-v; i ; plà energèti ft'v.''••' ;c 7 w.-w

45
f f > V11 • •• À El setmanari de Catalunya -V; .. ' i ''•>••••' ".-à;:' ; ^::*>''Ú •;• ?-L;:.'•-'.'/. •.·:- i ·'. : >.;·'.''.'•; •;;; ; ft'v".'"'••' ; 7" W.-w<, ..,.í.j;;' : ; Plà energètic Passaport nuclears nufli.z4:fia.qiiinzena 0 ao 5 ^ ^

Upload: others

Post on 05-Jul-2020

4 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

f

f > V11

• • •

À

El setmanari de Catalunya• - V ; .. ' i ''•>••••' " . - à ; : ' ; ^ : : * > ' ' Ú •;• ?-L;: . '•- ' . ' / . •.·:-i·'.:>.;·'.''.'•; •;;; ;ft'v".'"'••' ; 7" W . - w < , . . , . í . j ; ; ' :

; Plà energèticPassaport

nuclears

nufli.z4:fia.qiiinzena 0 ao

5 ^ ^

Page 2: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

m

J3ld

A LOS ANGELESI HAWAIII es visita també DISNEYLANDIA, HONOLÜLÚ,

HOLLYWOOD i PEARL HARBOÜR.Participi en aquest sorteig excepcional.

Del 15 de Juny al 31 de Juliol demani informació ireculli els números a la seva Oficina.

Si encara no hi té compte, ara és el moment d'obrir-lo.

CAIXA D'E5TALVI5 DE CATALUNYALACAIXADETOT5

Page 3: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

Caria dol director

Les rendes de l'EstatutAmic lector:Si alguna cosa ha de caracteritzar l'Estatut de Catalunya que surti de les

Corts és que no pot ser quelcom provisional en funció de determinades rendibi-litats immediates de grups i de persones. L'Estatut de Catalunya ha de ser l'eixvertebrador de la nostra autonomia en els propers anys. Per aquesta raócreiem que estan fora de lloc tots aquells que el veuen com un graó per a con-solidar la seva postura.

A Catalunya no ha agradat l'interès del President Suàrez per obrir una ne-gociació al marge de les Corts. Això no és el País Basc i per tant les fórmules deprocedir no són les que foren correctes en el tema d'Euskadi. El propi presi-dent Tarradellas no ha volgut assumir un paper que pertocava dins del Parla-ment a aquells partits que van obtenir la confiança de la gent d'aquí i siaquests partits han fet contactes, també han deixat ben clar que tot acord hade tenir el suport de PSC, PSUC i CDC i d'aquells moviments unitaris com l'As-semblea d'Intel·lectuals que ja estan en marxa i que van donar suport a la llui-ta dels partits durant la clandestinitat. A Catalunya es lluita d'ençà molts a-nys per la consecució de l'Estatut de forma democràtica. Tota la resistènciafou civil i política amb l'única finalitat d'obtenir la democràcia que com a con-seqüència ens portaria l'autonomia.

Tota altra finalitat és fora de lloc. No té sentit utilitzar l'Estatut per a prepa-rar una futura coalició de govern a Madrid a partir del proper octubre, comtampoc no té sentit utilitzar-lo per enfortir la UCD catalana. De l'única cosaque es tracta ara és de donar resposta positiva a un poble que ha sabut semprequè volia que, renunciant a la violència, sempre ho ha demanat a través del'activitat política i de les accions cíviques.

Ben cordialment,

Avis als

PERE-ORIOL COSTADirector

L'HORADIBECTOR: Pere-Oriol Costa.REDACTOR EN CAP: Xavier Sabaté.REDACCIÓ: Francesc Navarro, Josep M." Serra (compaginació). Conxita Socias, Pilar Viladegut(fotografia), Joan Càtà i Francesc Baiges.REPORTATGES: Josep M.' Huertas Claveria, Carles Sanchez Costa, Xavier Febres, Rafael Man-zano, Màrius Carol, Montserrat Radigales, Andreu Castellet, Agustí Pons, Joana M." Roque i Al-bert Moreno.CATALUNYA: Albert Garrido, Pere Fons, Enric Companys, Joan Catà, Santi Carreres, Joan Bru-net, Ismael Carbó i Enric Giral; MADRID: Pedró Altares; MÓN: Mateo Madridejos; TREBALL:Isidor Boix; HUMOR: Cesc, Corb, Aliu, Trallero, Núria Pompeia i Joam; CULTURA I SOCIETAT:M.* Aurèlia Capmany, Joan A. Benach, A. Cirici Pellicer, Antoni Kirchner, Jordi Garcia Soler, Jo-sep Bigordà, Josep M." Baget, Enric Baneres, Ramon Barnlls, Josep Marti Gómez, Montserrat Ne-bot, Marta Mata, Jaume Vidal Alcover, Isidre Ambrós, Pere Anguera, J.M.* Carandell, JordiFortuny, Accrux.ECONOMIA: Joaquim Monells. .ESCRIUEN EN AQUEST NÚMERO:Eduardo Martín Tova], Maria José Roman, Lluís Crous, Jordi Llimona i Maria Albiol.GERENT: Joan Peiró.PUBLICITAT: M." del Carme Santimiquel; ADMINISTRACIÓ: Mercè Grau; DISTRIBUCIÓ: SantiTorruella; SUBSCRIPCIONS: Jordi Williams; FOTOCOMPOSICIÓ: Fotocomposición/ Servicios,Telf. 330 05 45, IMPRESSIÓ: Publicadones Reunidas, S.A. Telf. 387 42 00, Badalona. EDITA L'-HORA, S.A. Aribau, 80 àtic, a.a, telf. 254 34 03, Barcelona 36. Impressió portada: S.C. Ratlles.Telf. 253 85 62. •Dipòsit legal B-1904-1979.

lectors

L'HORA, com d'altres setmanarisd'informació general el mes d'agostsurt quinzenal. És per això que aquestnúmero porta data de primera quinze-na d'agost i tindrà vigència fins el diaquinze en què sortirà l'altre. El setem-bre tot funcionarà amb la normalitatde sempre. Aquesta circumstància noafecta als suscriptors que rebran elnombre de publicacions determinat enla seva suscripció.

En aquestnúmero:

Passaport a les nuclears per JOAN CA-TÀ i ANDREU CASTELLET, pàgs. 4, 5,6, 7, 8 i 9.Suàrez, incòmode amb la unitat, perALBERT GARRIDO, pàgs. 10 i 11.Una cita amb la tardor, per PEDRÓ AL-TARES, pàgs. 12 i 13.Tribuna d'EDUARDO MARTIN TO-VAL, pàg. 14.Pont aeri per MARTA MATA, pàg. 15.Carter engega la seva campanya elec-toral, per MATEO MADRIDEJOS,pàgs. 16 i 17.Encarna de noche - Josep Maria Lope-renà, una polèmica a ple estiu, per MA-RIA JOSÉ ROMAN, pàgs. 19, 20 i 21.Gonzàlez Casanova, catedràtic i mili-tant socialista "bomber", per XAVIERFEBRES, pàgs. 22, 23 i 24.L'agost a Barcelona, per LLUÍSCROUS, pàgs. 25, 26 i 27.Qüestió oberta, per JORDI LLIMONA,pàgs. 28 i 29.L'Auvèrnia a l'abast, per JOSEP MA-RIA SERRA, pàgs. 30 i 31.Ara, el descontrol públic, per JOA-QUIM MONELLS, pàgs. 32 i 33.Manilla d'oros per JOAN RENDÉ.Miquel Alzueta, prova de selectivitat ala facultat dels lletraferits, per MARIAALBIOL, pàgs. 36 i 37.Cultura en joc, per JOSEP MARIA CA-RANDELL, pàg. 38.Seccions, pàgs. 39, 40, 41, 42, 43 i 44.Bunyols de vent, per MONTSERRATNEBOT; Fauna i Flora, per JOSEPMARTÍ GÓMEZ, pàgs. 46 i 47.Cartes a l'Hora, Lleure lliure i la paellapel mànec, per CONXITA SOCIAS,pàgs. 48 i 49.Programació de TV pàg. 50.

Page 4: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

PLA ENERGÈTIC NACIONAL

JOAN CATÀ I ANDREU CASTELLET

L'energia és un delsgrans centres d'atencióparlamentària davant delseu debat. El Pla EnergèticNacional (PEN) defensatper la UCD i presentat elsetembre de l'any passat ésel document de treball. Enel fons del PEN hi ha ladefinitiva empenta al'energia nuclear, lligadaamb un endegament del'estructura energètica de laqual s'han sentat lés basesen els darrers anys.

La discussió energètica representa elnucli central del model de societat adesenvolupar. Cinc homes de cinc par-tits catalans opinen sobre el tema,qüestionats per L'HORA. Macià Alave-dra de CiU, Josep Arnau d'UCD, JosepUuís Martínez del PTC, Oriol Rius delPSUC i Josep M- Triginer del PSC expli-quen llurs diferents punts de vista.Abans cal conèixer en síntesi el PENpresentat pel govern.

El programa energètic delgovern

El setembre de l'any passat era pu-blicat en el Boletín Oficial de Las Cor-tes el text del PEN presentat pel governen vista al decenni 1978-87 en compli-ment del que disposaven els pactes dela Moncloa.

El PEN assenyalava ' la importànciadel problema de l'energia a la nostraeconomia" i la difícil situació que re-presenta la dependència actual de l'ex-terior per la qual cosa s'ha de conside-rar que "el grau d'autoabastiment habaixat sense parar de tal manera quel'any 1960 representava el 71 per cent,mentre que ara arriba només al 28 percent de les nostres necessitats globalsd'energia primària".

L'estratègia governamental es basa-va en cinc punts: l'establiment d'unapolítica de preus que reflecteixi real-ment els costos de producció, l'aplica-ció de mesures fiscals per a impedirl'abaratiment de l'energia en termesreals, la intensificació de l'exploració iexplotació dels recursos energètics na-cionals, la coordinació del nostre pro-veïment exterior i la promoció de noves

l e s instal·lacions d'Ascó formen part de l'arrencada nuclear de l'estat.

energies. L'aplicació concreta d'a-quests punts venia concretada en lautilització prioritària de l'energia hi-dràulica, l'atenció preferent al carbó,l'increment del consum de gas natural,la disminució substantiva de la partici-pació relativa del petroli, a més de l'en-degament d'un pla de centrals nuclearsque "permet la utilització de recursospropis i disminueix de forma sensible eldesequilibri en la nostra balança de pa-gaments".

Examinada la situació energèticaespanyola, el PEN la defineix com de-penent de l'exterior, a causa, sobretot,del petroli que representa un 70 percent de la demanda total d'energia, iimmersa en una fragmentació empre-sarial així com en un creixement ex-cessiu, fins etapes recents, de la de-manda en relació amb el producte inte-rior brut. De tot això se'n conclou una"acusada vulnerabilitat en el terrenyenergètic".

L'energia nuclear es justifica en elPEN remarcant que la seva adopció"ha estat pràcticament general entreels països amb un cert grau de desen-volupament industrial (...). Si l'energianuclear que han de produir les centralsnuclears el 1987 hagués de ser obtin-guda del petroli o mitjançant importa-cions de carbó, el cost anual per al paísen divises seria d'uns 1.300 milions dedòlars de 1977, davant d'uns 420 mi-lions que costaria la nuclear". A més elgovern també assenyala que si Espa-nya no adoptés l'energia nuclear,havent-ho fet la resta del món occiden-tal, "suportaria un handicap molt se-riós, des del punt de vista de la sevacompetitivitat en els mercats interna-cionals, i de la seguretat de proveï-ment". Les inversions del PEN en elsseus quatre primers anys es preveienen més de 630.000 milions de pessetesde 1977 de les quals el 66 per cent cor-responen al subsector elèctric que endedica el 76 per cent a l'energia nu-clear.

Les propostes per al sector elèctricqueden esquematitzades així: creaciód'un organisme per al control de la se-guretat nuclear independent, selecciófutura dels emplaçaments nuclearsamb un criteri basat en l'interès nacio-nal, perfeccionament de l'ordenació deles activitats del cicle de combustible

Milers de barcelonins es manifesten contra les nuclears.

amb atenció especial a les que possibi-liten un major grau d'independènciacom l'enriquiment i el tractament deresidus radioactius, explotació optímit-zada del sistema elèctric propi mitjan-çant la potenciació i control efectiu delRepartidor Central de Càrregues perles companyies propietàries i el govern,i adequació de l'estructura tarifària.

L'oposició hi presentapropostes de canvi

A partir de la seva presentació, elPEN ha seguit els camins parlamenta-ris. "En ser presentat fa més d'un any,es va fer necessari actualitzar-lo. Elsdebats de la comissió d'energia delcongrés han estat molt positius perquèhem pogut escoltar totes les parts im-plicades. Ens han donat documentaciói nosaltres hem pogut contrastar-la.Hem fet venir tothom" comenta aL'HORA Josep Arnau Figuerola, diputatper Girona d'UCD i representant delseu grup parlamentari a la Comissiód'Indústria i Energia del Congrés deDiputats.

"Nosaltres hem presentat deu pro-postes de resolució sobre el tema, queserien molt difícils de resumir. La nos-tra posició es agafar el PEN com a do-cument de treball amb una activitatterriblement variant. Aleshores, defen-sarem un procediment de seguimentmitjançant la comissió del Congrés pertal d'anar-lo actualitzant" explica Ma-cià Alavedra, diputat de CiU per Barce-lona i representant de la Minoria Cata-lana a la Comissió d'Indústria i Ener-gia del Congrés. També els socialisteshan presentat diferents propostes deresolució al PEN, qualificat per JosepMa Triginer, diputat socialista per Bar-celona i membre de la comissió d'Ener-gia del Congrés, com "enormementconfús i difuminat". Oriol Rius, mem-bre de la Comissió Energètica i de MediAmbient del PSUC, abans d'asse-nyalaries diferents esmenes comunis-tes al projecte, puntualitza que "no enstrobem davant d'mi veritablgpla, en elsentit prospectiu, sinó davant de la le-gitimació d'una sèrie de decisionsadoptades amb anterioritat sota lapressió dels interessos de grups quemonopolitzen el sector, particularmentles companyies elèctriques". La clau

Page 5: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

del PEN ós l'opció nuclear que compor-ta, per a Josep Lluís Martínez, membrede la comissió d'Energia del PTC, per-què el PEN "ve determinat per la ne-cessitat de les grans multinacionals,banca internacional, i elèctriques espa-nyoles a fi de reestructurar el capital

fix".Tant Josep M* Triginer com Macià

Alavedra manifesten que el creixementhipotètic previst pel PEN és superior alreal. "Això implica destinar quantitatsimportants de diners dedicats a l'aturcap al sector energètic. Fa falta una po-lítica d'estalvi d'energia més forta. Elsector domèstic representa només el 10per cent del consum global d'energia.Les mesures d'estalvi han d'afectar fo-namentalment la indústria si volen serefectives" segons Josep M" Triginer.

Nacionalització de Valiatensió

"Som partidaris de la nacionalitza-ció de la xarxa d'alta tensió. Aquestamesura representaria un estalvi de

10.000 milions de pessetes anuals.Aquest és un pas que, llevat de Bèlgica(on només hi ha una sola companyia) il'estat espanyol, Tés una realitat a totaEuropa" diu Josep Ma Triginer. TambéOriol Rius explica que el grup parla-mentari comunista demana "el controlpúblic del Repartidor Central de Càr-regues i de la xarxa d'alta tensió pertal d'optimitzar la producció i distribu-ció d'electricitat, i de possibilitar unadiferenciació i distribució d'electrici-tat, i de possibilitar una diferenciacióregional de tarifes que serveixi d'ins-trument de redistribució de renda".L'ucedista Josep Arnau respon al pro-jecte socialista amb aquestes paraules:"Estem d'acord que s'estableíxi algunmètode de control sobre aquestes cosesestranyes que passen, com per exempleque una banda d'un carrer sigui d'unacompanyia, i l'altra d'una de diferent.Tot el que sigui racionalització, d'a-cord".

"L'energia nuclear és una energiapont, ja que a més de perillosa pot ar-ribar a ser poc rendible a certs nivells.No durarà més de vint o trenta anys"segons Triginer, que afegeix "el volum

d'energia produïda per l'energia nu-clear no ha de ser superior als 7.500megawats. Això implica que només sónnecessàries les centrals que estan enfuncionament i les que tenen permís deconstrucció. Caldrà revisar cada dosanys la política d'autorització de novescentrals". A més, caldrà posar en mar-xa segons els socialistes una sèrie dedisposicions de seguretat i control perpart del Consell de Seguretat Nuclearfonamentalment destinades a la pre-venció d'accidents. "El PSUC -explicaOriol Rius— no està d'una manera in-discriminada a favor de la utilitzacióde l'energia nuclear ja que som cons-cients que el programa energètic no éstant una qüestió de substituir el petroliper altres energies mantenint una ele-vada participació de consum energètic

"EL PEN AFAVOREIXLES ENERGIES DURES1

"Existeix una gran manipulació es-tadística per part de l'administració"declara Santi Vilanova, conegut perio-dista, cap de la revista ecologista"Userda". La posició dels ecologistesdavant del PEN l'explica aquest homeque ara és membre de la comissió d'as-sessorament tècnic sobre el tema nu-clear endegada per l'Ajuntament d'As-có, i de la comissió endegada per unacolla d'ajuntaments de Girona a fi d'es-tudiar la realitat de les mines d'uranide La Selva i l'Osona.

"El meu gran dubte radica en quielabora les necessitats d'energia. Lademanda, em sembla, està en funció deles estratègies dels grans centres de de-cisió financera com el Fons MonetariInternacional, el Banc Mundial, l'Or-ganització de Cooperació i Desenvolu-pament Econòmic (OCDE), i la Comuni-tat Econòmica Europea" diu Santi Vi-lanova per que hi ha tres punts fona-mentals: "manca de control i d'infor-mació sobre la forma en què s'elaborala demanda energètica; el govern estàsotmès a aquestes consignes i ja hangestionat, fins i tot, els crèdits per a fi-nançar el pla; i Espanya té recursosfòssils com carbó i petroli que junta-ment amb l'energia hidràulica pot so-lucionar un pla energètic de transiciócap a les energies dolces".

Santi Vilanova, que ara està treba-

llant en un llibre sobre les repercus-sions internacionals de l'accident deHarrisburg pensa que és "una manipu-lació dir que Catalunya és pobra en re-cursos,, i que l'energia nuclear ens do-narà independència política". Segonsun estudi fet a Barcelona la setmanadel Sol "les nostres terres són privile-giades en energies fòssils, així com enenergies renovables. Del carbó el ter-cer pla de desenvolupament deia que ala província de Barcelona sola hi havia128 milions de tones de lignits. El PENmargina l'explotació^ del carbó i la uti-lització de noves tècniques". Del petro-li català, segons Santi Vilanova, calassenyalar que "sota la mar catalanahi ha 100 milions de tones de cru, ambla qual cosa quedaria assegurada unaproducció termoelèctrica autònoma de11.540 milions de Kilowats per horaanuals. Sumant aquesta xifra als6.400 milions de Kilowats elèctricsper hora que produeix la zona catala-na, obtenim prop de 18.000 Kilowatsper hora equivalents al consum elèctricde Catalunya durant 1977". Pel que faa l'energia hidràulica amb una àmpliacapacitat d'envassament, s'ha de teniren compte "que segons les pròpiescompanyies elèctriques hi ha 700 me-gawats hidràulics sense explotar i s'es-tan tancant gran quantitat de petitssalts". Si a tot això s'hi afegeixen les

Santi Vilanova.

possibilitats de les energies eòlica, gectèrmica, solar i l'aprofitament debiomasa o reciclatge de residus que<clar que "si hagués voluntat política,podria endegar una moratòria per rifianys per a estudiar altres formes d'nergia".

D'aquestes energies alternativa]Santi Vilanova explica que "Catalnya rep del sol 100.000 gigawats p*hora al dia, la qual cosa representa l'nergia produïda per deu centrals mclears que funcionin durant totany, o cent vegades el consum anualCatalunya. Aprofitant una cent milèíjma part d'aquesta energia obtindriesmés de l'energia que gastem. Ambcaptació activa i usant planells planspoden obtenir 3.500 kilocaloriesmetre quadrat al dia. Si s'utilitzen cocentradors es tripliquen les quantitatd'emergència captada, assolint-se 1'talvi d'un kilogram de fuel per mequadrat. Queda clar que el PEN maitfna tot aquest aprofitament energètic

6

Mentre es sol·licita la naciona-lització de la xarxa d'alta ten-sió, l'energia solar s'albira comuna energia amb futur si hominvestiga.

en la producció de béns i serveis comuna qüestió de reforma profunda de les.pautes de consum i alhora dels meca-nismes de poder que exerceixen uncontrol, gairebé, absolut sobre lesgrans fonts energètiques actuals, afa-vorint la concentració oligopolística ifomentant el consumisme indiscrimi-nat".

favor de les energies dures". De la geo-tèrmica ressenya que "a la zona delVallès hi ha pous experimentals quehan donat cabdals de 70 milions de li-tres diaris a una temperatura superiorals 55 graus centigraus amb un poten-cial de 120, i 60 milions de kilocaloriesper dia. Amb un cinc per cent del quecosta la construcció d'una central po-saríem en marxa sense grans costos fi-nancers tot un pla d'energia geotèrmi-ca i solar en menys de sis mesos".També caldria parlar de l'energia eòli-ca "tradicional a les nostres comar-ques i que amb vint-i-quatre màquinesaero-generadors de 2.000 kilowats depotència podrien obtenir-se una potèn-cia instal·lada de 16.600 kilowats".

Pel periodista ecologista està moltclar que "mentre el govern central des-centralitza mitjançant estatuts, imposamitjançant consens un model energèticque incrementa el control de l'estat, elcentralisme i la tecnocràcia". D'altrabanda creu que el PEN "incrementa ladependència exterior", tot el contraridel que diu el govern.

Finalment Santi Vilanova veu així lasituació energètica mundial: "el nouordre financer internacional ha provo-cat pel seu reforçament la crisi energè-tica del 73, i ara la nova puja de preus.S'espera que pel 85 hi haurà una novacrisi, però ja no de petroli sinó d'uranienriquit amb la qual cosa els països hi-potecats amb l'energia nuclear com elnostre, quedaran supeditats als granscàrtels energètics".

Nuclears i PEN, Íntimamentlligats

Per a Josep Lluís Martínez "el granproblema d'avui és reduir la taxa d'a-turats, i el PEN actual l'augmenta, per-què el capital que s'inverteix en el sec-tor energètic priva que es puguin inver-tir en els nostres propis recursos aixícom en la creació de llocs de treball. Ésa dir, el PEN vol molta energia i pocamà d'obra, nosaltres volem menysenergia i més mà d'obra". L'home delPTC assevera "ja només per això l'e-nergia nuclear no afavoreix les classespopulars, per la qual cosa no és la mi-llor via per solucionar la crisi. EI factorfonamental no és si hi ha o no recursosenergètics sinó les relacions de produc-ció que produeix l'energia escollida".Macià Alavedra manifesta que l'ener-gia nuclear "és un mal necessari, peròha de ser el mínim indispensable. Peraixò cal cuidar al màxim els aspectesde seguretat, tamany i emplaçament.En aquest sentit, hi ha una concentra-ció desproporcionada de centrals nu-clears a la província de Tarragona. Nos'ha de fixar un grau de contaminacióper a cada indústria, sinó per cada zo-na, i en el moment que les xifres s'a-proximin al límit, no s'hi ha d'instal·larcap més indústria en aquest indret".Els convergents insisteixen en la neces-sitat "de desenvolupar al màxim les al-tres formes d'energia"; a més creuenque "el Consell de Seguretat Nuclearha de dependre del Ministeri de la Pre-sidència", contràriament al que propo-sa el PSUC que el vol "independent delsòrgans de l'administració i de les em-preses privades relacionades amb elsector" i depenent directament delCongrés de Diputats. El PSC també po-tencia la creació d'aquest Consell deSeguretat Nuclear, "cal que un tècnicdel futur consell controli el funciona-

ment de cadascuna de les centrals" se-gons Josep M* Triginer. El projecte go-vernamental especifica que cal separar"les funcions de seguretat nuclear, ac-tualment assignades a la Junta d'Ener-gia Nuclear, constituint, amb aquestafinalitat, un Consell de Seguretat Nu-clear com a òrgan independent". Aixímateix Josep M* Triginer diu no a laconstrucció proposada en el PEN deplantes de reprocessament de residusnuclears.

Josep Lluís Martínez opina que elPEN "hipoteca el nostre procés autonò-mic perquè controlar l'opció energèticaés controlar-ho tot. Defensar l'Estatuta Madrid i no enfrontar-se a les multi-nacionals, a fi d'evitar que facin a lanostra terra el que vulguin és la grancontradicció de.l'esquerra tradicio-nal". El Partit dels Treballadors deCatalunya proposa una moratòria nu-clear per cinc anys a decidir en un re-ferèndum. Pel seu costat el Partit So-cialista Unificat de Catalunya tambédóna suport a "una moratòria limitadaen la construcció i endegament de no-ves centrals nuclears i control públicde les que funcionen mentre no es portia terme un debat públic a tots els ni-vells", malgrat les declaracions deSantiago Carrillo a favor de l'energianuclear repetides vegades. Per al Partitdels Socialistes de Catalunya l'energianuclear no pot qüestionar-se davant del'augment constant del preu del petrolii els seus efectes en l'economia, peròtenen sempre en compte, que s'ha d'es-tar amatent al seu control i desenvolu-

Page 6: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

i1/ problema de l'urani usat a les centrals nuclears ve a l'hora de fer-lo desaparèixer.Els residus s'apilen. . , ~

La gent respon així a la contaminació deles actuals fonts bàsiques d'energia.

pament. Així mateix tant Convergènciai Unió com Unió de Centre Democràticestan d'acord plenament amb l'energianuclear, d'una manera o altra.

L'aprovació del PEN aclara el FSUCper boca d'Oriol Rius "significa la llumverda per a les centrals nuclears d'As-có I i Ascó n , i la probable aprovació

de Vandellòs n , és a dir, la consolida-ció de l'opció nuclear al nostre paíssense debat entre els estaments compe-tents de Catalunya. A més convé res-saltar l'absència en el pla d'un esque-ma de participació de les comunitatsautònomes en les decisions sobre políti-ca energètica, control i seguiment deles realitzacions del Pla, emplaçamentd'instal·lacions energètiques, implica-cions sobre l'ordenació del territori iafectacions sobre el medi ambient".

