s’han de dur a terme per a complir-los, l’assumpció d’uns costos que poden tenir un impacte considerable a les petites i mitjanes empreses i que, a més, els seus propis socis o accionistes

perceben sovint com a innecessaris i fins i tot un pèl absurds.

Una recent modificació de la Llei de Societats de Capital ha vingut a abaratir alguns d’aquests costos en permetre que aquestes facin la seva convocatòria de junta a través d’una pàgina web. D’aquesta manera, s’estalviaran els costos de publicació a un dels diaris de major circulació de la província (com exigia la Llei) i ja només en el cas de les societats anònimes seguirà sent obligatòria la publicació de la convocatòria al Butlletí Oficial del Registre Mercan-til. Paral·lelament, a les societats limitades, on ja es permetia la con-vocatòria individualitzada als socis, es dóna ja per vàlida actualment la convocatòria a través de correu

electrònic. D’aquesta manera, ja no és necessari assumir els costos del correu certificat o del burofax sempre que, això sí, el compte del soci estigui degudament recollit al Llibre Registre de Socis.

Totes dues mesures suposen, com hem assenyalat, un estalvi de costos per a les societats que les facin servir, estalvi que s’obté per l’aplicació de les noves tecnologi-es i les possibilitats que aquestes ofereixen per a complir uns forma-lismes que, fins ara, s’havien estat resistint al canvi. Aquesta resistèn-cia no estava del tot mancada de fonament: és imprescindible que l’ús de les noves tecnologies no suposi de cap manera un perill per a les garanties i els drets dels socis o accionistes. Tanmateix, existeixen

ja suficients mecanismes de control per a comprovar que, efectiva-ment, un correu electrònic s’ha enviat o una web ha estat penjada amb un contingut concret durant uns dies determinats. És necessari garantir que els formalismes es compleixen de la manera ade-quada (per exemple, exigint que l’adreça de la web consti als esta-tuts de la societat), però és també necessari, especialment en aquests temps que corren, minimitzar els costos tant com sigui possible. I en aquest sentit, l’ús de les noves tecnologies pot ser una bona ajuda per a moltes empreses, sobretot en un món cada cop més globalitzat. La celebració de la junta a través de sistemes com Skype bé podria ser el pròxim pas.

Advocat de Foro Legalavc@forolegal-abogados.com

ANTONIO VALMAÑA CABANES

Estiu 2011barcelonacentral.catECONOMIA14

Les principals borses inter-nacionals han tancat el pri-mer semestre amb moderats avenços, diferenciant-se amb claredat dues etapes al llarg d’aquests sis mesos. Al prin-cipi, les alces van predominar als mercats en generalitzar-se la idea d’una recuperació econòmica sostenible fruit de les bones referències macroe-conòmiques. No obstant això, i a partir d’abril, la crisi de Grècia i els primers senyals de desacceleració econò-mica nord-americana s’han convertit en una llosa per als mercats financers, perdent pràcticament tots els guanys acumulats. Aquest context ha generat en les últimes set-manes del semestre sessions molt volàtils per l’”estira i arronsa” del govern grec i la UE. El retard del pla de rescat de Grècia ha incrementat les

Primer semestre de l’any a les borses

Gestora d’Agenbolsainfo@agenbolsa.com

PAULA HAUSMANN primes de risc dels països pe-rifèrics, en el cas d’Espanya fins a nivells màxims en 15 anys. L’aprovació a finals de juny del pla es va convertir en un catalitzador per a les borses.

Als EUA, la millora de les referències fins al maig va fer pensar en una sòlida recuperació, amb una caiguda de la taxa d’atur per sota del 9% i assolint els índexs de confiança dels consumidors nivells màxims de tres anys. No obstant, les publicacions d’aquestes darreres setmanes han mostrat una desaccele-ració de l’economia en certs sectors, però també han em-pitjorat les xifres relatives al mercat laboral, a la despesa i a la confiança dels consu-midors.

