Aprovat inicialment a la con-ferència de Nairobi i ratificat posteriorment a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro (1992), el Conveni sobre la Diversitat Biològica té com a objectius la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat, així com la participació justa i equitativa dels beneficis derivats d’aquest ús. En la darrera conferència, celebrada a Nagoya l’octubre de 2010, es va reconèixer el fracàs en l’objectiu d’assolir, per al 2010, una reducció sig-nificativa del ritme actual de pèrdua de biodiversitat a esca-la mundial, regional i nacional. Això ha estat conseqüència de l’escassa aplicació de les me-sures necessàries per assolir aquest objectiu i de la poca consideració que ha rebut, en general, la conservació de la diversitat biològica en les polí-tiques, estratègies i programes dels diversos estats. La situació és especialment dramàtica als països menys avançats, sobre-tot als petits estats insulars. En aquests territoris els recursos tècnics i financers per acon-seguir aquests objectius solen ser particularment limitats, tot i que, sovint, són àrees amb elevats índexs de biodiversi-tat. Així doncs, la major part

També en aquest número...

Àmbits de recerca Inventaris forestals....................2

Protagonista Jordi Bosch...............4

Projectes..................6

Actualitat................8

01

dels escenaris futurs contemplats als models de canvi global preveuen taxes elevades de pèr-dua d’hàbitats naturals i seminaturals al llarg d’aquest segle. La conseqüència d’aquests pro-cessos és l‘extinció o rarefacció d’espècies i la disminució d’alguns serveis ecosistèmics impor-tants per al benestar humà.

Però encara hi ha oportunitats per fer front a aquesta crisi, que necessita una estratègia glo-bal múltiple, que inclogui la implementació de les següents accions:

1) Mesures urgents per frenar les cinc pres-sions més directament relacionades amb la pèrdua de biodiversitat: canvis en els hàbi-tats, sobreexplotació, contaminació, invasi-ons biològiques i canvi climàtic.2) Estratègies de comunicació i divulgació dels beneficis evidents que conservar la bi-odiversitat té sobre els sistemes econòmics i els mercats, els mitjans de vida locals i l’adap-tació al canvi climàtic i la seva mitigació.3) La incorporació d’una visió ecosistèmica en les polítiques de planificació i gestió ter-ritorials.4) El foment de l’ús just i la gestió sostenible dels recursos biològics.

Tot plegat ha de comptar, a més, amb meca-nismes d’avaluació efectiva dels progressos re-alitzats, mitjans adequats de desenvolupament de la capacitat i els recursos tècnics i financers; així com l’adopció i l’aplicació efectives d’un règim internacional sobre accés i participació en els beneficis derivats de l’explotació de la diversitat biològica.

Conveni sobre la Diversitat Biològica 2010: res de nou

editorial

[CREAForumwww.creaf.uab.cat]

4t trimestre 2010núm. 16

Sant Llorenç del Munt enfarinat l’hivern de 2008. Foto: Imatge de domini públic, Wikimedia Commons.

02

De la mateixa manera que les enquestes sociològiques o la mesura de les audiènci-es permeten fer una aproximació estadística als nostres hàbits socials o als nostres gus-tos televisius, els inventaris forestals són una aproximació estadística a la realitat forestal d’un territori. A partir d’una mostra petita, però significativa, d’una població d’arbres, els inventaris permeten estimar les carac-terístiques generals dels boscos: què hi ha i en quines condicions es troben. En aquest sentit, l’elaboració d’inventaris forestals ha estat una part de la recerca que es realitza al CREAF des dels inicis, ja que un dels seus projectes ensenya ha estat l’Inventari Ecolò-gic i Forestal de Catalunya (IEFC).

L’IEFC va ser el primer inventari de l’Estat que, a més de variables dasomètriques i den-dromètriques, com ara la mida dels arbres i la quantitat de fusta, també va mesurar variables ecològiques, com ara la biomas-sa arbòria aèria i l’índex foliar dels arbres. Aquestes dades proporcionen informació fo-namental sobre el funcionament d’aquests ecosistemes i permeten fer-ne una gestió equilibrada entre les necessitats de produc-ció de béns forestals i el manteniment dels serveis ecològics que els boscos ofereixen. D’altra banda, la informació dels inventaris és també útil per a altres àmbits de la re-cerca ecològica, com ara la biodiversitat, els incendis i el canvi global.