Sí no s'aprovés el PEN, què?

"No es pot pensar. A la mateixa co-missió del parlament, tothom veu lanecessitat d'un pla energètic, amb lesmatisacions lògiques de cada grup" as-segura Josep Arnau davant la possibili-tat de no aprovar-se el PEN, mentreMacià Alavedra assenyala que "és im-possible el funcionament d'un país sen-se política energètica. L'energia és labase de la indústria i l'economia. Ar-reu del món, aquesta és una qüestióque es porta a nivell de presidents, Gis-card, Carter,... Però, al debat al Con-grés sobre el PEN, no hi parlarà pas elpresident Suàrez". Per Oriol Rius és

quasi segur que s'aprovarà, la qual co-sa "no alterarà de manera significativala situació actual ja que legitima de fetuna sèrie de projectes, la major partdels qual són ara ja en fase avançadade construcció i de fet podrien rebrellum verda per simple decret". A JosepLluís Martínez ja li aniria bé que nos'aprovés perquè el pas posterior seriacomençar a treballar per potenciarenergies alternatives.

Josep Ma Triginer també també afir-ma que "caldrà itensificar l'estudi d'e-nergies alternatives, especialment lasolar. L'any 1981 començarà a funcio-nar a Almeria una planta pilot d'ener-gia solar, i fins l'any 1983 no es veuràsi realment funciona. Si va bé, seriapossible que l'any 1987 comencés afuncionar una planta de 100 mega-wats. Amb un gran esforç, l'energia so-lar podria ser implantada en el properpla energètic, no en el que estàdiscutint-se, i amb una incidència mà-xima del 10 per cent. A més no està re-solt que una central solar pugui sumi-nistrar energia les 24 hores del dia. Pertant només podria cobrir les hores pun-ta. L'energia solar és ja a l'abast de latecnologia espanyola. El problema, no-més, es d'inversions, ja que una centralsolar val aproximadament tres vega-

8

Page 7: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

Harrisburg: la seva ombra plana sobre totes les centrals nuclears.

des més que una de nuclear". D'altra constructores de plafons solars",els socialistes asseguren que saben la Macià Alavedra creu sobre l'energiaintenció del govern d'atorgar un status solar que "més que esperar a que s'a-d'"indústría preferent" a les empreses pfíqui i vingui una tecnologia, segura-

"SÍ, PERÒ..." A LES NUCLEARSActualment, el petroli ocupa el

primer lloc quant a les fonts d'ener-gia utilitzades a l'Estat espanyol, iprodueixen un 66% de l'energia queconsumim. El carbó representa el16%, seguit d'aprop per l'energia hi-dràulica amb un 14%. L'energia nu-clear no ens dóna, en aquests mo-ments, més d'un 2%. En darrer llocdel "hit parade" energètic, el gasnatural, que no passa de l'í,7%. Estracta de xifres aproximades, peròno gaire lluny de la realitat.

Per a Joan Hortalà, degà de laFacultat de Ciències Econòmiquesde la Universitat de Barcelona, "lapolítica energètica espanyola ha es-tat fins ara fruit de la improvisació,que de sobte hom vol que esdevinguiuna ordenació planificada, la qualcosa és difícil davant la crisi actualper l'estructura del consum d'ener-gia. La solució és complexa perquècomporta accions de reconversió (amig i llarg termini), o una opció nodesitjada a favor de l'energia nu-clear". Tothom està d'acord en lanecessitat de diversificar més lesfonts d'energia, i ell pensa que "elproblema de la diversificació es re-

' sol millor al PEN que en plans ante-riors".

En el camp de la polèmica sobrel'energia nuclear, Joan Hortalà re-coneix l'existència de "motius de re-futació", o si més no, d'escepticis-

me". "Al Departament de TeoriaEconòmica de la Universitat de Bar-celona —afegeix— vam fer un estudisobre el tema amb motiu del projec-te d'instal·lació d'una central aAmetlla de Mar. L'estudi concloïaque "nuclears si, però...". Pel que faa l'esmentat projecte, esdeveniainacceptable, car, amb independèn-cia d'altres factors, la zona de possi-ble perill de la central afectava latotalitat del poble. A partir d'aquesttreball, vam veure la necessitatd'estudis individualitzats per a cadaprojecte. El nostre escepticisme en-vers la solució atòmica era matisatper raons de caràcter tècnic, jurídic,econòmic i polític. No cal oblidar,tampoc, la dependència tecnològicade les multinacionals especialitza-des en la matèria, a més d'una altradependència: la derivada del submi-nistre i tractament de l'urani".

Segons aquest mateix economis-ta, el PEN no és inferior en coherèn-cia i ambició al discutit "pla Car-ter". "Salvant les distàncies —diu—entre ambdós estats, el PEN té unaintencionalitat semblant al 'pla Car-ter', però amb un pes temporal dife-rent. En una època es va donar me-nys importància a aquestes qües-tions, i per esmenar errors passats,ara se'n dóna més."

Però no tot són benediccions peral PEN, segons Joan Hortalà. "El

ment americana, hom pot començar afer funcionar allò que ja és viable, tantper a usos domèstics com'industrials,en el camp de la calefacció i l'aigua ca-lenta, per exemple".

La gran preocupació de Josep LluísMartínez és la de "potenciar la investi-gació al nostre país a fi que l'energiasolar es pugui controlar des. d'aquí nos'hagi de fer des de l'exterior". Parau-les semblants pronuncia Oriol Rius endir que les energies dolces "podrien co-mençar a jugar ja ara un paper rele-vant en l'esfera dels consums, a baixestemperatures, sempre i quan aquestesenergies no acabin també essent mono-plitzades per les grans companyiesmultinacionals, com comença aapuntar-se en el cas de les aplicacionssolars".

L'energia nuclear va lligada, avuiper avui, al PEN. Les opinions són di-vergents, i han estat plasmades per L'-HORA. La darrera paraula la té el par-lament, m

Joan Hortalà.Pla configura un model massa vin-culat a l'època 'desarrollista' dels a-nys 60. 8egons la meva opinió, cal-dria subdividir-lo en dos períodes.En el segon període, doncs, seriapossible revisar aquest pla, en elsentit que el seu objectiu no fos no-més "créixer per créixer", sinó queintroduís els determinants propisdels nivells ecològics i dels indica-dors de benestar social. Tot i així, noes pot dir que el PEN sigui a mig ter-mini la solució més adient".

Quan a les repercussions catala-nes del PEN, Joan Hortalà veu la ne-cessitat d'assolir el control total dela Generalitat en matèria d'energia."En un clima de solidaritat ter-ritorial, no ha de fer més servei queel que correspon a un marc genèricde fixació d'objectius. Les decisionshan d'ésser exclusivament nostres".

Page 8: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

DIFICULTATS DEL PRESIDENT DEL GOVERN PER A

CAPITALITZAR LA NEGOCIACIÓ

Suàrez, incòmode ambla unitat

ALBERT GARRIDO

L'odissea de l'Estatut català discorre a Madrid des de fa més d'unasetmana, enmig del confussionisme a què UCD té acostumat al país» Estàvist que en el pensament centrista no hi entra la negociació tranquil·la itransparent i que les manegades extraparlamentàries és el que està de

moda.El bon sentit dels negociadors cata-

lans, que després de l'episodi de l'Esta-tut basc jutjaren convenient una nego-ciació com més ajustada millor al marci les maneres parlamentàries, no comp-ta amb les simpaties governamentals.El Govern en general i el PresidentSuàrez en particular volen, com no,rendibilitzar l'autonomia catalana i nodeixar dubtes sobre qui és que mana imanega.

Altra vegada, Catalunya planteja lescoses de forma especialment incòmodaper a UCD. Enfront dels desigs gover-namentals de centrar les negociacionsen un partit, com més afí possible desd'un punt de vista ideològic, l'Assem-blea de Parlamentaris catalans ha ex-pressat el seu propòsit d'acabar les ne-gociacions des d'una perspectiva uni-tària —socialistes, comunistes iconvergents— en la qual Centristes deCatalunya té poca cosa a dir i molt a té-mer. Enfront de les ànsies ucedistesd'aplicar el motlle basc a l'autonomiacatalana, Catalunya ha respost ambuna clara diferenciació del seu casamb respecte a Euskadi. UCD, és evi-dent, no s'acosta gens ni mica a les ba-ses polítiques elementals del Principat

D'entre tan importants desavinen-ces, el tema de la unitat és el més deli-cat, des de la doble perspectiva catala-na i ucedista. Per a l'Assemblea de Par-lamentaris, com indicava la setmanapassada aquesta revista, cap gran par-tit no és alternatiu d'ella ni la pot susti-tuir. La "troika" és l'expressió d'a-questa unitat amb tots els problemesque vulgueu i marginar un dels mem-bres del famós trio seria condemnar lanegociació d'entrada. A Catalunya, launitat no és un caprici o una tàctica. Ésuna necessitat objectiva, per poc queels agradi als penúltims deixebles deMaquiavel.

Per a UCD la unitat és una complica-

La capacitat d'embolic del PresidentSuàrez no sembla prou com per a aco- 'rralar l'unitat catalana.

ció greu i inevitable. El president Suà-rez pot negociar amb qui més li convin-gui i quan li convingui, entre altresraons, perquè té a la seva disposició elsressorts del poder polític, però sap queen el cas català, les decisions fonamen-tals hauran de prendre's amb l'acordprevi, no d'una, sinó de totes les forcesmajoritàries. Inventar-se a Catalunyauna estratègia ucedeu-penebista ésvoler-ne fer rajar d'on no n'hi ha, per-què és impossible o pot convertir-se enun element de distorsió capaç d'enre-dar encara més les negociacions.

Certament, no es pot negar al presi-

dent del govern les seves habilitats po-lítiques i la seva capacitat d'embolic,àmpliament reconeguda, però no sem-blen prou com per a acorralar la unitatcatalana. Per això el primer objectiu dela Moncloa és trencar aquesta unitatper les anelles que, a ulls seus, semblenmés dèbils: els parlamentaris de CDC.S'ha especulat molt aquests dies sobrela possible inclinació d'UCD a fer ofer-tes polítiques temptadores als conver-gents a canvi d'una certa política pene-bista en el tema estatutari. S'ha espe-culat molt, també, amb el suport queCDC ha donat a la Llei Orgànica delTribunal Constitucional i la formació, amig termini, d'un Govern UCD-Minories Nacionalistes. Però s'oblidaque CDC no pot comprometre's de for-ma inequívoca amb UCD i oblidar-se dela resta de forces catalanes sense incó-rrer en un greu error electoral i polític.Conseqüència: la Moncloa es veu obli-gada a desenvolupar una línia negocia-dora multilateral. -

I la multilateralitat incomoda a l'u-cedisme ortodox de forma evident Enprimer lloc, perquè resta possibilitatsde capitalització política a la negocia-ció. En segon lloc, perquè obliga a am-pliar el ventall d'elements dogmàticsque pugui contenir l'Estatut. En tercerlloc, i és quelcom fonamental, perquèen la mesura que Catalunya té una ma-joria de votants d'esquerra, l'Estatutha de contenir prou elements de signeprogressista —més dels que voldriaUCD- per a comptar amb el suport deles forces d'esquerrà.

Maniobres com la que pretenia aï-llar al PSUC de la negociació, si algunavegada va existir, incorria en errorselementals d'anàlisi. Pensar que socia-listes i convergents, esdevindrienagents contra la unitat era desconèixerque en l'essència d'una política catala-na estable ha d'haver-hi la col·labora-

Page 9: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

Altra vegada, Catalunya planteja les coses de forma incòmoda per a UCD.

ció entre aquests tres partits en els mo-ments trascendentals.

Vistos tots aquests elements, quedaclar que en el fons de la negociació delprojecte d'Estatut no es planteja un

problema de concepció, de competèn-cies, de discrepància tècnica profunda,d'anticonstitucionalitat encoberta, per-què no hi és. Es planteja, en realitat,una qüestió de capitalització dels

acords, de fer-los com els bascos. Ésevident que després de l'aprovació del'Estatut basc seria il-ògic dir que el ca-talà planteja més problemes, ni que si-gui perquè aquell s'ha inspirat enaquest en un setanta per cent, peròtambé és evident que UCD, que de mo-ment té molt difícil una presència deci-siva a Catalunya, no vol perdre defini-tivament amb l'autonomia la seva es-cassa implantació al Principat.

El tarannà català, conscientmentmoderat i respectuós, amaga per aUCD problemes de tracte. Al Pals Basc,amb la crispació a flor de pell, tot anàfinalment lh's perquè Suàrez va veure'la possibilitat de treure partit del tràn-gol gràcies a una carambola històrica.En canvi a Catalunya, les caramboleses produeixen rarament. La ciutadaniararament perd els estreps i encara mésrarament sent la necessitat que li tre-gui les castanyes del foc un en repre-sentació de tots. Un Estatut gràcies aformes polítiques de patents penebistesés impossible, per més que UCD vulguique així sigui. D'aquí vé la difícil posi-ció en què es troben totes les parts im-plicades en la negociació i la pretensióucedista de podrir la situació tant compugui per a treure després la varetamàgica i pujar la cotització del presi-dent del govern en un tres i no res.

Cada cosa a la seva hora:Al moment d assaborir els millors formatges,patés i vins, apropeu -vos a

ESPECIALITATSFormatges: Tupí

Serrat d'ovella,entre d'altres

Gran assortit de vins

Elaboració pròpia de patés

Horari Botiga: Matins de 2/410 a 2/4 3Tardes de 5 a 2/4 10

Degustació: Cada vespre de 9 a 12Muntaner, 477 - Barcelona-21

Page 10: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

ESTATUT,TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, PROGRAMA ECONÒMIC

Una cita amb la tardorPEDRÓ ALTARES

Moncloa en pelegrinatge com si Suàrezfos la Madre de Déu de Lourdes. Es do-na el cas, a més, que l'esquerra és ma-joritària a Catalunya i el pes específicde la negociació li correspon a ella.Això naturalment no agrada ni a la Mon-cloa ni a la Generalitat. Per tant sem-bla que els problemes es plantegen atots els fronts. Els socialistes i comunis-

La política espanyola, a nivell de l'Estat, no pot dir-se quesegueixi una línia recta. Això s'assembla més aviat a unmarejador i absurd zig-zag. Després d'una Constitución"consensuada" es passa a un desenvolupament constitucionalon ÜCD i el seu govern fan del "tràgala" la seva llei.

Als pocs dies de l'acord, que féu res-pirar tot el país, sobre l'estatut d'auto-nomia per a Euskadi comencen les con-versacions per al català on allò que demenys es pot dir és que foren bloqueja-des per una increïble tripleta centralcomposada per Pifiar-Fraga-UCD queens ha tornat a deixar sense alè. I, persi no n'hi hagués prou, el govern se-gueix alargant la presentació del pro-grama econòmic, i incompleix la sevapromesa parlamentària. I el país, eco-nòmicament, si no va a la deriva, hosembla.

Així estem, encara que, això sí, ambreunions del Consell de Ministres endia de festa donant una sensació notant de treball com de caos i d'improvi-sació. Encara que, potser és per posar-se sota la invocació de l'Apóstol Santia-go, patró d'Espanya. Però alguna cosamés que patrocinis del santoral neces-sitarà aquest govern, si segueixen lescoses així, a la propera tardor.

Els fets de las Llei Orgànicasobre el Tribunal

ConstitucionalTots estem d'acord amb Fraga quan

digué allò de "la política fa estranyscompanys de llit". Ho hem pogut com-provar a més a més els passats dilluns idimarts en el Ple més llarg de què es ténotícia al Congrés, quan sotmesa a vo-tació nominal la Llei Orgànica sobre elTribunal Constitucional resultà queFraga retirava el seu suport al governen abstenir-se i aquest es va treure dela màniga el suport de les hosts dels se-nyors Pujol i Garaikoetxea. Amb l'abs-tenció de Coalició Democràtica, elsvots- de les minories basca i catalanaforen cabdals per a què el govern acon-seguís una important victòria parla-mentària que, encara que pírrica, nodeixa de tenir importància. Es pot en-tendre, d'alguna manera, el suport delPNB donada l'eufòria i l'agraïment aSuàrez que domina en aquests mo-

12

ments als medis nacionalistes bascos,ja amb l'Estatut aprovat definitiva-

.. ment durant el cap de setmana.S'entén molt menys l'ajuda de Con-

vergència i Unió. A menys, és clar, quehi hagi pacte entremig per a les conver-sacions sobre l'Estatut de Sau, cosaque aviat veurem.

El cas és que el govern i el seu grupparlamentari van treure endavant unprojecte cabdal per al concepte de lademocràcia a Espanya en el qual, d'al-guna manera, s'esntronitza el controlsobre el Parlament I ho féu per unamajoria de tres vots en una votació quees demanà que fos nominal i no pel sis-tema electrònic. Així estaven de nive-llades les forces. Faltaven tres se-nyories d'UCD i calia la majoria abso-luta de la Cambra. És a dir, 176 vots.UCD assolí els 179 i en el millor delscasos, comptades les absències, n'hau-ria tingut 182. Per aquest estret marges'aprova una peça clau del nostre orde-nament constitucional, la qual cosaconstituex un precedent molt greu so-bre que, si la Constitució va ser de tots,la seva interpretació i desenrotllamentcorre a càrrec exclusivament d'UCD:Observeu, a més, el fet de trascendèn-cia de futur, que els governamentalsinicien una política d'aliances exclusi-vament amb la dreta que una vegadaés Coalició Democràtica i conjuntural-ment els nacionalistes d'Euskadi iCatalunya, segons vinguin els trets. Estracta, és clar, que l'esquerra no tinguires a dir i es limiti a ser company deviatge en un afer tan important

Així que en aquestes estem i la sessiófou generosa en anècdotes. La cirera laposà Peces-Barba que a més a més dededicar alguna ironia a Convergènciaque molestà Roca Junyent, va dir queel seu grup presentaria un recurs d'an-ticonstitucionalitat a la Llei Orgànicadel Tribunal Constitucional, amb laqual cosa, en principi, la primera tascad'aquest serà dictaminar sobre ell ma-teix. Meravellós. Després n'hi ha quediuen que en aquest país no hi ha sentitde l'humor.

L'Estatut de Sau està passant per la ponència con\catalans no volen anar a La Moncloa.

Els fets de VEstatut català

Hom sabia que el text de Sau no se-ria un camí de roses. Allò que no s'es-perava és que les espines esdevingues-sin filferrades d'antuvi. Estàvem en elsdies de l'eufòria governamental pene-bista i en la complaença de tot el país.Així que quan el matí de divendres vintvan anar arribant els representants ca-talans al palau de les Corts, queaquests dies prenia estrictes i severesmesures de seguretat, l'atmosfera eramés aviat distesa. Però a la sortida lescares eren unes altres, sobretot les desocialistes i comunistes i també la deMiquel Roca. Tot foren males paraulesper a la tasca d'obstrucció d'UCD i elsseus aliats. La veritat és que l'oposicióno en va veure ni una en tot el matí icom és sabut, només es va aprovarl'article que feia referència a la bande-ra catalana.

El cert és que, en relació amb la ne-gociació de l'Estatut basc, la del de Saupresenta substancials diferències. Elsparlamentaris catalans digueren desdel primer moment que no anirien a la

tutional de moment. Per ara, els

tes no volen, lògicament, donar cap ba-ló d'oxigen al govern, ni negociar foradel Parlament allò que hi ha ser nego-ciat dins. Per la seva banda, el governvol fer-s'ho venir bé per a UCD... Coma incògnita hi ha el paper que els altscaps ucedistes concedeixen a llurs cor-religionaris catalans que, fins ara, nohan donat massa senyals de vitalitat.

Així les coses, cal esperar que a laMoncloa s'adonin perfectament delque significaria deixar podrir el tema

• de l'Estatut de Sau. Hi ha qui consideraque en el fons, Suàrez deixarà que lescoses es deteriorin abans d'intervenir,"cridat" per ambdues parts negociado-res. Tàctica perillosa, si es prodiga. Apart d'altres consideracions generalssobre allò que voldria dir atendre lesreinvidicacions basques en funció delmàxim punt de conflictivitat en aquellanacionalitat, i no les catalanes, no hiha dubte que aquest país no pot perme-tre's el luxe de tenir un parlament sobi-rà al qual se li escamotegen els afersmés trascendentals. En fi, queden en-cara dues setmanes de reuniones a laponència del Congrés. Tot i que no potdir-se que s'hagi començat amb el peu

En Miquel Roca també feia cara llarga en sortir de la primera sessió negociadora,malgrat que el seupartit votaria després a favor d'UCD en la Llei del Tribunal Cons-titucional.

dret, encara hi som a temps que el se-ny s'imposi per part del govern.

Els fets de la situacióeconòmica

Com s'esperava la pujada dels preusal mes de juny ha fet que se superi lacota del 6,5 per cent fixada pels acordsdels convenis. Ningú no vol pensar quèpassarà al juliol i agost amb l'especta-cular pujada de la gasolina i de l'ener-gia fent de percutor. De moment elsconvenis hauran de revisar-se automà-ticament encara que la quantitat perara sigui objecte de tota mena d'espe-culacions. CG.00 i UGT van- celebrardimarts una reunió exploratòria a Ma-drid per ajuntar tàctiques i voluntats.Per la seva banda, el senyor Martorellsegueix sense comparèixer en el Con-grés per exposar el promès pla econò-mic. És possible que ho faci aquestamateixa setmana. Mentrestant, les cri-tiques al vicepresident segon es fan ca-da dia més dures i des de tots els sec-tors. No hi manquen, segons es dedueixd'algunes informacions, els qui parlen

de falta d'entesa entre Abril i la restade ministres econòmics. Fins i tot esdiu que alguns amenacen amb dimitir,la qual cosa periòdicament es desmen-teix de tràmit, de forma que no con-venç ningú.

La veritat és que la política econòmi-ca del govern, si és que existeix, cosaque encara ens han de demostrar, ésun fracàs escandalós. S'agafa el camímés fàcil i no sembla haver-hi ni unasola modificació estructural en estudi.Així les coses, amb bosses de depressióque s'accentuen dia rera dia, s'anunciaper a la tardor una marxa de mig milióde desocupats sobre la Moncloa, la ma-joria procedents d'una Andalusia queestà al límit de resistència. Si de debò,

. la política d'aquest país, amb els Esta-tuts aprovats i en funcionament, ar-riba alguna vegada, seria hora que laclasse política en general i el govern enparticular fessin quelcom per evitar labancarrota. De moment, tenen una citaa la tardor de la qual els serà difícild'esquitllar-se. Està clar que a la de-mocràcia espanyola no només l'amena-cen les bombes i les Parabellum... •

Page 11: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

•-Tribuna

L'Estatut de Sau, una negociacióhistòrica

Hem entrat de ple en una etapa carre-gada de responsabilitat històrica per aCatalunya: La negociació de l'Estatut deSau al Congrés dels Diputats de la demo-cràcia constitucional espanyola. £1 clamdel pobre de Catalunya expressat en el"Volem l'Estatut!" acara ara el repte deconcretar-se en una realitat tangible iaplicable.

Aquesta fase succeeix a l'etapa de ne-gociació de l'Estatut basc, culminada enel seu trànsit parlamentari amb un re-sultat que la gran majoria de partitsd'Euskadi i de tota Espanya acullen i as-sumeixen com un auspici encoratjadorde la construcció de l'Estat de les Auto-nomies previst a la Constitució.

Sincerament crec que l'acord en l'Es-tatut basc és un prolegomen important ibo en la negociació del nostre EstatutAmb independència dels seus valors, eltext definitiu de l'autonomia d'Euskadité per a nosaltres doble trascendència.D'una banda, demostra que les previ-sions constitucionals per a l'autonomiade les nacionalitats i regions d'Espanyapermeten que es concreti en una regula-ció vàlida i amb contingut de l'autogo-vern nacional. De l'altra, constitueixuna prova que l'autonomia had'acomodar-se a les circumstàncies his-tòriques, culturals i socials de cada po-ble, i respectar-les.

Fer això mateix, ningú no ha de consi-derar l'estatut basc en les seves formu-lacions literals com un condicionant delredactat final del català. Si, en essència,els problemes i les exigències de l'auto-nomia són coincidents, llur concreció ési ha de ser diferent per a cada poble i pera cada tema específic.

En el nivell de negociació en què araens trobem, sembla que els temes pro-blemàtics que haurem d'abordar en elnostre estatut tenen una doble motiva-ció. Des de la perspectiva de la relacióCatalunya-Estat apareixen com espe-cialment preocupants el bloc que en po-dríem dir cultural —llengua, cultura iensenyament sobretot— i el capítol de lesfinances de la Generalitat El primer vécondicionat des de la perspectiva gover-namental, per la realitat cultural de Ca-talunya i la vigència de la nostra llen-gua. Però són aquests justament els mo-tius que avalen la posició ferma delsparlamentaris catalans a l'hora de nego-ciar aquests temes.

En el tema financer, Catalunya par-teix amb 1' "handicap" de no comptar

EDÜARDO MARTIN TOVAI/

* Diputat del FSC (FSC-PSOE), membre de lacomissió constitucional.

amb un precedent històric immediat —com el basc dels concerts— al qual recó-rrer per a justificar la nostra exigènciad'un finançament suficient, si bé solida-ri, de l'autonomia. D'alguna manera i entermes molt simples, si es podria dir queels parlamentaris bascos negociaven elsconcerts per a poder exercir amb ells lescompetències de la comunitat autòno-ma, Catalunya haurà de negociar lescompetències per a poder comptar ambun finançament adequat de l'autono-mia. D'altra banda, si la regulació de lahisenda basca no condicionava el futurrègim de finançament de les autono-mies, en negociar les finances de Cata-lunya s'estaran posant els principis ge-nerals del funcionament financer de lesaltres comunitats autònomes. Jo crecque la fórmula de l'Estatut de Sau éstècnicament i política irreprotxable, tantdes de la perspectiva de la solidaritat,com des de la suficiència financera per aCatalunya.