Paral·lelament, les prime-res tensions inflacionistes s’han convertit en una pre-ocupació per als inversors arran de la pujada del preu

EL TERMÒMETREdel 21/04 al 18/05

del cru, mostrant Trichet més interès que Bernanke, confirmant la Fed que no hi hauria pujades de tipus com a mínim fins a la tardor. Tot i això, la tendència a la nor-malització dels tipus d’interès s’ha començat a descomptar tímidament als mercats.

Per la seva banda, l’eu-rodòlar ha mantingut una tendència a l’alça en aquest primer semestre, però, en les darreres setmanes ha corregit algunes posicions degut a la crisi del deute europeu.

A nivell empresarial, els resultats del primer trimestre de l’any han mostrat una

millora respecte al mateix període del l’any passat , sobressortint positivament sectors com el tecnològic o l’energètic. Per sectors, l’automobilístic, químic o de béns personals han experi-mentat un bon comportament, mentre el financer, materials bàsics i oci han estat els més

penalitzats.El G8 va generar tranquil-

·litat entre els inversors en anunciar que la recuperació econòmica s’està enfortint, però Bernanke va confirmar recentment una desaccelera-ció de l’economia americana. A Europa, darrerament s’ha demostrat una posició més exigent per part d’Alema-nya pel que fa a l’ajuda a Grècia.

Per tant, discretes alces han pogut generalitzar-se a les borses malgrat l’agreujament d’incerteses econòmiques en aquestes darrers setmanes, contribuint a l’estabilitat dels mercats les bones refe-rències macroeconòmiques i empresarials però, sobretot, el descompte d’un nou rescat grec per a aquest mes de ju-liol. Tot això, malgrat haver haver patit aquest semestre episodis com el terratrèmol de Japó o les fortes tensions a l’Orient Mitjà.

IDEES D’INVERSIÓ AMB DIVIDENDLes principals borses europees es troben penalitzades pels temors al risc de contagi de la crisi de deute grec a altres països perifè-rics de la zona euro però, també, per la dificultat que mostren per recuperar-se alguns mercats com el laboral a l’altra banda de l’Atlàntic. D’aquesta manera, la volatilitat torna a imposar-se a les principals borses. No obstant, aquesta situació permet cons-truir carteres de renda variable amb perspectives favorables a mitjà termini. Molts sectors es troben amb ràtios molt atractius i, per això, les companyies amb un negoci sòlid, internacionalit-zades, amb bones perspectives de creixement, i amb fonamentals

correctes es converteixen en una opció atractiva per obtenir una revalorització a mitjà termini. La política de retribució a l’accio-nista que ofereixen algunes de les grans corporacions és, a més, un altre argument perquè els inver-sors decideixin prendre posicions en moments d’incertesa com l’actual, doncs els dividends són històricament alts. Sectors com el de les telecomunicacions, les autopistes, les “utilities”, l’ali-mentació, o la indústria i l’ener-gia es troben entre els nostres preferits per prendre posicions. A Europa, dins d’aquests sectors, algunes de les companyies que compleixen els criteris anteriors i que han anunciat bons dividents

pel proper exercici són: Telefó-nica, France Telecom, Abertis, Unilever, Total, Repsol, Philips, Siemens, E. ON, GDF Suez o Iberdrola, entre d’altres. Moltes d’aquestes empreses ofereixen dividends anuals superiors al 5%.

Els inversors interessats en adquirir accions amb bons di-vidends, poden optar per la contractació d’un fons cotitzat en el mercat que inclogui les accions de major retribució a l’accionista. Concretament, l’ETF “Ishares Eurostoxx Select Dividend 30” selecciona les 30 empreses amb major dividend a Europa, oferint una retribució anual mitjana superior al 4%,

