1

riolES

COLA

I CO

NSE

RVA

TOR

I DE

MÚ

SICA

DE

LA D

IPU

TACI

Ó D

E TA

RR

AG

ON

A A

TO

RTO

SA |

Núm

.54|

AB

RIL

201

3

2

DireccióJ.Carles Fabra

Disseny gràficsUnitat d’Imatge Corporativa i Disseny Gràfic. Diputació de Tarragona

Coordinació i maquetacióSàndal Campàs

Equip de redaccióMercè BaigetAndreu FerréEsmeralda HomedesElisa HuguetIvan LaunesClara LlopXavier LlorachSanti RuizAlbert TorrentJoan Vidal

ImpressióGràfica Daurada

Dipòsit legalT-451-2012

Tirada500 exemplars

Carrer de la Rosa, 6 - Palau Oriol43500 TORTOSATel. 977 444 124Fax. 977440018

A/e: conservatori.tortosa@dipta.cat Web: www.dipta.cat/cmtortosa

Editorial

Ja tenim en marxa un nou número de la nostra revista. Un cop més, podem veure en imatges el nostre dia a dia d’aquest primer quadrimestre. Ha estat un començament de curs molt intens. Hem hagut de fer front al retorn al nostre centre, sense deixar de banda el compromís de no parar, passi el que passi, la bona marxa del mateix. Com tots sabeu, ja tornem a estar tots junts. Amb les obres hem aconseguit, per fi, uns espais idonis per poder realitzar la nostra feina. Tots els professors disposen de la seva aula i hem pogut ubicar l’assignatura d’educació corporal. Tot i així, aquest any, continuarem compartint espais amb l’Institut Joaquim Bau on tindran lloc les classes de saxo, clarinet i trompeta i la banda de grau professional. A més, disposarem de la Cripta de la Reparació per fer els assaigs de l’orquestra de grau professional. Ara, ja només ens falta la inauguració oficial prevista per al final d’aquest any, ja que ens manca cobrir el pati del Palau Despuig, i així poder preparar una gran festa, en la qual tenim previst dur a terme una jornada de portes obertes per tal de mostrar a la comunitat educativa, a la ciutat i a tot aquell que vulgui, el conservatori i així tancar el cercle tan anhelat.M’agradaria deixar constància de l’esforç que suposa la realització d’aquesta revista. Darrere d’aquestes fotografies i escrits hi ha una gran tasca per part de tot el professorat que segueix treballant en la mateixa il·lusió de sempre, per tal de mantenir i seguir sent fidels al nostre compromís envers l’alumnat. Una petita mostra d’això és l’alta participació en totes i cada una de les activitats proposades, i els èxits aconseguits en les últimes proves de la JONC. Des de l’equip directiu us animem a seguir mantenint aquesta il·lusió.

Revista L’Oriol

3

En primer lloc, enhorabona a tota la comunitat educativa per la finalització de les obres d’ampliació de l’Escola i el Conservatori de Música de Tortosa. Després d’aquesta amplia reforma, els dos bells palaus, el Palau Oriol i el Palau Despuig que us alberguen, transmeten sens dubte a qui us visita, una sensació de respecte i admiració. A la bellesa d’aquests emblemàtics edificis s’afegeix l’harmonia dels sons que aquí es produeixen. El gran pati interior amb escalinata de pedra, la galeria gòtica i les bigues policromades en alguns dels sostres ens traslladen a altres temps, èpoques en les quals la pressa no era la característica primordial i on hi havia més temps per educar la sensibilitat.

Esperem que els més de tres-cents alumnes que rebeu formació musical al Conservatori i a l’Escola de Música, el professorat i les famílies gaudiu durant molt temps d’aquestes aules noves i de totes les millores que ha aportat la remodelació .

Deia Plató : “La música es una llei moral, ofereix una ànima al univers, ales al pensament, vol a la imaginació, encant a la tristesa, alegria i vida a cada cosa. Es l’essència de l’ordre que ella restableix, i eleva cap a tot el que és bo, just i bell. Encara que invisible, és la forma enlluernadora, apassionant i eterna de tot plegat” . Comparteixo aquesta visió de la música i la importància, en general, de l’educació artística. Necessitem desenvolupar la nostra sensibilitat artística per despertar la capacitat d’emocionar-nos i relacionar-nos amb els altres

En aquest sentit, totes les escoles i conservatoris de música esteu fent una gran tasca. Darrerament l’educació musical a les escoles i als instituts, amb la intervenció de professionals cada cop més ben preparats està produint ciutadans més preparats per gaudir i viure les obres d’art, i les escoles i conservatoris de música esteu fent possible el desenvolupament de talents que sense la vostra presència no emergirien.

Parlo des de la lamentació per no haver gaudit d’una bona educació musical. No va ser l’escola qui em va fer estimar la música. Només vaig tenir l’oportunitat d’aprendre uns pocs acords de la guitarra. La major part dels alumnes que entre els anys 60 i 80 anàvem a l’escola primària no vàrem tenir una bona educació musical. A l’escola la música era teòrica, ens parlaven de la vida dels compositors i ens l’havíem d’aprendre de memòria. La sensibilitat musical ens va arribar de la mà de bons amics que amb entusiasme ens feien escoltar allò que els captivava i ens van transmetre el gust per conèixer, escoltar i gaudir de la música. Probablement aquestes mancances són les que em fan valorar la noble feina de formació de músics.

Desitjo a tots els músics que us esteu formant a l’Escola i al Conservatori de la Diputació de Tarragona aTortosa que mantingueu viva la il·lusió per aprendre i transmetre bellesa i sensibilitat, fa molta falta en la societat actual.

SalutacióImmaculada Obiol BaubíInspectora en cap dels Serveis Territorials d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre

4

El dia 11 d’octubre es va realitzar a la cripta ,el concert inaugural a càrrec del quartet de corda Aupa Quartet format per dos violins, una viola i un violoncel.Van començar el repertori amb temes estàndard i coneguts de música moderna com, El Manisero; Mambo Jambo, estàndards de blues, flamenc i funk, realitzant improvisacions en cada tema , i particularment amb molt de moviment a l’escena.