. Una segona motivació de problemesen la negociació vindrà segurament con-dicionada no ja pels tradicionals preju-dicis estatals respecte de Catalunya, si-nó pels interessos partidaris de la majo-Tia governamental. Es situen en aquestordre l'exigència ucedista de manteni-ment de la província i les seves institu-cions i òrgans com a un nivell insustituï-ble de l'organització territorial de Cata-lunya, i la seva voluntat d'establir unsistema electoral per al Parlament que lipermeti augmentar-hi la seva represen-tació. Ambdós temes són innegociablesen llurs principis per als socialistes. Espodran establir períodes transitoris, fór-mules de transferència progressiva, pe-rò les províncies no poden aparèixer al'Estatut com un dels eixos de l'organit-

zació territorial de Catalunya. No hopermeten ni la nostra història, ni el sen-timent del nostre poble, ni una orienta-ció racional del nostre desenvolupamentsocial, econòmic, cultural i polític. Unaaltra cosa és que la província es manti-gui com a àmbit de l'administració peri-fèrica de l'Estat i per a les eleccions aCorts Generas —Congrés i Senat.

Quant a les primeres eleccions al Par-lament de Catalunya —les següents lesregularà «1 propi Parlament— hem degarantir, com fa l'Estatut de Sau i exi-geix la Constitució, l'adequada repre-sentació de tot el territori de Catalunya,però sense que una nova matemàticaelectoral pugui modificar, sense canvidels vots, l'espectre polític que el poblecatalà ha confirmat en les tres eleccionsdel postfranquisme.

Però hi ha encara una altra particula-ritat en la negociació de l'Estatut deSau. A Catalunya no és possible una ne-gociació bilateral com la que féu possi-ble l'Estatut basc. El Partit Socialista ésmajoritari a Catalunya, però ni la sevamajoria és tan àmplia com la del PNB aEuskadi, ni és voluntat socialistaapropiar-se d'un projecte que corresponal conjunt del poble de Catalunya i queha rebut el suport dé totes les forces po-lítiques parlamentàries catalanes. Enparticular crec que els partits que vanmantenir i mantenen sense cap mena dereserva l'Estatu de Sau (socialistes, co-munistes i convergents) haurien de coin-cidir en la presa de decisions sobre eltext definitivament negociat.

Els socialistes no trencarem aquestespectre unitari, però com a partit majo-ritari, tampoc no permetrem que d'al-tres tinguin en aquesta negociació unprotagonisme que no els correspon. Vulldir que en aquest tema la síntesi serà di-fícil però crec que hem de buscar-la tre-ballant amb els següents elements deprincipi:primer, Catalunya necessita ur-gentment un Estatut substancialmentidèntic al projecte elaborat a Sau; segon,aquest estatut ha de comptar amb el su-port d'almenys les tres forces polítiquesja citades; tercer, el ventall polític cata-là és lògicament motiu de preocupacióper al president del govern i el seu par-tit; i quart, els socialistes catalans no po-dem permetre protagonismes aliens a lanegociació de l'Estatut. En els propersdies tots hem de ser ferms en la negocia-ció dels continguts i imaginatius i res-ponsables en les formes de negociacióper a fer possible aquest objectiu clau deCatalunya: un autèntic estatut d'autono-~mia~per~al~nostre autogovern que el po-ble de Catalunya pugui refrendar massi-vament

14

Page 12: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

Pont aeri MARTA MATA

S'ha d'ensenyar la Constitució.Com? Quan? Qui?

Aquest estiu, el pont aeri funcionarà pels parlamentaris. Més seguit perals que discuteixen els Estatuts; intermitentment per als altres. Segons leslleis que cal aprovar.

Als diputats de la Comissió d'Educació ens ha pertocat discutir un projec-te de llei sobre l'ensenyament de la Constitució.

Sembla que el projecte havia estat preparat per l'anterior ministeri i quel'actual, mitjançant les esmenes d'UCD lha aigualit un bon tros. El com, elquan i el qui, s'han rebaixat, i han difuminat el problema de fons: la forma-ció política i ideològica dels adolescents... la formació o la inculcació.

Com? Com a part d'assignatura existent? Com a assignatura indepen-dent? Forta, o comparable a una de les antigues maries?

Quan? Difosa per tot l'ensenyament mitjà? Al final del BUF?Qui? Els actuals professors d'una o altra de les Ciències Socials? Els an-

tics professors de"Formarien del Espiritu Nacional"?La discussió ha seguit tot el tràmit parlamentari però tot i que el procés és

llarg i prolix, resulta molt difícil trobar-hi una escletxa segura per tal que elproblema real hi entri: això que hem fet els parlamentaris, una Constitució,un Estatut, interessarà, implicarà el nostre jovent?

Com passa sovint amb temes d'ensenyament a les Corts, he de rebuscaren el record per tenir un punt cert de referència.

El meu darrer mestre d'ensenyament primari es deia, es diu, Anicet Vi-llar. El curs 36-37 va tenir la calma, una calma tensa que gravava les sevesclasses en el nostre record, de desplegar davant dels nostres ulls de nensafeixugats pel descobriment de la guerra, va tenir la calma de desplegar lahistòria dels homes i dels seus costums. Fartia del vell "ull per ull, dent perdent', dels antics imperis —tan clar per als nois i noies de 10 ó 12 anys queérem nosaltres— i ens feia veure la superació a Grècia amb la valoració del'esforç personal i la cultura, a Roma amb els costums familiars i locals, al'Edat Mitjana, al Renaixement, a la Reforma amb les relacions entre l'ho-me i l'ideal, a l'Enciclopèdia i la Revolució Francesa amb la raó que iguala-va els homes... i de sobte fèiem el salt per a entrar en aquelles primeres pa-raules de la Constitució Espanyola, Espanya era una república de treballa-dor! El treball era el valor suprem, al final d'aquell rosari que als nostresulls tenia la millor lògica.

El curs següent, a l'Instdtu Escola, l'Enric Bagué s'encarregava de tornara començar davant nostre el camí de la història aprofundint poble per po-ble. Ja no vam arribar més que al castell feudal; la guerra va acabar l'ex-cursió acadèmica però va continuar la política.

L'any 39, l'Enric Bagué ja no va tornar a l'Institut Escola i l'Anicet Villar,com que havia escrit entre molts altres quatre llibres en català, va serdesterrat cinc anys a un poble de Castella. Van venir nous mestres, algunsd'ells amb camisa i boina i van començar a parlar de "un nombre nefasto"(Rousseau, en el discurs fundacional de Falange Espanola), d'una parella deReis Catòlics per tota història i d'un general per tot present i per tot futur.Els dolents eren tots els altres.

El que estem discutint ara és si la Constitució i l'Estatut seran explicats al'Ensenyament Mitjà amb aquella rectitud, amb aquella voluntat científica,amb aquell afecte a la llei, a nosaltres, amb què ho van fer mestres com enVillar o en Bagué, o si ho faran els que fins l'any passat eren professors de

; F.E.N. i amb quin esperit.He de confessar que no he pogut introduir en cap esmena res que pugui

convertir ningú en mestre com en Villar o en Bagué. Potser es deu no sols ala gran qualitat d'aquests homes sinó a la dificultat de tensió entre els tex-tos d'aquella Constitució del treball i aquesta que ara hem d'explicar. Potseres deu a aquell trauma d'infantesa.

Pedagògicament la Constitució actual no ha estat estudiada a fons enca-ra: potser la seva gran virtut és la d'haver acabat una guerra.

Però els nois volen quelcom més per entusiasmar-se. L'Estatut? Fem l'es-í forç de fer-ne tots mestres.

A caud'orella

Després del ple de l'Ajuntament deBarcelona del proppassat 23 de juliol,van sorprendre molt en ambients mu-nicipals les declaracions dels dirigentscomunistes, quant a l'actitud adotadaenfront les* associacions- de veïns- pelconsistori. I diem que va sorprendrecar en el consistori també hi havienmembres del PSUC que no van estar nide bon tros tan radicals.

Seguint amb el tema, cal dir que total llarg de les negociacions veïns-ajuntament es pogueren observar duesactituds ben delimitades: la dels se-nyors Prieto-Ferrer obertes al diàleg, ila del sector "nayista", més radicalit-zada. Molts es preguntaran si és queels "nayistes" són un nou grup polític;doncs no, els "nayistes" són els parti-daris del Senyor Naya, militant delMoviment Comunista, i com reconei-xen els propis militants del M.C., de l'a-la "nay..."

Els actes duts a terme pels diferentsajuntaments de Catalunya per a defen-sar l'Estatut de Sau, estan a l'ordre deldia. Concretament el passat 20 de juliolse'n celebrà un al Monestir de Sant Cu-gat amb la presència de nombrosos al-caldes de la comarca del Vallès. Entreels assistents hi havien també tres par-lamentaris, Trias Fargas per CDC, Jo-sep Subirats pel PSC i Josep Ma Rieradel PSUC. El problema se'Ls planteja al'hora de decidir qui d'ells havia d'és-ser l'orador. Segons sembla en TriasFargas ja havia dut escrit i tot el quehavia de dir, però se l'hagué de guar-dar altre cop car fou Josep Subirats,l'únic dels tres membres de la comissiódels vint i de la delegació dels 21, elque finalment prengué la paraula.

Ja és definitiu que no podrem veureper la petita pantalla pel·lícules traduï-des al català, malgrat els esforços fets.Sembla ser que el senyor Arandes man-tingué cinc hores de conversa telefòni-ca amb Madrid per tal que no retires-sin la subvenció. Tot fou inútil. L'es-càndol no es va poder deturar. El àshblatge de les dues pel·lícules que jas'havia fet se n'ha anat en orris:3.000.000 de pessetes.

Page 13: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

ACUITAT PER LA CRISI ENERGÈTICA I LACAIGUDA DEL SEU PRESTIGI

Carter engega lacampanya electoralMATEO MADRIDEJOS

Davant de l'absència d'alternatives, el presidentdisposa d'un considerable marge de maniobra per areconquerir el favor dels seus conciutadans i labenevolència del Congrés.

Segons un editorialista de The NewTork Times, un fantasma recorre lapresidència de Jimmy Carter: "la imat-ge d'un home bo, perd ineficaç". Lesconseqüències són a la vista: a mitjansde juliol, només el 23 per cent dels nor-damericans es declarava satisfet ambla gestió de llur president, el percentat-ge més baix d'ençà que els institutsd'opinió pública es dediquen a mesurarla popularitat dels polítics. Ni HarryTruman en els pitjors moments de laguerra de Corea, ni Richard Nixon, enl'apogeu de l'escàndol Watergate me-reixeren tan baixa qualificació en l'es-tima de llurs conciutadans.

Aparentment empaitat per l'adversi-tat, i davant dè les perspectives d'unacampanya electoral sota el signe de laincertesa, Carter es retirà a les soledatsde Camp David, acompanyat de Ro-salyn, la seva donà, i després d'unasetmana de penitència i reflexió, vatornar a Washington amb un discurssobre la crisi energètica, cancel·lat sor-prenentment dues setmanes abans. Laclasse política de Washington entenguéperfectament que la dramàtica apari-ció de Carter davant de les pantalles detelevisió, el 16 de juliol, era com el tretde pistola que posava en marxa la fre-nètica carrera electoral, la meta de laqual està situada en el dimarts desprésdel primer dilluns de novembre de1980.

Carter ha de fer front a una alar-mant pèrdua de prestigi, tant a l'inte-rior com a l'exterior. El lideratge delsEstats Units, la seva capacitat per a de-cidir o influir sobre els afers mundialsmai no havia estat tan baixa; la sensa-ció d'orfenesa és palesa als països de

l'Europa occidental més confiats en el"paraigua" nuclear i econòmic deWashington. Les critiques es multipli-quen per tot arreu. Els conservadors liretreuen a Carter les seves indecisions iambigüitats, la seva "esbojarrada" po-lítica sobre els drets humans; però, so-bretot, el fan responsable de la "pèr-dua" de l'Iran, detonador de l'agudacrisi energètica.

Les critiques es fan més inquietantsquan evoquen les relacions entre lesdues superpotències. A Le Monde, l'es-pecialista André Fontaine, poc sospitósde fer anticomunisme primari, ha ar-.ribat a la conclusió que els Estats Unitshan perdut la superioritat militar en-front de l'URSS, la qual cosa pot volerdir, a curt termini, que el Kremlin esmostrarà menys "raonable" en la reso-lució negociada de les crisis locals. Ai-xò vol dir que la inestabilitat general,que arriba a nivells insuportables enalgunes regions del món, pot agreujar-,se en l'immediat futur.

El líder populista

L'esperat discurs de Carter va tenirdues parts ben delimitades. La primerafou, com de costum, una homilia, i enla segona desenvolupà un ambiciós plaper a l'estalvi energètic. Allò dolent ésque les homilies, construïdes amb unaretòrica populista, que donaren un bonresultat el 1976, sonen ara com un discratllat El president es presentà com unlíder populista que ha perdut el contac-te amb el poble, la qual cosa pot sem-blar una confessió innecessària; i com

Patrícia Harris, CharlesDuncan i Chairman G.Wüliam, els nous minis-tres de Carter,

si estigués encara a la campanya elec-toral de fa tres anys, va provar de car-regar les culpes de tot sobre el Congrés,els polítics i la burocràcia. Carter tornaa trobar la inspiració en els sabuts te-mes anti-Washington, però aquesta re-tòrica resulta incoherent i antiquada.

Al final del seu segon mandat, el ge-ner de 1961, el president Eisenhoweres queixà amargament dels "poders in-visibles", de les pressions exorbitantsde l'anomenat "complex militar-industrial", que l'havien reduït a la im-potència. Carter repeteix la frase, en-cara que parla més contra la burocrà-cia que contra les multinacionals queutilitzen en llur profit la crisi energèti-ca o patrocinen la carrera armamentis-ta.

Aquesta filosofia política pot sermolt perillosa per als homes que estanal poder. El nordamericà mig, que nocreu, per descomptat, que el sistemapolític i econòmic estigui en crisi, noestarà disposat a creure's la innocèn-cia de l'estadent de la Casa Blanca. Ahores d'ara, la virginitat política deJimmy Carter, l'home de la Trilateral,és un estratagema insostenible. Des-prés de trenta mesos d'exercici del po-der. Carter parlà contra el Congrés, elspolítics i la burocràcia, de forma vela-da, i es revestí de candidesa peralinear-se amb el descontent popularenfront del govern. L'operació és mas-sa grollera per a tenir èxit El "renaixe-

1A

Page 14: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

En el seu discurs, el president es presentà com un líder populista que ha perdut elcontacte amb el poble.

ment de l'esperit de la nació", segonsparaules de Carter, resulta força pro-blemàtic amb les gasolineres tancades,els desocupats en augment, la inflacióal galop i el fantasma de la penúria ales pantalles dels aparells de televisió.En el ben entès que la inflació i la penú-ria són menys acusades que a la majo-ria dels països occidentals però relati-vament insofribles per a uns ciutadanshabituats al malbaratament.

Un malbaratamentinsostenible

El pla proposat per a l'estalvi d'e-nergia no conté grans novetats i quedasupeditat, com tantes altres coses, alvist-i-plau del Congrés. L'èmfasi posatsobre el recurs al carbó, als carburantssintètics o l'energia solar contrastaamb l'elevat cost que implicaran elsprogrames d'investigació i la dubtosarendibilitat de l'afer, sense oblidar lespressions dels ecologistes, a les qualsCarter va ser fins ara força sensible.

La reacció als mercats internacio-nals fou escèptica, quan no negativa, iel dòlar continuà perdent punts a Euro-pa. El principal retret és que el progra-ma de Carter es concentra sobre les so-lucions a llarg termini que impliquenuna elevada despesa pública, mentreque les mesures a curt termini i impo-

pulars —pujada de preus, més centralsnuclears, reducció dràstica de lesimportacions— foren esquivades en raódels compromissos electorals. D'altrabanda, els dirigents europeus són cons-cients que la Casa Blanca, en els seusúltims esforços per pal·liar la crisienergètica, s'ha estavellat contra la po-sició irreductible del Congrés. Mentreno es suprimeixin els controls quemantene artificialment baixos elspreus dels productes petrolífers no hihaurà manera de convèncer els norda-mericans que llurs malbarataments es-tan col·locant els europeus i japonesosal peu del mur. No és previsible, clar,que el president Carter, en any electo-ral, dongui la batalla a les grans multi-nacionals petroleres, que es beneficiende l'elevat consum i que exerceixenuna influència decisiva sobre moltscongressistes.

Per a reforçar la impressió d'un"nou començament de l'AdministracióCarter", com suggereixen els porta-veus oficials, el president provocà ladimissió col·lectiva del seu gabiten iprocedí a una àmplia remodelaciò, bo imanteniment en llurs llocs als princi-pals secretaris o ministres. En realitat,no fou una crisi a l'estil europeu, doncsla continuïtat i els programes quedengarantits per la posició incommovibledel president, sinó un canvi de decorat.La majoria dels cessats treballarà en lacampanya electoral de l'any vinent.

El canvi més espectacular és l'as-cens de Hamilton Jordan, un georgià,que fou designat cap del gabinet (staff)presidencial, la missió del qual consis-teix en coordinar els diferents departa-ments ministerials i vetllar pel compli-ment de' les decisions del president. Estracta, abans que res, de potenciarl'autoritat dels "georginas", dels jovesi ambiciosos polítics procedents del'Estat natal de Carter, a fi connectaraltre cop amb els mites antiburocràticsque tan bon resultat van donar a lacampanya electoral de 1976. Els can-vis foren aconsellats pel principi de la"lleialtat", doncs el president va diren el seu discurs que algunes personesÜ havien indicat que "alguns membresdel Gabinet semblen deslleials".

Mentre s'espera un nouRoosevelt

Des de la perspectiva europea, hi haraons per a inquietar-se sobre el destídels plans energètics de Carter enmigde la confusió i el "circ" de la campan-ya electoral que s'apropa, precisamentquan la crisi permanent a l'Iran i lesdivergències entre els governs occiden-tals amenacen amb noves pujades depreu dels hidrocarburs. En el panora-ma electoral nordamericà, la contro-vertida figura de Carter no troba opo-nents de pes. L'elenc dels presidencia-bles és més reduit i mediocre que mai.En el camp republicà, Connally o Rea-gan no són precisament una esperança,sinó vells i fracassats aspirants, i entreels demòcrates, el senador EdwardKennedy es manté a l'expectativa i enl'ambigüitat, encara que les seves últi-mes declaracions sobre l'accident deChappaquiddick que costà la vida aMary Jo Kopechne, que l'acompa-nyava, l'han exposat altre cop a les llu-minàries de la popularitat.

Enfront del gran repte de la penúriaenergètica, alguns comentaristes nor-damericans pensen que el país està es-perant un nou Franklin D. Roosevelt,l'hom que féu front a la crisi desferma-da el 1929 i dirigí l'esforç que va por-tar la victòria en la guerra. Després de30 mesos a la Casa Blanca, el presidentCarter, amb més fracassos que encerts,no sembla ser el cridat a insuflar novavida en el sistema americà; la qual co-sa no vol dir, aclarim-ho, que hagi deperdre la batalla electoral de l'any quevé. Davant de l'escandalosa absènciad'alternatives, Carter disposa d'unconsiderable camp de maniobra i enca-ra pot fer el miracle de reconquerir elfavor dels seus conciutadans i la bene-volència del Congrés per al seu progra-ma electoralista. •

17

Page 15: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

ler Concurs infantil L'HORA

EL MÉS ENLLÀ

Si hi hagués anat, jo bé que us ho explicaria, peròno hi he anat i no en puc explicar absolutament res deres, per això us explicaré el meu més enllà, el que jom'imagino.

El darrer segon de vida aquí, a la terra, tot és trist,fosc i tot sembla molt estrany, poc a poc et quedessord, seguidament la boca se t'emmudeix i ets ulls se'tceguen. Això és trist, però el primer segon d'allà dalt síque n'és de fantàstic; tot són distints colors, tot estàcontent i al fons unes liumetes que s'envenen i s'apa-guen. Primer quedes bocabadat, esmaperdut, però se-guidament vas a cercar quelcom, a fer qualsevol cosamenys estar allí únicament admirat pel que veus. Aixídoncs, segueixes caminant per aquell món tan estra-ny però tranquil, quan notes una cosa tova sota elsteus peus nus i de sobte t'estires i t'adorms per sem-pre més.

Eulàlia Barenys Ruiz - 11 anysBarcelona

Com ja haureu notat, la majoria de treballsque hem rebut són poemes. Us recordem queles narracions i reportatges també les publi-quem i premiem. Ànim, doncs, i endavant lesplomesl

18

Page 16: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

ENCARNA DE NOCHE-LOPERENA

Una polèmica a ple estiu, MARIA J. ROMAN

•••••' "Un espectacle per als nostàlgics del franquisme. Dels que enyoren "laEspana de charanga y pandereta, devota de Frascuelo i de Maria"; que vaassenyalar Machado. Una proposta de "purificació" a través de l'heroismede la virtut, i la realització de fets miraculosos. Un retorn al passat mésrecent i un combat ferotge al progrés i la democràcia. "Soy la voz del

tiempo" crida Encarna de Noche, i afegeix "Quiero seguir cantando. Quierocantar con ustedes, lo que siempre se cantó."

En ple estiu, quan la gent sofreix alseu cos la xafogor i l'esgotament lògicdel rigor ambiental, aquestes paraulesde Josep Maria Loperena a MUNDODIARIO inicien una polèmica "calen-ta". El termòmetre anímic de les in-comptables persones que cada nit con-necten Ràdio Miramar va pujar, enca-ra, uns graus més. Una polèmica, però,en la qual avui cap dels dos "protago-nistes'S com ells mateixos ens han ma-nifestat, no vol afegir més llenya al foc.Tot i això, l'embolic es va produir i ésper això que nosaltres el recollim.

'i Viva Franco, arribaEncarnar

Així titulava Loperena la seva críti-ca de l'espectacle del Teatre Victòria"Lo que siempre se cantó", on Encarnaactua de presentadora. Aquests titularshan estat el detonant de tot el mare-màgnum posterior.

El crític, després d'assenyalar quel'únic interès teatral rau en la presèn-cia d'Estrellita Castro, passa a centrar-se en la figura d'Encarna, a la qual

identifica d'alguna manera amb elfranquisme i amb un món entre el mi-racle i un culte popular quasi religiós.

Va ésser el mateix dimarts a la nit,el dia de la publicació de la crítica,quan les espases es van enlairar. En-carna, llavors, es defensà donant peu ales trucades de "mi gente" a Ràdio Mi-ramar. Però n'hi van haver d'altres i noprecisament al programa sinó al domi-cili de Loperena, que va veure bombar-dejat el seu telèfon per contínues ame-naces. •

"Considero que és una falta d'ètica

Page 17: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

que ella hagi utilitzat el seu programaper a llençar-me en contra tot el seupúblic. Ha proporcionat el meu númerode telèfon amb la qual cosa s'atempta al'article de la Constitució que fa refe-rència al dret a la intimitat de les per-sones. Ella, que disposa d'unes vies le-gals en cas de considerar injuriós elmeu article, ha incitat als oients contrauna persona que s'ha expressat lliure-ment".

Per contra, Encarna ens deia: "Encap moment no vaig donar el seu nú-mero de telèfon, primer perquè no eltinc, segon perquè està terminantmentprohibit al programa. Jo no coneixiaaquest home. Després si, em varen fertots els catalans un panegíric encapça-lat per Terenci Moix i d'altra gent del'art, tota ella catalana. Em varen dirque era totalment inadmissible queaquest home es pogués permetreaquest luxe, perquè no estava ar-remetent contra mi sinó que aquestaera la Unia de conducta amb tots ells".

Una polèmica que en principi se cen-trava en dues persones va ampliar-seamb d'altra gent relacionada amb elmón de la cultura. Terenci Moix potseren seria el més significatiu. "Allò quemés m'ha sorprès és que Terenci hagisortit en defensa d'Encarna, i això noés per altra cosa que per la critica queli vaig fer d'Hamblet", ens comentavaLoperena.

Precisament, ha estat la intervenciód'altres persones la que més ha contri-buït a que la controvèrsia es disparés,fent més soroll.

Encarna: "No faig cap lloapolítica" :

Ja que seria més que improbablereunir, avui, els dos protagonistes per-què ens manifestessin llurs criteris, enshem permès la llibertat de confrontar-los en un diàleg imaginari, partit bàsi-cament de la critica teatral de Lopere-na i les respostes "a la contra" d'En-carna Sanchez, ja que el primer ens as-segurava: "No vull polemitzar ambaquesta senyora. Tot el que havia dedir està en l'article. Em vaig limitar aexpressar una opinió".

Encarna contraataca: "Aquest se-nyor no està capacitat ni informat perpretendre saber quan he militat jo enun partit polític, quan he viscut d'un oaltre govern o quan m'han subvencio-nat, com a ell, els seus teatres nacio-nals. Ell no ha expressat una crítica, haportat a terme una temeritat. No ha ex-pressat una crítica professional, ha en-judiciat la ideologia política d'una do-na. Mai no he expressat ni expressarépúblicament la meva ideologia. D'altrabanda, ací no hi ha més que Estrellita

Castro de l'ahir. Però, que té a veureque la gent canti un tipus de cançó de-terminada per què em relacionin ambuna d altra identitat política? Em sem-bla absurd. Si presentar un espectaclede música de diferents punts d'Espa-nya és fer una lloa política, doncs bésenyors, me'n vaig. És més, jo presentoaixò desinteressadament, sense cobrarni cinc, per fer simplement un favor. Séque faig de ganxo perquè la gent vinguii ja està".

Miracles o solidaritat?

Loperena és directe: "Encarna deNoche és una mena de Senyora Pepita,la que feia miracles al "Forat delvent", a Cerdanyola, només que ambmicròfon". .

Encarna es rebel·la: "Per què mira-cles? És un miracle que jo et digui, es-colta tio, que necessito la teva mà? Ésun miracle que la gent sigui solidària?La solidaritat i els sentiments "macos"sense sensibleries ni demagògies enca-ra existeixen. El programa no és mésque una àmplia tertúlia on som un o

L.

Jo respiro llibertat

dos milions de persones. Jo no faig mi-racles, no ho accepto ni ho permeto".

Loperena escriu: "La gent no va alteatre perquè en l'escenari es limita areclamar 'la seva història". "No haynada màs triste que un pueblo sin unpasado, sin una historia".

Encarna: "Però què diu? L'únic quejo dic —a més està gravat- és que no hiha cosa més trista a la història de lamúsica de qualsevol pals que un ahirsense res. Però, musical 11 es que grà-cies a aquest ahir musical tenim unavui. No hi ha res més. Després de tot,allò de què menys parlo és de l'especta-cle, em limito a xerrar amb la gent. Nitan sols hi ha una esquerda per la qualet puguis esquitllar i dir: això és políti-ca".