AV. DIAGONAL 453 BIS 6ª PLANTA08036 BARCELONATEF. 93 270 25 35www.agenbolsa.com

CORREU ELECTRÒNIC: info@agenbolsa.com

Ibex 35

9.866,20-0,06% mensual+0,07% any 2011

Dow Jones

12.592,80+4,56% mensual+8,77% any 2011

Or

1614,05+7,96% mensual+14,85% any 2011

Petroli

117,71+11,83% mensual+26,90% any 2011

€ / $

1,4378+0,63% mensual+7,42% any 2011

Eurostoxx 50

2.742,70+0,69% mensual-1,79% any 2011

ajudant també a l’inversor a crear una cartera diversifica-da. Si cerquem una exposició a nivell internacional amb els mateixos criteris, podem pensar optar per “Ishares Dow Jones International Select Dividend”, un ETF que conté més de 100 accions seleccionades per divi-dend a nivell internacional amb una exposició superior al 20% a Austràlia, al 18% al Regne Unit ... però també a altres països com Itàlia, França, Canadà, Espanya o Àustria. Aquestes són, per tant, algunes idees d’inversió en renda variable en un context complex com l’actual, pensant que poden tenir resultats positius a mitjà termini.

Estiu 2011barcelonacentral.cat ECONOMIA 15

El mercat immobiliari alemany és molt estable perquè la majoria de les vivendes del país estan ocupades en règim de lloguer, existint una legislació molt estricta que regula la pujada dels preus i les tasques de manteniment de l’edifici. D’aquesta manera, existeix una oferta estable de vivendes en lloguer, a bons preus, i en edificis en un estat de conservació excel·lent.

En els darrers anys, la inversió en actius immobiliaris residencials alemanys, per mitjà de fons o so-cietats d’inversió, ha crescut molt, convertint-se de fet en una alternativa d’inversió prou coneguda. A més, al-guns d’aquests vehicles inversors han atret l’atenció dels gestors d’alguns dels grans patrimonis espanyols.

És en aquest context que us pre-sentem el següent edifici residencial, situat a la ciutat de Halle, molt a prop de Leipzig. Ubicat a 500 metres de la plaça principal de la vila, té una superficie neta de 666,59 m², distri-buida en vuit vivendes (superficies de 75,29 a 91,6 m²). S’ofereix a la venda per un preu de 440.000 €, fet que situa el cost d’adquisició de cada m² útil en 660 €.

La Conca de Barberà és una comarca de paisatge amable i clima mediter-rani que compta amb molts atractius turístics, entre ells la Ruta del Císter (Reial Monestir de Poblet), el castell dels templers a Barberà de la Conca o les muralles de Montblanc. Esment a part mereix la ruta dels vins, doncs la comarca és Denominació d’Orí-gen. Podem visitar magnífics cellers modernistes a diferents pobles de la rodalia, o conèixer les més modernes instal•lacions de Condorniu, Torres o Riudabella.

En un idíl·lic paratge de la comarca, a només quatre quilòmetres del Mo-nestir de Poblet, es troba la finca que us presentem, un antic molí fariner del segle XVIII que ha estat restaurat amb cura durant els darrers anys. La finca, anomenada “Molí del Salt” en record de la seva activitat, consta de 2,9 ha. i quatre edificis que sumen 1.513 m² edificats, podent-se construir un cinquè edifici que afegiria 424 m² al conjunt.

Actualment hi ha 10 apartaments, en règim de propietat horitzontal i amb la qualificació urbanística d’aparta-ments rurals. Poden acollir a 36 perso-nes, capacitat que es podria ampliar a

REDACCIÓ

REDACCIÓ

Alemanya: una bona oportunitat d’inversió

Inversió en un entorn immillorable

S’accedeix a l’edifici a través de la façana principal, que dóna al carrer. Darrera de l’edifici hi ha un petit jar-dí, que podria ser utilitzat també com a garatge a l’aire lliure. La façana del darrera, està orientada al jardí de la casa, de manera que l’edifici no necessita cap pati interior; fins i tot l’escala té llum i ventilació provi-nents directament de l’exterior.

Cada un dels pisos consta de saló-menjador, cuina, bany, i un número variable d’habitacions (depenent de la superficie, entre tres i quatre habitacions).

La finca, construida l’any 1.902, conserva alguns elements arqui-tectònics, com baranes, mansarda i fusteries originals que li donen prestància. L’estat de conservació de les instal·lacions és excel·lent, havent-se realitzat reformes els anys 1.995 i 2.007.

La renda que genera l’edifici és de gairebé 36.000 € cada any, que representa un 8% anual.