En la segona part del concert van interpretar temes propis i música experimental, amb grans improvisacions de tots els membres en cada tema, i el violoncel utilitzava l’instrument i parts del seu propi cos per a realitzar ritmes de percussió.

En els temes finals utilitzaven harmonies més denses i ritmes més diversos , demanant la col•laboració del públic , sortin de l’escena i interpretant entre el

públic, cosa que convertí tota la sala en un gran i únic escenari.

Els membres d’Aupa Quartet, Ramsès Guerra, Felipe Escala, Martin Perenne i Francisco Galdoz, ens ho van fer passar molt bé en aquest atípic concert d’un quartet de corda

Concert inauguralAupa quartet inaugura el curs 2012-2013

5

El 22 de novembre, dia de la patrona dels músics, un bon grup d’alumnat de cambra van actuar al saló d’actes de l’IES J. Bau a primera hora del matí.

Va ser tota una experiència fer la prova de so i de col•locació a l’escenari a les 9 del matí per actuar tot seguit a les 10 davant d’un nombrós públic de 4t d’ESO i de Batxillerat artístic.Com sempre que hi anem, vàrem estar molt ben atesos pels professors de música del centre i per l’equip directiu, tant abans, durant, com després de l’acte.Majoritàriament els alumnes

que van actuar són alumnes compartits entre els dos centres que cursen ESO o Batxillerat i estudien el Grau Professional de música, tot i que sempre hi ha col•laboracions de nois i noies d’altres centres i d’altres pobles o ciutats.

Els resultats de l’audició/concert van ser bastants correctes i sobretot variats, ja que vàrem escoltar piano a quatre mans, duos, trios i fins quintets que van tocar estils des del purament clàssic fins al semi-jazz de C. Bolling. Els professors de cambra i el

Conservatori estem satisfets del rendiment dels nostres alumnes de música de cambra, quan l’ocasió ho requereix saben mostrar-se professionals.

Per arrodonir la jornada, la cloenda de l’acte va consistir en un esmorzar variat a càrrec del Bau que es va servir al bar de l’institut.

Com cada any, el 22 de Novembre, al centre se celebra, amb activitats i concerts, el dia de Santa Cecília, la patrona de tots els músics. Aquest any, a les 17.30h es va realitzar la xocolatada que organitza l’AMPA per als més petits de la casa i

tots vam berenar xocolata amb melindros. Més tard, a les 19h es va celebrar el concert de Santa Cecília a càrrec dels professors del centre. Enguany hi van participar els professors Ivan Launes, Albert

Torrent, Elisa Huguet, Albert Rodriguez, Inés Reguero, Carlos Fabra, Esmeralda Homedes, Anna Sanz i Santi Ruiz. Així que vam escoltar la Passacaglia de H. Biber per a violí, la Sonata Latino de M. Mower per a flauta i piano, la Sonata op. 13 de G. Faure per a violí i piano, i un parell de peces per a quartet de metall dels compositors M. Mussorgsky i C. Gardel. El concert va ser molt variat amb obres de diferents estils, des de sonates fins a tangos i va ser tot un èxit. Durant el concert es van celebrar els 25 anys de treball de Josepa, una de les secretàries, al centre, se li van dedicar unes paraules i se li va fer lliurament d’ un detall. Des de l’Oriol volem felicitar i agrair a Josepa tota la seva tasca i dedicació durant tots aquests anys, tant al centre com a cadascun de nosaltres.

Santa CecíliaUna Santa Cecília matinera

Santa Cecília al Centre

6

Una seixantena d’alumnes de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarraona a Tor-tosa van participar el dissabte dia 1 de desembre de 2012 al “Con-cert per la Marató” ―tal com es va titular l’acte― que va tenir lloc a Tarragona a la Tarraco Arena Plaça (TAP). L’acte va ser seguit per uns 4.000 espectadors i es van recollir 14.355 euros per a la Marató, en aquesta edició dedi-cada a la lluita contra el càncer.

L’acte, organitzat per la Diputació de Tarragona, va obrir les por-tes a les 17.30 h per tal que els assistents al concert poguessin visitar la plaça. També durant tot l’acte, a l’exterior de la TAP, es va projectar un mapping a la façana, realitzat pels alumnes i professors de les escoles d’Art i Disseny.

Una hora més tard estava previst l’inici del concert, un especta-cle musical, artístic, audiovisual i sensorial en què van partici-par els centres dels tres àmbits educatius de la Diputació: art i disseny, conservatoris de músi-ca, educació especial, i també el servei pedagògic del Museu d’Art

Modern de Tarragona.El programa musical va comptar amb les ac-tuacions de la Banda Simfònica de la Diputa-ció, aquest cop dirigida per Àngel Martínez; l’actuació de la so-prano Marta Matheu, acompanyada per un quintet de corda de professors del Conser-vatori de Tarragona; i l’Orquestra Simfònica i Cors dels Conservato-ris de la Diputació i del Conservatori de Vila-seca, sota la direcció de Salvador Brotons.Els nostres alumnes van participar en les di-ferents formacions que van actuar al concert: la Banda, l’Orquestra i els cors, que com a cloen-da del concert van can-tar l’obra Nadales Ca-talanes per a cor i orquestra Op. 76 de Salvador Brotons, un recull de nadales populars catalanes arranjades i dirigides pel mateix Brotons. Amb la intervenció dels grups corals dels conservatoris,

aquesta va ser l’obra més parti-cipativa, amb un total d’uns 400 alumnes a sobre de l’escenari.