EI darrer cop de Loperena: "La refe-rència a 1936 no podia faltar. "Noquiero acordarme, aunque me acuerdoy me duele". Encarna de Noche (...) noha aconseguit ressuscitar Franco...".

Encarna replica: "Però, és que nom'escolta en una nit deu minuts? Ésque no veu que jo respiro llibertat pels

quatre costats? Estic donant la caraamb un sou modest, sóc una treballa-dora més. No hi ha una trajectòria mésintegra, lluitadora, capaç, rebel que lameva. Ara, jo seré una dona que treba-llaré en pau amb Franco, Carrillo, Feli-pe Gonzólez. El que vingui serà benvin-gut. Jo no miro la identitat política d'u-na persona sinó la seva capacitat hu-mana. No és qüestió d'ideals, és qües-tió d'homes. Això és el que defenso ca-da nit i és el que els desorienta. D'algu-na manera em volen polititzar i jo novull. La política em fastigueja perquè laveig bruta".

Nosaltres no entrem ni sortim a lapolèmica. Ens limitem a recollir lesdues opinions. Que cadascú es trenguila seva conclusió. Allò que finalmentdiu el crític teatral, és que "el fenomenEncarna de Noche si que mereix unaanàlisi rigorosa i extensa, feta per es-pecialistes. Encara és un prodigi d'in-dubtable interès social que pot desvet-llar una sèrie d'incògnites sobre la sa-lut mental dels ciutadans d'aquest palsdesprés de tants anys d'alienació". •

Considero que és una falta d'ètica que hagi utilitzat el seu programa per a llançar-meen contra tot el seu públic.

Porta dels bergants HAMON BARNILS

CostelladaL'altre die hi va haver costellada a Sant Antoni. Sant

Antoni és una ermita i una muntanya, allà a la rebava delPirineu i amb mi ja dotzena de poblets a tocar tocar.

Resulta que la canalla havia anat a campaments —queara en tornen a dir colònies. Però en direm a campamentsperquè allò, per bona sort i gran fortuna, ni són colònies'ni res..La canalla va a dormir passada la mitja nit i es lle-va quan se li acaba la son, a ella i als monitors —que araen diuen monitors i que per bona sort i gran fortuna demonitors res, perquè s'hi diverteixen més que la canalla.

Només cal dir que els costellaires van encendre el focallà on els va semblar, que era sota mateix de pins i alzi-nes i algun piyet perquè hi feia ombra, i al sol queia unlluent que esquerdava el cap. I a Icona que la mati Déu.

Vam fer doncs unes costelles a la brasa, trenta o qua-ranta, per si en venien uns de Barcelona, no fos cas queféssim curt. Van venir, i tant. Bons xicots: socialistes, jaés tot dit Ella va treure un parell de potets de paper d'a-lumini amb ensaladflla russa i un pollastre molt ben es-quarterat, i s'ho fotia, seguda amb els peus i les camesposats com aquestes noies d'abans que esperen un taxi endia de pluja i vigilen que els cotxes no les esquitxin. Ellportava un pentinat que li feia joc amb les ulleres, moltben posat. Ens vam riure els uns dels altres.

—Semon? —en veure els potets de paper d'alumini ambensaladilla.

—De granja —respon assenyalant el pollastre ben es-quarterat.

Després vam anat a veure un cucut acabat de néixerque no es podia bellugar, i que aguantava bé l'environa-ment de fumeres, crits, clatellots i corredisses quel'acompanyaven en les seves primeres hores de vida. Elcucut és animal de costums. .

—Quan a les vacances anàvem d'excursió, la mamà delCullell li havia de treure un per un els pinyons de la coca,que no li agradaven.

—Quin Cullell?—EI número tres de Convergència. Però.era al revés, eü

agafava els pinyons de les coques dels altres nens.Ja dic, ens vam riure molt els uns dels altres, presents i

no presents.Fins l'hora d'apagar el foc. Allà es va veure com mai

que encara hi ha classes.Com tots els amics de la Terra i enemics d'Icona sa-

bem, els focs s'apaguen pixant-s'hi. S'hi va apuntar totala canalla - les noves generacions prometen, sempre hanpromès— i un de gran.

—Apa aquí, que grossa que la tens I—Ja us ho trobareu. '

Després vam anar a la casa de l'ermita a prendre cafè.Unes ollades de cafè de barretina que els àngels hi canta-ven. Pares i monitors feien la botifarra, i a partir d'unmoment determinat el cafè ja no era de franc: s'havia defer dos petons, i després quatre, a un o altre. Mare de Déucom els agrada el cafè de barretina a les dones de trentaanys, i quins xiscles.

Als que feien la botifarra els vessava la panxa per so-bre dels pantalons. Havien estès un paper de diari da-munt la taula de fusta greixosa, d'hostal, perquè no es ta-quessin les cartes. Grans jugadors. Els heu vist mai jugaral julai? És un pòker millorat que riu-te'n de l'americà:fatal per a nerviosos.

I avall, que demà és sant tornem-hi.

20

Page 18: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

GONZÀLEZ CASANOVA

Catedràtic i militantsocialista "bomber**XAVIER FEBRES

De fet, de José Antonios n'hem tingut dos. I/altre iel catedràtic socialista Josep Antoni GonzàlezCasanova, que alguns segueixen anomenant En JoséAntonio, ves a saber per què. Fill de funcionarimadrileny, 43 anys, educat als Jesuïtes de Casp i deSarrià, catedràtic de Teoria de l'Estat a la Universitatde Barcelona des de 1970, comentarista políticsummament prolífic, assessor jurídic del Partit delsSocialistes (ell diu assessor jurídic; d'altres n'hi diuenteòric del Partit). l •

—En què quedem, simple assessor obé teòric a l'ombra?

—"En un Partit hi ha moltes fun-cions: d'assessorament, d'influènciapolítica concreta, de caràcter ideolò-gic, etc. A mi se m'ha demanat la mevaopinió i jo l'he expressada en momentsfonamentals per a Catalunya i per alPartit Concretament en el moment dela fundació del PSC-Congrés, del resta-bliment de la Generalitat Provisional,de l'elaboració de l'Estatut de Sau, delprocés d'unitat socialista... Consideroque haver col·laborat en les formula-cions ideològiques, estratègiques i jurí-diques és una tasca normal d'un pro-fessor universitari, escriptor i comen-tarista polític com jo. Això no té més nimenys importància que qualsevol altratasca intel·lectual o política dintre delPartit. Ara bé, aquesta és simplementla idea clau. De vegades es diu que pertenir influència política dintre d'unpartit cal tenir un càrrec amb tasca fi-xa, pública i executiva. No és el meucas. Jo he pogut ser cridat en qualsevolmoment per a qualsevol de les cosesque he citat sense tenir cap poder polí-tic ni cap tasca fixa".

Page 19: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

He fet política clandestina des de 1955, pera] mai pública i això és perquè no cor-respon a la meva vocació.

-Ets tu qui no s'ha volgut emboli-car més enllà?

—"Estic molt agraït als companysque constantment m'han ofert de sersenador, diputat o batlle. Sí, sí; em vanoferir el lloc d'en Narcís Serra i jo vaigdir que no, que havia de ser en Serra.Darrerament m'han tornat a parlar deser diputat al Parlament de Catalu-nya. Després de pensar-m'ho, he ar-ribat a la conclusió que jo he fet políti-ca clandestina des de 1955 però maipolítica pública, i que això últim nocorrespon a la meva autèntica vocació.Durant el franquisme s'havia dè serpolític per raons ètiques i fer coses pera les quals jo no estava especialmentdotat, coses que exigien ser valent o te-nir collons. Ara veig clar que cadascúté la seva vocació personal i la meva ésbàsicament intel·lectual, lligada enpart a la Universitat i en part als mit-jans de comunicació".

—La teva militància és més aviat suigeneris, doncs...

—"És una mica una militància debomber. Em criden per telèfon de vega-des a altes hores de la nit i en un tempsrècord he de fer les coses lligades alsafers que deia i d'altres més modestes,però sempre lligades a informes, dictà-mens, opinions, consells, escrits, con-tactes... Potser sí que és una forma demilitància, però a mi no m'agrada sermilitant".

"Jo tinc temps de veda"—En els últims anys has fet articles

periodístics com.els ases els pets (idiuen que els ases peten bé, eh). Però

des de fa pocs mesos se t'ha deixat deveure a les planes dels diaris. Se t'haestroncat la deu? (M'estranyaria).

—"Jo, com els caçadors o com al-guns animals, tinc temps de veda. Sóntemps de cansament, de fàstic per lamateixa feina que faig. Aguanto de 7 a9 mesos anuals escrivint als diaris.Després no puc més i n'estic 4 o 5 sensepublicar. Això permet de retruc que ellector descansi... També és cert que co-mentar una política tan lenta i reitera-tiva com la que vivim és molt avorrit.Ara estic en atur voluntari però em te-mo que a la tardor hauré de tornar aescriure. D'altra banda, la premsa pas-sa per una crisi molt forta i ja no sapson has d'escriure per tal d'arribar amés gent. Em cal també trobar un diarique accepti una col·laboració tan in-tensa com la meva i que em pagui per asobreviure, perquè la inflació no perdo-na els professors pobres".

—Tu que vas ser un dels defensorsmés ferrenys de la Constitució durantel procés d'elaboració, declaraves últi-mament que preveies un cop de fre a lademocràcia que consagra aquestaConstitució. Què ha passat aquí?

—"El meu entusiasme en el momentd'elaboració de la Constitució era méshistòric que polític. Mal no havíem tin-gut una Constitució com aquesta, espe-cialment en el tema autonòmic. Mai nos'havia aconseguit aquest consens en-tre dreta i esquerra a l'hora de dibui-xar un marc constitucional i mai no ha-víem tingut una intervenció de la po-blació en un referèndum constitucionalmolt més conscient del que alguns vandir. Però políticament, era obvi que la

dreta conservava tots els poders delfranquisme i que faria tot el possibleper a retardar 40 anys més si podia laplenitud democràtica que la Constitu-ció consagra. La Constitució italiana de1947 també era molt brillant i va trigarmoltíssim en ser aplicada enterament, iencara no ho ha estat en el terreny deles autonomies. És natural que la UCD,a través de lleis orgàniques o ordinà-.ries, no impulsi la democràcia que pre-veu la Constitució i que fins i tot intentiretallar algunes conquestes històriquesintroduïdes per l'esquerra en la Consti-tució espanyola de 1978. L'entusiasmeés històric; la desconfiança, política"

El perill d'un Estatutescarransit

—I si ens donen un Estatut escar-ransit, com sembla que ve, quin serveifarà la Constitució? No serà un marcmolt gran i bell en el qual encabiran unquadre més aviat mitjanet?

—"Si ens donen un Estatut escar-ransit és perquè no s'hauran aprofitatles possibilitats que la Constitució dó-na. Ara es veurà. El perill és doble. Totel que ens donin d'una mà amb l'Esta-tut ens ho poden treure amb l'altra màamb una llei orgànica. És el cas de lallei de finançament de les autonomies,conseqüència que no va prosperar lapretensió socialista de considerar elsEstatuts com lleis superiors a les orgà-niques. Però també és cert que es potinterpretar l'Article 2on de la Constitu-ció com la consagració dels Estatutsentesos com lleis superiors, just per so-ta de les lleis fonamentals. En aquestsentit, qualsevol llei orgànica hauriad'estar al servei dels Estatuts i no al'inrevés".

—Haurem d'escridassar-nos gairesvegades més amb el Volem l'Estatut!durant els pròxims mesos?

—"Jo crec que l'Estatut el tindremaquest setembre. Però si realment nos'arriba a acords acceptables en la Co-missió Constitucional de cara a l'Esta-tut, potser sí que caldria una gran mo-bilització per l'Onze de Setembre. Lesúltimes notícies són que els socialisteshem proposat una mena de pacte: si noens retallen l'Estatut —és a dir, si po-dem tenir l'entusiasme històric d'ar-ribar a fer coses importants ambaquest Estatut durant els pròxims a-nys—, renunciaríem a la legítima pre-tensió de governar ja ara amb formahegemònica per tal de mantenir un noutipus de govern de coalició amb altresforces democràtiques catalanes. Aixòpermetria de respirar a Suàrez i a laUCD. En una prunera fase podríem re-nunciar a un èxit polític immediat enfavor d'un èxit històric"

Page 20: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

-Com a catedràtic de 9 anys ençà,no et sembla que la Universitat viu ac-tualment una gran atonia, tant per partdel professorat com dels estudiants? Il'autonomia que tindrem si Déu vol i noplou, necessitarà quadres...

—"La Universitat durant el franquis-me va viure una trempera un xic falsa,com s'ha demostrat. L'estudiant era eltermòmetre de la febre del país. L'om-nipresent marxisme d'aquells anys a laUniversitat era superficial. La Univer-sitat era un registre hipersensible delconsumisme cultural d'inquietuds uni-versals, amb un cert i típic hispànic re-tard. La manca de sentit crític de lainstitució universitària i el fracàs de laseva pedagogia s'amagaven darreral'excitació política. Mort Franco, obli-dat el marxisme, el qual no deixa deser un fenomen del segle XVm... Ara lagent no té més que la preocupació queha tingut sempre: treure un títol i gua-nyar-se la difícil vida. La Universitatcontinua igual com des dels anys 40,incapaç de formar la gent, de crear elsquadres intel·lectuals necessaris i dedur endavant una investigació i una re-flexió creadores i transformadores. Lescauses són molt conegudes i l'expressiómés clara i punyent és la tan comenta-

da incomunicació entre professors i es-tudiants. £1 meu problema de catedrà-tic és radical. Com puc jo explicar enplens inicis de la democràcia què és lapolítica, què és el Dret Constitucional,com és el règim espanyol actual a unsnois i noies que vénen sense formacióteòrica fonamental i amb un desinterèsingenu, sincer, lògic, envers la política?La política havia estat per a la mevageneració la gran conquesta. Del 1967al 1975 no es podia fer ciència perquètot era activisme polític i ara es torna ano poder fer ciència política perquè calentusiasmar de nou aquest jovent ques'avorreix i que no veu sortida políticaals seus problemes, amb tota la raó.Amb tota la raó perquè els seus proble-mes només els pot resoldre una socie-tat socialista. I aquesta mena de socie-tat encara trigarà uns quants anys aproduir-se a casa nostra, anant bé lescoses".

Voldria ser andalús

—Els professionals d'alguna cosasempre ens acostumem a amagar elsrampells poètics. Tu també, oi?

—"Sí, estic fent un llibre de poemes.És inevitable... En castellà, sí. És unapoesia lírica, clandestina, d'e-nyorança de la infantesa o també d'e-nyorança del futur. També tinc al capla típica novel·la que molts volem fer,consistent en retratar les vicissitudscol·lectives i personals d'un grup de ca-talans de classe mitjana i ambient uni-versitari durant el franquisme. A més,porto 5 anys fent feina en un llibre so-bre el compositor Gustav Mahler i nol'acabo mai per manca de temps. Mah-ler és per a mi una expressió extraordi-nària de la crisi de la civilització bur-gesa europea; és el final de la músicaromàntica i la demostració que totamúsica fins i tot l'actual és romàntica,és a dir, novel·lesca, popular, utòpica-ment socialista. Escric en castellà per-què jo sóc culturalment castellà, psico-lògicament gallec i políticament català,tot i que el que m'agradaria de ser ésandalús. Penso que és el poble andalúsel que té un sentit de la vida, de la filo-sofia i de l'art amb més profunditat detots els pobles hispànics. Potser sóc undesarrelat, però això em permet de te-nir els arrels al cel... Aquesta barrejaem permet de ser hispànic, catalài universal". •

Tot fent camí ISIDRE AMBRÓS

EmpúriesA dalt de tot del triangle que forma Catalunya, a la co-

marca de l'Alt Empordà i al sud del golf de Roses hi hauna població molt ferma, l'Escala, des de la qual es potcontemplar una esplèndida visió de tot el golf. A uns dosquilòmetres i mig més amunt, sempre vorejant la costa estroben les runes d'Empúries, antiga colònia grega situadaen el litoral català.

Però, com va ser que es fundà Empúries? Doncs, sem-bla ésser que els focencs fundaren, a la costa occidentaldel mar Mediterrà la colònia de Massalia, d'aquí partirenels massaliotes per establir-se a terres catalanes, fent-hoa Empúries. Aquesta metròpoli es desenrotllà molt ràpi-dament degut a la seva situació privilegiada i al fet d'és-ser un important centre mercantil.

Després dels estudis duts a terme per especialistes enel tema, sembla ser que foren tres les ciutats que es de-senvoluparen, successivament a Empúries. La Paleòpolis,o ciutat antiga, la Neàpolis, o ciutat nova i, més enda-vant, la ciutat romana.

La Paleòpolis fou el primer lloc on s'establiren elsgrecs, en arribar a les nostres costes. Fent-ho, concreta-ment en el petit turó conegut pel nom de Sant Martid'Empúries, que llavors estava tot rodejat pel mar, cons-tituint una petita illa. Amb el pas del temps però, la colò-nia grega va anar creixent, això provocà que cerquessinun nou indret a terra ferma on poder expandir-se, creant-se aleshores la Neàpolis.

Cal dir, però, que aquest indret ja havia estat habitatmolt abans que els grecs petgessin terres catalanes. Les

excavacions que s'han dut a terme fins ara han descobertque a més a més d'aquestes ciutats va haver-hi una ciutatibèrica, Indika, la qual va conviure, durant un cert espaide temps amb la Neàpolis grega i que va desaparèixerquan es produí l'arribada dels romans, els quals van edi-ficar la nova ciutat sobre les despulles de la ibèrica Indi-ka. ,

Avui dia, de totes aquestes ciutats se'n conserven forçarestes de ceràmica indígena, grega, hel·lenística i roma-na, un bust de Venus-Afrodita, monedes, mosaics sencersi la que potser és la troballa de més valor artístic i histò-ric, la famosa estàtua d'Asclépios o Esculapi, el déu de lamedicina, que té una alçada de més de dos metres i per-tany a l'escola de Fidias.

D'Empúries, només resta dir-ne que és un magnífic llocper a banyar-se alhora que és un esplèndid mirador.

Com anar-hi?

Se surt de Barcelona bé per la carretera nacionalN-H, direcció a França, o bér per l'autopista, fins arribar aFigueres, una vegada allà, cal recular uns tres quilòme-tres i mig fins assolir la carretera comarcal CC-252, di-recció a Verges; se segueix per a aquesta carretera fins elpoble de Viladamat, d'allí surt una carretera local, quemés endavant es bifurca, un ramal va cap a Empúries il'altre cap a L'Escala. Ambdós indrets són força interes-sants de visitar. Bona visita I •

24

Page 21: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

L'AGOST ABARCELONA

Les milcosesa ferLLUÍS CROUS

L'agost de quan érempetits —recorda-ho bé— eraaquell mes que tenia méssol que cap altre, mésvacances que cap altre,Buny de la fí del curs a l'escolai lluny de la tornada (llavorsla tornada a classe era al'octubre; no com ara, quela pobra canalla no té tempsni d'adonar-se'n que favacances).

A més l'agost tenia la Mare de Déu —permeteu-me que ho segueixi posantflmh majúscula: un no s'allibera tan fà-

cilment de segons quines majúscules—,doncs deia que el mes d'agost tenia laMare de Déu més Mare de Déu de to-tes. Era la Mare de Déu d'agost. La tie-ta feia el sant i era festa per a tothom. Icom que era festa per a tothom hi ha-via més festes majors que mai. TotaCatalunya era una gran festa major. "Iara, els joves, poden passar per la por-ta de l'envelat per a comprar la toiaper a les senyoretes". Recordes lavergonya que vas passar el dia de la te-va primera toia? Ella tenia les galtonesvermelles, un pare pagès i no ballavamés d'un ball amb tú perquè "què diriael pare?". Amb tot això, ja tenies edatd'adolescent.

El temps passava a poc a poc perquè

Les terrasses de les Rambles, el fotò-graf de Colon, la Plaça del Rei i lesGolondrines del Port, són indrets ipersonatges típicament estiuencs.(Reportatge gràfic PILAR V1LADE-GUT).

tu volies ser gran, gran com els noisque no tenien vergonya de regalar .toies, gran com les noies que podienballar molts balls amb el mateix noi iels seus pares no els deien res. Granscom les noies i els nois que podien tenir"nòvies" i "nòvios" -Que es diupromès, nen", et deia la mare perquèhavia rebut una educació com cal— iduien pantalons llargs i sabates de taló.Després, qui ho havia de dir, vas sergran. I també va ser a l'agost que vasprendre les primeres vacances i te'nvas anar sol pel món. Aquell any, elmón va ser la Costa Brava. Redéu, quèdolços i estranys van ser aquells pri-mers petons als llavis I Redéu, què difí-cil era el nom de l'alemanya que t'esti-mava I Es deia Inge i va marxar ambl'agost.

Després el temps va passar. Tot esva fer gran: tu, els edificis dels poblesde la costa, el pare i la mare, la tauladel lloc de treball, que era el doble delgran que la taula de l'escola. Només lesvacances eren més petites: s'havien re-duït a un mes. I, és clar, aquest mesera l'agost. I tu el vas començar a om-plir, i a omplir, i a omplir. Caliaoblidar-se de tot un any de treball i mo-notonia; L'agost era la follia, la disbau-xa. Era la pera, l'agost.

I, ves per on, encara ho és. I encaraseguim volent-lo omplir, i omplir, i om- ¥•plir.

25

Page 22: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

Tant se'ns en dóna el motiu pel qualt'has quedat a Barcelona aquest estiu.Però et volem demostrar que de Barce-lona estant es pot omplir l'agost —i dequina manera I—, es pot omplir tant queno tindràs temps de fer tot el que et di-rem.

Som-hi.

—Les Rambles-

Quin mes, sinó l'agost, et pot oferirel plaer de menjar un gelat de figa —si,si, un gelat de figa, així com ho sents—als italians, a mitja Rambla? De debòque ens ho agrairàs. Te'l pots menjar al'interior o la terrassa de Les Rambles iveure el merder de gent que hi passeja.Perquè mai com a l'agost Les Ramblessón més Rambles. Imagina't les coses quees poden arribar a fer a Les Rambles.Comencem per dalt de tot: A la plaçade Catalunya hi tens el Zurich, un bar delsd'abans amb gent d'ara. D'ara i de de-mà. Perd si no t'agrada veure cares degent amb angoixa vital, no hi vagis.Baixa les escaletes que porten fins elcentre de Les Rambles. Al subterrani hiuna placeta que, si els municipals hopermeten, sempre hi passen coses: mú-sics que, per la voluntat, t'oferiran ho-res i més hores de música, paradetesde rodamóns que s'aparquen a Barce-lona, vailets gitanos que ballen, canteni piquen de mans tan bé com la mareque els va parir, etc.

Ja a les Rambles tens, a mà dreta elCanaletes i el Núria. El primer és d'allòmés decadent. El segon té entrepans ipizzes cosa fina.

Seguim avall: a l'esquerra el Moka,si ets una senyora fina o gent d'ordre,t'hi trobaràs molt bé. A l'alçada delMoka, i al centre, hi ha les parades dediaris, després, d'ocells, després deflors. El pla de l'ós trepitjaràs un Miró.Quin gust, oi?I El mercat de la Boque-ria és un dels més "macos" de la ciu-tat. Si tu ets dels que tens la família fo-ra—després et direm més coses per atu— pots agafar el cistell de la dona ianar comprar a la Boqueria. De debòque fa goig. Podràs omplir la nevera itindràs menjar per a uns quants dies.Creu-me: compra a les botigues on hihagin moltes dones. És allò de "comprimerda, un milió de mosques no es po-den equivocar". A l'altra voravia hi haEl Cafè de l'òpera, tot ple de gent dei-xada anar. Són gent d'aquella que noresa a la Mare de Déu d'agost. A la ter-rassa del Cafè de l'Òpera pots passar-t'hi hores i més hores i no cansar-temai. A més, molt probablement et tro-baràs algun conegut. I a les terrassess'hi està fresquet.

26

Tampoc no podem oblidar la PlaçaReial. Si és diumenge pots posar al diala teva col·lecció de segells. Si és de nitpots arriscar-te a beure't un "tanque"de cervesa. Després del "tanque" noestaràs per a moltes altres guerres. Vescap a casa i fins demà.

Seguim per les Rambles. Els dissab-tes i diumenges, de la Plaça del Teatrefins a les Drassanes hi ha les paradetesdels artesans. Sempre hi trobaràs algu-na cosa, per a quedar bé. Però, sobretot, en algun dia d'aquest mes d'agost,no t'oblidis d'anar al bar de la Cassalla(Arc del Teatre-Rambles) i prendre'tuna cassalla amb panses. A baix de totde les Rambles hi ha unes senyores quefan fotografies de les d'abans, emmar-cades amb un cor. Faràs goig tu em-marcat amb un cor. Les Drassanes ésun lloc>maco"de visitar. A més, hi ha elmuseu marítim, que té la seva conya.

Arriba a mar i tens dues coses: laterrassa del bar que hi ha entre Colom iel mar; i les "golondrines", que et du-ran al trencaones amb un senyor que etposarà música de fons amb un acordió.

Són tantes les coses que es poden fera Barcelona que m'adono que he ar-ribat a més de lameitat de l'articlei encara no he ditla meitat de co-ses. Des d'aratreure la palla ianiré al gra.

—Festes,

A laBarceloneta ets pots banyar, però després

teatre i

espectacles-

Prendre una copa, si, però a l'ombra.

No oblidis la Festa Major de la Vilade Gràcia: Plaça del Sol, carrers guar-nits, plaça de la Virreina (Sant Joan),"caballitus", i moltes més coses.

Seguint amb les festes, el setze d'a-gost és Sant Roc: a la plaça Nova (cate-dral) hi ha coses. Aquest mateix diapots fer una sortida una mica bèstia,d'anar a Lloret i tornar en la mateixanit. Allí hi actuaran en Joan ManuelSerrat i el Paco de Lucia alhora.

I si vols tranquil·litat, un ambientsedant i fresquet —bé, fresquetfresquet...— pot anar als parcs que hiha a Barcelona. Que n'hi ha pocs, peròn'hi ha. El més "maco" de tots és elparc del Laberint, allà dalt de tot de

Barcelona, al costat dels "llogaresMundet". És un parc maquíssim on nohi va ningú; la qual cosa el fa encaramés "maquíssim". Un altre parc bonicés el Güell, aquest més cultural. Potsveure-hi les coses boges que va parir elsenyor Gaudi i passejar tins a les TreusCreus. És un lloc ideal per els nens. En-cara hi ha algun parc més que val lapena: pots anar a la Ciutadella, plé deverd, ple museus, ple de bèsties...