Per tal de transferir i difondre la informació aportada pels inventaris, el CREAF ha des-envolupat el Sistema d’Informació dels Boscos de Catalunya (SIBosC), un projecte finançat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Es tracta d’una eina que inclou les bases de dades de l’IEFC i dels inventaris forestals nacionals 2 i 3 (IFN2 i IFN3). Presenta la informació en forma de text, taules i figures, tot i que també es pot

optar per efectuar consultes personalitzades. Incorpora, a més, cartografia temàtica, com ara el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya i els mapes de Models de Combustible i Models d’Inflamabilitat.

L’equip del SIBosC també s’encarrega d’elaborar materials per a informes i publicacions de l’àmbit forestal, ja sigui per encàrrec de les administracions com per iniciativa pròpia. En aquesta línia, ha estat una eina d’ajuda en la redacció de plans de gestió forestal i en el càlcul de la quantitat de carboni emmagatzemat pels arbres dels boscos catalans, entre d’altres. Des del SIBosC també es va col·laborar amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) en un projecte per valorar les possibles aplicacions de sensors aerotransportats en l’àmbit forestal.

El Centre també disposa d’una aplicació informàtica per con-sultar les dades dels inventaris de forma àgil, ràpida i senzilla: el MiraBosc online. Consta de dues versions, una en línia que inclou la informació de l’IEFC i una altra de descarre-gable amb les dades dels IFN2 i 3. El principal objectiu de MiraBosc és facilitar el càlcul de les variables més importants dels inventaris, de manera que permet fer diferents tipus de consultes. Així, es pot obtenir des de la informació de les parcel·les seleccionades per l’usuari fins als indicadors den-dromètrics d’un conjunt d’arbres prèviament triats, entre altres opcions. El programa permet desar el resultat de les consultes en un fitxer de full de càlcul i inclou una calculado-ra forestal per fer conversions entre diversos conceptes.

Inventaris forestals,o com prendre el pols als boscos

[CREAForumwww.creaf.uab.cat]àmbits de recerca

Treball de camp per a l’IEFC a la roureda de fulla gran de can Pascal (Camprodon). Foto: Joanjo Ibàñez.

03

Per encàrrec del Centre de la Propietat Fo-restal, s’ha redactat un manual d’ins-truccions per a l’harmonització dels inventaris que es porten a terme en els plans de gestió dels boscos privats; que són el pla tècnic de gestió i millora fo-restal (PTGMF), per a superfícies de més de 25 ha, i el pla simple de gestió forestal (PSGF), per a superfícies inferiors. Seguint els criteris i indicadors de la Certificació Fo-restal Paneuropea (PEFC), el manual indica el nombre mínim de parcel·les que cal mos-trejar per cada unitat de vegetació, el proto-col per situar la xarxa de parcel·les sobre la cartografia, la mida i la forma de la parcel·la per mesurar el nombre mínim de peus, les dades que cal recollir i la precisió amb què cal prendre-les, entre altres informacions. Es tracta d’instruccions d’obligat compliment per dur a terme els inventaris forestals dels boscos privats, que representen un terç de la superfície forestal catalana.

Finalment, un altre dels projectes del Cen-tre en aquesta línia consisteix en els treballs d’harmonització dels inventaris fores-tals europeus. Els inventaris nacionals són una eina bàsica per calcular les existències de carboni dels boscos de la Unió, però hi ha el problema de les diferències metodològiques existents entre els diferents països. En aquest sentit, s’estudien mètodes per estandardit-zar les bases de dades nacionals per fer-les comparables a escala paneuropea. Es preveu que els resultats d’aquests estudis permetin dissenyar el marc de referència que hauran de seguir els futurs inventaris nacionals.