Concert per la MaratóEls nostres alumnes actuen al TAP

7

El diumenge 28 d’octubre vàrem sortir de bon matí, direcció Barcelona, en una excursió del Conservatori per anar a escoltar a l’OBC en sessió matinal. El programa va ser íntegrament dedicat a Tchaikowsky. L’orquestra va tocar sota la direcció del rus Dimitri Kitajenko. Tchaikovsky ens va captivar. Començava el concert amb la Serenada per a cordes en Do Major Op.48, tot seguit la coneguda Obertura 1812; escrita per commemorar el triomf de

la resistència russa davant les tropes napoleòniques i va cloure amb una de les millors simfonies del compositor rus; la simfonia n. 4 en fa menor Op.36.

L’activitat, organitzada pel departament de vent , va resultar tan exitosa que es va quedar alumnat en llista d’espera. Quina satisfacció dóna que hi hagi tantes persones que prefereixen passar un diumenge a Barcelona i anar de concert.

Cal remarcar el bon comportament dels alumnes tant al viatge d’anada i tornada com durant el concert, així fa goig sortir de casa.

Sortida a l’OBCUn diumenge ple de música

Activitat de l’aula de pianoConcert sortida a LleidaEl passat 25 de novembre els alumnes d’avançat 3 i Grau Professional de piano vam fer una sortida a Lleida, a l’Auditori Enric Granados, per sentir un concert de piano i orquestra. No és la primera vegada que hi assistim, i és que les programacions que ofereix aquest Auditori en cap de setmana són prou interessants.En aquesta ocasió el programa va incloure peces de Verdi, Schubert, Sibelius i Beethoven, amb el concert per a piano i orquestra núm. 5 “l’Emperador”. La Jove Orquestra de Ponent, músics molt joves tots ells, ens van donar una lliçó de professionalitat i entrega musical. Vam poder comprovar el que s’aconsegueix amb esforç d’estudi, assajos i una bona disciplina. Estàvem asseguts a platea, i el so ens arribava precís

i amb energia; sobretot el del pianista, Ramón Andreu Gené, al qual vam escoltar i veure amb més atenció, si cap.

Lleida ens queda propera, és una passejada amb vistes al riu, i l’ambient de l’excursió sempre és molt familiar i acollidor, tot i que anàvem amb el bus quasi al complet. La pluja ens va espatllar la passejada prèvia al concert, però no el berenar.

Esperem que hagi estat molt profitós per a tots els alumnes que hi van assistir, tant els pianistes com algun que altre alumne de corda, fagot, trombó…que també s’hi va apuntar, sense deixar-nos els pares que van participar de l’experiència i ens van fer la tarda més agradable, si cap.

8

En aquesta primera part de curs, des de l’aula de trompeta s’han organitzat tres activitats dirigides als alumnes del centre, per tal d’enriquir i complementar les classes habituals d’instrument.

La primera activitat va ser La trompeta i el cant, a càrrec de la professora de cant del nostre centre Mercè Baiget. L’activitat va ser molt interessant, ja que tenint en compte els punts en comú entre tots dos instruments, es va destinar la sessió a aplicar alguns dels recursos de la tècnica del cant a l’hora de tocar la trompeta i entendre millor molts dels aspectes tècnics de la trompeta per poder millorar-los al moment.

Pel que fa a La trompeta jazz II, va ser la continuació d’una activitat iniciada fa un parell d’anys. El professor de trompeta Javi de la Salud, va fer en dues sessions classe de

trompeta jazz als alumnes del centre. Va explicar els diferents estils de música, va donar recursos per a la improvisació, va fer demostracions… i tots els alumnes de trompeta del centre, grans i petits, van acabar improvisant fent solos, preguntes i respostes.

L’activitat de Recursos per a l’estudi de la trompeta va ser duta a terme pels professors de trompeta del Conservatori. L’objectiu d’aquesta activitat era poder destinar tota una sessió per reflexionar sobre com estudiar a casa, quines rutines cal seguir, què s’ha d’estudiar… i poder donar pautes i recursos per a l’estudi.

Activitats de trompetaLa trompeta i el cant. Trompeta jazz II.Recursos per a l’estudi de la trompeta

El passat dilluns 17 de desembre vam tenir el plaer de gaudir d’una audició de nadales a càrrec dels alumnes de flauta i dels grups de guitarres de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tortosa. Des de fa temps, l’aula de guitarra i l’aula de flauta travessera col•laboren per oferir i difondre el repertori escrit per aquests dos instruments. L’acte es va celebrar a la Cripta de l’Església de la Reparació de Tortosa. Els alumnes, grans

i menuts, van demostrar les seves habilitats en l’instrument, a més de presència i correcció davant del públic assistent. Pel que fa al desenvolupament de l’audició; en primer lloc, va actuar el grup de guitarres de Bàsic i Avançat que van oferir diferents obres del repertori guitarrístic; en segon lloc, el grup de guitarres d’Avançat va interpretar cançons de Nadal catalanes acompanyant diferents flautistes en qualitat de solistes; en tercer lloc i seguint

amb el repertori nadalenc, vam poder gaudir de la interpretació dels duets de flautes i per finalitzar, el quartet de flautes format per alumnes de grau professional ens va delitar amb nadales de caire més internacional. En definitiva, un repertori molt conegut pel públic en general i que servia per preparar les dates nadalenques.Va ser una vetllada agradable i amb gran èxit de públic assistent que esperem que es pugui repetir.

Audició de nadalesFlauta i guitarra

9

Per Nadal ... Moviment i cant coral

La setmana abans de vacances de Nadal, com és tradicional, molts grups de llenguatge van fer concerts o alguna mostra del treball de classe, ja sigui en el format més clàssic de concert o obrint l’aula als pares i mares per apropar el treball que els xiquets i xiquetes fan a classe.

Els més petits, els de Sensibilització, a la seva hora habitual de classe van fer una mostra del treball rítmic. Els d’Iniciació, també a la seva hora habitual, van cantar unes cançons pedagògiques on no hi van faltar les tradicionals nadales.