A nivell cultural hi ha el teatre Grec,que tot l'estiu té coses interessants. Ala mateixa muntanya de Montjuïc hiha moltes més coses, totes molt es-tiuenques.: El parc d'atraccions, lafundació Miró, el castell, l'aeromode-

wràs de dutxar.

lisme, el mirador de l'Alcalde —no estàclar-a quin-alcalde es refereix perquè elnom ja el té d'abans- les terrasses deMiramar, les fonts de Montjuïc...

Però si el cos et demana guerra, dis-para. Llavors no siguis avorrit i ves-te'n al "Paral·lelo" on hi pots trobarerotisme de primer grau (Sala Bagdad -carrer Nou cantonada "Paral·lelo"); desegon grau, Bodega Apolo (al costat delteatre Apolo) i de tercer grau (Apolo,Victoria, Espanyol -tots els al "Paral-lelo"). Comentari a part mereix El Mo-lino: Per què no tornar-hi al mes d'a-gost?).

Una altre possibilitat de aprofitarl'agost és la reposició de pel·lícules queno havies pogut veure i que ara tornena ser als cinemes. Dos cinemes a l'airelliure: L'autocine (km. 7 de Castellde-fels) i el bar Sol i Sombra (davant laMonumental). Si tens molta calpr i,malgrat ella mateixa, vols instruir-te,la biblioteca central té aire acondicio-nat i una de les piles més grans de lli-bres que té Barcelona.

—I tot allò que resta—

Qui més qui menys té un terrat, unaterrassa o un balcó gran. Aprofiteu-lofent-hi sopars a l'aire lliure. Podeuconvidar a amics i coneguts i penjarserpentines i fanalets. Per a comprarmotius de guarniment aneu a la Indus-trial Bolsera al carrer Xuclà o bé a l'In-genio, a una travessia del carrer Bo-queria. El sopar el feu amb el menjar

I a la nit, per què no al Molino?

que haureu comprat a la Boqueria, ésclar.

Les curses de braus —que malamentque sona, això I— es fan cada diumengea la Monumental i a les Arenes. Tu ma-teix.

Ets a casa, tens calor, a la televisióno hi ha res que t'agradi, a la ràdio no-més donen música estúpida, no tens to-cadiscos... La teva situació és ben des-graciada, però la pots fer una mica mésagradable mitjançant el telèfon: trucaa quella gent que no truques mai, aratens temps. I si no tens a qui trucar —lateva desgràcia ja és preocupant- potfer-ho als telèfons 094 (informació me-teorològica), 097 (informació esporti-va), 095 (informació de Ràdio Nacio-nal).

Altres actes que es fan aquest mesd'agost són les Serenates al Barri Gò-tic. A Joventuts Musicals t'informaran.

I per ballar sardanes, les escales dela Catedral. I per veure museus, tres: eld'Indumentària (Montcada 12), el Pi-casso (Montcada 15-17) i el d'Història

de la Ciutat (Plaça del Rei). I si vols fercursets: d'iniciació a la ceràmica (Ver-ge de l'Empar, 2 i 4), de fotografiaAurora 11), d'actor (Castillejos 179-2°2-).

I, si tens canalla, hi ha moltes festesper nanos. Te'n recomanem una: elsdiumenges al matí al Poble Espanyol.Així també podràs visitar-lo.

I si vols banyar-te, tres piscines mu-nicipals i baratetes: Les Corts (Traves-sera de les Corts entre Numància i Va-llespir), Bernardo Picornell (ParcMontjuïc) i Sarrià (c/ Desert s/n).

I encara pots fer moltes més coses:anar amb bicicleta, passejar pel tren-caones, anar a la platja lliure -desprésdutxa't bé—, prendre el sol, prendre lafresca (dues coses que a l'hivern no véde gust fer), pescar al port -després,però, no et mengis el peix-, escriure aqui és lluny -quasi tothom, a l'agost-,aprofitar les nits, que a casa hi fa calori la son triga a arribar el mes d'agostI és que la son també fa vacances. Enté tot el dret. •

Page 23: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

partits polítics s'hande confessionalitzar?

JORDI LLIMONA

L'objecte dels partits polítics és asso-lir el poder per tal d'implantar uns de-terminats objectius. No es tracta,doncs, d'assolir el poder pel poder, sinód'atènyer el poder en ordre a unes fi-nalitats. El poder no els és un fi, sinó

un mitjà. A mesura que el poder es per-caça com un fi, el qui el detenta estransforma en un dictador, en un tirà.Els objectíus que pretenen implantarels partits polítics són de dues menes:els uns, la defensa d'uns determinats

interessos; els altres, propugnar i esta-blir una determinada, forma de vida,una especifica cosmovisió. En la mesu-ra que la defensa d'uns interessos ésprevalent respecte a una forma de vidaproposada, el contingut ideològic del

Page 24: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

partit es dilueix, i això en un grau cor-responent a aquella prevalença. Ales-hores moltes vegades s'acaba en lasimple ambigüitat. Inversament, en lamesura que la defensa d'una forma devida determinada és prevalent respec-te a uns interessos concrets, i en elgrau que ho sigui, el partit es transfor-ma en una associació diletant i inefi-caç. Economia, pensament i vida vanjunts, i han d'anar junts. .

Així doncs els és natural, als partits,de tenir un cert contingut ideològic.Una específica ideologia —entesa comun conjunt sistemàtic d'idees— consti-tueix l'ànima dels partits, llur fona-ment, i aquests en viuen, la proposen ila defensen. Ara bé, tot conjunt siste-màtic d'idees tenedeix a fornir una vi-sió determinada de l'home, de la vida idel món; i com més coherent, profund ifonamentat és aquell conjunt, més to-talitzant és la visió presentada; incloutota la realitat. Això fa que els partitsromanguin fortament marcats per lacorresponent ideologia, tant més commés totalitzant és la cosmovisió pre-sentada. Resultat: els partits es confes-sionalitzen, passen a ser confessionals,adscrits a una determinada ideologia.És un fet, i crec més aviat positiu quenegatiu, puix l'home no és sols un ani-mal econòmic sinó també un animalpensador.

Ben altra cosa és el cas de l'Estat ide l'escola, els quals han de ser laics,és a dir, no adscrits a una determinadaideologia. L'Estat, perquè està consti-tuït per tots els ciutadans i al servei detots ells; l'escola, perquè ha de fornireines de treball, és a dir, coneixementsi capacitat crítica i convivència!, i nopas una formació ideològica determi-nada, puix els nois no són prou madursper a assumir-la d'una forma crítica illiure. Ni que tots els ciutadans tin-guessin una mateixa ideologia —cosaveritablement empobridora i esgar-rifosa—, l'Estat i l'escola haurien de serlaics. Aquell, per garantir la llibertatd'opció envers aquesta ideologia;aquesta, per no forçar la planta tendra,sinó respectar el seu desenvolupamenthumà. L'Estat és neutre per naturalesa- i ho hauria de ser de fet—, l'escola hade ser neutra per vocació, és a dir, perrectitud educativa. Una altra cosa ésun partit, que com el seu nom indicaestà format per una part dels ciuta-dans. Aquest, per naturalesa, no potser neutre, ha d'estar mogut per unadeterminada forma de pensament i hade defensar uns determinats interes-sos. Ara bé, si un partit assoleix el po-der, pot implantar el seu pensament, laseva ideologia, per via legal? Abans derespondre a aquesta pregunta, analit-

zem quin hauria de ser el captenimentdel partit respecte a la pròpia ideolo-gia.

Ün partit constitueix una eina detreball polític, econòmic i administra-tiu, i, malgrat percaçar una determina-da forma de vida, no és, formalment,un sistema filosòfic. Penso que existeixuna clara diferència entre partit, queés més aviat pràctic, encara que siguiinformat per una teoria, i sistema filo-sòfic o ideologia, que és teòric, malgratestigui orientat i persegueixi una finali-tat pràctica. Dit això, ens podem pre-guntar: com ha d'assumir un partit laseva ideologia? Formalment la pot as-sumir de dues maneres: com a sistema0 com a mètode d'anàlisi i de construc-ció de la realitat. Si ho fa com a siste-ma, es confon amb la ideologia i ten-deix a absolutitzar-se i totalitaritzar-se—sobretot si la ideologia té una cosmo-visió totalitzant—, amb evident risc perla llibertat i la mateixa crítica. Si ho facom a mètode, manté una certa distàn-cia amb la formalitat filosòfica de laideologia, cosa que permet l'existènciasense obstacles de la llibertat i de lacrítica. Això no vol dir que els seusmembres, o alguns dels seus membres,no assumeixin la ideologia com a siste-ma. Però una cosa són els militants iuna altra és el partit com a tal. Pel quefa al capteniment com un partit had'assumir la seva ideologia, cal que hofaci d'una forma no absolutítzant, crí-tica i amb ple respecte a la llibertat. Noabsolutítzant, perquè no existeix unaúnica manera d'entendre un sistema,perquè un sistema no és únic i exclusiuen la comprensió de la realitat, i per-què tot sistema no exhaureix la com-prensió de l'home i del món. La veritatés compartida —amb major o menorgrau, si es vol, però semprecompartida—, i sempre ens podem enri-quir amb l'aportació dels altres. Quanes creu que un sistema és únic i quesols hi ha una única manera d'enten-dre'l, es cau en la caça d'heretges, enels camps de concentració i en el tret ala nuca. En assumir un partit la sevaideologia d'una forma critica, mantin-drà viva la ideologia, enriquida ambnoves aportacions i esporgada d'ele-ments absolets. En assumir una ideolo-gia d'una forma crítica i no absolutít-zant, obrim les portes a un capteni-ment dialèctic, del tot necessari puixque la realitat és dinàmica i dialèctica,1 la seva transformació ha de córrerper aquests camins. Finalment, un par-tit ha d'assumir la ideologia d'una ma-nera lliure i amb ple respecte a la lli-bertat, puix que sense ella no hi ha pos-sibilitat de crítica ni de ser persones,ans al contrari ens transformem en es-

QÜESTIÓ OBERTA

claus o en dictadors, excrescènciesbessones.

Un cop deixat dit com, al meu entén*dre, un partit ha d'assumir la sevaideologia, amb el mínim de risc de con-fessionalització, passem a respondre sipot implantar el seu pensament per vialegal. Opino que no pot ni ha d'implan-tar la seva ideologia per via legal nicom a sistema ni com a mètode, nitampoc imposar la seva formació al'escola, on sí que s'ha informar de totaideologia. En canvi, penso que pot im-plantar per via legal la seva visió de la*vida i de la societat, és a dir, els efectespràctics i socials de la seva ideologia:tipus d'economia, de relacions de pro-ducció, d'escola, de matrimoni, etc.Implica això una contradicció entre lateoria i la pràctica, o almenys un. desni-vell? Indubtablement Però què hi voleuferí La realitat és plena de contradic-cions, car no és única i és dialèctica.Quan es pretén implantar per coherèn-cia ideològica, una teoria en la realitatd'una manera absoluta es cau en lamés repugnant dictadura. Cal, sempre,no eliminar l'oposició i respectar-li lallibertat i la possibilitat d'assolir el po-der i d'imposar, al seu torn, els efectespràctics del seu pensament. Tot aixòtant val per les dretes com per lesesquerres.

Penso que el que s'ha dit pot ajudara clarificar el problema que tenen al-guns partits socialistes respecte a assu-mir o no el marxisme com a ideologiapròpia. D'entrada cal dir que el mar-xisme no constitueix l'única forma pos-sible de ser socialista, malgrat l'indub-table valor de les eines de treball queofereix.per a analitzar i transformar larealitat. Si, malgrat tot, es vol assumirel marxisme com a ideologia pròpia,cal que s'assumeixi com a mètode, nocom a sistema, que no se l'absolutitzi, ique es faci d'una forma oberta, crítica,'dialèctica i lliure, amb ple respecte dela llibertat personal de cadascú. •

JORDI LLIMONA

Page 25: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

EL PAÍS VERD DE FRANÇA

L'Auvèrnia a l'abastJOSEP M8 SERRA

Quan de petits, a l'escola, ens preguntaven quina era la capitalde França tots contestàvem sense dubtar: París. Ara bé, d'aquí noen sortíem i aquest ha estat l'únic coneixement geogràfic que hemassolit del país veí.

Però França no ós París, almenys noés només París. França és un dels paï-sos més grans d'Europa, amb 50 mi-lions d'habitants i amb unes regionsd'extraordinària bellesa, absolutamentdesconegudes per nosaltres. Aquestasetmana L'HORA s'ha traslladat al'Auvèrnia, situada al bell mig d'aquestpaís, en una zona d'estructura volcàni-ca. La capital és Clermont-Ferrand i es-tà dividida en quatre departaments oprovíncies: l'Allier, Puy-de-Ddme, Can-tal i l'Haute-Loire.

El país verd

Així és com els francesos anomenenaquesta regió i no van gens desencami-nats. L'Auvèrnia és el primer País verdque podem trobar si travessem els Piri-neus. Tota ella està recorreguda perenormes valls que serpentegen a travésde les muntanyes. Valls que vanajuntant-se unes amb altres com si ju-guessin a veure qui arriba primer. Aquívoldria fer una referència a al vall del'Alh'er, que té una llargada de 40 qui-lòmetres i que és realment un capricide la natura, que l'home ha sabut res-pectar. Tota ella està recorreguda perpetits poblets que han arribat a unasimbiosi total amb el riu.

Aquestes valls es compelementenamb els grans boscos d'avets que s'al-cen majestuosos davant del visitant ique alberguen al seu si una rica varie-tat d'animals i ocells diversos que es-tan severament protegits per les auto-ritats del país veí. Dels quatre departa-ments el Cantal és el que té més rique-sa pel que fa a paisatges. Allí es trobenels Monts du Cantal que és una zonavolcànica declarada parc natural i a onpodem pujar a volcans de 1.800 metresd'alçada o anar al mig d'un cràter,convertit en llac natural, amb barca.

Els Monts de Cantal és una zona volcànica declarada Parc natural.

Les ciutats medievals

Si bells són els paisatges, les ciutats ipobles no es queden enrera. L'Oficinade turisme francès i el Sindicat d'Ini-ciatives no han volgut que les ciutatsde l'Auvèrnia perdessin l'encant quehan heretat de l'època medieval i s'han

cuidat prou que ningú no les espatllés.És per això que han potenciat la reno-vació de les velles cases en runes, hanprohibit segons quina mena d'edifica-cions, etc. Molts són els pobles i ciutatsque caldria visitar, alguns d'ells po-drien ser aquests: La Chaise-Dieu on hiha una magnífica i enorme abadia dels. XIV. Algunes de les curiositats d'a-questa abadia són un fresc represen-

Salers és un petit poblet medieval situatal departament del Cantal al bell mig del'Auvèrnia. *

tant La dansa de la mort molt ben con-servat o la sala dels ecos situada a l'an-tiga leproseria.

Aurillac, ciutat plena de cases delsegle XVII i XVin, ja restaurades i unacapella 'del s. XIV anomenada delsFranciscans.

Le PUT era una etapa en el camí deSantiago i d'aquella època data la mag-nifica catedral d'estil gòtic i mossàrab,única expressió que d'aquest estil po-dem trobar a França. La cosa més cu-riosa que troba el visitant en aquestaciutat és que les esglésies estan situa-des al cap d'amunt de pics volcànics.

Salers és un conjunt militar i civildels segles XV i XVI.

Saint-Fluor es troba situada damuntd'una gran roca a la qual es fa difícill'accés, però des d'on es domina unagran extensió de paisatge.

Menjar i dormir també ésimportant

Ningú no dubta d'aquesta afirmació.I a l'Auvèrnia ho saben ben bé. És moltgran la importància que donen elsfrancesos a aquestes dues activitatshumanes, i en aquesta regió han assolitun nivell gastronòmic capaç de satisferels paladars més exigents. Algunes deles especialitats són el pollastre al vi,els "tripoux" que són semblants als fa-mosos "callos" però no tan picants, lestruites i.salmons que pesquen en elsseus rius, o bé formatges com el Bleud'Auvergne, el Cantal, o el Fourmed'Ambert. Tot això acompanyat debons vins, com ja us podeu imaginar.

Evidentment de vegades aquests

menjars no estan a l'abast de totes lesbutxaques, però en els Logis de Franceque són una barreja d'hotels i casesparticulars —i que n'està ple per totFrança— es pot menjar i dormir per unpreu assequible. Un altre sistema sónels càmpings a la granja, que com elseu mateix nom indica són petits càm-pings (6 ó 7 tendes, només) que hanobert molts pagesos a les seves grangesper sanejar l'economia familiar i a onper un preu molt reduït es pot dormir omenjar les especialitats de la regió cui-nades pels mateixos pagesos i a partirde llur propi bestiar.

Encara es poden fer méscoses

Però no acaben aquí les possibilitatsque ens ofereix l'Auvèrnia. La presèn-cia de volcans produeix una granquantitat de fonts d'aigües termals queels francesos aprofiten al màxim. Ésper això que fa temps les estacions bal-neàries i termals abunden a la zona.

Ciutats com le Mont Doré, La Bourbou-le, Vichy són llocs d'estiueig per a unagran quantitat de persones que per in-dicació dels seus metges van a curar-hillurs malalties (vies respiratòries, as-ma, reuma, enferxnetats de la pell,etc). Per donar una idea de la creençaque hi ha a França en aquestes esta-cions direm que les cures van a càrrecde la seguretat social.

Els esports, qualsevol mena d'es-ports, es poden practicar també. Lesgrans estacions d'esquí, més econòmi-ques que no pas les nostres obren lesseves pistes sempre cobertes de neu no-més començada la temporada i*ja noles tanquen fins que acaba la primave-ra. La passejada a cavall que a tothomli agradaria fer però que no tothom pot,permetre's resulta a un preu que aquíens faria riure. El golf, les canoes, lapesca, l'esquí aquàtic, etc. són d'altresde les activitats que podem fer a l'Au-vèrnia.

Si algú es decideix a visitar aquestaregió, li recomano que es deixi perdreper qualsevol dels petits camins, nose'n penedirà. •

TEATRE ITINERANT CATALÀpresenta

PRÍNCEP DE DINAMARCAen traducció deTERENCIMOEX

de WILLIAMSHAKESPEARE

ENRIC MAJÚ - MONTSERRAT SALVADOR - JORDI SERRAT - JOSEP TORRENTSROSA NOVELL - JOAN MIRALLES - JOAN VALLÈS - FRANCESC LUCHETTI

JOSEP MADERN - CARLES SALES - JOSEP SAÏS - MIQUEL BRANERIJOAQUIM CARDONA - BERTOMEU OLSINA - JOSEP ANTON MUfiOZ

Escenografia i vastuari: MONTSE AMENÚS - ISIDRE PRUNES

DIRECCIÓ: PERE PLANELLAA LES POBLACIONS SEGÜENTS:

.LLEIDASEU D'URGELLFIGUERESBANYOLESBERGAMANLLEU

3 agost4 agost10 agost11 agost14 agost15 agost

ESPLUGA DE FRANCOLÍ 18 agost

IGUALADATÀRREGABARCELONAMANRESATORROELLA DE MONTGRÍCARDEDEUOLOTSANT CELONI

19 agost22 agost24 i 25 agost28 agost29 agost31 agost

1 setembre7 setembre

AMB LA COL·LABORACIÓ DEL MINISTERI DE CULTURA

OBRA CULTURAL 'DE LA CAIXA DE PENSIONS PER A LA VELLESA I D'ESTALVIS

OWXrf D€ P€NSONS

"la Caixa"

Page 26: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

AMB ABRIL MARTORELL DE FONS

Ara d descontrolpúblicJOAQUIM MONELLS

En les darreres setmanes, sembla que l'evolució del dèficitpúblic preocupa seriosament els ministres econòmics. I és que ladarrera peça d'aquell esguerro que —el desembre de 1978—l'humor negre de l'Abril Martorell permetia d'anomenar"programa econòmic", acaba d'avortar.

Tres Abrils per a una mateixa crisi.

Accelerar la misèria~ col·lectiva ~

Enfront d'unes previsions ini-cials de 200.000 milions de pesse-tes en números vermells, les infor-macions, econòmiques oficials mésrecents preveuen ara un dèficit pú-blic per enguany de l'ordre dels400.000 milions, tot i que els mésassenyats —que encara en queden-el situen al voltant del mig bilió.

Al marge dels errors de previsióde dimensions astronòmiques, elproblema de fons, però no rau enl'existència i el creixement ràpidd'un dèficit que, gestionat amb cri-teris socials i amb una certa cor-recció tècnica, podria resultar pro-fitós i fins i tot necessari. El proble-ma sorgeix a l'hora de plantejardos interrogants complementaris:de què serveix mig bilió de dèficit? icom finançar-lo?

De què serveix el dèficit? Semblaprou clar que el dèficit públic noserveix per a emprendre cap pro-jecte de reconversió industrial, niper a promoure cap programa deracionalització de sectors sensibles,ni per a finançar inversions públi-ques socialment rendibles, ni per aafavorir cap redistribució progres-siva de la renda, ni com a factoranticiclic enfront d'una conjunturarecessiva, ni per a fer funcionar laseguretat social, ni per a lluitarcontra l'atur massiu actual, ni pera millorar els serveis públics.

El feixisme público-financer

Per a què serveix doncs? Per a res.És a dir, per a assignar milers demilions al malversament públic, ala corrupció polltico-administrativa, a la ineficàcia d'u-na burocràcia kafkiana i a la cober-tura d'incompetències polítiques.Els anys 40 i 50 —de tristamemòria— foren els anys de feixis-me político-doctrinal. Ja en els a-nys 60, López-Rodó i els seus acò-lits varen inventar el feixisme eco-nòmic. Ara, l'Abril Martorell prac-tica el feixisme público-financer.

La segona pregunta fa referènciaal finançament del dèficit. Si és fi-nançat amb el recurs al Banc d'Es-panya, l'operació suposa generarautomàticament una inflació quetrenca la disciplina financera i si-tua el país en suspensió de paga-ments. Si, en canvi, es finança demanera ortodoxa, l'operació impli-ca xuclar recursos al sector privat,deixant "sec" el sistema financerque, d'altra manera, podria finan-çar inversions productives.

Les dues opcions són tan atracti-ves que tant se val oblidar-les* I latercera opció —la de control estrictede la despesa pública— pertany, siés que l'ha d'emprendre la UCD, alterreny de la pura utopia.

Els propòsits nadalencs del vice-president econòmic pel que fa acreixement-inversió- atur forenplantejats sense cap aspiració d'ob-tenir la més mínima credibilitat, il'evolució posterior s'ha encar-regat de justificar plenament l'es-cepticisme inicial. Eren criaturesque nebrien ja mortes i no cal; pertant, d'insistir-hi massa. Els objec-tius antiinflacionaris del "progra-ma", en canvi, semblaven un xicmés viables. No per ésser plantejatsdes de cap perspectiva encertada,sinó per la provada brusquetat-i-manca-d'escrúpols de la políticamonetario-salarial restrictiva del'Abril Martorell. Segrestar totes lespeles en circulació no és evident-ment la millor fórmula per a ferfront a la inflació, però és tanma-teix un procediment per a frenardràsticament l'augment de preus (iper a accelerar la misèria col·lecti-va).

Però ni tant sols això no ha fun-cionat: ja abans del segon shock delpetroli —autèntica cortina d& fumper a dissimular el fracàs de la polí-tica antiinflacionària d'UCD— elspreus ja s'havien disparat

En aquest panorama de despro-pòsits econòmics inicial i finals, eldescontrol del sector públic —paradoxalment l'únic que el governcontrola directament— suposà ladesqualificació definitiva de l'ac-tuació econòmica del govern.

Page 27: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

La promesa —incomplerta demoment- de l'Abril, Martorelld'oferir-nos aviat un nou programaeconòmic esdevé inquietant; per-què el millor programa econòmicque pot oferir al país és la seva actade dimisió. S'ü vous plait. Perquè sino, hom sospita que és el país sen-cer el que haurà de dimitir. •

SERVEIS FINANCERS

És una societat de serveis dedicada a l'assessoramenteconòmic-financer i d'inversions en general.

Un equip de professionals és a la vostra disposició perinformar-vos, en cada moment, de les millors i més conve-nients inversions que amb rendabilitat, liquidesa i seguretatofereix el mercat de capitals a l'inversor, tant individual cominstitucional.

Partim de la vostra situació personal per seleccionar entre:

Certificats de dipòsit — ObligacionsBons de caixa — Accions — Etc.

aquell o aquells valors que s'adeqüin més a les vostres ne-cessitats i preferències.

SER VEÍ S CENTRALS: Còrsega. 3 0 1 , ent. 1 .• Barcelona (8)Tèlex 50537 FNCG - E. - Tels. 218 0 4 0 0 - 218 06 55

Wïeditorial

Constituclón, 18-20 - Tel.: 332 84 08i ' BARCELONA (14)

Els PEDRÓ LO de Les Eines

"Ja era hora que el Premi d'Honorde les Lletres Catalanes el rebésManuel de Pedrolo".(Eliseu Climent)."Es el primer novel·lista que repel Premi d'Honor de les LletresCatalanes. L'exemplaritat de la tas-ca cultural i cívica d'en Pedroloés un fet evident".(Maria AurèliaCapmany).

Tetralogia (LA TERRA PROHI-BIDA) d'un retorn: la repressióvenç altre cop els vençuts, la nitcrema tot bri d'esperança, la terraha estat prohibida per als quil'anomenaven "pàtria" al llarg delssegles.

LA TERRA PROHIBIDA:I. Les portes del passatII. La paraula dels botxinsIII. Les fronteres interiorsIV. La nit horitzontal

Milions d'ampolles buidesL'intent de muntar un grup revolu-cionari català armat. Un mite pe-drolià a les mans i al cervell d'ungrup d'éssers apassionats, tristos/contradictoris...

» • ! • » ! «

De venda en llibreries.Distribueix: 1TACA, S.A.

Delegació Barcelona: Aribau, 228Tel.: 200 94 00 • Barcelona-6Delegació València: Tomàs Sanz, 45 ITel.: 370 28 50 - MISLATA

Delegació Alacant: Río Túria, 2Tel.: 28 36 65 - ALACANT

Page 28: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

Els darrers llibres publicats.Aquest volum recull eb**Vint-i-dos contes*? k

"La meva Cristina i altres contes** i *"Semblava de seda i altres contes*'petites

peces mestres de b més importantescriptora catalana contemporània.