[CREAForumwww.creaf.uab.cat]àmbits de recerca

El CREAF també ha contribuït a l’ampliació de la infor-mació de l’IFN3 a Catalunya. Després de l’experiència de l’IEFC, el Centre s’ha encarregat d’afegir-hi una sèrie d’indi-cadors ecològics rellevants per al funcionament dels boscos, especialment els relatius al cicle del carboni, a l’energia i als nutrients emmagatzemats als ecosistemes forestals. Els indica-dors s’han quantificat en les espècies arbòries més abundants de cada demarcació d’estudi i, alhora, també s’han determinat els models de combustible i d’inflamabilitat de totes les parcel·les de l’IFN3 al Principat.

D’altra banda, el Centre va guanyar el 2008 una convocatò-ria del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Ge-neralitat per elaborar un altre tipus d’inventari. Es tracta de l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya, que perse-gueix recollir informació d’aquelles àrees boscoses que per les seves característiques es puguin considerar especials. Es tracta de catalogar, descriure i cartografiar clapes de bosc que, per l’edat dels arbres, la mida o la composició, s’aparten del que és habitual a casa nostra. Mitjançant un procés participatiu de gran abast, es van proposar més de 3.000 boscos candidats a ser catalogats. Els responsables del projecte van revisar la documentació aportada i finalment van visitar prop d’un miler d’aquestes àrees proposades, de les quals se n’han acabat in-ventariant unes 300.

Els inventaris i la cartografia temàtica desenvolupada pel CREAF es van emprar en la fase d’anàlisi i diagnòstic del segon Pla General de Política Forestal, el principal ins-trument de planificació del sector forestal a Catalunya. Tota la informació va quedar plasmada en un document de 171 fitxes, cadascuna de les quals resumeix una variable concreta de l’àmbit forestal definida a diferents escales geogràfiques, des de la municipal fins al conjunt del territori català. Cada fitxa inclou la definició de la variable, un mapa, un gràfic o taula resum, el procediment de càlcul seguit i una diagnosi del resultat.

Visualització de les estacions de mostreig de l’IEFC sobre la cartografia digital de cober-tes del sòl a la zona del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La informació de l’IEFC també pot ser consultada amb un SIG (en aquest cas es tracta de MiraMon). Autor: Joanjo Ibàñez.

04

àmbits de recerca

04

[CREAForumwww.creaf.uab.cat]protagonista

Jordi Bosch:“Molts conreus necessiten pol·linitzadors, però les pràctiques agrícoles intensives els perjudiquen”

…Tant la meva tesi com una part important de la recerca que vaig fer al Bee Biology and Systematics Laboratory, a Logan (Utah, EUA), es dirigia a la pol·linització de conreus, motiu pel qual vaig estudiar la biologia de les abelles, que són els pol·linitzadors més importants. Constitueixen un grup molt divers: hi ha unes 16.000 espècies d’abe-lles al món, de les quals només deu o dotze han estat domesticades.

Com ara l’abella de la mel.És la més coneguda i la més utilitzada. Precisament la meva feina con-sistia a trobar alternatives per evitar la dependència de l’abella de la mel (Apis mellifera). He treballat sobretot amb Osmia lignaria, una es-pècie no social —més del 80% de les abelles són solitàries— per mirar d’emprar-la en la pol·linització de fruiters.

I quins resultats vau obtenir?L’Osmia és més eficient i treballa en condicions més adverses que l’abella de la mel, per la qual cosa es necessiten poblacions molt més petites. Per pol·linitzar una hectàrea d’ametllers calen de dos a quatre ruscos (amb desenes de milers d’obreres cada un), però només uns 3.000 individus d’Osmia. En estudis en camps de cirerers a Utah vam veure que les collites pol·linitzades per Osmia eren, de mitjana, 2,5 vegades superiors. També vam posar a punt mètodes de cria i gestió de poblacions. Actualment, hi ha dues empreses a Califòrnia que crien aquesta espècie a gran escala per comercialitzar-la.

Per què cal introduir pol·linitzadors en els cultius?Perquè moltes pràctiques agrícoles perjudiquen les poblacions naturals de pol·linitzadors. La majoria d’abelles nien al sòl, de manera que cada cop que llaurem un terreny o asfaltem un camí destruïm els substrats de nidificació. També hi ha els tractaments amb insecticides, és clar, i els herbicides, que destrueixen la flora acompanyant que proporcionaria aliment als pol·linitzadors un cop finalitzada la floració del conreu. Fins fa poc, l’única alternativa era introduir ruscos d’abella de la mel.