Aquest curs i com a novetat, els alumnes de Grau Professional 1 i 2 també van fer audició de grup. Els de primer van fer una mostra de moviment, i els de segon van interpretar una coreografia sobre un fragment de la Consagració

de la primavera d’Stravinsky. En finalitzar l’audició de cada grup, la professora va obrir una xerrada participativa amb el públic assistent per parlar del treball que havien fet els alumnes.

Dijous dia 20 va ser el torn dels grups de cor d’Avançat 1, 2 i 3 que, juntament amb el Cor de Grau Professional, van fer el concert de Nadal a l’auditori del Patronat. A la primera part, cada grup va cantar dues o tres peces del repertori treballat durant el trimestre i a la segona, tots els grups van cantar conjuntament l’obra Nadales catalanes, el popurri de nadales que els alumnes van interpretar al concert de la Tarraco Arena Plaça de Tarragona, aquest cop però, en la versió a piano.

10

Orquestra de GPConcert de nadal a la cripta

El dia 18 de desembre a la Cripta de l’Església de la Reparació va tenir lloc el concert de Nadal de l’Orquestra de Grau Professional del Conservatori sota la direcció de Jordi Bonilla. El públic que va emplenar la sala va poder gaudir d’un programa atractiu i variat. En la primera part, l’orquestra va interpretar el Concerto Grosso en mi m de P. Locatelli i el Concerto en Do M per a violí i dos violoncels d’A. Vivaldi, i van actuar com a solistes els alumnes Laura Valls (violí), Joan Rochet (cello) i Jesús Valls (cello).

El repertori presentat en la segona part va ser una petita mostra de l’òpera La Fida Ninfa d’A. Vivaldi extreta del projecte que realitza l’orquestra en col·laboració amb l’Aula de Cant i que està previst presentar el proper mes d’abril. Es van poder escoltar una selecció d’Àries i parts instrumentals. Els cantants solistes que hi van participar van ser Gemma Medina, Susanna Gómez, Imma Esteve i Josep Ignasi Medina.

Volem agrair la participació de la professora Elisa Huguet per

la realització del Baix Continu de totes les obres interpretades, així com la participació dels professors assistents de l’orquestra Pep Manresa, David Matheu i Laura Folch.

El concert va finalitzar amb la Nadala El Noi de la Mare interpretada per tots els participants en el concert així com pel públic en general.

11

SoundpaintingEl llenguatge de les arts

Opening football indoorFinal: Els de 5è vs Professors, 2-1

Aquest curs, un grup de treball de professors de música anomenat Mousiké (ICE/URV), en el marc d’un projecte d’estudi de models didàctics complexos en educació musical, ha creat un espai obert de creació artística cooperativa en directe en què diferents disciplines artístiques interactuen. L’espai s’anomena Soundpainting Campus i està localitzat a l’aula 2 del Conservatori. Les reunions del grup de treball són quinzenals, en horari de 20.45 a 21.45h i van començar el 9 d’octubre. En formen part 5 professors especialistes de música de centres d’Educació Primària, 2 alumnes de Grau Professional del Conservatori, dos alumnes del Grau d’Educació Infantil de la

URV al Campus de les terres de l’Ebre, un artista visual, un actor i un professor del departament de llenguatge del conservatori. L’objectiu d’aquest curs és dominar els 43 gestos bàsics del llenguatge des de la perspectiva dels 3 grups de disciplines artístiques que interactuen:

• Música (amb instruments acústics i electrònics)• Arts escèniques (teatre, dansa, circ i altres disciplines associades a l’escena).• Arts visuals (arts plàstiques, visuals i audiovisuals).

Amb la finalitat de transferir els resultats de l’experiència a docents i centres de l’entorn

s’han programat diverses activitats, entre les quals destaquem les d’exploració del llenguatge corporal a partir de la interacció musical i visual que realitzarem la primera setmana del mes d’abril amb la ballarina, coreògrafa i soundpainter Ceren Oran (responsable del Salzburg Soundpainting Project).

El dia 24 de Desembre es va realitzar el tradicional torneig internacional de futbol Sala.

Es va realitzar un primer triangular eliminatori de dos grups, i van quedar quatre equips finals per a la fase de semifinals i final. Desprès d’unes disputades semifinals amb molt de nivell tècnic i físic, la gran final la van disputar l’equip format per alumnes de cinquè i l’equip de professors.

Es van avançar en el marcador els professors intentant dominar la possessió de la pilota i el control del partit, però en dos encontres letals l’equip dels de cinquè va aconseguir igualar i desprès posar-se per davant del

marcador, fent gala d’un major domini físic.

Al final 2 a 1 per als de cinquè i campions del torneig.

Cal destacar aquest any la participació d’un equip femení que va competir a un molt bon nivell físic i tècnic mostrant la bona salut física de què gaudeix el nostre centre .

12

Cicle de concertsMúsica a l’hivern

Ja hem tancat el cicle de concerts que amb el nom de “Cicle d’Hivern” ha donat lloc a un conjunt de 5 sessions musicals organitzades pel centre, realitzades dins els mesos de novembre a febrer, sempre en dijous a la tarda, al saló d’actes i amb entrada gratuïta a tots els concerts.

Ha estat un cicle triat amb encert, amb un públic respectuós i entregat, amb concerts de primer nivell, amb una intensitat i sensibilitat a flor de pell.

El primer dels concerts va ser el 8 de novembre, en el qual es va comptar amb la presència del pianista Jordi Vilaprinyó, amb un programa didàctic que va portat per títol “A l’entorn de Mompou”. Vam sentir obres de diferents compositors, com Frederic

Mompou, Xavier Montsalvatge, Francesc Taverna-Bech, Josep Lluís Guzmán, Maria Rosa Ribas, Mònica Pons, el propi Jordi Vilaprinyó i l’Anna Cazurra i el Conrad Setó. Aquests dos últims compositors van poder assistir també a la interpretació i ens van poder explicar de primera mà les seves obres. Va ser molt interessant per a l’alumnat i el públic melòman, sentir música tan contemporània i tenir els propis autors a l’escenari.