N? 18-Preu 28O.-ptes.MERCÈ

RAMONMUNTANER

CRÜNICAJ

Edicions 62 i'la Caixa*

l i S MlUIXtS IMRESIX U tJTU» ATTRA <ATAI AN.\

TOTSELS CONTES

Edicions K2 i' \UtJjllCi«MIU>l»: L\IJT»JIAT1 RA CATAI.ANA

i Ramon Muntaner (1265-1336) és un dels granscronistes europeus de l'Edat Mitjana.A la "Crònica ens narra els episodis de lanostra història en què va participar, entre efisl'expedició deb catalans a Orient. Un documenthistòric que és, alhora, una novel.b i un llibrede memòries. N? 19-Preu 185.-ptes.

SUBSGRTVIU·VOS·Hn Retalli tqoestt bulleta, ompiMa imb ks Mm àtàa i portM»• sbscnBibrerijo U»DctMi»Ediciom62.cPra*tiKa,278,ler.I

• Nom Arf«f» 1

I Td. Itobhdò D . IIIV

DE VENDA A TOTESLES LLIBRERIES

Page 29: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

Manilla d'oros

Qui d'amor naufraga en marno té conhort

JOAN RENDÉ

És un conjunt de contes que no tenenentre si un lligam temàtic ni més nimenys justificat que el que acostumena tenir els esdeveniments variadissimsque componen la vida diària i que tan-mateix constitueixen una forma d'uni-tat.

Hi repasso, des d'una perspectivafantasiosa i crítica al mateix temps as-pectes diversos de la realitat. Em conti-nua interessant de ressaltar les para-doxes i les contradiccions que vivimamb la meselleria quotidiana.

El llegidor hi podrà trobar un amorapassionat entre un home i una peixa —amb la pertinent traició per part de l'a-nimal més racional—, un exprés que vav

de Catalunya a Madrid amb quaranta-vuit anys de retard, una processó deSetmana (Santa?) amb una disbauxatal vegada sacrílega —ara l'Esglésias'ha tornat benigna i espero que no emjudicarà amb aquest rigor inquisitori—i tot un rosari d'altres prestidigitacionsliteràries.

Un peixàs llargarut, d'aspecte ser-pentí, va sortir d'un forat del roquer.L'home va veure que se li atansavaamb els ulls fits a la ferida, ensenyantl'esgarrifosa ferramenta de la boca.Aquella bèstia estilitzada, bella i ter-rible al mateix temps, de pell nua jas-piada de taques grogues, amb el seulliscar elegant entre les aigües, era in-confusiblement la temuda morena. Laseva presència aplomada i esfereïdorali infongué un terror infantil que el vafer restar immòbil, amb l'estúpida pre-tensió de no ser vist per aquella miradamagnètica.

Era un exemplar extraordinari, pro-bablement de més de dos metres dellargada. S'acostava lentament, atretasens dubte pel petit núvol de sang.L'home se n'adonà i, a poc a poc, s'ama-gà la mà al darrera. Inútil: la morenava fer una lleugera virada en el seuinexorable avenç.

Joan Rendé

El silenci de l'aigua s'havia fet opac iel paisatge submarí prengué una quie-tud expectant. L'home havia abando-nat, per impossible, tot intent de defen-sa. La serpent marina arribà. Va ferlliscar tot el seu ventre sobre l'espatllàde l'home. Una esgarrifança contingu-da li glaçà el cor. El peix baixà lenta-ment a frec d'esquena fins a trobar lamà amagada. La tantejà subtilmentamb el musell. L'home, ert, esperava lamossegada trinxadora. La serp li car-golà la cua al voltant de la cintura. Vaescórrer de nou el cos, ara sobre lesnatges de l'home. Se li esmunyia totaper l'entrecuix i li pujava per l'engonali el ventre. Llavors li voltà el pit llepant

f la pell i li tornà a passar pel coll cap al'esquena.

Sense atrevir-se encara a fer capmoviment, l'home s'havia tanmateixrelaxat una mica. No es creia salvat

del tot però estava sorprès per l'actitudvacil·lant de la bèstia.

La morena li recorria les cames, lipessigoílejava els braços i li tornava abaixar pel pit Li acaronava el ventre iel baix ventre i les cuixes i l'home jas'havia assuaujat del tot i jugava amb laserpent marina i no la temia. Elseixams de peixos tornaven a viatjar peraquell indret i les aigües els saludavenamb el seu vaivé ritmat. El silenci de laprofunditat tornava a ser transparent il'home ja n'era un morador absolut.

Tornat en terra, va ocultar la troba-lla per tal de no comprometre la sevavida sentimental amb els interessos dela Companyia. Esmerçà nits senceresen la recerca de més extensa documen-tació científica sobre la natura de lamorena, Consultà la biblioteca de Fi-gueres, en els dies de lleure, i després,la gran secció d'Ictiologia de l'InstitutCatalà d'Estudis Marítims.

Quan cregué que havia assolit el lí-mit dels coneixements biològics sobrel'extraordinari animal, pouà en la his-tòria, la llegenda i la mitologia. Així,s'assabentà, per la Història Natural dePlini, que la perillosa mossegada demorena es pot guarir amb cendra decabells, i que el principi vital de la bès-tia és a la cua i no al cap, la qual cosafa que si hom li trenca aquesta extre-mitat, el peix mor irremissiblement.Aquest darrer concepte el trobà tambéen llibres més moderns com el del cien-tífic romàntic Gesner i prengué cura detenir-lo present per sempre més.

En el manuscrit de les memòriesd'un tal Laurence de Ferry, capità dela marina noruega en el segle XVIII, vapoder llegir que cap a finals del mesd'agost del 1746, tot navegant per unpunt anomenat Jule-Noes, varen veureuna serpent de mar formidable sobre laqual dispararen molts trets, cap delsquals no aconseguí de ferir-la. Elmonstre meravellós es rifava cínica-ment de la tripulació, com si els haguéstirat un encanteri...

Page 30: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

• . i

MIQUEL ALZUETA, L'INTEL·LECTUAL I LA POLÍTICA (HI)

Prova de selectivitat ala Facultat de LletraferitsMARIA ALBIOL

Miquel Alzueta, 22 anys, periodista, ha trucat a la portad'aquest edifici sense parets visibles que és residència de laintel·lectualitat. Posseir un llibre imprès és el certificatindispensable per entrar a formar part de la comunitat delsescriptors i en concret tenir dret a associar-se.

És el novici que hem anat a buscarperquè ens parli de les respostes queavui floten en reunions, manifestos,simposiums i altres formes expressivesd'això que en podríem dir l'estat d'a-lerta de la intel·lectualitat.

M.A.- Fer a tu, el plet generacionalté algun sentit? Si et compares perexemple a la generació anomenadadels 70, pots establir un paral·lel?

M. Alzueta.- Sí. En la mesura que to-ta obra i tot corrent sorgeix d'un con-text i aquest context està en constant

canvi. Crec que perquè una culturaavanci, les noves generacions hand'enfrontar-se dialècticament amb lesanteriors per a millorar el contingutdel seu treball. Això no vol dir però unodi acèrrim, per a mi tot és vàlid.

M.A.- Què opines d'això que els in-tel·lectuals espanyols en diuen el De-sencanto i que en català n'hem de direl Desencís?

M. Alzueta.- Fer a mi, s'hauria deparlar d'un desencís polític, cert, real,que hi ha al carrer, motivat pel canvi

en si mateix. Nosaltres demanàvemuna ruptura, un trencament profund,un canvi de societat que no s'ha pro-duït i que motiva tristeses i desil·lu-sions. A nivell cultural considero queno és just que hi hagi desencís. Els noussostres de la llibertat d'expressió hau-rien d'il·lusionar a la gent que viu i tre-balla per la cultura, més que{i Reanima r-la.

M.A.- En quina mesura et semblaque el clima de Desencís ens prové d'a-questa contraposició que s'ha fet ar-reu entre la dècada dels seixanta:creativa, inflada, trepidant, imaginati-va, esperançada; i la dècada dels 70,regressiva, dura, glacial, estèril, deses-perançada?

M. Alzueta.- Probablement la dèca-da dels 60 va ser la superació definiti-va dels traumes de la guerra. Era la dè-

Page 31: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

cada en què la joventut trencava defi-nitivament i violentment amb el passati oferia un món nou que s'hauria derealitzar uns anys després. El fet queno es realitzés sinó tot el contrari, pot-ser és el que provoca que avui moltagent miri nostàlgicament la dècada an-terior. També bi ha una part de "cul-pa" de tots, de no haver sabut portar aterme aquest canvi que la filosofia deltrencament ens ensenyava. La crisi ésel maig del 68.

M.A.- Creus que l'intel·lectual escompromet políticament tan si vol comsi no vol?

M. Alzueta.- Sí, sí. L'intel·lectual enla mesura que fa un treball que tras-cendeix al conjunt de la societat, permolt que vulgui despolititzar-se,professionalitzar-se, no deixa de trans-metre un contingut ideològic en el seudiscurs.

M.A.- Com veus la interrelació d'a-quests termes: política cultural d'unEstat, política cultural d'un partit, fun-ció cultural de l'escriptor sense depen-dència de cap mena?

M. Alzuenta.- Fer a mi això seriacom una piràmide. Crec que l'Estathauria de dotar els seus ciutadans d'u-na infrastructura cultural, d'unes einesa utilitzar. Els partits polítics i les orga-nitzacions de masses haurien de serqui omplissin de contingut ideològic,polític i cultural aquestes estructures il'intel·lectual, militant o no, hauria deser qui portés al carrer el fruit del tre-ball d'aquestes eines.

M.A.- Durant els anys 60 es va par-lar de poder universitari i fins i tot depoder jove, avui el clima polític de laclasse estudiantil ha canviat totalment,com veus aquest canvi?

M. Alzueta.- Jo vaig ser militant a laUniversitat pel canvi, per l'ender-rocament del franquisme i vaig viure elcomençament de l'enfonsada del movi-ment estudiantil, motivada per la man-ca d'interès que van posar determinatspartits d'esquerra en la continuïtat, re-novació i reorganització d'aquest mo-viment. Avui la universitat és un deserta nivell polític. Probablement demos-tratiu d'aquest desencís polític globalque es manifesta encara més agreujaten el terreny de la joventut. No hi hau-rà ni poder jove ni poder estudiantil.Els joves defugen el poder.- M.A.- Creus que, en el temps de dic-tadura explítica, l'intel·lectualitat po-dia exercir un antifranquisme senseetiqueta i que aquesta actitud li eramés còmoda?

M. Alzueta.- La frase d'en VàzquezMontalbàn "contra Franco vivíamosmejor" té una gran part de raó. La nitde la Dictadura era una batalla de ne-gres dins un túnel i en arribar a lallum, molta gent s'ha vist encegada iha perdut el nord. Crec que l'intel·lec-tual independent, si es pren l'obligato-rietat de mantenir un esperit crític erai és correcte, el que no m'ho semblatant és l'independent per comoditat oper ganes de protagonisme que tambéexisteix.

M.A.- Podries citar-me uns quantsintel·lectuals amb compromís políticque et facin peça?

M. Alzueta.- Més que dir personesconcretes, em fa peça la gent que hasabut, amb la seva militància, revolu-cionar el contingut ideològic dels seuspartits ja sigui els cristians en els par-tits comunistes, els corrents esquer-ranistes en els partits socialistes, o elsintel·lectuals nacionalistes que han sa-but o intentat dotar de contingut ideo-lògic social els moviments polítics quefeien bandera del nacionalisme.

M.A.- Com veus el teu propi compro-mís en la teva obra futura?

M. Alzueta.- La sortida del nieu pri-mer llibre ha estat un xoc, un revulsiu ipotser una bufetada que m'ha desper-tat i m'ha tornat a situar en el món enque visc. Penso continuar treballantendurint-me perquè del meu món poè-tic pugui sortir més obra. Probable-ment canviaré en la Unia d'alguna partd'aquest primer llibre que jo dono perbona. Per a mi la poesia no m'és un ve-hicle útil per donar sortida a una sèried'inquietuds polítiques, socials, sinóque és la finestra del meu sentimentamorós, amatori, de la interioritat mésíntima. Crec que continuaré per aquí jaque particularment he pres compro-misos amb la vida, amb la societat,amb la gent, que tenen altres formes ique continuaré mantenint. •

Llibres 1 novetats PERE ANGUERA

HOFFMANN, E.T.A.: La se-nyoreta de Scuderi. EditorialMoll. Les illes d'or, 121. 121ps.

Una novel·la breu, d'un dels més importants narradors alemanys del ro-manticisme, traduïda per F. de B. Moll. La història ambientada en el Parísde Lluís XIV, amb crims, robatoris i personalitats amagades està narradaamb molta habilitat i mena a un final sorprenent, que el pot fer considerarun precedent de la novel·la policíaca.

BILBENY, NORBERT: JoanCrexells en la filosofia del nou-cents. Dopesa. Pinya de rosa,35. 214 ps.

Obra guanyadora del premi Joan Estelrich 1979, on s'analitza i classificaper primera vegada el pensament i l'obra de Crexells i se'ls situa dins el con-text català del moment. Diversos aspectes fins ara menystinguts com el na-cionalisme radical o l'humanista hi són valorats. Una detallada bibliografiai un quadre cronològic tanquen l'obra.

LAMBERT, BERNARD: Elspagesos i la lluita de classes,La Magrama. Alliberament, 7.133 ps. _ _ _

Una lúcida anàlisi de l'actual situació política dels pagesos, de llur prole-tarització que els fa perdre el control de la producció malgrat llur compor-tament conservador i la constatació de la necessitat de conscienciar-se. Unpròleg dialèctic de M. Sabaté situa el problema a nivell nacional.

GAL·LÍMAC: Epigrames. Fun-dació Bernat Metge, 205. 106ps.

Acurada versió del grec de Pere Villalba amb un interessant i documen-tat pròleg. La incorporació al català d'un text important de la cultura clàssi-ca, presentat com sempre en dues edicions, la catalana i la catalana acara-da amb el text grec. .

GOST, VÍCTOR I JOSEP M \MADORELL: Qui va la munta-nya? Abadia de Montserrat.Llibre de Motxilla, 8. 90 ps.

Un text irònic, divertit i amable que presenta i caricaturitza totes les dife-rents figures i tipus que practiquen el muntanyisme. V. Gost hi ha posat eltext i Madorell els dibuixos utilitzant els personatges Jep i Fidel del CavallFort.

37

Page 32: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

Cultura en joc JOSEP M." CARANDELL

LlorençSant Marc

Vaig a dinar a casa de LlorençSant Marc i comentem el seu últimllibre "El pacte de Lausana i altresnarracions" que acaba de publicareditorial Pòrtic. Als seus 78 anys,Sant Marc en porta només deu coma escriptor, i a això es deu que siguiara quan el seu nom comença a serconegut en el món de les lletres i espot fer ja un mínim balanç dels seusllibres, com "Temps enrera" i "Labrillant història", de narracions, ode 'Xa Gabhia", novel·la. Com anarrador, la seva obra té un fortsustrat de realisme costumista (en elqual són de destacar les seves dotsper a la pintura de caràcters i la ri-quesa argumenta!), sobre él qualbasteix un món literari de crítica so-cial, d'investigació psicològica, decollage lingüístic, de retrat d'època—passada o present—, d'experiènciavital i d'esperpent.

En el llibre actual hi trobem totesaquestes característiques, particu-larment reeixides en algunes de lesnarracions. En "El Noi de la Mare"allò que més ens interessa és la pre-sentació d'un negoci brut, amb unretrat magnífic dels "nous rics" delsanys quaranta, i l'estil ràpid, que vaal gra, eficaç i directe. En una líniasemblant, però dins un marc moltmés popular, "Els gats negres" és

una excel·lent narració que presen-ta un barrí de la Barcelona de faanys, unit per l'odi contra un perso-'natge burocràtic i "modern", odique és concreta en una molt diverti-da i contestatària venjança.

La critica contra el món adult ésmagníficament presentada en "Tan-mateix, cal educar-los", on s'oposenels móns de la infantesa lúdica, peròno estúpida, amb el dels grans, sen-se imaginació i obsessius. Una altranarració, en favor de la vida, contrala ciutat cosmopolita i l'amuntega-ment de familiars en un pis, és el co-llage lingüístic "Maltusianés".

La narració més sorprenent, pe-rò, és "Venjança", que marca l'opo-sició entre dues concepcions de l'e-xistència: la tradicional, de caràcter

ascètic, i la moderna, d'aspiracionshedonistes. Aquest conte és quasiuna al·legoria del xoc actualíssimentre el domini del cos, i el cos ma-teix en expressivitat, que es clouamb una crítica mordaç a ambduesposicions, l'una d'incomprensió i devenjança, que es satisfà en el malque fa, i l'altra en el seu narcisismei exhibicionisme "sense trascendènda.Vells i joves queden aquí retratatsen els seus trets essencials, tretsdels quals ja vaig parlar en la cròni-ca anterior en parlar del llibre "Losnarcisos" d'Amando de Miguel, ique en la narració de Sant Marc trovben tota la seva expressivitat.

Dels altres contes voldria desta-car "Un gran mestre" i "El meu re-llotge" com a reflexions sobre l'exis-tència i la moral, que aprofundeixenel sentit vital, anti-burocràtic, lliurei imaginatiu, ben característic del'autor. A la resta de narracions,trobem sempre un gust particularper l'expressió gestual, per la comi-citat —com en el molt divertit, "Elhobby"—, per les contradiccions dela vida i per la pugna entre allò queun és i el que un sembla —"Elhobby", "Tercera edat", "El pactede Lausana", "El meu moment" i"L'entrepà"- un dels temes prefe-rits per Llorenç Sant Marc.

Hedonismeii crisi

econòmicaEn relació amb el que proposen

Amando de Miguel a "Los narcisos"i Sant Marc a "Venjança" (i en certamanera a "Angelina") val la penallegir l'intel·ligent estudi sociològicd'Alberto Moncada, "La adolescen-dia forzada", publicat per Dopesa.Resumint en poques paraules, Mon-cada ens presenta una joventut ques'ha acostumat a fruir de la vida idel seu cos, gràcies a unes genera-cions anteriors sacrificades, en unmoment de crisi econòmica que esva agreujant per moments. El ter-reny no pot ser més ben acotat i ex-pressat: els "pares" s'han sacrificatper tal de crear un món més agrada-ble per als fills, amb el resultat queels primers s'han fet una moral pu-ritana i ascètica que està en contra-dicció patent amb els resultats dellurs propis esforços, la creació d'u-na societat més lliure, més fruidora,més consumista, més narcissista.No acaba però aquí la contradicció.La crisi econòmica obliga als joves, itambé als grans, a retornar a la mo-ral ascètica, amb el resultat que els"pares" es veuen venjats pel quehan sofert davant els joves, en elterreny moral, i els joves comprovenque els "pares" han fracassat en elmodel de societat que havia de por-tar el benestar a tots.

Interessantissimes són les entre-vistes amb representants concretsde la joventut, en les quals desco-brim aquest embolic de contradic-cions que caracteritzen la nostra ,època desencantada. Desencant, perals grans, degut a la desapariciódels ideals ascètics i, per als joves,dels ideals utòpics. Quan la noia ex-hibicionista de "Venjança", en elconte de Sant Marc, cau a terra i es"fot uns morros així", com diu l'au-tor, queden al mateix temns patenti-zats i descoberts la venjança incom-prensiva dels grans i el narcissismedels joves. La caiguda física de lanoia, en la narració, ens remet a lacaiguda econòmica de la joventut,en l'estudi sociològic de Moncada.

Page 33: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

Cinema

Cinquanta números del"Noticiari Je J&reelona"ANTONI KIRCHENR

Un setmanari com L'HORA no potdeixar de reflectir un fet cinematogrà-fic tan important com ha estat el que el"Noticiari de Barcelona" hagi arribatfins al número 50.

Tot va començar el 17 de juny del1977. Recordo que des de la redacciódel "Tele/eXpres", aleshores situadaen el carrer de Tallers, quasi bé tot l'e-quip de la secció d'espectacles vàremanar fins el popular cinema Capítol deles Rambles per a veure la reacció delpúblic de "Can Pistoles" quan es pro-jectés, enlloc del "No-Do", un informa-tiu català, parlat en català.

La sala estava úe gom a. gom, la re-frigeració airejava la ferum que s'acu-mulava al cinema Capítol quan feienprogrames dobles. Tot d'un cop la salaes va enfosquir i al llençol de la panta-lla varen sortir els raigs del projectoramb les notes d'una música interpreta-da per una cobla. L'Institut del CinemaCatalà presentava el primer númerodel "Noticiari de Barcelona". Els es-pectadors encara estaven entrant, unsvenien del bar on acabaven de deixarla cigarreta a mig fumar i s'esforçavena retrobar la seva butaca.

Primer semblava que fos un docu-mental, però ben aviat varen adonar-se que se'ls estava parlant en català ique les imatges no corresponien a leshabituals dels noticiaris oficials fets aMadrid, ni dels documentals produïtssota un règim centralista. Es parlavaen .català, per a catalans, mitjançantunes imatges realitzades per gent delpoble català.

Un silenci respectuós va deixar pas auna imarge d'incredulitat pel que esveia a la pantalla. Nosaltres ja havíemvist el "Noticiari" i sols estàvem pen-dents de les actituds del públic. Hi ha-via qui no podia controlar l'emoció i liespurnejaven els ulls. Eren unes imat-ges directes, d'un poble que es mani-festava, que reclamava el dret a unanacionalitat, a un autogovern, que de-manava llibertat, amnistia i l'Estatutd'autonomia. Nosaltres estàvem emo-cionats perquè amb la primera projec-ció del "Noticiari".enteníem que ha-

víem recobrat el dret a la llibertat d'in-formació. A la, pantalla, per primeravegada, hi havia el mateix poble que ala sala ho contemplava. Era molt fàcilestablir una comunicació directa. I tanbon punt va acabar la projecció, ines-peradament, amb una acció que teniatant de repressió no volguda com declam d'adhesió, la majoria dels pre-sents varen aplaudir fins esclatar unaovació general.

Un primer i gran objectiu es veia co-bert. L'I.C.C, quasi bé per "l'article29", amb l'Ajuntament de Barcelonacom a productor i el suport de les for-ces públiques, podia estrenar un noti-ciari informatiu sense passar per lacensura centralista del ministeri cor-responent. D'acord amb el Batlle deBarcelona i els seus consellers es va es-tudiar una distribució de les 8 còpiesque es feien, per tal de cobrir la majorpart dels barris de la ciutat, des delClot fins a Sant Gervasi passant perSants i el Guinardó. La dificultat esta-va en que molts cinemes volien passarel "Noticiari" però no hi havia prou cò-pies.

Poc més de dos anys més tard el"Noticiari" segueix, encara que en elmoment present l'Ajuntament i l'LCG.estan estudiant les possibilitats de per-llongar aquesta col·laboració que hapermès la seva existència fins ara, tot iesperant que els traspassos a la Gene-ralitat i la voluntat i interès dels ser-veis corresponents puguin fer del "No-ticiari de Barcelona" el tan enyorat"Noticiari de Catalunya". El tema nos'acaba aquí, el seguirem tractant. •

Én plena "crisi", els recitals de Mariadel Mar Bonet a la Plaça del Rei han es-tat un èxit fora mida.

Música

Crisi? Quinacnsi /JORDI GARCIA-SOLER

La no celebració de les "Sis hores decançó a Canet", a la qual vaig dedicarja un comentari fa algunes setmanes,està servint perquè alguns comentaris-tes musicals ressuscitin una vegada -més un tema pel qual semblen teniruna predilecció gairebé malaltissa: lareiteradament anunciada i mai no de-mostrada crisi de la cançó popular ca-talana actual, allò que al llarg dels dar-rers vint anys hem conegut com NovaCançó.

Tal com han reconegut pròpiamentels promotors del gran festival cane-tenc, la no celebració d'aquest té les se-ves motivacions úniques en un seguitde problemes estrictament organitza-tius. Tanmateix aquest fet està servintperquè alguns es lliurin a interpreta-cions arbitràries, capricioses i bàsica-ment interessades, segons les quals lano celebració del gran festival musicalestiuenc que del 1371 ençà _s'-haviaconvertit en la cita anyal més impor-tant de la gent de la cançó catalana esdeu a la situació crítica que —segons •

Page 34: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

ells, és clar- aquesta viu actualment—per bé que no només actualment, per-què si els haguéssim de fer cas aquestasituació ja existia deu anys enrera,quan ja es començava a dir que la No-va Cançó estava "morta" o "encalla-da", àdhuc amb la publicació d'acuditsen forma d'esqueles funeràries quepretenien aixecar acta d'una defuncióque mai no existí...

No vull insistir en la importància delfestival canetenc, la no celebració delqual és particularment lamentable pelque aquella manifestació tenia de sim-bòlica. Però no em puc estar tampoc desortir al pas als comentaris interessatsdels qui voldrien aprofitar aquest fetper a fer-nos creure que tot es deu altemor dels organitzadors a tenir unaassistència escassa, la qual cosa els dó-na peu a dir o a escriure que la nostracançó està en crisi, que ja no és allòque era, que ja no té raó d'ésser, quecal oblidar-se del to reivindicatiu i d'al-tres foteses per l'estil.

En definitiva, allò que cal plantejar-se és si hi ha crisi i quina crisi hi ha, siem permeteu el joc de mots. Particular-ment crec que la cançó popular catala-na no està en crisi. 0, parlant mésexactament, que la crisi que afecta a lacançó catalana és la mateixa que so-freixen actualment totes les manifesta-cions artístiques i culturals del nostre

pafs —o és que el teatre, el cinema, la li-teratura i la resta d'aquestes manifes-tacions artístiques i culturals no estanen crisi? I aquesta crisi global té duesvessants clarament diferenciades: unaestructural i profunda, les motivacionsde la qual rauen en l'evident anormali-tat de la cultura catalana, que contí-nua mancada d'un suport institucionali organitzatiu mínim, i una altra deconjuntura!, motivada tant per la si-tuació econòmico-social del nostre paíscom per l'anèmia cultural que vivimdes de fa algun temps, potser perquè lacultura ha perdut el seu paper substitu-tori dels temps de la dictadura i no hasabut adaptar-se adequadament a lesnoves circumstàncies històriques delpaís.