Però les poblacions d’aquesta espècie s’han vist afectades per una estranya malaltia.Sí, l’anomenada síndrome de despoblament dels ruscos, que ha tingut un fort impacte sobre la producció d’ametlles a Califòrnia. Provoca la desaparició de les d’obreres, però no es troben cadàvers prop del rusc, de manera que sembla que les abelles marxin i després no sàpiguen

tornar. El motiu no és del tot clar, en part perquè segurament s’estan agrupant diverses causes (tracta-ments químics, patògens) sota un mateix nom. De fet, situacions com aquesta s’havien produït abans, tot i que potser a menor escala o amb menys ressò mediàtic. En tot cas, aquesta síndrome evidencia que la producció dels conreus no pot de-pendre d’una sola espècie. Per això és important estudiar alternatives, com els abellots (Bombus) per a conreus d’hivernacle o l’Osmia per als fruiters.

També has estudiat el com-portament d’aquesta espècie, no és així?Sí. Concretament vam estudiar les estratègies d’inversió parental. Les femelles d’Osmia fan nius amb di-verses cel·les. A cada cel·la diposi-ten un ou i una provisió d’aliment (pol·len i nèctar) per a la futura larva. En les abelles, la femella con-trola el sexe de cada descendent i, en certa manera, també la mida. Això ho fa assignant més o menys aliment a cada larva. Els mascles re-ben menys aliment i, per tant, són

Entomòleg de formació i especialista en abelles, Bosch va estar-se prop d’una dècada als EUA investigant sobre la pol·linització de conreus. Va aprofitar el programa Ramón y Cajal per donar un gir a la seva carrera i tornar a Catalunya, con-cretament al CREAF, on estudia l’ecologia de les interaccions entre plantes i pol·linitzadors en ecosistemes mediterranis.

Foto: Marta Barceló.

cialistes. No obstant això, la xarxa també presenta una sèrie de compartiments: dife-rents pol·linitzadors mostren preferències per interactuar amb diferents grups de plantes.

Com s’explica que apareguin aquests compartiments?Hi ha diversos meca-nismes. En primer lloc hi ha la coincidència entre el període de vol de l’insecte i la floració de la planta. En aquest sentit hi ha interaccions impossi-bles, que no esperem trobar mai per motius

fenològics. Són les anomenades interaccions pro-hibides i ens permeten explicar molts dels “buits” o interaccions no observades. En el nostre cas, les interaccions prohibides expliquen un 20-25% de la matriu d’interaccions. Un altre mecanisme molt clar és l’abundància. Les espècies de pol·linitzadors més abundants, pel simple fet de ser-ho, acaben interactuant amb més espècies vegetals.

Quins altres factors expliquen aquestes in-teraccions?Altres tenen a veure amb l’acoblament morfològic entre planta i pol·linitzador. El cas més paradigmà-tic és la longitud de la trompa amb què els insectes xuclen el nèctar de les flors. Si és curta, no poden accedir al nèctar de flors amb corol·les llargues i estretes. En canvi, espècies de trompa llarga (pa-pallones, algunes abelles) poden accedir a tot tipus de flors. Aquest fenomen explica per què unes in-teraccions són més freqüents que altres. Finalment, també investiguem la relació entre la mida corporal del pol·linitzador i la quantitat de recurs que obte-nen de la flor. Una abella molt grossa necessita més energia que una de petita. La nostra hipòtesi és que a les abelles grans només els surt a compte visitar plantes que produeixen molt aliment. De mica en mica anem entenent no només quines interaccions es produeixen a la brolla, sinó també els mecanis-mes que les regulen. En el futur esperem analitzar les conseqüències de tot això en l’èxit reproductiu de la comunitat de plantes de la brolla.

més petits. Dit d’una altra manera, les feme-lles són més “cares” de produir. En condicions normals, s’inverteix igual en descendents mascles i femelles. Ara bé, en anys amb flo-racions pobres, com ara per una sequera extrema, la població parental té dificultats per produir femelles, perquè li costa recollir suficient pol·len i nèc-tar. Aleshores es pro-dueix un biaix cap a la producció de mascles, que són més “barats”. En casos extrems es poden produir feme-lles de mida més pe-tita, però són menys viables i tenen un èxit reproductiu més baix que les de mida normal.