Dins el mes de desembre ens van oferir dos concerts el violinista Albert Rogríguez i la pianista Inés Reguero, ambdós professors del centre. Primer ho va fer Albert amb un concert solista, amb obres de Ysaÿe i N.Paganini i també ens van oferir un concert amb duo violí i piano amb sonates de F. Poulenc, C.

Debussy i G. Fauré, programes de gran dificultat instrumental i de música molt intensa que ens van fer vibrar i ens van deixar amb les sensacions despertes i molt satisfets.

Finalment van concloure el cicle el duo de viola i piano format pel violista i professor del nostre centre, David Matheu, i el pianista Manel Hierro. Va ser dins el mes de gener, i amb un programa molt atractiu, la sonata en mibM de Mendelssohn-Bartholdy i el Gran Tango de Piazzolla. La sala a vessar, i el públic desitjós de bona música.

Us esperem a tots al cicle de concerts de primavera, en què hi ha preparades moltes sorpreses musicals, totes elles de qualitat.

13

El centre amb imatgesSetmana audicions 2013

14

Els alumnesPer Andreu Ferré

Sensibilització A

Sensibilització B

15

Iniciació

Bàsic 1

16

Bàsic 2

Avançat 1

17

Avançat 3

Avançat 2

18

BREUS

Felicitats als alumens del Centre que han passat les proves per entrar a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC)

Jonc alevins:Aleix García Anguera (trompa) TitularIrene Verdaguer Martín (trompeta) reservaAna García Anguera (oboè) reservaNúria querol Balagué (clarinet) reservaAntoni Duran Galarzo (trombó) reservaJaume Sola Serra (trombó) reserva

JoncMarc García Anguera (trompa) TitularAlbert Lopenadía Bargalló (oboè) TitularMaria Gil Fibla (oboè) reserva

Salut vocalPrograma de prevenció, detecció i rehabilitació de patologies vocalsDes del curs 2010-2011 es duu a terme al nostre centre un programa de prevenció, detecció i rehabilitació de patologies vocals dirigit a tots els alumnes que cursen les matèries de llenguatge musical i cor. El programa es va iniciar a petició dels professors del Departament de Llenguatge i amb la col•laboració de la professora de cant per tal d’ajudar els alumnes que presentaven problemes vocals que els impedien o dificultaven el desenvolupament complet de l’aprenentatge musical. Amb el vistiplau de la direcció del centre vam començar a dissenyar el programa. El funcionament actual del qual és el següent:a) els professors del Departament de Llenguatge valoren quin són els alumnes que necessiten entrar en aquest programa i ho notifiquen als pares que de forma voluntària decideixen participar-hi o no.b) es concerta una sessió individual per a cadascun dels alumnes amb la professora de cant per tal de fer la valoració corresponent dins de l’horari establert.c) un cop feta la valoració

de l’alumne/a es programen unes sessions de tractament i seguiment per determinar si la problemàtica és competència de la professora de cant o bé cal adreçar-lo a un altrel professional , en funció de l’origen del problema.

Les causes de les patologies vocals poden ser molt diverses i és important atendre-les adequadament ja que un problema puntual es pot convertir en crònic o crear-ne d’altres si no es resol a temps. Entre aquestes causes trobem que les més comuness són:

-actituds corporals inadequades que comporten quasi sempre una mala gestió de la respiració- problemes auditius -funcionals -emocionals (angoixa, por)-estrés -altres patologies com les al•lèrgies respiratòries, etc.

Els infants generalment imiten el model vocal i corporal dels adults del seu entorn; és per això que trobem casos de disfonies o

afonies vocals l’origen de les quals és la imitació d’un model vocal familiar patològic o incorrecte. Tenim molts motius pels quals creiem necessari tenir cura de la veu i, per tant, donar aquesta atenció als nostres alumnes. El fet de cantar és inherent a l’aprenentatge musical per al desenvolupament de l’afinació i l’expressió artística, ja que la veu és l’instrument per excel·lència, propi i natural de cada persona, forma part de l’autoimatge, ajuda a desenvolupar la personalitat i és una manera de canalitzar les emocions; cantar en molts casos és complementari i beneficiós per a l’estudi d’altres instruments com per exemple la trompeta, la trompa, el piano, etc.

Voldríem destacar que en la major part dels casos tractats, la reeducació vocal ha estat senzilla i el resultat satisfactori. Volem fer palès també la imprescindible col•laboració dels pares del alumnes que hem tractat i el seu agraïment.

19

SentitsPer Albert Torrent

CDGirasonsBarcelona: L’Auditori

Escolta aquests fragments musicals de grans compositors, inspirats en el món dels infants: sents el piano? I l’arpa? I la flauta travessera?L’Auditori Educa ha publicat una sèrie de llibres-cd per apropar la música a tothom. Si no podeu anar a veure les representacions que es fan en directe d’aquests espectacles, sempre tindreu l’ocasió de comprar el llibre-cd.

Pel·lículaEl quartet

El quartetDirector: Dustin Hoffman. País: Regne Unit. Any: 2012.Interpretación: Maggie Smith (Jean Horton), Tom Courtenay (Reginald Paget), Billy Connolly (Wilf Bond), Pauline Collins (Cissy Robson), Michael Gambon (Cedric Livingston)

És una comèdia molt divertida que transcorre en una residència per a músics retirats. Allà, corre el rumor que ben aviat acollirà a un nou músic famós. La sorpresa és que es tracta d’ una antiga companya d’un quartet vocal i de la qual, va tenir les seves diferències fa molt de temps. Ara serà el moment de poder-les llimar...En aquesta pel•lícula, la música és la principal protagonista. La banda sonora està plena de obres clàssiques i sobretot d’òpera, com per exemple, temes de la Traviata, de Rigoletto, del Mikado... És una bona pel·lícula per introduir-se al món de l’òpera per a la gent que no hi està gaire familiaritzada.