Tanmateix, tot i reconeixent aquestfet, cal dir també que la gent de la can-çó catalana no pateix una crisi especí-fica, que el nivell de creativitat és nota-ble i que el nombre d'actuacions i la ca-pacitat de convocatòria són considera-bles, i que això, unit a la qualitat artís-tica dels cantants, a llur arrelament enel poble i a l'existència d'una infras-tructura paral·lela creada al llarg delsanys, no només són obstacles per a unacrisi immediata, sinó que permeten al-birar amb esperança l'esdevenidor. Nique sigui per a desesper dels qui vol-drien que no fos així. •

Televisió

TVEilallenguacatalanaELISABET GARCIA

Ningú no pot dubtar de la importàn-cia que pot tenir la televisió quan estracta de divulgar el coneixement d'u-na llengua i sobretot quan aquesta llen-gua ha estat "oblidada" durant moltsanys, com és el cas de la llengua cata-lana. I en canvi no creiem que enaquests moments es pugui parlar d'unanormalització de la nostra llengua grà-cies a la televisió.

Un dels motius que això no sigui abdés el fet que ni un 14% dels programesque poden veure els residents a Catalu-nya està fet en català i això després demolts mesos de preautonomia i d'haverestat proclamada la cooficialitat d'a-questa llengua. Uns horaris poc idonis

Encreuats n.° 24 JORDI FORTUNY

HORITZONTALS: 1: En el mapamundi. Consonant. 2: Es-culturals dones que han dedicat la seva vida a l'arquitec-tura. 3: Aquells que donen classe a un parell de cente-nars. Part central de la seda. 4: Cau de bon matí, al revés.Els rucs el porten a l'esquena, al revés. 5: No és fàcil fer-los canviar d'opinió. 6: Crida al poble, al revés. Té méscara que esquena. 7: Dit del nap que no ha sortit gens bo.Vocal. Fa, al revés. 8: Consonant. Encens originari del Lí-ban. 9: Dit de la dona que és fàcil de manejar, al revés.10: Fer el que va fer Lesseps. 11: Desplaçar-se, al revés.

VERTICALS: 1: Repetit, quelcom donat. En fang. 2: Escullen de genollons. Vocal. 3: Cabra molt afeccionada al'humor negre. Lletres de canvi. 4: Fer una suposició abansd'hora. 5: Cada any el cremen a València. Roba gruixu-da. 6: Consideraran que ho ha fet la tribu. 7: Amb tots elsets i uts. Simbolitza un metall bla com la cera. Ho fa l'o-vella quan vol parlar. 8: Vocal. Tant pot ser una embar-cació de cabotatge com un carruatge amb coberta. 9: Fo-tre el rei daltabaix. 10: Quantitat de fil enrotllat en unfus, al revés i plural. Consonant. 11: Qualsevol sabata lesté.

A 1 4b M

SOLUCIÓ ALS ENCREUATS NÚM. 23

HORITZONTALS: 1: J. Z. M. 2: Curanderos. 3:Canotier.F. 4: Anglès. Obès. 5: Melassa. Oto. 6: alaC. Aletes. 7: L.Agudesa. 8: Sufragar. 9: Rep. Úter. 10: Embriac. L. 11:Sas. L. .

VERTICALS: 1: Cama. E. 2: Canells. M. 3: Jungla. Urbs.4: rolaC. Fera. 5: Atès. Arpis. 6: Nissaga. A. 7: De. alu-guC. 8: Zero. Edat. 9: R. Boterell. 10: Mofetes. R. 11: S.Sosa. • y

Page 35: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

En el total de la programació els espais en català no representen ni tan sols el 14%.

com els que patim i l'escàs abast de lasegona cadena vindran a reduir encaramés aquesta xifra.

En segon lloc, no existeix una preo-cupació perquè el català emprat a TVsigui sempre correcte. Això vol dir queels propis locutors, guionistes, realitza-dors, etc. han de suplir amb el seu es-forç la falta d'una política coherent perpart dels directius de TVE, treballantsense uns especialistes que puguessinorientar-los i assessorar-los en aquestatasca. El problema era tan greu ques'ha hagut de començar "inventant" unllenguatge periodístic català, doncsfins ara —i segons com encara ara— enshem estat contentant amb sentir la tra-ducció més o menys literal del llen-guatge periodístic castellà.

Com hem dit, el nivell de correcciódel llenguatge depèn del tipus de pro-grama i de la preparació de qui se'ncuida, la qual cosa fa que tot sovint sesentin castellanismes barrejats ambmots que quasi ningú no sap ben bé quèvolen dir. Però hi ha també un altre pe-rill i és que mica en mica el centralisme

SEMI COLOALA

INF

90 40

de 7.30 a 19.30

barceloní vagi imposant als oients unallengua Standard, que acabi amb moltsdels modismes i expressions que enca-ra es poden sentir a algunes comar-ques. No oblidem tampoc que la pro-gramació del circuit català de TVE noarriba ni al País Valencià ni a les IllesPitiüses, quelcom que dificulta encaramés l'intercanvi de coneixements i ex-periències lingüístiques entre tots elsparlants de la llengua catalana i afavo-reix, per tant, l'estandarització. Aquestés un problema que hauran de solucio-nar els lingüistes, un cop salvades lesbarreres institucionals, tant o mésgreus que aquelles.

Certament existeix (o existia, doncsa la programació d'estiu s'ha suprimit)el programa "Català amb nosaltres"que s'ocupa de l'ensenyament de lallengua catalana, però no creiem quesigui massa encertat. La seva formaambigua entre el programa educatiudivertit i la classe magistral televisadano acaba de funcionar. A més es tractad'un programa adreçat a aquells queparlen normalment el català, sense queen cap moment no es plantegi la neces-sitat d'aconseguir la paulatina integra-ció dels que encara no ho fan.

És interessant reunir davant de l'es-pectador les diferentes maneres de diruna paraula en cadascun dels dialectes(encara que a "Català amb nosaltres"les referències als dialectes de les co-marques occidentals del Principat nosón gaire habituals), però fa falta tam-bé fer un programa que faciliti les co-ses a quells que volen parlar la nostrallengua. L'edat, el barri, el lloc de tre-ball actuen moltes vegades d'impedi-ment per aprendre el català, però la TVpodria jugar un paper molt positiu enaquesta tasca.

Fins ací l'intent de formular un pro-blema. Les solucions, com ja dèiemmés amunt, estan en mans dels lingüis-tes i dels qui dirigeixen en aquests mo-ments la TV, una TV que es preocupamolt poc per la llengua catalana. •

Refigló

En el leraniversari de lamort de Pau VIJOSEP BIGORDÀ

S'acompleix aquests dies, setmanaençà setmana enllà, el I aniversari dela mort del Papa Montini. Amb el pasdel temps, com s'esdevé sovint amb al-tres personatges històrics a qui ha to-cat de viure i de prendre decisions enèpoques de crisi, la figura de Pau VI vaagafant dia rera dia, amb la perspecti-va creixent, aspectes més apassio-nants, al costat, naturalment, de les li-mitacions indiscutibles que la distànciatemporal situa en una dimensió méscorrecta.

D'entre els trets que en la biografiade Giovanni Battista Montini, com acap del món catòlic, esdevenen més re-llevants, voldria destacar-ne els se-güents: el fet d'haver posat les condi-

Pau VI va col·locar les pedres fonamen-tals per a la reforma de l'Església.

cions indispensables per a una reformaprofunda de l'Església; el gran respectea les persones; l'esforç per a alliberarla "pietas catholica" de tota mena d'a-lienacions, sobretot d'aquelles que lafeien o la fan més vulnerable des d'unacrítica marxista.

1. N'hi ha prou amb comparar elcontext de l'Església postconciliar ambl'Església de Tavant-concili per aadonar-se del canvi extraordinari ques'havia produït. Ara, allò que, al meuentendre, manifesta el signe personal •

Page 36: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

de Pau VI és el conjunt de condicionsque creà o permeté per tal de fer possi-ble la reforma conciliar, malgrat elsriscs evidents que una empresa d'a-questa envergadura comportaria demanera inevitable. Si ha estat o no haestat efectiva la reforma és una altraqüestió... .

Així, Pau VI feu possible uns grausinèdits de llibertat en la convivènciaeclesial. Pau VI abandonà les defensesde la ciutadella eclesiàstica, i imaginà ivolgué una Església-llevat barrejadaenmig de la societat. Pau VI suprimíformes de control del pensament, comla de l'índex de llibres prohibits, ambla finalitat de no conrear cap subcultu-ra eclesiàstica. Pau VI suportà, mal-grat la seva hipersensibilitat, la contes-tació plural dins l'Església, rehabilitantd'aquesta forma el conflicte com a fontcapaç de generar noves possibilitats.

Sóc conscient que el papa Montinimirà sovint de reduir l'abast d'aques-tes condicions. Era, penso jo, el reflexben explicable davant les multiplicadescrisis d'identitat que l'aventura empre-sa estava ocasionant. Era un petit "tic

-restaurador" que intentava de tornarles coses enrera de caraa assegurar al-gunes identitats. En definitiva, un preumínim pel cost del fenomen del mo-ment... Perquè, ben mirat, en cap cir-

' Una de les característiques de Pau VIfou el respecte a les persones.

cumstància, Pau VI no es va desdir bà-sicament del projecte al qual s'haviacompromès.

2. Pel que fa al gran respecte de lespersones que caracteritzà Pau VI, heusaci el que escrivia Yves Congar, el granteòleg francès, el 10 d'agost del 1978:"Una vegada parlàvem (Pau VI i Con-gar) dels sacerdots que han estat dis-pensats del celibat (...) i parlàvem d'ai-xò quan el sant pare em va dir: "És undels punts que em pregunto si he ac-

tuat bé, si no he estat massa ample. Pe-rò, va afegir, per a mi tot és qüestiópersonal. No es tracta únicament decasos abstractes sinó de persones".Evidentment, ell no coneixia cadascunindividualment, és estrictament impos-sible, però no volia que l'afer fos trac-tat burocràticament.

"i Aquest respecte a les persones -afegia Congar— fou extremament claren la seva actitud envers móns. Lefeb-vre...". .

3. L'esforç de Pau VI per a alliberarla "pietas catholica" de determinadesalienacions em sembla indiscutible sihom té present la seva constant preo-cupació perquè no es deslligués capmanifestació del sentiment religiós i dela fe, respecte del compromís a favorde la justícia.

L'anàlisi del llenguatge que ha em-prat el papa Montini, al llarg del seuitinerari pontifici, i l'anàlisi del llen-guatge que ha encomanat a una bonapart dels bisbes del món, confirmarien,al meu entendre, l'existència de l'es-forç anti-alienador de Pau VI.

El record d'algunes de les dades queintegraven el tarannà de Giovanni B.Montini es fa més consistent, ara, quansembla que la fletxa que indica el camídel nou Papa apunta més aviat cap auna "restauració". •

Astrologia ACCRUX

EL MIL·LENARI I L'ERA D'AQUARI

Actualment es parla molt —sovint apocalipticament—del mil·lenari o temps de transició entre dues eres o ciclesde la humanitat que corresponen astrològicament a lesèpoques de peixos, ja a les acaballes, i a l'esperada èpocad'aquari de la qual hom espera una mena de paradís ter-renal o quelcom de semblant

Totes aquestes cabòries, tenen el seu fons de raó, tantastrològicament com astronòmicament parlant i prova-rem d'explicar el com i el perquè.

És sabut que la primavera i l'any astrològic comencenamb l'entrada del sol al signe d'àries el dia de l'equinocci—mateixa duració del dia i de la nit— però per un feno-men anomenat precessió dels equinoccis, el punt vernal opunt equinoccial té un moviment de retrogradació dins labanda zodiacal que fa que al llarg del temps les constel-lacions astronòmiques no coincideixin amb els signes as-trològics. Això pel que fa a l'astrologia corrent no té capimportància però si que s'ha de tenir en compte, a l'horade veure les característiques dels grans cicles humans.

Actualment el punt vernal es troba dins la constel·laciódels Peixos i es troba molt aprop de la d'aquari i d'aquí vetot l'enrenou muntat al seu voltant El temps que tarda elpunt vernal en donar tota la volta al zodíac és de 25.920anys i s'anomena any platònic, perquè, que se sàpiga, quiprimer en va parlar fou Plató; així si l'any platònic és eltemps que gasta el punt vernal en la seva retrogradacióper tot el zodiac, per cada signe tarda uns 2.160 anys,

temps que correspon a les diferents èpoques o eres astro-lògiques,

L'era actual o de peixos comença pels volts de la vin-guda de Crist, fet que per cert provocà un fort enrenoudins la societat d'aleshores i que encara dura. Pensemnomés en la importància iconogràfica dels peixos dins elcristianisme primitiu, i les característiques tant jupiteria-nes i neptunianes d'aquests dos mil anys d'història cone-guda —misticisme, religiositat d'amor, etc...

^ Les eres anteriors a la dels peixos serien la d'àries i ladel toro, de les quals queden avui vestigis que estan alcap de tothom curses de braus (de fort contingut ritual nomassa estudiat), importància del moltó dins la litúrgiajueva, etc.—.

El problema però, és que ningú no es posa d'acord so-bre el quan i el com de l'entrada de l'era d'aquari, noméses coincideix que serà, diuen, una època de benestar perla humanitat, però que abans caldrà un cert enrenou —d'aquí les visions apocalíptiques del mil·lenari— per posarles coses al seu lloc i renovar l'existència de l'home sobrela terra.

És evident, creiem, que els senyals de canvi en profun-ditat són clares per a tot aquell que les vulgui veure, arabé, del quan i el com no en sabem res, només diríem a tallde cloenda —com encara es diu— que si ens agafa el can-vi, que serà fort, això és segur, que ens agafi confes-sats. •

4Z

Page 37: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

Shichivo Enjoji, premi Joan Miró 1979.

Art

El concurs internacionalJoan MiróALEXANDRE CIRICI

El concurs de dibuix Joan Miró famolts anys que dura I ha obtingut unaimplantació mundial molt sòlida.Aquest any, apart dels catalans, hi hahagut participacions d'Itàlia, Iugoslà-via, Brasil, Alemanya, Argentina, Japó,Noruega, Suècia, França, Canadà,Suïssa, Polònia, Espanya, Portugal, Es-tats Units, Mèxic, Txecoslovàquia, Co-lòmbia, Nova Zelanda, Bèlgica, Xile,Romania, Anglaterra, Paraguai, Repú-blica Dominicana, Filipines i Cuba.

' En la trajectòria dels anys passats,cal remarcar que els països que handonat aportacions més valuoses, d'unamanera més continuada han estat, alnostre entendre, Romania, Iugoslàvia,Alemanya, Itàlia i Japó. Durant aques-ta trajectòria hi ha hagut una evidentevolució, des del temps del monocrom"abstracte" cap a la progressiva lliber-tat en l'ús de les tècniques, l'entradadel color i l'impacte "pop" de les repre-sentacions figurals i la fotografia incor-porada.

A l'exposició que en aquests mo-ments és visible a la Fundació Miró po-dem remarcar l'ús del grafisme moltsensibilitzat, que més que de les quali-

tats pictòriques dels barrocs o de lesvacil·lacions emotives del rococó, o dela síntesi visual impressionista, obeei-xen al sentit d'una escriptura, en obrescom la del japonès Toshio Yoshizumi,que resulta emparentada amb els di-buixos de Giacometti.

Dintre la temàtica figural és impres-sionant l'aportació de l'argentina ElsaSoibleman, amb una gran cara que,sense veure'n els ulls, suggereix l'èxta-si per la forma d'obrir la boca, i queval, en gris, pel seu contrapunt amb unratllat de colors viu que clou el dibuixper la part alta.

Encara figuratiu, però amb sentitsimbòlic, és el tema que tracta la, tam-'bé argentina, Diana Dowek, en unamena de reixa pacientment dibuixada,que a la part de dalt apareix rebenta-da, per un impuls vers la llibertat, al-lusió tàcita als grans problemes histò-rics del seu país.

Rastres figurals també configuren eldibuix pal·lidíssim, gairebé impercepti-ble, al·lusiu a una multitud, portat acap amb una elegància elíptica extre-ma, per Jens Mattíasson, que plantejael problema, sobre el qual és bo de re-flexionar, de la visibilitat excitada,

provocada i expandida per la mateixamanca de visibilitat.

També hi ha imatges a l'obra frescai lírica de Pep Duran Esteva, que com-bina les evocacions de l'atrezzo domès-tic, en el criteri d'uns mostraris ambgrafismes cal·ligrafies. És ben clar queel caràcter enumeratiu de les represen-tacions, la fruita, la fruitera, el plat, elscoberts, va orientat vers una posada enrelleu del fet de la metonímia. A la nos-tra societat de masses, les velles rela-cions orgàniques —com les familiars—que provocava la metàfora, tendeixena ésser substituïdes pel poder de la pu-ra i senzilla proximitat. Les coses esde-venen significatives no perquè formincontinguts lògics sinó perquè estan jun-tes, encara que siguin circumstancial-ment o fortuïtament veïnes.

També l'ús de l'escriptura al costatde la imatge visual -com als "còmics"o a la fotonovel·la— pertany a un fet desuperposició de llenguatges capaç degenerar un tercer llenguatge de mas-ses, fet de la seva síntesi. Això, que elscientífics anomenen "metallenguatge",ens és cada dia més habitual com a l'e-xemple del que està mirant un partit defutbol i pel seu transistor n'està escol-tant un altre. La seva vivència, típica-ment pròpia del món urbà industrialit-zat, és del mateix ordre metalingüístic.

Obeeix a una inclinació semblantl'obra de Giuseppe Tirabasso, on veiemuna tanca de fusta amb bandes de co-lors, fotografiada i dibuixada, benigual que a la fotografia, en un contra-punt de llenguatges, en aquest cas for-malment coincidents.

Encara més complexa és l'obra ex-cel·lent de Josep Aband, on se sobrepo-sen la fotografia-retrat del segle XIX,l'escriptura, les correccions a r escrip-tura i un fons instrumental quadricu-lat, en quatre nivells de formació i d'in-formació.

Un altre criteri contrapuntístic és elque presenta C. Tobias, al superposarelements gràfics racionalitzats, comxarxes matemàtiques i elements emo-tius, de tipus informalista.

Les obres de Jaumen Genovart i deJoan Cruspinera empren, unes i altres,una superposició d'aquest tipus, en laqual els elements grafies informals,moguts i cromàtics, se sobreposen auna mena de pentagrames rígids i re-gulars.

Cal remarcar una certa abundor dedibuixos en els quals la component ra-cionalitzada és la idea de sèrie, que potadmetre progressions o pot ésser unasèrie uniforme, com en el cas significa-tiu de les formes repetides d'AntoniForcada.

Tot plegat constitueix un retrat sig-nificatiu de l'especial situació de laplàstica en aquest 1979. •

Page 38: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

Esports

La trista històriad'en Sandor KocsisENRIC BANERES

La mort de Sandor Kocsis vé a de-mostrar com és d'efímera sovint la glò-ria de les grans estrelles de l'esport.Vint-i-cinc anys després de ser consi-derat per tota la critica internacionalcom un dels jugadors més destacats delmón, Kocsis es cansà de lluitar contrales adversitats que l'havien dut a untrist estat de prostració i amargor.

No fa encara un mes que vaig podersaludar-lo per darrera vegada, quan elmeu amic Francesc Castellanos emsuggerí que anéssim al bar del jugadora prendre una cervesa. "Anem a veureen Sandor, que està desfet". Efectiva-ment, durant el quart d'hora que và-rem romandre amb ell —jo gairebé noel coneixia més que com a jugador—Kocsis es mantingué absent, amb elspensaments vagarosos cap a un altrecantó, amb aquell aire malenconiósque sempre irradiava la seva imatge.

La lamentable situació de Kocsis,acabat físicament,, dificultosa en l'as-pecte econòmic, desemparada en l'hu-mà, m'invità a reflexionar sobre aques-tes grans, figures que un dia són acla-mades per la multitud i després, desobte, desapareixen, s'esfumen i nomésse'n torna a tenir noticia per a saberque els ha passat un greu contratemps.Són molts els esportistes —jugadors defutbol, ciclistes, boxejadors, tenistes—que són poc afortunats quan han de re-dreçar fora dels estadis una vida quefins llavors els ha estat oferta plena de

facilitats.En el cas del futbol modern, en el

qual els grans jugadors acaben perperdre llur identitat en un a peregrina-ció per diferents països, es produeixtambé el desarrelament, la manca d'i-dentificació i d'integració en la novasocietat que els acull. De Michels,Cruyff i Neeskens sempre se'n parlàcom del "clan holandès", i se'ls conce-dia la categoria d'un "ghetto", daurat ienvejable si voleu, però marginat.Igual passa amb els "sudamericans" aqui es concedeix una categoria genèri-ca i se'ls atribueix una mena de con-ducta i costums la generalització de lesquals resulta sovint injusta. Amb "elshongaresos" de finals dels anys 60s'esdevingué el mateix. No era difícilveure reunits al bar de Czibor al carrerCapità Arenas a Kubala, Kalmar, Szol-nok, Kaczas i altres paisans als qualsels resultava molt difícil d'integrar-se ala societat catalana.

El cas de Kocsis és revelador quequan els futbolistes estrangers arribena un país diferent del seu, no semprevan a guanyar allò que la gent creu. Nosempre els diners que es remenen alscontractes compensen aquest desarre-lament i la renúncia a una de les cosesmés entranyables que pot tenir unapersona: la seva terra, la seva família,els amics de la infantesa, la seva llen-gua, els costums.

Mentre dura l'èxtasi de la glòria,

mentre el jugador és un ídol que repconstantment ovacions i adulació, nosent la soledat, l'enyor i la desempa-rança que, en la majoria dels casos,l'envaeixen quan es submergeix en l'a-nonimat de la vida civil i passa a ser,simplement, "l'estranger" per defini-ció, "l'estranger" d'Albert Camus.

Sandor Kocsis, subcampió del Mónamb Hongria el 1954, màxim golejadord'aquells campionats amb 11 gols, xi-fra que només superaria quatre anysmés tard, amb 13, Just Fontaine, vis-qué en la glòria de la popularitat i la ri-quesa fins dotze anys després, just finsa la tarda que es retirava del futbol irebia la darrera ovació del públic delCamp Nou. Després, s'acabà Kocsis,s'acabà "Téte d'Or" i nasqué una per-sona introvertida, silenciosa, nostàlgi-ca, maltractada per la vida.

És probable que quan Kocsis va arri-bar a Espanya fossin molts els que lienvegessin la sort. Venia precedit d'u-na gran fama i venia a guanyar moltsdiners. Kocsis, però, deixà a Budapestmolt més d'allò que obtindria lluny dela seva pàtria. Deixà el familiar paisat-ge de la colina de Buda, la remor re-frescant del Danubi, el gust estimulantd'una copa de "palinka", o el so joiósd'una veu que, cada matí, li digués "jónapot" (bon dia) en la llengua que vaaprendre de petit. •

CULTURAL

Una culturaen marxapera totun poble

Carrer Ample, 35 Barcelona 2

Page 39: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

PREMIS i REGALSPER ALS NOSTRESSUBSCRIPTORS

A mesura que aneu fent subscriptors anireu rebent el BONS que pertoquin. En el cas que no els vulgueuacumular podreu anar retirant els obsequis que us corresponguin pel valor dels BONS que posseïu.

BONS

UN(1)TRES (3)CINC (5)DEU (10)QUINZ€ (15)VÏNT-I-CINC (25)

PREMIS

Un disc o cassette del mercat actual a triar.logurtera BRAUN o Molinet de cafè BRAUN.Citromàtic BRAUN o Ganivet elèctric BRAUN.Joc encenedor i Cendrers BRAUN o Geladora BRAUN.Màquina fotografiar o rellotge polsera o lot discos EDIGSA o lot llibres IAIA.Un viatge Ruta Romànica de Catalunya per a dues persones.

PER UNA SUBSCRIPCIÓ D'UN ANY CORRESPON tIN BÓPER DUES SUBSCRIPCIONS DE MIG ANY CORRESPONDRÀ UN BÓ

Page 40: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

Bunyols de vent

EL BALCÓ DE LA REPRESSIÓ

Sabeu què fan aquests homes a la balconada del Passeig Marítim de Bar-celona? Doncs, mirar hores i hores, enfilar-se i ajupir-se per veure millor ales dones que prenen el sol i es banyen en els banys Orientals. La repressiósexual, tot i la proliferació de revistes "porno" és encara el nostre pa de ca-da dia.

UNA FORMA ELEGANT (?) DE IAixí s; anuncia el rellotge, exclu-

siu, unisex, ultramodern en el qualapareix la senyera simultàniamentamb la rotació de les agulles del re-llotge: Primer dèbilment i de segui-da, netament i clarament surten lesquatre barres. Aquest joc d'efecte illum es repeteix cada vint segons.L'exclusiva per Espanya, última no-vetat en rellotgeria Suïssa que s'a-

MONTSERRAT NEBOT

LA SENYERAnuncia amb el reclam: "una formaelegant de lluir la senyera" ens ase-guren que es vén molt a la joieria delsenyor Canellas i que el llançamentpublicitari bàsic l'han fet a Madriddurant les sessions de les negocia-cions per l'aprovació de l'Estatut deSau, obligant a cada parlamentaricatalà a que el llueixi i l'ensenyi ca-da vint segons al president Suàrez.

LA SOMBRA D'ESPONAENCARA PLANA EN ELDISTRICTE VI

La democratització dels ajun-taments és lenta i algunes vega-des, de cara enfora, inapreciable.Una mostra: en el local de la Jun-ta del Districte VI de Barcelonaqueden encara cendrers que por-ten la inscripció propagandísticade la Immobiliària Espona Re-mus, el negoci particular de quifou durant uns anys de franquis-me un regidor polèmic i famós,conegut popularment com el "re-gidor de l'escala" per haver cons-truït una escala fora de la norma-tiva legal en un passatge barcelo-ní del barri.

CONFUSIÓ, MANIPULACIÓ, IGNORÀNCIA

Una agència de notícies d'àmbitestatal va enviar a diaris i revistesla fotografia que reproduïm amb elsegüent peu: "El diputado de Euzka-diko Esquerra Juan Maria Bandrés,durante su intervención en el plenoextraordinario del Congreso para laaprobación del Estatuto vasco". Na-turalment, la imatge de Miquel Ro-ca i Junyent és prou coneguda desde fa anys perquè algun lector del'actualitat política el confongui. 0,potser, és que s'ha tirat tant al'esquerra, que les seves posturesfan pensar en les del diputat basc?Sigui com sigui, el lapsus és imper-donable i crec que en Roca i Ju-nyent té dret a una reparació, doncsla calba d'en Bandrés és més pro-nunciada que la seva i aquests de-talls estètics pesen molt en la vidapública d'un polític, que'cuida compocs la seva forma física.

