Maquinaria de laboreig primariArada, subsolador, Fressadora

Idex

Components de l'arada Sistemes de regulaci Sistemes de seguretat Components del subsolador Sistemes de regulaci Sistemes de seguretat Components Fressadora Sistemes de regulaci Sistemes de seguretat

Objectius del conreu laboreo:

Aconseguir la densitat ptima Controlar l'aigua del sol Controlar la temperatura del sol Lluitar contra els parsits Enterrar restes vegetals Enterrar adobs Aplicar productes fitosanitaris Aplicar esmenes

Tipus de laboreig

Primari: Objectiu s l'acondicionament del sl a gran profunditat preparant-la per la seva exploraci per les arrels Secundries : Tamb anmenades feines superficials . Complementen les accions secundries, clasificant adecuadament els agregats del sl, i preparant la terra per la sembra

Complementaries o Bines: Sn usades per mantenir el sl lliure de males herbes, enterrant els adobs, evitar l'evaporaci i millorar la infiltraci.

Ormetjos per laboreig primari

Subsolador Arada abocadora Arada de disc Fressadora

SUBSOLADOR

Aquest ormeig serveix principalment per rompre soles de labor i terrenys horizontals molt compactats.

Aquest ormeigs sn molt sencills i robusts. I consten de les segents parts. Un bastidor al que s'uneixen per una part els elements d'uni. I uns braos de labor ( de 3 a 5 braos habitualment .Em l'extrem final tenen unes peces recambiables anomenades reixes.

Tipus espcials de subsoldors

Subsoladors vibratoris : Accionats per la PDF, pot oscillar vertical u horizonatalment per desfer millor el terreny i obrirse pas en millor facilitat. Subsoladors amb ales o fullets horizontals en la reixa. Cada vagada sn ms freqents, per qu faciliten rompre el sl, ms all de la zona per la que passa el bra. Exigeixen ms potncia de tir Subsoladors amb braos inclinats: Aseguren la desfeta de la zona entre dos braos al elevarse lleugerament el sl .El seu efecte s similar al de subsoladors amb ales.

Subsolador vibratori

Per passar el subsolador, quedi esponjs el terreny ha d'estar ben sec. Si est massa humit, l'efecte de la labor no passa l'espesor del bra.

Arada abocadora

Voltetja i esponja, el terreny i el desf, enterra els restes vegetals i els mescla amb la terra.

Components de larada abocadoraBraos

Reixa Abocadora Reixa

Vista de darreraAbocadora Dental

Resguardador

Tal

Abocadora Reixa Resguardador Dental Elements de substentaci

La abocadora

Les abocadores sn les peces que eleven, pulveritzen amb mes o menys intensitat i voltetgen el prisma de terra, que previament a sigut tallat per la reixa. Hi ha diferents tipus d'abocadores

Clindrica Universal Alabeada

Reixa

s la pea que hi ha davant l'abocadora, ecarregada de tallar el prisma de terra, donant lloc a la solera del solc Hi ha diversos tipus de reixa :

Reixa normal Bec d'anec Angular Fromn

Resguardador

Es una pletina que llisca sobre la pared del solc, tenguent com a missi repartir sobre aquest un aquest l'empessa que sofer el cos de l'arada per mitj de la component transversal de la fora.

Dental

Es la pea que uneix la reixa, l'abocadora i el resguardador. Altres element complementaris.

La fulleta Raedera

Elements de substentaci i tipus d'arada abocadora

Bra : s la pea que uneix l'arada amb el bastidor Bastidor : Constitueix el cos de l'arada, el que van units tots els altres elements. Segons el nombre de cosos : Podem tenir arades:

monosolc Bisolc

Mecanisme de voltetjar

El volteig d'aquest ormeig es per intercanviar els cosos sinttics de l'arada una vegada acabada la retxa a fir de voltetjar la terra. Accionament:

Manual : Palanca d'accionament Hidraulic: Sistema hidrulic Autmatic : No ms aixecant l'arada voltetja ella tota sola.