En resum, una excel·lent opor-tunitat d’adquirir un immoble to-talment arrendat, en un mercat molt estable i regulat, amb una rendibilitat inigualable al nostre país.Si desitja més informació, truqui al 633.658.369

54 persones si es construís la cinquena edificació permesa.

S’accedeix a la finca a través d’un camí rural, que travessa camps d’ave-llaners. Una vegada s’accedeix al re-cinte, trobem dos espais d’aparcament de vehicles, convenientment separats del jardí que envolta l’edificació prin-cipal. Al darrera d’aquesta descobrim una bassa de 65 metres de llarg, que servia a l’antic molí, i que precedeix a la moderna piscina. Més enllà, el jardí esdevé un bosquet que s’exten fins al magnífic salt d’aigua que dóna nom a la finca.

El riu Milans, que llinda amb la finca, és també el límit del nou Parc Natural de les Muntanyes de Poblet, fet que garanteix la inalteribilitat del paisatge que es pot contemplar des dels edificis.

Al voltant de la finca hi ha diversos atractius, el major d’ells la visita al Monestir de Poblet. Però cal destacar també el Castell de Riudabella, d’orí-gen romà, i les excursions que es poden fer a peu o a cavall per les muntanyes de Poblet. El poble de Prades i les petites viles medievals de les rodalies són també visites molt atractives.Si desitja més informació, truqui al 616.39.14.12

FONT PRÒPIA

FONT PRÒPIA

FONT PRÒPIA

FONT PRÒPIA

Edifici residencial a Halle (Alemanya) totalment arrendat que ofereix una rendibilitat del 8%

Magnífica oportunitat d’adquirir un actiu rendible a la rodalia de Poblet

A l’esquerra, la façana principal de l’edifici. A baix, a la dreta, façana posterior. A dalt, a la dreta, jardí de la finca.

A l’esquerra, vista de l’edificació principal des de la bassa. A baix, a la dreta, un dels dormitoris. A dalt, a la dreta, el jardí superior.

FONT PRÒPIA

FONT PRÒPIA

torni a ser el mateix, però per això fa falta ser molt incisiu en els problemes de l’alcohòlic.- ¿Utilitza alguna tècnica es-pecial?- Treballem bàsicament dues facetes: la capacitat de relació personal, i la capacitat de treball. Treball i amor a la família i a la parella. Primer, el treball posa en funcionament a la persona. I segon, l’amor permet que el pa-cient deixi d’estimar únicament a l’alcohol. La parella de l’alcohòlic desplaça l’atenció primària sobre la relació que el malalt té amb la beguda.- Les estadístiques mostren que l’alcoholisme és un greu problema social ¿No s’intenta camuflar?- La persona quan beu té una dona, un germà, un pare. L’entorn immediat de l’alcohòlic és el que pateix les primeres conseqüències. Al treball li donen advertències, arriba amb la cartera buida a casa, pateixen els familiars els seus comportaments anormals... La falta d’higiene personal tam-bé és molt important. El més important és que la família no encobreixi el problema i acudeixin a la psicoteràpia.- ¿El mateix pacient acostuma a reconèixer el seu proble-ma?

El Doctor Esteban Murcia-Valcárcel és un especialista en el tractament de l’alcholisme, amb una llarga experiència en aquest camp. Va començar la seva activitat a l’Hospital Clínic de Barcelona, i més tard va obrir la seva consulta fins a convertir-la en un Institut molt concorregut. Avui, en la distància que li ofereix tota una carrera professional al darrera, conversem sobre la seva experiència.

Tractava a un pacient, en un po-ble petit amb moles alcohòlics, i sempre que bevia se n’anava a un campanar per quedar-se dormit. Un dia al poble es celebrava una boda i sense voler va començar a tocar les campanes. Quin escàn-dol va muntar!- I què va succeir?- Tot el món va descobrir el seu alcoholisme.- Dr., vostè és especialista en la cura de l’alcoholisme. Com s’aconsegueix?- El meu sistema de treball es el de la psicoteràpia de grup, que es summament important. Primer, no dono mai medicació perquè no existeix cap fàrmac que curi l’alcoholisme. Segon, és molt im-portant que la família estigui pre-sent perquè aquesta comprèn el problema del malalt i comencen a tenir confiança en ell. En últim terme, és molt important el règim obert; l’alcohòlic no pot estar en un manicomi perquè no sabem si l’alcohòlic no beu. Ha d’estar al carrer amb tots els bars oberts. L’únic que podrà trencar amb l’alcoholisme és el propi pacient. Això és molt important.- El seu llibre anterior es titula “No bec perquè no vull, no perquè no pugui”.- La meva psicoteràpia no és psi-coanalista, sinó que està basada