ELS "PELOTARIS'TARRADELLAS

DE

La plaça de Sant Miquel, con-vertida des de fa temps en garat-ge a l'aire lliure dels qui tenen re-lació amb la Generalitat o ambl'Ajuntament de Barcelona, estàsempre atapeïda de cotxes. Unfuncionari de l'organisme auto-nòmic havia observat, però, quedurant els dies en què el presi-dent Tarradellas restà a Madrid,el nombre de cotxes havia dismi-nuït i que l'endemà mateix de laseva tornada a Barcelona altravegada la plaça estava farcida devehicles. L'home que havia com-provat el fluix i el reflux de lamaror automobilística comentàsorneguer: "Mira por dcnde, hoyya han vuelto a venir los pelota-ris". .

Fauna & flora JOSEP MARTÍ I GÓMEZ

"Chumberos"Vet aquí, segons informe elaborat per la Guàrdia Civil farà una mitja dot-

zena d'anys, l'historial d'un perillós delinqüent:"...nacido en 1951, Jesús Gutiérrez Secanò, àlias "El Chumbero", hyo de

José y Maria, resulta que el mismo es de mala conducta moral, pública yprivada, carece de antecedentes contrarios al Glorioso Movimiento Nacio-nal, si bien le aparecen los siguientes hechos delictivos:

— En el ano 1965 se ausentó del hogar paterno por haber hutado frutasdel campo a un convecino y ser amenazado por éste de que seria denuncia-da su fechoría.

— En el ano 1966 fúe denunciado por pastoreo furtivo.— En el ano 1967 se le instruye atestado por fuga del hogar paterno.— £1 mismo ano es retenido por hurto de una motocicleta.— En el ano 1968 se le instruyó atestado por hurto de 35 mil pesetas, que

sustrajo del hogar paterno. El atestado se instruyó en virtud de denuncia desu padre.

El epigrafiado residió en esta localidad hasta el ano 1969, ano en que seausentó.

Sus familiares màs allegados carecen de antecedentes contrarios al Régi-men y de la comisión de hechos delictivos.

Dios guarde a usted muchos aflos."És obvi, després de llegir aquest informe, que "El Chumbero" és una ma-

la peça. Només tenia catorze anys i el noi ja robava fruita de l'hort d'un veí.Als quinze, "El Chumbero", un individu amb mala sang, practicavanogensmenys que la pastura furtiva. Un element així només podia ser allòque segurament ha acabat essent: carn de presó. Tant se val que a través deles línies de l'informe s'intueixi clarament en les relacions amb el pare noeren gens afectuoses. "El Chumbero", desagraït des de la més tendra infan-tesa, cosa que reflecteix la seva mala nissaga, ni tan sols no.es va saberaprofitar que en la seva família no hi havien antecedents contraris al règimencara que, això si, també és cert que ell mai no va tenir antecedents contrael Glorioso Movimiento Nacional.

De poc li va valer a "El Chumbero". De poc els ha valgut als milers de"Chumberos" que són la carn de presó dels, cada dia que passa, més mo-dèl·lics centres penitenciaris, tan suaus que transformen la mítica presód'Attica en un balneari per a delinqüents folklòrics. La història de "ElChumbero" vé a l'actualitat perquè l'edat penal es xifra a partir d'un diad'aquests en els quinze anys, que és una bona edat, no hi ha dubte.

Cal preguntar-se, però, un parell de coses.Una, per què un jove no pot votar fins als divuit anys i si que pot anar a la

presó als quinze. Si es considera que està madur per a una cosa, se li ha dereconèixer que està madur per a l'altra. Dit d'una altra manera: si als quin-ze anys qualsevol "Chumbero" pot anar a presidi, és absolutament just queell pugui exercir el seu dret a donar el vot o a negar-lo als qui dicten les lleisd'aquest país, unes lleis que el tanquen a la presó però no el deixen votarcontra una dreta cada dia més repressiva, amb l'aquiesciència encara en-lluernada de l'esquerra que, pel que sembla, encara està admirada de tantacatifa i tant de salons que el poder els havia privat de veure durant quatredècades.

Una altra cosa a demanar-se és si el poder, davant la crisi d'una joventutcertament —això ningú no ho nega— cada dia més violenta, no opta, vist quesón generacions irrecuperables per a la dreta, per acabar d'enfonsar-la enel caos de l'atur, de l'avorriment, d'uns estudis frustrants, per a poder em-prar la mà d'obra dura enlloc d'un replantejament seriós del problema.Tant de consens de merda i ningú no ha demanat consens per això: per atreure del camí delictiu les desenes de milers de "Chumberos" que omplenaquest país, amb una política de llarg abast per a la joventut.

Que es fotin els consensos al cul si l'única cosa que se'ls ocorre és rebai-xar l'edat penal als anys crítics de l'adolescència.

47

Page 41: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

Carles a L'HORALleure lliure

CONVOCATÒRIAPREMIS"FOLCH I TORRES"

Sr. Director:En aquestes dates donem a

conèixer les bases de la XVIlaconvocatòria del Premi JOSEPM. FOLCH I TORRES de novel-les per a nois i noies, que s'ator-garà la nit de Santa Llúcia.

Us agrairíem que a través dela vostra revista, en donéssiupública noticia a fi que la con-vocatòria aconsegueixi el mà-xim de ressò possible, enaquest any en què es celebra atot el món l'Any Internacionalde l'Infant, motiu pel qual l'im-port del Premi, cent mil pesse-tes, és el doble de l'habitual.

L'obra premiada veurà lallum durant l'any 1980, any enquè s'escau el centenari del pio-ner de la literatura per a nois inoies, Josep M. Folch i Torres.Voldríem que en ocasió d'a-questa efemèride el ressò del'esmentada convocatòria fos etmés ample possible, per tal queels nostres nois i noies puguindisposar del major nombre dellibres de qualitat i els estimuli aendinsar-se en el món de la lec-tura.

Ben cordialment

LA GALERA, S. A. EditorialBarcelona

BASES

a) Les obres concur-sants, novel·la o recull denarracions, han de ser origi-nals i inèdites, d'autèntic in-terès i qualitat humana i lite-rària, escrites correctamenten català, d'una extensióaproximada de setanta fullsde mida foli, mecanografiatsamb claredat, a doble espai iper una sola cara.

b) Com a contribució a lacelebració de l'Any interna-cional de l'Infant, i donat que'l'obra guardonada veurà lallum l'any 1980, centenaride Josep M. Folch i Torres,l'import del premi serà, ambcaràcter extraordinari, de100.000 pessetes i consti-tuirà un acompte dels dretsde publicació de l'obra guan-yadora, de la qual el seu au-tor en conservarà la propie-tat literària.

c) La Galera S.A. publi-carà l'obra premiada en unade les tres sèries de la col-lecció "Els grumets de laGalera" —la que per raó del'edat a qui sigui destinada licorrespongui—, en un termi-ni no superior als dotze me-sos des del dia de l'atorga-ment del Premi, i previ l'es-tabliment amb l'autor delcorresponent contracte d'e-dició.

d) L'adjudicació del Pre-mi serà feta pel jurat se-güent: Teresa Rovira, MariaEulàlia Valeri, Josep Vallver-

dú, Francesc Garriga, i MartiOlaya.

e) La Galera S.A. tindràopció preferent d'adquirir elsdrets de publicació de lesobres presentades i no pre-miades, vigent durant tresmesos des del dia del vere-dicte.

f) Les obres no premia-des i a l'opció de les qualsrenunciï La Galera S.A. po-dran ser retirades pels seusactors a partir dels quinzedies de la concessió del pre-mi.

(de les condicions generals)

— Els originals es presen-taran per triplicat i duran elnom i l'adreça de l'autor. Sil'autor desitja que l'obra si-gui feta pública amb psuedò-nim, caldrà que ho indiquiexpressament.

— No seran tingudes encompte les obres premiadesja en altres concursos.

— Les obres aspirantshauran de ser presentades aLa Galera, S.A. Editorial,Ronda del Guinardó 38, Bar-celona (25) abans del dia 31d'octubre de 1979.

—L'adjudicació del Premitindrà lloc la nit de SantaLlúcia, i el veredicte del Ju-rat serà inapel·lable.

—La presentació d'un ori-ginal pressuposa per part delseu autor, l'acceptació ínte-

^gra d'aquestes bases.

SUBSCRIVIÜ-VOS A L'HORABUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓNOM I COGNOMS .CARRER ,POBLACIÓ DTE. . .PROVÍNCIA TELÈFON

Desitjo subscriure'm:

L*iuipovt de Is (juaf fere; efeo»tivea. mitjançant

Data

f_! POT un any -| J Per SIS mSSOS

'.] Taló bancari adjunt' J Domiciliació bancàriaD Efectiu

Signatura Q Gir postali j Vull rebre més informació

Sob·cripcic· anual: Estat espanyol 3.000 ptas. Europa4.000 Ptas.Amèrica i resta del mon 4.600 PtM.Subscripció samestral: «I 60 %

BUTLLETÍ DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIASenyors, als agrairé que amb càrrec al mati compta/llibretaatinguin al rebut que anualment/semestralment «Is presentaràL'HORA. &JL pal pagamant de la mevaeubscripcióa la revistaL'HORA.

BANC/CAIXA :AGÈNCIAH." COMPTE/LIBRETATITULAR _DATASIGNATURA

Un cop omplert enviar-ho a:L'HORARedacció i administracióAribau. 80. àtic l.er Telèfon 254 34 03 - 254 34 02.Barcetone-36

DILLUNS, 30Al Teatre Grec, d'avui fins

al dia 1 d'agost, reposiciód'"Antaviana" de Pere Cal-ders, pel grup Dagoll Dagom.Durant tota la setmana, aSant Genis de Vilassar, tindràlloc cada nit l'espectacle RE-TAULE DELS SANTS MÀR-TIRS, amb guió d'Esteve Al-bert.

Hi ha fira a Tremp, i FestesMajors a Espluga de Franco-li, Gallifa, Les Franqueses,Morell, Orrius, Pla del Pene-dès, Sant Vicenç dels Horts iVilallonga del Camp.

DIMARTS, 31Avui hi ha Festa Major a

Sort. Podeu anar a veurel'exposició de dibuixos delPremi Internacional Joan Mi-ró, a la Fundació, I si voleuveure la tele, a la segona ca-dena fan "Boris Godunov",òpera en diferit des de Mos-cú.

DIMECRES, 1Les serenates del Barrí Gò-

tic ens ofereixen un recital deMineo Hayashi, violoncel iJosep P. Pagès, piano, al Patíde l'Hospital de la SantaCreu. Hi ha Festa Major auna pila de llocs, característi-ca comú a tot l'agost. Avui, aAlella, Gerri de la Sal, Olive-lla, Sabadell, Sant Feliu deGuíxols, Torelló, i Vilabella.

Últim episodi de la sèrieanglesa "Madame Curie", ala tele. Una mica abans, hau-reu pogut veure "La vida pordelante", una curiosa comè-dia agredolça de Fernàn Gó-mez.

DUOUS, 2D'avui fins al 4, al Teatre

Grec, el grup Abracadabrapresenta la creació col·lecti-va "Insecta Spectaculant".

Hi ha fires a Horta, Morad'Ebre i Olost, i Festes Majorsa Masllorenç, Oliana i Vila-mòs.

Al circuit català de la telereposen "Layret" realitzatper Lluís M. Güell. I a l'esta-tal comença un nou GrandesRelatos anglès, "Cumbresborrascosas", novel·la furio-sament romàntica d'EmilyBronte. Veurem si n'hauransabut copsar la força.

DIVENDRES, 3Festes Majors a Andorra la

Vella, Bagà, La Garriga, Sa-llent, Pardines, Tavèrnoles,Vilaseca i Vinyoles d'Oris. Dela tele només es pot destacar

Page 42: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

CONXITA SOCIAS

el "Vostè pregunta..." del cir-cuit català. Millor que aprofi-teu d'una altra manera eltemps.

DISSABTE, 4

Acaba a la Galeria El CorteInglés una exposició d'olis deThomas. Hi ha fira a Piera,Tremp i Prats de Rei, i festamajor a Argentona, Pals,Rasquera, La Riba i SantQuintí de Mediona.

Els tres films de la tele es-tan bé: una de l'Oest a la tar-da, "El cuarto poder" a LaClave i a "Sàbado cine", unacomèdia que encara triomfaals teatres: "El Rey y yo".

DIUMENGE, 5El grup de jazz-rock

alemany Black Ass actua aZeleste i Xesco Boix ho fa alGrec 79, per als menuts.Aprofitant que és la festa Ma-jor, els Bordegassos de Vila-

nova plantaran castells al seupoble i els Castellers de Sitgesa Llur Blanca Subur. Tambéhi ha festa major a Cervelló,La Llacuna, Ordal, Ripoll, Plade Cabra, Rocafort de Que-ralt i Port de La Selva.

Res de destacat a televisió,excepte una desconegudapel·lícula hongaresa a Filmo-teca TV: "Cambio de las es-trellas".

AVENÇ PER A LA SEGÜENTSETMANA:

DILLUNS, 6Actuació de Sisa al Teatre

Grec. Festes Majors de Cal-des de Malavella, Margalef,Sant Esteve de Sesrovires,Torre de Claramunt i Vimbo-dí.

DIMARTS, 7

Avui i demà, Al Tall actuaal Grec-79. A més a més, hi

ha festa major a Sant Pere deRiudevitlles, comarca de l'AltPenedès.

DIMECRES, 8

Les Serenates del Barri Gò-tic ens ofreixen, des del patide l'Hospital de la SantaCreu, un recital de viola deJoan Pàmias. Festa major aLa Llacuna, Parets del Vallèsi Sant Esteve de Palautorde-ra.

DIJOUS, 9

Al Teatre Grec, i d'avuifins al dia 11, recital de poe-sia a càrrec de la Núria Es-pert i en Rafael Alberti. Hi hafires a Olot i festes majors aPont de Suert i Sisquer.

DIVENDRES, 10Hi ha fira a l'Arboç, Riu-

doms, Sant Llorenç de Moru-nys i Sardanyola. I Festes

Majors, com a tot l'agost, auna pila de viles: Argençola,Castelló d'Empúries, Collde-jou, Guardiola de Verga, Llo-renç del Penedès, Sant Cli-ment i Sant Feliu de Llobre-gat, Sant Llorenç Savall iVilarrodona.

DISSABTE, 11

A part de la festa major deBotarell, comarca del BaixCamp, valdrà la pena estaratents a les pel·lícules de tele-visió, de les quals no us po-dem donar referència. Sobre-tot, atenció a La Clave.

DIUMENGE, 12Els espectacles infantils

del Teatre Grec ofereixenavui, a les 7, l'actuació delgrup Abracadabra. A més amés, hi ha fira a Moià i festaMajor a Pont de Suert, Poli-nyà del Vallès i Sant Vicençde Calders.

La paella pel mànecAmanida de llamàntol "Royal"

El senyor Isidre Gironès regenta el restaurant Casa Isi-dre al carrer de les Flors, 12, tocant a la Ronda de SantPau i al popularíssím Paral·lel de Barcelona. Home afec-cionat a l'art de la bona cuina, com és lògic, en les sevesrecerces de noves possibilitats han confegit un nou platque aviat figurarà en els menús de casa seva. Es tracta del'amanida de llamàntol "Royal". Tot seguit ens explicacom es fa.

-Quins ingredients cal fer servir?—Per a quatre persones, mig quilo de mongetes tendres

fines i naturals, un llamàntol que faci mig quilo o sis-cents grams, cebolli, cerfull i api.

—Com es fa el plat?-En primer lloc bulliu el llamàntol i fet això, el trinxeu

amb un ganivet, bo i deixant quatre rodanxes que servi-ran després per adornar. A part, es bullen també les her-bes per aromatitzar, és a dir el cebolli, el cerfull i l'api, itambé les mongetes verdes, procurant que no s'estovinmassa, és millor una mica dures. Quan ja ho teniu tot, esdisposa en un plat, adornant amb les quatre rodanxessenceres i amb daus de pastanaga bullida, així com ambels ous vermells que duu al ap el el llamàntol. I amb unacullera de fusta, hi afegiu la salsa Royal.

—Com es fa aquesta salsa?—Es necessiten dos-cents grams de crema de llet

autèntica, de l'agra, 150 grams de reducció de mantega...—Doncs és el que queda d'una quantitat determinada

de mantega, després d'haver-la reduïda al foc. Aproxi-madament resta un 30 o un 40 per cent de la quantitatinicial. Bé, es barregen ambdues coses i us quedarà unasalsa molt suau. Us quedarà un plat molt adequat per al'estiu, i molt vistós. - -.-—

—Ens podríeu recomanar alguna cosa de postre?—Doncs podríeu fer miniatures de "profiterols" amb

fons de xocolata.

—Com es fan?—Doncs bé, teniu unes "lioneses" petites i heu de pre-

parar una crema natural, amb un litre de llet, vuit rovellsd'ou, 150 grams de sucre, pells de llimona i canyella.Quan la llet és a punt de bullir hi poseu els altres ingre-dients prèviament barrejats i ho deixeu pujar un parell devegades. Quan la crema és a temperatura ambient, hiompliu les "lioneses".

A part, desfeu una barra de xocolata de 200 gramsamb aigua i un parell de cullerades de sucre, a fi que noquedi tan amargant, i amb una cullera de fusta cobriu les"lioneses". Us quedarà deliciós.

No en tenim cap dubte. Així que, bon profit a tothom I

Page 43: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

La Setmana a Televisió

Del 30 de juliol al 5 d'agost

CIRCUIT CATALÀ

PRIMERA CADENA:DILLUNS, 3013.30 • Temps d'estiu14.00 - Crdnica16.15 - Revista

DIMARTS, 3113.30 - Temps d'estiu14.00 - Crònica16.15 - Musical express

DIMECRES, 113.30 - Temps d'estiu14.00 - Crdnica16.15 - Cinema a l'abast: "Cine-ma de ciència ficció"

DIJOUS, 213.30 - Temps d'estiu14.00 - Crdnica16.15 - Recull d'èxits: "Layret"Reaütz. Lluïs M. Güell

DIVENDRES, 313.30 - Temps d'estiu14.00 - Crònica16.15 - Vostè pregunta...

DISSABTE, 411.00 - Terra d'escudella: "Lesfaldilles de l'àvia"

SEGONA CADENA:DILLUNS, 3023.00 - Crònica 2DIMARTS, 31 '23.00 - Crònica 2DIMECRES, 123.00 • Crònica 2DIJOUS, 223.00 - Crònica 2DIVENDRES, 323.00 - Crdnica 2

CIRCUIT ESTATAL

PRIMERA CADENA:DILLUNS, 3014.30 • Gente hoy15.00 - Telediario15.35 - Podria haberse evitado:"Volcanes, ventanas del infíer-no"16.00 - Concurso hipico19.00 - Un globo, dos globos, tresglobos: La locomotora19.50 - Mi amigo el caballo: "LoscabaUos de la Corona"20.15 - Un mundo para ellos21.00 - Telediario21.35 - 300 millones22.30 - Grandes relatos: "MarieCurie" Episodi m23.30 - Ultimas notidas

DIMARTS, 3114.30 - Gente hoy15.00 - Telediario15.35 - Revista de toros16.00 - Concurso hipico19.00 - Un globo, dos globos, tresglobos: "El mundo de la música"

19.40 - Los episodiós: "El taca-fio"19.50 - Grandes detectives: "Elseflor Lecoq" de Gaboriau. Dir.Jean Herman. Int. Gilles Segal,Alain Mutet21.00 - Telediario21.35 - Primera pagina22.30 - Marie Curie (Epis. IV)23.30 • Ultimas notidas

DIMECRES, 114.30 - Gente hoy15.00 - Telediario15.35 - Vivir cada dia19.01 - Un globo, dos globos, tresglobos: 'Tos Cinco corren ave'n-turas"19.35 - Cine espaflol: "La vidapor delante". Dir. Fernando Fer-nàn Gómez. Int. Fernando F. Gó-mez, Analía Gadé, José Isbert.Els problemes d'una jove parellasense feina, pagant pis, etc.21.00 - Telediario21.35 • Orquesta sinfónica deRTVE: "Obertura de Egmont",de Beethoven. "Introducdón ytarantela" i "Aires bohemios" deSarasate. "Danza de fuego" deFalla.22.30 - Marie Curie (Episodi V)23.30 - Ultimas notidas

DIJOUS, 214.30 - Gente hoy15.00 - Telediario15.35 - Cafè de redacdón18.00 - Natació. Campionat d'Es-panya20.00 - Así es Hollywood: "Ani-males y otros actores"20.30 - Candones de una vida:Rudy Ventura21.00 - Telediario21.35 - Los Roper: "El segundodía de Navidad"22.00 - Sombras de ayer22.30 - Grandes relatos: "Cum-bres borrascosas" d'Emily Bron-te. Cap. I. Dir. Dick Coles. Int.Ken Hutcninson, Kay Adshead,etc.23.30 - Ultimas notidas

DIVENDRES, 314.30 - Gente hoy15.00-Telediario15.35 • Los espectóculos18.01 - Natarió: Campionat d'Es-panya19.30 - Con ocho basta: "El re-greso de tia Vi"20.30 - Més vale prevenir: Saludbuco-dental21.00 - Telediario21.35 - La segunda oportunidad21.45 - Pantalla abierta. CadenaSER: Contrastes22.30 - Cumbres borrascosas.Cap. II23.30 • Ultimas notidas

DISSABTE, 412.31 - Torneo13.30 - Tiempo libre14.00 - El canto de un duro14.30 - Notidas del sabado15.00 - Tarzàn: "Tarzan en elcentro de la tierra"15.30 - Primera sesión: "Létf-go". Dir. Burt Kennedy. Int. Ja-mes Garner, Suzanne Pleshette,Chuck Connors. Làtigo Smith ar-riba a un poble que té un jad-ment de plata el qual es disputendos caries.17.00 - Aplauso19.00 - La pantera rosa19.30 - Los angeles de Charlie:"Un àngel bebè"20.30 - Informe semanal21.30 - Notidas del sabado22.05 - Sabado cine: "El rey yyo". Dir. WalterLang. Int. Debo-rah Kerr, Yul Brinner, Rita Mo-reno. Una vídua anglesa arriba ala cort de Siam per educar elsfills del rei. Es produirà un xocentre ambdós personatges.23.55 - Ultimas notidas

DIUMENGE, 510.31 - Hablamos11.00 - El dia del Seflor11.45 - Gente joven12.30 - Sobre el terreno13.30 - Siete días14.30 • Notidas del domingo15.00 - Clàsicos familiares: "Lavuelta al mundo en 80 dias" (II)15.30 - Fantastico18.30 - Dick Turpin: "Encarcela-dos"19.00 - 625 líneas20.00 - Futbol: Final del Trofeode La Linea22.00 - Notidas del domingo22.30 - El regreso del Santo: "Se*flal de stop"23.30 - Buenas noches

SEGONA CADENA:

DILLUNS, 3020.01 - Redacdón de noche20.37 - Polideportivo21.00 - Revista de cine22.20 - Mas allà23.00 - Opinión pública

DIMARTS, 3120.01 - Redacdón de noche20.37 - Polideportivo21.00 - Opera: "Boris Godunov"de Moussorgski. Des del TeatreBolshoi de Moscú, per la compa-nyia titular.23.00 - Tribuna econòmica

DIMECRES, 120.01 - Redacdón de noche20.37 - Polideportivo21.00 - Pop-grama: Actuacionesde Pekenikes, Devo i Bob Welche

22.00 - Imàgenes23.00 - Tribuna de la historia

DIJOUS, 220.01 - Redacdón de noche20.37 - Polideportivo21.00 - Encuentros con las letras22.20 - Horizontes23.00 - Tribuna de la cultura

DIVENDRES, 320.01 - Redacdón de noche20.37 - Polideportivo21.00 - Cine-dub: "El pato llamaa las siete y media" de Rolf Thie-le. Int. Heinz Ruhmann, HerthaFeiler, Graziella Granata23.00 - Tribuna internadonal

DISSABTE, 4 .15.31 - Novela: "El 2 de Mayor"de Benito Pérez Galdós. Caps. I,2, 3, 4 i 517.00 - El perro de Flandes:"Adiós, Aroa"17.30 - Raíces: "El Pericón" deLlanes, "Danza de Palos" deFinisterre, "Danza de espadas"de Marín i "El corri corri" deArenas.18.00 - Natadó: Campionatsd'Espanya19.30 - La clave - El riesgo delperiodista: "El cuartò poder".Dir. Richard Brooks. Int.Humphrey Bogart, Ethel Bar-rymore, Kim Hunter. Ed. Begley.Un diari basat en l'honestedat illibertat serà venut a un altre desensadonalista, . precisamentquan el primer tracta de demos-trar les activitats il·legals d'ungàngster.

DIUMENGE, 515.31 - Pippi Calzaslargas: "Pip-pi y los piratas" (segona part)16.00 -Documental: "Nueva Ca-ledonia" •16.30 - Barbapapa17.00 - Los casos de Rockford:"Ganandas y pérdidas" (segonapart)18.00 - Dibujos animados18.30 - Panorama musica]

> 19.00 - Concierto: "Cuatro poe-mas" de Nabakov, "Para el fune-ral de un soldado" de Boulange,"Concerto grosso" de Haendel.20.00 - Filmoteca TV: "El cam-bio de las estrellas". Dir. SandorG. Szony. Int Agnès Banfalvi,Istvan O. Szabo. Una noia de po-ble, després de la primera expe-riènda, és obligada a casar-seamb un altre pels seus pares. To-ta la vida arrossegarà aquestaamargor...21.53 - La danza: "Anna Kareni-na" Mús. Rodion Schedrin. Co-reografia Maia Plisetskaya22.30 - A fondo

Page 44: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

pinya - poma

Page 45: -V; i ; Plà energèti ft'v.''••' ;c 7 W.-w

A l'Argentinai al Brasil

via "la Caixa"

1.200 viatges,> per Oficina.

Números del 25 de juny al 31 de juliol.

1 si no vol viatjar, pot triar la segona opció.

CAIXA D€ P€NSiONS

"laCaixal