Actualment et centres en les xarxes de pol-linització en ambients naturals.Sí, és un canvi important respecte al que feia abans. En col·laboració amb l’Anselm Rodrigo, l’Ana Martín i la Clara Primante estudiem com s’estableixen les interaccions entre plantes i pol·linitzadors a la brolla mediterrània del Garraf. Bàsicament es tracta d’es-tablir qui interactua amb qui i per què. Construïm xarxes d’interaccions i n’analitzem l’estructura.

Fa la sensació que aquestes xarxes deuen ser molt grans.I ho són! En la nostra parcel·la d’estudi hem iden-tificat 23 espècies de plantes, que representen el 99% de la producció de flors, i més de 300 espè-cies de pol·linitzadors que interactuen amb alguna d’aquestes plantes. En tres anys hem observat més de 16.000 contactes corresponents a més de 850 interaccions específiques. Però, a més, hi ha molta variabilitat interanual en aquestes interaccions, en part a causa de grans diferències en la producció de flors d’un any a l’altre.

Com responen els pol·linitzadors a aquest fet? La majoria de pol·linitzadors són generalistes i, so-bretot, oportunistes. Trobem un nucli d’espècies de plantes abundants que acaparen moltes interacci-ons, tant de pol·linitzadors generalistes com espe-

Representació de la xarxa plantes-pol·linitzadors de la brolla del Garraf el 2006. Cada punt correspon a una espècie i els enllaços representen interaccions. Els colors indiquen diferents comparti-ments. Autor: Jordi Bosch.

05

àmbits de recerca

05

[CREAForumwww.creaf.uab.cat]protagonista

06

projectesprotagonistes [CREAForumwww.creaf.uab.cat]projectes

CARBONET

Ús del biochar en sòl com a estratègia de mitigació del canvi climàtic i el seu potencial impacte ecotoxicològic.

Estudi de l’impacte potencial de les explotacions apícoles en la disponibilitat de recursos florals i la biodiversitat d’insectes pol·linitzadors al Parc del Garraf.

Compostos orgànics volàtils biogènics (COVB) i ecologia del canvi global.

Obtingut com a subproducte de la piròlisi de biomassa, el biochar és un material ric en carboni i resistent a la descomposició. Per això, i per la capacitat per retenir nutrients, s’ha proposat per augmentar la fer-tilitat del sòl i segrestar carboni a llarg termini. Alhora, la tecnologia de piròlisi permet obtenir energia i valoritzar excedents de biomassa sense vies de gestió alternatives.

Com tota nova tecnologia, el biochar comporta incerteses. El projecte pretén proporcionar dades inèdites sobre els efectes d’aquest material sobre la biologia del sòl. En aquesta línia, es faran experiments amb bio-indicadors tant al laboratori com al camp, alhora que es testaran una gran varietat de biochars, amb l’ob-jectiu d’estimar els nivells d’aplicació que en garanteixen els beneficis i que en minimitzen riscos ambientals.

La instal·lació de ruscs per a l’ex-plotació de la mel en àrees natu-rals pot tenir repercussions sobre l’ecosistema, ja que les abelles po-den entrar en competència amb altres pol·linitzadors de la zona. GARRAPIS 2 pretén ampliar el co-neixement sobre aquests possibles efectes en el marc del Parc Natural del Garraf.

En aquest sentit, el projecte con-templa l’elaboració de mapes de densitat de plantes d’interès apíco-la, densitat de l’abella de la mel i de diversitat d’insectes pol·linitzadors. Alhora, també es mesuraran els ni-vells de recursos florals —nèctar i pol·len— en l’àrea d’estudi. La fi-nalitat és determinar com es distri-bueixen les abelles de la mel en el parc i la quantitat de ruscs que pot suportar la brolla sense perjudicar els altres insectes pol·linitzadors.