Llibre amb CDMúsica de Catalunya

Text: Oriol MartorellRevisió i actualització: Laia CarrerasIl·lustracions: Pilarín BayésBarcelona: Estrella Polar, 2012

Aquest llibre es va publicar fa més de trenta anys i ara acaba de sortir una nova edició revisada i ampliada amb nous textos, nous dibuixos i un CD amb cançons catalanes tradicionals.És un llibre de referència per poder conèixer la història musical del País.Com diu al llibre: “És una proposta fresca i didàctica sobre la música catalana en tots els seus vessants. Tant els més menuts com els més grans podran conèixer totes les facetes de la música catalana i en català”

20

L’instrumentPer Andreu Ferré

L’orgue és un instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats (ja siguin manuals o pedalers), el so del qual és generat pel pas de l’aire per tubs de diferent longitud, forma, construcció i material, classificats en registres o jocs, que s’accionen per mitjà d’unes palanques situades a l’abast de la mà de qui toca l’instrument.

El terme orgue prové del grec órganon, que primer significava “instrument” i més tard prengué el sentit d’instrument de música. En llatí passà a dir-se organum, tot i que fins al final de l’Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’hydraulus pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament.

L’aire necessari per fer sonar l’orgue és aportat a través d’un mecanisme de manxes. Abans, les manxes eren inflades per pedals accionats per una segona persona que assistia l’organista; avui, la majoria de les manxes són electrificades.L’orgue es toca amb mans i peus, per això les seves partitures solen escriure’s en tres pentagrames! Les notes per tocar-se amb les mans als teclats manuals s’escriuen en dos pentagrames, igual que les partitures d’altres instruments de tecla com ara el piano. El tercer pentagrama (que s’escriu baix dels anteriors), té escrites les notes del pedaler. I què és el pedaler?

El pedaler és el conjunt de pedals, és a dir el conjunt de tecles de mida i posició adients perquè l’intèrpret pugui pressionar-les amb el peu, mentre té les mans ocupades en el teclat manual. En resum, un pedaler és un teclat per als peus per tal de produir-hi notes d’una tessitura generalment greu, que amb el temps ha anat evolucionat fins a tenir totes les notes naturals i cromàtiques d’un teclat manual, en un àmbit que pot tenir fins a més de dues octaves. A diferència de la majoria d’instruments musicals, l’orgue no està estandarditzat. Això vol dir que no tots els orgues tenen ni el mateix nombre de teclats ni de registres ; conseqüentment, el nombre de tubs d’un orgue pot variar molt i, conjuntament amb el nombre de teclats i de registres, és un bon indicador de la mida de l’instrument.

L’orgue L’orgue és considerat l’instrument musical més gran, tant pel que fa a les seves dimensions físiques, com a la seva varietat i riquesa tímbriques i al fet de ser l’únic instrument que abasta tots els sons musicals audibles, des de les notes més profundes (greus) fins a les més remotes (agudes). S’ha dit, de l’orgue, que és el “rei dels instruments”, frase que s’atribueix a Wolfgang Amadeus Mozart.

21

MenutsPer Elisa Huguet

La classe del grup de pianos

Aquest gener, la classe de grup de pianos de Bàsic 2 i Avançat 1 també s’ha beneficiat de les noves aules i ens han re ubicat a una nova sala amb 4 pianos! , 3 d’ells verticals.

Això comporta més comoditat a l’hora de treballar partitures a 16

mans (som 8 alumnes), i també tenim més espai per a la resta d’activitats: en farem un tastet de cambra dins la setmana d’activitats.

En aquesta foto estem treballant una peça de cambra per a 4 mans (es doblen les veus

perquè hi puguin participar tots).

En l’altra foto estem ordenant cronològicament els compositors treballats durant el curs: Schumann, Mozart, Bach, Debussy, Jonh Cage…

22

La compositoraPer Joan Vidal

Nom: Maria Subirats MúriaLloc de Naixement: TortosaData: 17/01/2003

Edat en què vas estudiar música i on?A l’escola vaig començar a P3 i al Conservatori a primer de Primària.

Per què vas decidir-te per estudiar música?El primer any em van apuntar els meus pares i va ser molt divertit perquè vam conèixer molta gent nova. Tal com van passant els cursos anem fent cada vegada més activitats i això ho fa encara més divertit.

Quin instrument toques?Des del primer any que estic tocant el trombó.

Quin curs fas i quins són els teus professors?Faig avançat 1 i de professors tinc a Santi Ruiz, Andreu Ferrer, Andreu Roig, Paula Martí i Rosalia Cugat.

Com es diu la composició? Com que la composició no té lletra, senzillament li vaig posar Maria.

Per a quin instrument és? En realitat és per a trombó, però com és en clau de fa també el poden tocar altres instruments que toquen amb clau de fa com el fagot, .

Quants compassos té? Té 168 compassos.

En quin to? SIb M

Quin programa informàtic vas utiltizar per editar la partitura? Vaig utilitzar el programa MuseScore.

Com és que vas fer la composició? Quan van fer una estada els violoncel·listes, la meva germana hi va anar, i nosaltres la vam acompanyar; llavors un noi que el tocava havia compost partitures i a mi em va agradar. Des de llavors volia fer una partitura com la que he fet.

23

La compositoraPer Joan Vidal

24

25

26

L’ex-alumnePer Clara Llop

Hola músics!

Primer que res em presentaré. Em dic Oriol Navarro i Valls, sóc veí de La Sénia i clarinetista. Vaig cursar el Grau Professional al Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa amb el mestre Ricardo Forner i actualment estic cursant 4t de Grau Superior al Conservatori Superior de Música “Salvador Seguí” de Castelló amb el mestre Santi Pérez.