Regulacions de l'arada

Els ms importants elements sn els segents. Amplada La profunditat Tranversal o aplom Longitut

Amplada

La operaci previa consisteix en col.locar el primer cos respecte del pneumtic del tractor, que circula per la solera del solc Aquesta regulaci previa ve donada per l'amplada de via del tractor.

Profunditat

Consisteix en variar l'altura del bastidor en relaci al punt de substentaci de davant de l'arada.

Correcci de la verticalitat transversal

Aquesta regulaci s efectua quan el pla que inclou el costat de la pared del solc s vertical. Es regula per la palnaca regulable

Correcta regulaci de l aplom

Correcci de la verticalitat o talonat

Al comenar la feina es precis inclinar lleugerament l'arada sobre la punta de la reixa per facilitar la penetraci d'aquest, despres s'ha de regular la horizontalitat.

Picat

Talonat

Arada de disc

Es tracta d'una arada formada per discs en forma de casquet esfric que giren al voltant d'un eix. Aquests eixos formen un angle amb la direcci de l'avanament, aix es troben inclinat en el planol horizontal. La terra tallada per el disc, fa una pressi i d'aquesta manera gira el disc i voltetja la terra.

Aquesta arada esta espcialment indicada per:

Terrenys pesant i adherents Terrenys durs i secs Terrenys amb gran quantitat de pedres i arrels Terrenys molt abrasius.

Elements de treball

Disc Bra porta disc Rasqueta Roda posterior Bastidor

Disc

Constitueix el element fonamental en aquestes arades, ja que s qui realitza la feina. Es tracta d'un casquet esfric que pot girar. Els disc poden esser de diferent tamanys i tenen diametres i radis de curvatura diversos segons les distintes feines.

Els discs

Tipus de discs :

Costat llis amb biselat exterior Costat llis amb biselat interior Costat escotat

Rasqueta : s una reixa en l'interior del disc, que la seva missi es ajudar al voltetjer la terra i netejar el disc de la terra.

Roda posterior : Situada en la part posterior, aquesta roda t com a missi, guiar l'arada segon la direcci de la marxa. Aquesta pea te una certa inclinaci sobre el fons del solc.

Bastidor : Es de forma similar als d'arada abocadora.

Regulacions

Angle de tall: Es el angle que formen la linea d'avanament i la direcci de marxa junt amb el diametre horizontal del disc. Els valors ms corrent sn de 40 a 45.

Angle d'inclinaci : L'angle que forma la vertical del pla del disc. Aquest angle varia de 10 a 20. A l'augmentar es millora la penetraci del disc en sols adherents i pesants Quan ms petit sigui l'angle d'inclinaci ( discos ms empinats), ms gran s la pressi del sl, resultant un major velocitat de gir del disc, major pulveritzaci del sl, millor tall i enterrat de herbes.

Regulaci de la profunditat

La inclinaci de l'arada pot esser modificat tant en altura com en inclinaci horizontal en relaci a les rodes de soport, en el cas d'arades de disc arrosegades. Sistema hidraulic en el cas d'arades suspeses.

Fressadores

Les fressadores anomendes rotocultors, treballen per mitj d'unes fulletes giratories accionades per la TDF.

Aplicacions

En una sola pasada airetgen, desfan en particules de diversos tamanys i ho mesclen d'una forma intensa. Funcions principals:

Airetjar el sl Desfer terrossos Inconvenients l'us excessiu pot provocar una sola de compactaci.

Elements de la fressadoraTripuntal

TDF

Cadena de transmissi Tapadora

Tren d aixades

Patins

Regulacions i sistemes de feina

TDF Velocitat del tractor Tapadora Patins

Pulveritzaci fina : TDF rpida, altes revolucions + tapadora baixada + velocitat de tractor lenta Pulveritzaci grollera : TDF lenta (baixes revolucions) + tapadora aixecada + velocitat del tractor rpida

Feina Fina

Feina grollera