Els compostos orgànics volàtils bio-gènics (COVB) són produïts per les plantes i juguen un paper determi-nant en el creixement, la reproducció i la defensa d’aquests organismes. Els vegetals emeten aquestes substànci-es a l’ambient, on tenen efectes so-bre l’atmosfera, el clima i la biosfera.

L’objectiu del projecte és aprofundir en les alteracions en les taxes d’emis-sió de COVB que s’estan produint arran del canvi global. L’enfocament és multidisciplinari i multiescala, de manera que s’abordarà des de la sín-tesi d’aquestes substàncies per part de les plantes fins a les seves funci-ons i efectes sobre altres organismes i sobre la química atmosfèrica. A banda d’anàlisis i estudis de camp, el projecte també contempla la uti-lització de models per estimar els efectes locals i globals que l’alteració d’aquestes emissions pot provocar.

IP CREAF: Josep PeñuelasFinançament: MICINN

IP CREAF: Xavier DomeneFinançament: MICINN

IP CREAF: Xavier ArnanFinançament: Diputació de Barcelona

GARRAPIS 2 GLOVOCS

Estella de pi i el biochar corresponent obtingut per piròlisi lenta. Foto: Evan Marks.

Estudi dels fluxos de compostos orgànics volàtils amb globus sonda. Foto: Edgar Dos Santos.

Abella de la mel (Apis mellifera) visitant una flor de romaní (Rosmarinus officinalis). Foto: Javier Losarcos.

07

projectesprotagonistes [CREAForumwww.creaf.uab.cat]projectes

FLEXIADAPT 2

Resposta dels ocells als canvis ambientals: molts perdedors i pocs guanyadors?

Efectes del canvi climàtic en l’ecologia reproductiva de Quercus mediterranis. Estudi experimental i modelització.

Coordinant projectes multidisciplinaris per promoure el Sistema de Sistemes d’Observació Global de la Terra (GEOSS).

En les darreres dècades s’ha produït una preocupació generalitzada pels efectes que la destrucció dels hàbitats i el canvi climàtic puguin tenir sobre la biodiversitat. Això ha despertat un gran interès per entendre els meca-nismes que permeten a les espècies enfrontar-se als canvis de l’entorn.

Des d’un punt de vista teòric, la capacitat de resposta als canvis hauria d’anar lligada a certes estra-tègies de vida i a una elevada plas-ticitat de comportament, però els mecanismes implicats encara són bastant desconeguts. El projecte persegueix aprofundir en aquests processos. En aquesta línia, es com-binaran aproximacions comparati-ves i experiments en ocells per en-tendre millor com aquests factors faciliten la resposta als canvis en el marc de les invasions biològiques, la urbanització i el canvi climàtic.

Les previsions climàtiques auguren una pujada de les temperatures i una reducció de la disponibilitat d’aigua a la Mediterrània. Alhora, en les dar-reres dècades s’ha evidenciat que al-gunes espècies vegetals han allargat el període vegetatiu, de manera que floreixen abans i perden les fulles més tard que a mitjan segle passat.

El projecte proposa analitzar els efec-tes d’aquest increment de les condi-cions de sequera i de l’allargament del cicle vital sobre el creixement, la reproducció i l’establiment de les plàntules d’alzines i roures. L’objec-tiu primordial és analitzar i avaluar la resposta demogràfica d’aquestes dues espècies enfront del canvi cli-màtic i poder-se avançar així a esce-naris futurs. Aquesta informació pot permetre aplicar estratègies de ges-tió que garanteixin la pervivència d’ambdues espècies a casa nostra.

El projecte potenciarà la coordina-ció entre les activitats del comitè de ciència i tecnologia del Grup d’Ob-servacions de la Terra (GEO) i inici-atives a escales regional, nacional i europea. En aquest sentit, s’elabo-rarà una metodologia per millorar el desenvolupament i la gestió de les infraestructures (sensors, dades, serveis de processament i mode-lització ambiental), i es potencia-rà la mobilització de recursos per contribuir eficaçment al Sistema de Sistemes d’Observació Global de la Terra (GEOSS).