La meva història pot semblar un poc particular, ja que no és gaire habitual estudiar el superior amb els 33 anys que tinc. Però no per això és diferent que la de qualsevol alumne del Conservatori: em dedico a estudiar i gaudir de l’Art de la Música. Em vaig iniciar a la música als 6 anys per tradició familiar i des del primer dia em va enganxar. Quan vaig fer 18 anys vaig dubtar de seguir els meus estudis musicals i després de pensar-ho molt em vaig diplomar en Ciències Empresarials a la URV. Tot i això, mai em vaig desvincular de la música i poc a poc em vaig donar compte que el que realment m’omplia era ser músic. Dit i fet. Em vaig posar a estudiar i ja estic a punt d’acabar el 4t curs de Grau Superior.

Us he de dir que compaginar l’estudi i el treball no és fàcil, però tot és organitzar-se. És necessari ser molt constant i exigent en l’estudi del teu instrument ja que et permetrà assolir molts d’objectius , però sobretot gaudir amb més força d’allò que interpretes. Però és igual d’important formar-se com a músic, ja que no tot és tocar un instrument. L’estudi d’altres assignatures és un complement necessari ja que el músic està en una formació permanent . Cada dia s’aprèn alguna cosa.

Així que, des de la meva humil posició, us aconsello que encara que en aquesta vida hi ha moltes coses que us semblaran “ allò més important” , us asseguro que ser feliç fa que gaudeixis de tot el que ocorre a la teva vida. En el meu cas, el que em fa feliç és la MÚSICA.

Oriol Navarro

27

Sóc Rafel Iniesta Llop, ex-alumne del Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa i actualment alumne del Conservatori Superior de Música del Liceu, a Barcelona, on curso el 4t i últim any d’interpretació amb contrabaix.

Ja fa quatre anys que vaig fugir del centre d’aquí Tortosa, on vaig criar-me des de la meua primera infantesa fins al penúltim curs de Grau Professional, quan vaig decidir provar sort un any abans del que em tocava i fer les proves per entrar al Superior i aprofitar la seguretat de ser l’últim curs de la LOGSE. No sé si vaig tindre’n o no, suposo que sí, però vaig entrar-hi de cap i als 17 anys vaig començar a viure a la Ciutat Comtal, una metròpoli que va una mica gran a la gent tan comarcal i rural com jo.

Vist amb una miqueta més de perspectiva de la que llavors tenia, la transició a nivell d’exigència acadèmica no va ser molt acusada – en algunes assignatures teòriques clarament va baixar -, cosa que quan ets a Tortosa tems exageradament. De fet és una adaptació lineal i paulatina excepte, això sí, en instrument, en què a vegades sembla que tornes a aprendre a tocar des del principi.

M’han dit que en aquest escrit us parlés una mica sobre les visions de futur que s’albiren des d’aquí, i bé, almenys al centre on he fet cap, no es facilita en absolut continuar aprenent més un cop has acabat

els estudis i, evidentment, la inserció al món laboral en aquest moments és inexistent. Però bé, ser músic no ha sigut mai fàcil i tant jo com tothom qui conec se n’acaba sortint mínimament i fruint d’esta professió que molts acabareu exercint.Bé, el que heu de tindre clar és que si algú de vatros vol estudiar música ho ha de fer, és així de senzill.

Rafel Iniesta

28

El contePer Elisa Huguet

L’Aleix i el Joan sempre s’estaven barallant. Anaven a la mateixa classe i els mestres ja sabien que, si no volien problemes, els havien de col·locar un a cada punta de l’aula. I, tot i així, sempre acabaven creant-ne algun: que si un li havia tirat una goma, que si l’altre li havia pres la jaqueta...

Per acabar-ho d’adobar, a tots dos els agradaven les mateixes coses. Eren de l’equip de futbol del col·legi , i quins maldecaps que portaven! L’entrenador ja sabia que no els podia posar a la mateixa alineació. Un havia de sortir a la primera part i l’altre, reservar-lo per a la segona. La vegada que havien sortit junts havia resultat un desastre ; en comptes de buscar porteria, s’havien dedicat a fer-se la traveta mútuament. Al final, i per sorpresa de tots, l’àrbitre els havia acabat expulsant, fart d’haver d’aturar el joc constantment per separar-los. I això que eren del mateix equip!

També anaven junts a l’escola de música i, a més a més, tocaven el mateix instrument, el fagot. La professora, curiosament, n’estava encantada tant de l’Aleix com del Joan. Es veu que eren molt estudiosos, practicaven molt a casa, i avançaven molt ràpidament... Què havia de saber ella que eren com gat i gos si els tenia a classe per separat i un li venia el dimecres i l’altre el dijous?

Però es va acostar el dia de l’audició i la professora va repartir partitures per tots els seus alumnes. Com que n’estava molt contenta de tots dos, els va repartir un duet. No podia ser, haurien de tocar junts!I aquí van començar els problemes. El primer assaig va sonar com un orgue de gats. Com que sempre volien guanyar, l’Aleix va començar a tocar més ràpid, així acabaria primer! Mentrestant, el Joan, que tampoc tenia un pèl de ruc, s’anava saltant compassos, així, agafant dreceres, segur que també guanyaria!La professora no se’n sabia avenir,- però que estava passant? –estava realment desorientada- però si eren molt bons estudiants.

-Vinga va, tornem-ho a provar- No podia ser que sonés tan malament, pensava.

Com gat i gos

Llavors a l’Aleix se li va acudir de tocar el màxim de fort, així no se sentiria el que feia el Joan. El Joan, per la seva banda, s’amorrà al faristol de manera que no deixava veure la partitura a l’Aleix i , de cop i volta, pam, l’Aleix li donà un cop amb la campana del fagot al cap del Joan.

Quin desastre! Així seria impossible tocar a l’audició. -Prou, s’ha acabat- va perdre la paciència la professora- vosaltres sereu els únics que no tocareu a l’audició! Què ve a ser aquestes tonteries! Jo que sabia que éreu tan bons futbolistes us havia triat l’himne del Barça per a tocar...- Com? Era l’himne del Barça allò? (de tan malament que ho estaven fent no se n’havien adonat) Els dos es van imaginar tocant l’himne del Barça! I com els aplaudirien els seus companys!Així que, sense dir res, es van mirar i van començar a tocar. De moment encara no sonava bé però anaven pel bon camí.- Bé, la setmana que ve decidiré si podreu tocar a l’audició. De moment, això encara no sona gaire bé- va dir la professora.