en l’experiència de cada pacient, amb un anàlisi molt detallat mitjançant un diàleg sense cap barrera. Creem un vincle entre el pacient, el doctor, jo mateix, i el grup. - Però, ¿s’aconsegueix?- Sempre recordo una cosa molt important. Un pacient em diu: “Doctor, no tornaré a beure mai més”. I jo li responc que què més passarà, i em respon: “No beuré mai més i si passa alguna cosa em controlaré”. ¡Són dos negatives que equivalen a una afirmació! Si dius no, aleshores no has d’obrir portes. Aquest és l’èxit de la psicoteràpia. Règim obert, sense fàrmacs i ajuda familiar per a que el pacient es recuperi per ell mateix.- Aleshores, ¿què succeeix amb l’alta?- Tornar a ser el mateix. La ge-nerositat que es sent al curar-se impulsa a ajudar als demés. Al recuperar-se cada pacient li faig escriure la seva història, molt impactant. Ha estat ell el que ho ha aconseguit i amb els que més estan amb ell. La família ve al grup de psicoteràpia, encara que al principi no volen perquè estan farts del familiar que beu. Després, amb el temps, cada vegada van venint i implicant-se més. L’objectiu és que el pacient

- Els pacients acostumen a venir a la psicoteràpia molt arreglats, és com el seu camuflatge. La forma de parlar, la higiene personal, aquestes són coses que després permeten generar un diàleg per a la dinàmica de grup. - ¿Com viu l’entorn immediat del malalt la seva malaltia?- La família té un problema, que és un personatge que beu i trastorna tota la família. A la psi-coteràpia vénen a parlar només del seu problema, concentrats en aquest i sense generositat. Però l’amor familiar és molt important per a comprendre al malalt i al final la família agraeix de moltes maneres que el marit, la dona o el fill s’estigui recuperant. Jo sempre responc que no s’oblidin que tot el mèrit és del pacient, que és el que deixa de beure.- ¿Acostumen a existir diferents rols dintre de la família del pacient?- Per descomptat, per exemple, els fills, que passen l’angoixa més gran i acaben implicant-se en el problema. També cal dir que quan el pacient és el fill, els pares s’impliquem més o menys depenent de quin dels dos tingui el caràcter més adequat per afrontar el problema. El mateix passa amb els familiars més propers.

- Deu ser molt difícil d’afron-tar.- Depèn del tipus de pacient. A vegades algun pacient és directiu d’alguna gran empresa, i pensa que beu perquè així ho desitja en aquell moment. Pensa que ho deixarà quan vulgui, i que no necessita fer-ho. També recordo el cas d’un home que s’aixecava per les nits i se n’anava a beure deixant a la seva dona dormint. Al tornar la dona se’n donava compte, però mai deia res. Lo graciós és que al dia següent apareixia un gos grandiós i la dona li preguntava què passava. I li contestava: “L’he comprat per a tu”. Al poc temps apareixien uns operaris per a prendre mi-des de la casa. “Però si jo no he encarregat res!”, deia la dona. I li responien que el seu marit li havia comprat un piano...- Veig que té moltes històries que explicar...- Sí, sempre que un pacient es recupera, li demano que escrigui la seva història. Ara ja tinc més de 200 històries dels meus pacients. Són les seves històries, explicades en primera persona, i són les històries de les seves vivències i la seva recuperació.- ¿Les podrem llegir algun dia?- Estiguin atents aquesta tardor..

“L’objectiu és tornar a ser el mateix”ENTREVISTA a Esteban Murcia-Valcárcel, doctor especialista en el tractament de l’alcoholisme