Entre les tasques a realitzar hi ha la detecció de buits en el conjunt de productes d’observació de la Terra, així com l’organització d’activitats per involucrar els col·lectius que po-den cobrir aquestes mancances. El consorci del projecte l’integren 13 institucions d’arreu del continent.

IP CREAF: Daniel SolFinançament: MICINN

IP CREAF: Josep M. EspeltaFinançament: MICINN

IP CREAF: Joan MasóFinançament: UE

CLIMACORN EGIDA

Logotips d’EGIDA i del GEOSS.Autor: Joan Masó.

Flors masculines (aments) d’alzina (Quercus ilex). Foto: Josep M. Espelta.

El teixidor africà (Ploceus intermedius) aprofita molts recursos, cosa que n’afavoreix l’expansió de les poblacions. Foto: D. Sol.

08

Publicació trimestral del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)

Edifici C, Universitat Autònoma de Barcelona.

08193 Bellaterra (Barcelona). Spain +34 93 581 13 12.

Redacció i edició: Ciència en Societat

Disseny: Lucas J. Wainer.

[CREAForumwww.creaf.uab.cat]actualitat

PresentacionsUn nou atlas revela l’adequació climàtica dels boscos ibèricsPresentat el passat novembre, l’Atlas d’Idoneïtat d’Espècies Llenyoses de la Península Ibèrica ofereix un conjunt de mapes consultables a través d’In-ternet que mostren, per primer cop, el grau d’adequació de les principals espècies boscoses a les condicions climàtiques, tant en l’actualitat com en el futur. Desenvolupada per investigadors de la UAB i del CREAF, aquesta nova eina evidencia que les espècies actuals mostren tendència a ascendir en altitud i a migrar cap al nord per tal de combatre els increments de tem-peratura i d’eixut a causa del canvi climàtic. A banda de les aplicacions en recerca, el projecte també és una eina per als gestors del territori de cara al desenvolupament de polítiques de protecció.

JornadesÈxit de la jornada dedicada al futur dels boscos en el canvi globalEl passat 4 de novembre es va celebrar la setena edició de la Jornada CREAF-SCB-ICHN, que sota el títol Boscos i canvi global: de la recerca a la gestió adaptativa va congregar multitud d’assistents a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Per tots aquells que no van poder assistir-hi, a la web del CREAF es poden trobar totes les presenta-cions dels participants en les ponències.

Amb la participació tant de científics com de gestors de diferents admi-nistracions i representants del sector privat, la jornada es va dividir en dos apartats. En un primer es va posar l’accent en l’estat de la recerca sobre els boscos i els efectes que pot tenir el canvi global sobre aquests ecosistemes. En el segon apartat es van presentar alguns dels reptes a què s’enfronten administracions i propietaris, bàsicament relacionats amb la necessitat d’emprendre accions de gestió que permetin l’adap-tació dels boscos al canvi global o la mitigació dels efectes. La jornada és una trobada anual organitzada pel CREAF, la Societat Catalana de Biologia (SCB) i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN).

ConferènciesL’Aula d’Ecologia, més urbana que maiDel 22 de febrer al 3 de maig, la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona acull la 16a edició del cicle de conferències Aula d’Ecologia. Dedicat a la difusió de temàtiques ambientals des de diferents punts de vista, el cicle és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i el CREAF que coordinen Anna Àvila i Jaume Terradas. Entre la desena de conferències d’aquesta edició, s’ha posat l’accent principal-ment en diversos aspectes d’ecologia urbana. En aquest sentit, algunes de les temàtiques que s’abordaran seran el verd urbà com a sistema eco-lògic, la importància dels corredors verds en les perifèries metropolitanes, la biodiversitat de les ciutats i els estudis en relació amb la projecció de ciutats autosuficients, entre d’altres qüestions. D’assistència lliure i gratuï-ta, les conferències se celebren els dimarts a partir de les 19.30h.

Aspecte de la sala durant la presenta-ció de la jornada. Foto: Imatge cedida per l’IEC.

Detall de verd urbà al sostre d’un edi-fici al Canadà. Foto: Pacific Northwest Regional Architecture (via Wikimedia).