Se’n van anar de la classe una mica preocupats. Havien de tocar com sigui a l’audició. Una oportunitat com aquella no es podia deixar perdre. -Què et sembla si portem els fagots al col·legi i cada dia a l’hora del patí assagem- va proposar l’Aleix.-Molt bona idea- va dir el Joan- d’aquesta forma segur que ens sortirà bé.

I tal dit tal fet, aquella setmana va ser la millor per a aquell parell. Van estar treballant molt a les hores del patí i no van parar d’ajudar-se per tocar millor. Els mestres no s’acabaven de creure el que veien.

-Si em punxen, no em treuen sang- deia tot perplex el professor de matemàtiques veient com assajaven.I, evidentment, la professora de fagot els va deixar tocar a l’audició. Però no només això, sinó que al col•legi també en van fer una davant de tots els seus companys. I com de bé va sonar aquell himne!Ara, no hi ha dia que no insisteixin a la professora perquè els doni un bon duet per tocar a final de curs. Al col•legi s’asseuen junts i a futbol, si no surten al mateix equip s’enfaden molt amb l’entrenador.

Qui els ha vist i qui els veu...

29

PassatempsPer Santi Ruiz

Sidoku musical

30

PLATS PREFERITSM’agraden les empanades criolles, que és un plat típic de l’Argentina. També les amanides i la carn, especialment el xurrasco de vedella amb patates fregides.No sóc una gran gourmet i la prova està en la meva debilitat pels menús de Mc Donald’s i les pizzes.

AFECCIONSViatjar. Conèixer les ciutats europees, i passejar per Catalunya i Espanya. També m’agrada pintar, llegir, anar de compres i anar al teatre (especialment a l’òpera).

LLOC DE VACANCESNo m’agrada passar les vacances sempre en el mateix lloc. Intento variar i buscar alguna capital d’algun país que no hagi visitat mai. M’agrada visitar museus i descobrir-hi els indrets culturals i artístics. A triar, prefereixo un lloc més aviat fred que molta calor, però l’important és aprendre i veure coses noves.

LLIBRES QUE T’AGRADINSóc una gran aficionada a la lectura. M’agraden les novel•les i reconec que m’hi enganxo fàcilment i hi passo moltes hores. També llegeixo llibres d’història de l’art i d’altres lectures que inviten a la reflexió.

Coneguem a ...Per Clara Llop

Nom i CognomsCarolina Galland Oliva

Lloc de naixementCórdoba (Argentina)

Lloc de residènciaLleida

MÚSICA QUE ESCOLTESEscolto música pop a la ràdio, i òpera, especialment Verdi i Puccini. M’agrada comprar música quan vaig a l’Fnac per exemple.

PER QUÈ LA MÚSICAM’hi van apuntar de petita juntament amb la meva germana. L’ambient musical de la ciutat on vaig néixer i el fet de participar amb l’orquestra i amb les bandes va fer que la música ocupés un lloc important en la meva vida i així vaig anar compaginant la primària i la secundària amb el Conservatori. Poc a poc em vaig adonar que volia dedicar-me a la música, i el fet de voler continuar estudiant em va portar aquí a Espanya. I fou una bona decisió perquè m’agrada el que faig i m’agrada compartir la música amb els alumnes i amb els companys.

31

Actualment les Noves Tecnologies estan presents en la major part dels aspectes del món musical (creació, composició, interpretació, enregistrament, producció, reproducció, etc.).

En la docència musical l’ús de les tecnologies afavoreix el procés d’aprenentatge a la vegada que proporciona nous instruments i tècniques de treball que permeten que aquest procés esdevingui més actiu, àgil i motivador.

L’entorn informàtic permet, a més a més, posar la música i la seva creació creació a l’abast del principiant i per tant, contribueix al desenvolupament de la creativitat.

Per tot això, en aquest centre apostem fermament per poder oferir als nostres alumnes una àmplia formació en les Noves Tecnologies aplicades a la Música, repartida en les següents assignatures:

Informàtica musical

És la millor porta d’entrada a les Noves Tecnologies. Treballem tot el que fa referència al so; des del seu vessant acústic, del seu enregistrament, edició i processament bàsics, per acabar amb la postproducció de petits enregistraments. Ens familiaritzem en diverses aplicacions musicals de la informàtica (eines de creació musical, d’entrenament auditiu...).

Aprofundim en programes d’edició de partitures, que ens permeten crear papers amb una presentació professional, i facilita la creació d’exercicis, exàmens, transports, etc... Totes elles eines essencials per al músic.

Noves tecnologiesPer Xavier Llorach

Seqüenciadors

És el principal representant del cor de tots els estudis d’enregistrament actuals. Ens permeten enregistrar, emmagatzemar, manipular i reproduir qualsevol tipus de dada musical en un ordre seqüencial i per pistes. És l’equivalent a un llenç en blanc per a un pintor, i ens obre les portes a la creació musical de qualsevol tipus.

Síntesi

Aprenem a crear els nostres propis instruments i sons. Treballem en els àmbits de la programació, la síntesis i el processament del so. També fem disseny sonor per a muntatges audiovisuals.

Post-Producció

Treballem tot el referent a l’edició del so, la mescla i la masterització, per tal de desenvolupar el sentit crític i d’anàlisi del que escoltem.

Disck Jockey

Treballem tot el referent al món del DJ analògic i digital. També fem de productors musicals treballant el vessant creatiu amb diferents estils de música electrònica i utilitzant programari adaptat als diferents gèneres.

Video Jockey

Treballem tot el referent a la mescla de música amb imatges.

32